Per fi arriba el bon temps! Fa un dia magnífic i asolellat quan deixem el refugi i remuntem de nou fins el Paso Grostè, punt d'inici del Sentiero Benini. El nostre camí esta molt ben senyalitzat i a poc a poc anem guanyant alçada travessant congestes de neu i millorant la nostra visió sobre les muntanyes veïnes. El camí és molt entretingut. Després d'una llarga remuntada per un ample llom nevat, arribem a la cresta. La neu ens complica a estones la progressió. Sovint hem de travessar congestes, de vegades amb fort pendent, assegurats només amb els bastons d'esquí que utilitzem com a piolet. El traçat del camí és d'una saviesa impressionat; és un continu pujar i baixar, buscant sempre els punts febles de la muntanya per superar-la. En alguns punts el camí supera passos compromesos per sobre d'estimballs impressionants, d'una gran verticalitat. Per sort, en aquests punts les assegurances són sòlides i ens podem concentrar en gaudir del paisatge i respirar l'aire puríssim que corre per aquí dalt. La via segueix pel vessant Est de la muntanya i a poc a poc va superant els obstacles: Cima Grostè, Campanile de Camosci, Cima Falkner, Campanile de Valesinella i Cima Sella. En aquest sector la neu és abundant i a estones el camí desapareix. Cal posar atenció per no perdre la senyalització, ja que sortir-se del camí en aquestes muntanyes pot ser perillós. Aviat arribem a la Boca de Tuckett, una bretxa oberta a la cresta que és el pas clau que dóna pas al camí que baixa al refugi Tuckett, on tenim previst dinar abans de seguir cap al refugi Alimonta. El refugi Tuckett està situat en un bell indret dominant tota la vall. Igual que els altres refugis dolomítics que hem visitat, el Tucket és una magnífica instal·lació que ofereix seguretat i confort en un indret d'una gran bellesa natural. Dinem al refugi i fem una mica de migdiada abans de reprendre el camí. Tenim previst anar a dormir al refugi Alimonta. Hi volíem anar per la Brochette Alte però hi ha molta neu i preferim un camí més baix però igualment interessant i equipat: el Sentiero Sosat. Aquest Sentiero ens ha sorprès; esperàvem un simple camí de comunicació entre dos refugis amb algun tram equipat i ens hem trobat una autèntica via ferrada.
Podeu veure aquí un muntatge de diapositives d'aquest recorregut i l'anterior (sentiero Gstavo Vidi), cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors de blog:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada