El viatge havia estat llarg però finalment vam arribar al cor de les Dolomites, a un dels llocs més emblemàtics del massís. Era mitja tarda quan vam arribar al refugi Auronzo, situat al mateix peu de les Tre Cime de Lavaredo. El refugi és molt confortable, gairebé com un hotel, però amb un gran ambient de muntanya. Per fi érem a les Dolomites!
Al matí vam resseguir un camí equipat fins al refugi Locatelli, punt d'inici de la via Luca-Innerkofler. Quan vam arribar al refugi Locatelli va començar a caure una intensa nevada que en pocs minuts va deixar la muntanya emblanquinada. El que havia de ser una fàcil presa de contacte amb les Dolomites se'ns va complicar.
Al cap d'una estona va millorar el temps i vam iniciar l'ascensió al Paterno. Sembla que aquell any hi havia més neu del normal; en molts llocs vam haver de buscar el cable de seguretat enterrat sota la neu. L'ascensió va ser complicada a causa de la neu però finalment vam arribar al cim del Monte Paterno (2.744 m) i vam poder gaudir d'una gran panoràmica de les Tre Cime di Lavaredo.
No vam poder completar l'itinerari previst inicialment, de manera que vam retornar al refugi Locatelli i, per un camí diferent del que havíem vingut, vam retornar al refugi Auronzo.
Podeu veure aquí una projecció de diapositives d'aquesta ascensió, amb una introducció històrica sobre l'origen de les vies ferrades, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada