Hem tornat a les terres del Valais per segon any consecutiu per completar el projecte que vam iniciar l'any passat: el Tour del Cervino, un GR que fa la volta completa a la muntanya més característica dels Alps. L'any passat vam iniciar el Tour a Zinal i, després de 6 etapes per Suïssa i Itàlia, vam arribar a Zermat. Aquest any hem de completar la volta sortint de Zermatt i arribant a Zinal en cinc etapes. Com l'any passat, el nostre plantejament és fer el Tour integral, sense utilitzar telefèrics ni cap mitjà mecànic per escurçar el camí o limitar els desnivells. Això ens obliga a subdividir alguna etapa, que sense mitjans mecànics és massa llarga, però ens permet gaudir molt més de la muntanya.
Ahir al matí vam arribar en avió a Ginebra; va ser un viatge singular perquè l'any passat en el viatge de tornada vam poder veure el Mont Blanc i altres cims característics dels Alps. Aquesta vegada volia repetir l'experiència i no em volia perdre l'espectacle de veure els Alps des del cel, de manera que per primera vegada en la Història vaig pagar un suplement a Vueling per triar la finestreta dreta de la fila 3 (el seient del pilot i les dues primeres files estaven ja ocupades) i gaudir de l'espectacle. Vaig tenir sort perquè va fer bon temps i vaig poder veure bona part dels Alps des del meu observatori privilegiat. Vam passar a tocar del Monte Viso, on havíem pujat fa ben pocs dies. També vam veure el Massís del Mont Blanc, ben a prop de Ginebra i, més enllà, les muntanyes del Valais presidides pel Cervino amb la seva inconfusible silueta. Des de Ginebra vam agafar el tren fins a Visp i després un altre tren que ens va portar a Zermatt. Avui hem iniciat l'aventura sortint d'aquesta població. Es tracta d'una etapa complicada, potser la més difícil en les condicions actuals, a causa de la degradació de l'Europaweg, un camí que es va construir fa pocs anys amb tot tipus de recursos tècnics: túnnels, passamans, ponts penjats .. però en poc temps la muntanya ha anat recuperant el seu territori deixant en evidència els enginyers que van planificar aquest camí a cops de tiralínies. Mentre els camins tradicionals es mantenen sempre a punt, l'Europaweg ha estat arrasat per allaus, esllavissades i desgràcies de tota mena fins al punt que actualment aquest sector de l'Europaweg està oficialment tancat. El punt més crític és un llarguíssim pont penjat que travessa un barranc amb una gran pedrera inestable, poc abans del refugi Europahüte. Inicialment, quan es va obrir l'Europaweg, aquest pas se superava amb l'ajut d'un pont de fusta però les allaus i les caigudes de pedres van escombrar en poc temps el pont. Posteriorment es va construir el pont penjat, molt llarg i situat molt amunt, aparentment fora de la línia de caiguda d'esllavissades i allaus. Segurament, els tècnics van pensar que l'altura del pont el salvaria de qualsevol esllavissada però potser no van tenir en compte que un pont situat a una alçada de 5 metres només queda a dos metres quan n'hi ha tres de neu. El cas és que en poc temps les pedres que baixen per aquesta bolera van deixar el pont inutilitzat. Abans del pont, però, hi ha diverses zones en les que les esllavissades han esborrat parts del camí i cal passar entre blocs de pedra sense camí.
Aquesta és la nostra setena etapa del Tour, tot i que les guies normalment ressenyen aquest GR començant a Zermatt, de manera que aquesta seria la primera etapa. Darrerament, però, els caminants del Tour eviten aquest sector de l'Europaweg i baixen per la vall des de Zermatt fins a la població de Randa i des d'allà pugen directament al refugi Europahüte per un bon camí. Fins i tot alguns eviten totalment l'Europaweg i baixen en tren a St. Niklaus per iniciar aquí el Tour després de pujar en telefèric a Jungu. Nosaltres, seguint el criteri de fer el Tour integral i encara que sabíem que l'Europaweg estava oficialment tancat, hem decidit fer el recorregut original malgrat les previsibles dificultats. Cal dir que nosaltres no recomanem aquest itinerari, sinó que únicament escrivim la crònica de la nostra caminada i aconsellem als futurs caminadors del Tour que agafin la variant que, poc abans del gran pont penjat, baixa en direcció a Randa fins poder travessar, molt més avall, la gran pedrera per un caminet.
El punt de partida és l'església de Zermatt, on un indicador ens marca el camí. Seguim els indicadors de Sunnega, on hi puja un tren, fins que, ja molt amunt, deixem el camí de Sunega per anar cap a Tufteren, un poblet amb restaurant situat a les pistes d'esquí. Des d'aquest punt alt tenim una visió espectacular del Cervino, una imatge que seguirem veient avui durant moltes hores. Més endavant trobem el camí tallat amb un rètol. Es tracta d'un sector equipat amb algunes baranes i passamans però l'hem passat sense cap problema i no hem pogut entendre el motiu pel qual estava tallat aquest tram de camí. Hem arribat a Ottavan, un altre poblet de quatre cases però amb bar-restaurant. Un pastís de mirtilles ens ha ajudat a refer forces per a la segona part del camí. Hem passat un túnel i poc després hem vist relativament a prop el refugi Europahüte, final de la nostra etapa. Amb un bon camí no hi hauria més de mitja hora però encara ens quedava la dificultat principal. Hem trobat un indicador de la variant del camí que baixa en direcció a Randa per travessar, molt avall, la pedrera. Hem seguit pel camí vell i en pocs minuts hem trobat el pont i la gran pedrera. Nosaltres pensàvem que hi hauria alguna petita traça de camí per la pedrera i que de tant en tant hi passava algú però no hi havia res. Només la pedrera, força dreta i molt inestable. A poc a poc, intentant assegurar els passos, hem començat la travessia. Les restes del pont antic, escombrat fa temps per una esllavissada, ens han ajudat en algun sector de la pedrera donant-nos un punt fort on posar el peu. Altres passos els hem fet per adherència o fins i tot fent esglaons a cops de peu com si fos una congesta. Finalment hem arribat a l'altra banda i hem agafat l'antic camí, força desdibuixat pel poc ús. Més endavant hem trobat el pas de la cascada, descrit a totes les ressenyes, on s'ha de passar pel darrere de la cascada tot i que és una mica exagerat considerar com a cascada aquest petit salt d'un torrent secundari. Hem baixat fins enllaçar amb el camí bo que puja de Randa que, en quatre revolts, ens ha portat fins al refugi Europahüte. És un petit refugi particular amb només 24 places però amb totes les comoditats d'un refugi. Hem sopat força bé i hem anat a dormir aviat. Demà ens espera la segona part de l'Europaweg.
Ahir al matí vam arribar en avió a Ginebra; va ser un viatge singular perquè l'any passat en el viatge de tornada vam poder veure el Mont Blanc i altres cims característics dels Alps. Aquesta vegada volia repetir l'experiència i no em volia perdre l'espectacle de veure els Alps des del cel, de manera que per primera vegada en la Història vaig pagar un suplement a Vueling per triar la finestreta dreta de la fila 3 (el seient del pilot i les dues primeres files estaven ja ocupades) i gaudir de l'espectacle. Vaig tenir sort perquè va fer bon temps i vaig poder veure bona part dels Alps des del meu observatori privilegiat. Vam passar a tocar del Monte Viso, on havíem pujat fa ben pocs dies. També vam veure el Massís del Mont Blanc, ben a prop de Ginebra i, més enllà, les muntanyes del Valais presidides pel Cervino amb la seva inconfusible silueta. Des de Ginebra vam agafar el tren fins a Visp i després un altre tren que ens va portar a Zermatt. Avui hem iniciat l'aventura sortint d'aquesta població. Es tracta d'una etapa complicada, potser la més difícil en les condicions actuals, a causa de la degradació de l'Europaweg, un camí que es va construir fa pocs anys amb tot tipus de recursos tècnics: túnnels, passamans, ponts penjats .. però en poc temps la muntanya ha anat recuperant el seu territori deixant en evidència els enginyers que van planificar aquest camí a cops de tiralínies. Mentre els camins tradicionals es mantenen sempre a punt, l'Europaweg ha estat arrasat per allaus, esllavissades i desgràcies de tota mena fins al punt que actualment aquest sector de l'Europaweg està oficialment tancat. El punt més crític és un llarguíssim pont penjat que travessa un barranc amb una gran pedrera inestable, poc abans del refugi Europahüte. Inicialment, quan es va obrir l'Europaweg, aquest pas se superava amb l'ajut d'un pont de fusta però les allaus i les caigudes de pedres van escombrar en poc temps el pont. Posteriorment es va construir el pont penjat, molt llarg i situat molt amunt, aparentment fora de la línia de caiguda d'esllavissades i allaus. Segurament, els tècnics van pensar que l'altura del pont el salvaria de qualsevol esllavissada però potser no van tenir en compte que un pont situat a una alçada de 5 metres només queda a dos metres quan n'hi ha tres de neu. El cas és que en poc temps les pedres que baixen per aquesta bolera van deixar el pont inutilitzat. Abans del pont, però, hi ha diverses zones en les que les esllavissades han esborrat parts del camí i cal passar entre blocs de pedra sense camí.
Aquesta és la nostra setena etapa del Tour, tot i que les guies normalment ressenyen aquest GR començant a Zermatt, de manera que aquesta seria la primera etapa. Darrerament, però, els caminants del Tour eviten aquest sector de l'Europaweg i baixen per la vall des de Zermatt fins a la població de Randa i des d'allà pugen directament al refugi Europahüte per un bon camí. Fins i tot alguns eviten totalment l'Europaweg i baixen en tren a St. Niklaus per iniciar aquí el Tour després de pujar en telefèric a Jungu. Nosaltres, seguint el criteri de fer el Tour integral i encara que sabíem que l'Europaweg estava oficialment tancat, hem decidit fer el recorregut original malgrat les previsibles dificultats. Cal dir que nosaltres no recomanem aquest itinerari, sinó que únicament escrivim la crònica de la nostra caminada i aconsellem als futurs caminadors del Tour que agafin la variant que, poc abans del gran pont penjat, baixa en direcció a Randa fins poder travessar, molt més avall, la gran pedrera per un caminet.
El punt de partida és l'església de Zermatt, on un indicador ens marca el camí. Seguim els indicadors de Sunnega, on hi puja un tren, fins que, ja molt amunt, deixem el camí de Sunega per anar cap a Tufteren, un poblet amb restaurant situat a les pistes d'esquí. Des d'aquest punt alt tenim una visió espectacular del Cervino, una imatge que seguirem veient avui durant moltes hores. Més endavant trobem el camí tallat amb un rètol. Es tracta d'un sector equipat amb algunes baranes i passamans però l'hem passat sense cap problema i no hem pogut entendre el motiu pel qual estava tallat aquest tram de camí. Hem arribat a Ottavan, un altre poblet de quatre cases però amb bar-restaurant. Un pastís de mirtilles ens ha ajudat a refer forces per a la segona part del camí. Hem passat un túnel i poc després hem vist relativament a prop el refugi Europahüte, final de la nostra etapa. Amb un bon camí no hi hauria més de mitja hora però encara ens quedava la dificultat principal. Hem trobat un indicador de la variant del camí que baixa en direcció a Randa per travessar, molt avall, la pedrera. Hem seguit pel camí vell i en pocs minuts hem trobat el pont i la gran pedrera. Nosaltres pensàvem que hi hauria alguna petita traça de camí per la pedrera i que de tant en tant hi passava algú però no hi havia res. Només la pedrera, força dreta i molt inestable. A poc a poc, intentant assegurar els passos, hem començat la travessia. Les restes del pont antic, escombrat fa temps per una esllavissada, ens han ajudat en algun sector de la pedrera donant-nos un punt fort on posar el peu. Altres passos els hem fet per adherència o fins i tot fent esglaons a cops de peu com si fos una congesta. Finalment hem arribat a l'altra banda i hem agafat l'antic camí, força desdibuixat pel poc ús. Més endavant hem trobat el pas de la cascada, descrit a totes les ressenyes, on s'ha de passar pel darrere de la cascada tot i que és una mica exagerat considerar com a cascada aquest petit salt d'un torrent secundari. Hem baixat fins enllaçar amb el camí bo que puja de Randa que, en quatre revolts, ens ha portat fins al refugi Europahüte. És un petit refugi particular amb només 24 places però amb totes les comoditats d'un refugi. Hem sopat força bé i hem anat a dormir aviat. Demà ens espera la segona part de l'Europaweg.
ENTRADES RELACIONADES:
 Tour del Cervino Prarayer, 2015 |  Tour del Cervino Arolla, 2015 |  Tour del Cervino Lac Moiry, 2015 |
DESNIVELLS: +1.279 m, - 806 m
LONGITUD: 22'36 km
DOCUMENTACIÓ:
· Tour del Mont Cervin (Muntanya, núm. 879)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada