dimecres, 31 de desembre del 2003

Ascensió al Teide (3.718 m)

Una fàcil excursió, ja que el telefèric deixa a menys d'una hora del cim, però que ens permet pujar al cim més alt d'Espanya, el Teide (3.718 m). Fa un dia molt clar i des del cim veiem tota l'illa de Tenerife i les illes veïnes de la Gomera i Gran Canaria.


dissabte, 13 de desembre del 2003

VF de la Morera del Montsant

La darrera sortida de l'any 2003 ens va portar a la Serra del Montsant, on vam fer una via ferrada molt interessant i ben equipada, amb un espectacular pont penjat entre una agulla i el cingle i un parell de trams molt verticals. Vam sortir divendres a la tarda i vam dormir a Poboleda, a una fonda anomenada Popoletum. Al matí, després d'arribar en cotxe al poble de La Morera del Montsant i d'una curta aproximació a peu, vam fer la ferrada i de baixada vam seguir un camí molt singular, passant pel lloc anomenal Balcó del Priorat i baixant pel Grau dels Barrots, un camí amb un petit tram equipat amb ferros en forma de T, que ens va portar de tornada a La Morera del Montsant. Vam tenir oportunitat de veure grans panorames, especialment des del Balcó del Priorat i tot el camí que porta, per una cornisa a mig aire del cingle, al Grau dels Barrots.
Després que nosaltres vam fer aquesta ferrada, va estar tancada un cert temps, sembla ser que per problemems amb el manteniment de la instal·lació. Posteriorment es va obrir novament. Per saber l'estat actual de la ferrata el millor és dirigir-se a l'oficina d'informació del Parc Natural del Montsant, situada a la Morera del Montsant.
Podeu veure l'àlbum clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure aquí un petit vídeo, fet amb la màquina de fotos, del pas clau de la via, el pont. Té molt poca qualitat però en aquella època no disposàvem de cap càmera bona de vídeo.



diumenge, 30 de novembre del 2003

VF Torrent de la Coma Baixa

Coma Baixa
Després de l'intent frustrat de fa quinze dies, retornem a aquesta canal equipada i aconseguim superar-la. No és gaire difícil però no està gens malament com a matinal montserratina
Podeu veure l'àlbum clicant sobre la foto. També podeu veure aquí un petit vídeo:



diumenge, 23 de novembre del 2003

Barranc de Can Solà

Barranc de Can Solà
Descens d'aquest petit barranc, a la zona de Can Massana. D'entrada ja ens costa bastant trobar el barranc, que està a la carretera antiga del Coll del Bruc. Com que és tan poca cosa, no es veu una aproximació clara. El descens és decebedor, ja que només hi ha un ràpel digne d'aquest nom i per arribar-hi cal embolicar-se per un torrent embardissat.
No hi ha àlbum d'aquesta sortida perquè vam fer molt poques fotos; la cosa no donava per a més ! Únicament es publica la foto que acompanya aquesta entrada del blog.

diumenge, 16 de novembre del 2003

Intent a la VF de la Coma Baixa

Sortida frustrada a Montserrat. Volíem fer el torrent de la Coma Baixa però quan hem arribat a la Vinya Nova plovia. Malgrat tot, amb una moral indestructible, hem iniciat el camí pensant que la cosa s'arreglaria però després de caminar mitja horeta hem decidit deixar-ho per a un altre dia i hem tornat.

dissabte, 15 de novembre del 2003

Excursió a Granera

Una excursió matinal per terres del Moianès. Sortim de Monistrol de Calders i anem fins al poblet de Granera. Retornem pel mateix camí. El paisatge és una mica tètric perquè fa ben poc que s'ha cremat el bosc i tot és negre i carbonitzat.

dissabte, 8 de novembre del 2003

Clot de Vilamala

Clot de Vilamala
Excursió al Clot de Vilamala, a Sant Llorenç de Morunys. D'aquí a un parell de setmanes es publicarà al Vértex un article d'en Joan amb itineraris per aquesta zona. Venim per netejar una mica el camí que, des de la corba de Fenerals, a la carretera que puja al Coll de Jou des de Solsona, baixa al Clot de Vilamala i després puja fins a l'Hostal del Vent. És l'itinerari 11 del llibre "Santuari de Lord" que va publicar en Joan fa tres anys.
Des del punt de partida baixem, primer per una carena rocosa i després per la canal, fins al fons del Clot. Després resseguim el torrent, anomenat Rasa de Vilamala, fins arribar a les aigües del pantà de la Llosa del Cavall. Reculem una mica pel mateix camí fins trobar un altre camí a l'esquerra que puja molt fort fins a l'Hostal del Vent. Com en les anteriors visites a aquest indret, quedem satisfets amb aquest entorn natural sorprenent pel seu paisatge característic i la seva solitud.


diumenge, 2 de novembre del 2003

Joc de l'Oca & Tres en Ratlla

Tres en Ratlla
Ascensió d'aquesta canal equipada, a la zona de la Vinya Nova, molt atlètica i de dificultat sostinguda. L'havíem pujat fa molts anys, abans de la darrera riada que va desequipar la via. Ara està novament equipada i la pugem sense problemes. En alguns punts es troben encara rastres de la riuada. La baixada la fem per la veïna canal del Tres en Ratlla, amb una sèrie de ràpels curts i fàcils rematats per un parell de ràpels volats que completen aquesta jornada matinal a Montserrat.


dissabte, 25 d’octubre del 2003

VF Teresina

Una nova visita a la via ferrada de la Teresina, a la paret nord de Montserrat. Aquesta vegada, per primer cop, fem la via integral fins al cim de Sant Jeroni. Les altres vegades només havíem arribat al cim de l'agulla de Santa Cecília. De tornada intentem baixar per la canal del mejillón però ens equivoquem de canal i baixem per una canal secundària. Per sort, els ràpels no són massa llargs i l'acabem sense problemes.


dissabte, 4 d’octubre del 2003

Via Verda Terra Alta

Una sortida en bicicleta per la via verda de la Terra Alta, una antiga via de tren reconvertida en carril bicicleta. Fem el tram de Pinell del Brai a L'Horta de Sant Joan. El més característic d'aquesta via verda són els llargs túnels, on hi ha una foscor impenetrable. La instal·lació d'enllumenat artificial a base de plaques solars que van instal·lar quan es va habilitar l'antiga via del tren com a via verda ja no funciona; han robat les plaques solars!


dissabte, 20 de setembre del 2003

Torrent de la Corba

Torrent de la Corba
Descens del barranc del Torrent de la Corba, a prop de Bruguera, al Ripollès. En total són onze ràpels, alguns dels quals força interessants. El pas clau és el ràpel del "balconet", després del pas del pont de roca, amb una sortida espectacular. El barranc porta poca aigua però és suficient per remullar-nos en algunes badines. A l'aproximació i després del descens ens entretenim buscant rovellons, amb un cert èxit...


dissabte, 6 de setembre del 2003

Lapenilla & Olvena

Lapenilla
Fem el descens del barranc de Lapenilla, a prop de Graus; un descens molt tècnic, amb onze ràpels i molta aigua, malgrat que la guia diu "seco casi todo el año". Ha plogut recentment i això fa que l'aigua corri, encara que una mica enfangada.
A la tarda, aprofitant que estem per aquestes terres, fem la ferrata del congost d'Olvena, una via sense massa complicació però que ens dóna noves perspectives del congost obert pel riu Ésera al davant del poblet d'Olvena. En total, un dia molt ben aprofitat.


diumenge, 31 d’agost del 2003

Serra del Cadí

Sortida amb els antics socis del centre excursionista. Fem una travessia clàssica per la Serra del Cadí. Dormim a Estana, al vell paller de cal Baster, ara reconvertit sense les magnífiques vistes que hi havia antigament. De matinada, encara fosc, sortim amb frontals cap al Prat de Cadí. Després pugem la canal del Cristall i el Pic de Costa Cabirolera. Resseguim la carena fins al Pas dels Gosolans i baixem al refugi del Prat d'Aguiló. Des d'allà, retornem pel camí del bosc fins a Estana. L'excursió és un èxit, malgrat que han fallat molts dels que havien de venir. La ruta és llarga i dura però la bellesa del paisatge compensa el cansament de la llarga caminada. El camí del bosc entre el Prat d'Aguiló i Estana ens ofereix noves perspectives del Cadí.


dimecres, 23 de juliol del 2003

Zawit-Ahançal - Taghia

La visita a Taghia és inexcusable quan es ve a Zawit Ahansal. És una petita excursió de dues hores que ens porta a aquest poblet, molt típic i voltat d'uns grans espadats, on s'han obert moltes vies d'escalada. Pugem fins a la gîte, situada a la part alta del poble, i prenem un te amb el propietari. Després, un noi de la família que està aquí de vacances ens acompanya fins a una gran sorgència i ens ensenya un molí mogut per la força de l'aigua, que és propietat de la seva família. Tornem a Zawit Ahansal i dormim a la gîte després de menjar la inevitable tagine.


dimarts, 22 de juliol del 2003

Agouti - Tabant

Amb un taxi col·lectiu fem el trajecte fins a Agouti, situat ja al peu d'una carretera asfaltada. Aquí deixem el vehicle i iniciem una nova caminada fins a Tabant. El trajecte és curt, entre camps de conreu, i el completem en un parell d'hores. En algun punt ens hem de mullar els peus per travessar les conduccions d'aigua que reguen aquests camps.
D'aquesta etapa no hi ha àlbum perquè vam fer molt poques fotos però aquí teniu el fotollibre amb la crònica gràfica de tota la sortida ATLAS 2003


dilluns, 21 de juliol del 2003

Tarbat-n-Tirsal - Sebt Ayt Bou Wili

Ara sí que anem ja de tornada. Acompanyats pel nostre muletier, que resulta ser el fill de l'amo de la gîte, pugem el coll de Tirghist i seguim, ja de baixada, fins al poble de Sebt Ayt Bou Wili, on comença realment la civilització, ja que hi arriben els cotxes. A Tirghiyst hi ha uns curosos gravats prehistòrics amb escenes de caça i de guerra, a més d'alguna figura geomètrica. Van ser fets pels antics berbers que habitaven ja aquestes muntanyes abans de la invasió àrab del segle VII. Ens aturem a contemplar els gravats i seguim en nostre camí, ara ja en una plàcida baixada.
Finalment arribem a Sebt Ayt Bou Wili, on podem dir que s'acaba l'aventura i comença el turisme. Aquí hi ha telèfon, televisió, bar, caserna de policia i una pista apta per a vehicles que comunica amb la resta del món. Ràpidament localitzem la gîte; ens hi instal·lem i encarreguem el sopar. Després voltem pel poble i telefonem a casa per comunicar que hem sobreviscut a l'aventura.


diumenge, 20 de juliol del 2003

Imazayn - Tarbat-n-Tirsal

Aquesta etapa és força diferent de les altres. Des d'Imazayn cal pujar fins a un alt coll, situat a 2.900 m, però des del coll no comença la baixada per la vall oposada sinó una llarg franquejament, gairebé horitzontal, resseguint el flanc de la muntanya i superant tres colls més per travessar les carenes secundàries que baixen de la carena principal paral·lela al nostre camí. El guia d'avui no parla francès, de manera que no ens podem comunicar gaire, però és molt eficient i coneix perfectament el camí. Després del darrer coll ja veiem les verdes planes que envolten Tarbat n-Tirsal. Ens sorprèn tanta verdor després dels àrids paissatges que hem recorregut al llarg dels nostre viatge. Fins i tot trobem una petita extensió d'herba fresca on pastura un ramat d'ovelles. Aprofitem per jeure una mica sobre l'herba, veient ja molt proper el final de l'etapa. Per fi arribem a Tarbat n-Tirsal i ens instal·lem a la gîte. Aquest poble està més avançat que molts dels que hem recorregut els dies anteriors. Fins i tot veiem un tractor treballant en una era.


dissabte, 19 de juliol del 2003

Ayt Ali n-Ittou - Imazayn

Ayt Ali n-Ittou - Tissili - coll d'Itergarn - Imazayn

Deixem la plàcida comoditat de la gîte d' Ait Ali n-Ittou per emprendre una nova etapa. Primer baixem seguint la vall de Tessaout fins a la confluència amb la vall de Tissili, per on pugem deixant la vall principal. A partir d'ara sortim novament de les rutes que segueixen els turistes i entrem en un territori més solitari, on les comunicacions són difícils. Abans d'arribar a Tissili passem per algunes cases disperses i els nens ens surten a rebre. Acompanyats per tota una comitiva de nens que s'han anat sumant a la nostra expedició al llarg del camí, arribem al poble de Tissili. És un poble relativament important perquè hi puja una pista apta per a vehicles des de la vall principal. El muletier ens pregunta si ens ve de gust un te i li diem que sí. Ens porta pels carrers del poble fins a una casa, que sembla que és d'uns parents seus. Ens reben amb alegria i ens preparen un te a la manera tradicional. Després del te seguim el nostre camí, que surt de Tissili entre camps de conreu però ben aviat deixa les plàcides planes cultivades del voltant del poble per enfilar-se per un camí vertiginos que puja amb llaçades entre les roques. Hi ha molta activitat per aquesta zona; trobem moltes noies que baixen amb grans feixos d'herba i palla. Estan segant els camps de les terrasses superiors de la muntanya i les noies són les encarregades de baixar aquests feixos, que serviran de farratge per als animals. Després de la llarga pujada arribem a les planes superiors i podem veure d'on venien les noies que hem trobat baixant tan carregades. Deixem aquest racó de món i seguim pujant, ara per amples lloms, en direcció al coll de Itergarn (2.580 m), que ens donarà entrada a una nova vall on hi ha el poble d'Imazayn. La baixada fins a aquest poble, on tenim previst acabar l'etapa, ens ofereix nous paisatges. Aquí la terra no és tan resseca i pedregosa com en els territoris alts que ham travessat per arribar fins aquí sinó que hi ha matolls plens de flors groges que omplen l'aire d'aromes. Arribem i ens instal·lem a la gîte, força comfortable. Hi ha una dona sola, que no entén gaire bé el francès però que ja sap que quan uns caminants arriben després d'un llarg camí volen prendre un te i menjar alguna cosa. Ens serveix el te, que prenem amb el nostre guia, i després un dinar típic. Primer ens serveix un bol d'oli d'oliva i uns pans per sucar; després una magnífica truita berber sense cap salsa ni complement indessitjat.


divendres, 18 de juliol del 2003

Ichebakan - Ayt Ali n-Ittou (i Mgdaz)

Etapa molt curta, que fem sense necessitat de muletier. És una matinal, tot de baixada per un bon camí fins al poble de Ayt Ali n-Ittou, on hi ha una gîte de veritat. Aquesta vall ja està molt civilitzada i en els petits poblets que passem ja veiem que hi ha llum elèctric i algunes cases tenen també antena parabòlica. El temps continua dolent i la pluja no deixa de caure durant tot el trajecte. Quan la pluja apreta ens refugiem en alguna bauma i, en una ocasió, ens aixopluguem en una casa aïllada. Finalment arribem a Ayt Ali n-Ittou i ens instal·lem a la gîte. Aquesta sí que és de les bones, amb llum elèctric i un gran ambient, ja que s'hi allotja un grup de turistes amb els seus guies. Estenem la roba mullada, descansem una mica i dinem. A la tarda fem una excursió fins a Magdaz, un poble berber molt típic que està a una hora de camí. Aquest poble és com un museu d'arquitectura popular, amb les cases de fang i el castell de pedra amb una curiosa estructura espiral de fusta de savina que dóna solidesa a l'edifici. Tot el poble té el to vermellós de l'argila amb la que s'han construït les cases. Voltem pel poble i recorrem els seus carrers costeruts entre la curiositat dels seus habitants. Tornem a Ayt Ali n-Ittou i sopem una magnífica tagine de be que ens fa oblidar totalment les penúries de la nostra estada a la gîte de Ichbakan.


dijous, 17 de juliol del 2003

Tarkeddit - Ichebakan

Takerddit - Amezri - Ichebakan

Guiats per un nou muletier, iniciem aquesta nova etapa que ens ha de portar a la vall de Tessaout. Primer travessem les grans terrasses de Tarkeddit, passant per indrets àrids i pedregosos. Després, seguint un camí molt pintoresc entre savines monumentals, baixem a la vall fins arribar al primer poble, Amezri. Aquí ens sorprèn la verdor dels camps, un paissatge molt diferent dels àrids pedregars de les muntanyes del Mgoum i Tarkeddit. En la nostra llarga travessia de les terrasses de Tarkeddit, passem per un poble de pastors. Sembla més aviat un campament d'estiu on viuen els pastors durant el bon temps per aprofitar amb els seus ramats les miserables pastures d'aquestes muntanyes. Aquest poblat és el més pobre que hem vist mai a tot l'Atlas. Al final de l'altiplà comencem una vertiginosa baixada per un camí penjat que voreja els estimballs per llocs inversemblants. Després de superar la baixada del gran esglaó que limita l'altiplà de Tarkeddit, el camí segueix baixant per immenses tarteres de pedra petita. Aquí trobem un bosc esclarissat de savines monumentals. Aquestes savines tenen centenars d'anys i sobreviuen de manera gairebé miraculosa en un ambient ressec, arrelant en una terra molt pobre i seca. Al fons es veu la verda vall, cada cop més propera. Per fi arribem a la vall. De sobte, allà on arriba la sèquia que porta l'aigua des del riu, comença un món nou, la gran plana agrícola de la vall de Tessaout. Els camps ben treballats donen un color nou al paissatge. Per tot arreu hi ha gent treballant i els nens surten al camí a veure'ns passar. Entrem a Amezri i recorrem el carrer principal que travessa el poble. A la sortida del poble hi ha una gîte d'etape, on tenim previst aturar-nos a dinar. Finalment arribem a la Gîte d'Amezri i una noia de la casa ens prepara una magnífica tagine. Després de tres dies menjant només del que portàvem, aquest plat ens sembla boníssim. Després de dinar ens acomiadem d'en Brahim, el muletier que ens ha guiat fins aquí, i descansem una mica abans de fer la segona part de l'etapa, ja amb la motxilla a l'esquena, fins a Ichebakan. Aquesta segona part és curta i fàcil però es posa a ploure i això ens complica les coses. Finalment arribem a Ichebakan i ens instal·lem a la gîte.


dimecres, 16 de juliol del 2003

Ascensió al Mgoum (4.068 m)

Mgoum
Finalment, avui aconseguim el principal objectiu de la sortida: l'ascensió al Mgoum, un 4.000 africà sense cap dificultat alpina però situat en un indret singular. L'ascensió és fàcil i només cal seguir el camí ben marcat que porta des de Tarkeddit fins al cim. Hi ha una mica de calitxa, i això ens dificulta la visió del gran panorama que es veu des d'aquest gran mirador quan el dia és clar. En total són 1.000 m de desnivell, que superem en poc més de tres hores, i a mitja tarda ja som novament a Tarkeddit.
Després de travessar la gran plana de Tarkeddit, l'itinerari s'enfila per una valleta pedregosa fins a una coll en una carena secundària. Després d'un llarg flanquejament per una tartera immensa de pedra petita, arribem a la carena principal. Ara només queda resseguir la llarga carena que ens porta, al llarg d'uns quatre km, fins al cim del Mgoum. A mesura que pugem, el terreny es torna més àrid. Ara ja tot és pedra petita, i no es veu ni un bri d'herba per enlloc. Estem una bona estona al cim del Mgoum, contemplant el panorama i fent algunes fotos. També aprofitem per menjar una mica però fa fresca, un vent glaçat i persistent, de manera que, encara que tenim força temps, decidim començar el descens.


dimarts, 15 de juliol del 2003

Fonts del Mgoum - Tarkeddit

Fonts del Mgoum - Coll d'Oumsoud - Tarkeddit

El dia s'aixeca serè, amb el cel d'un blau intens, i ens posem novament en marxa. Primer esmorzem una mica, mentre els primers raigs de sol assequen la tenda. Sortim en direcció al coll d'Oumsoud, a gairebé tres metres (2.969 m). La verda vall inferior del Mgoum queda ja molt lluny. Ara tot és sec i repelat, i només hi ha uns matolls de tipus coixinet entre grans extensions pedregoses. Arribem al coll sense problemes i emprenem una llarga baixada per l'altra vall fins a una cruïlla situada a 2.507 m. Després caldrà tornar a remuntar novament fins als 3.000 m de Tarkeddit, on passarem dues nits. Arribem a Tarkeddit i ens instal·lem en un refugi en obres. Ens acomiadem amb pena de l'aprenent. Ara que ja el teníem ensenyat ens deixa! Marxa amb la mula ja descarregada; si tot va bé, avui mateix arribarà a les fonts del Mgoum i dormirà a la cabana dels pastors. DEmà arribarà al seu poblet.


dilluns, 14 de juliol del 2003

Taghren - Fonts del Mgoum

La segona etapa és molt més plàcida que la primera. El nostre camí ressegueix la verda vall del Mgoum, entre camps de conreu i passant per molts poblets. Tot passant podem veure la gent treballant al camp, els pagesos traginant amb les mules, les noies portant aigua del riu... A cada revolt del camí trobem una nova estampa rural, un quadre que reflecteix la vida de la gent que habita aquestes valls, on no s'hi pot arribar en cotxe sinó unicament a peu o en cavalleria, fent un llarg camí. El nostre pas pels pobles de la vall del Mgoum és tot un espectacle. La mula ben carregada i l'aprenent obren el pas; al darrere, els quatre turistes fan fotos sense parar, sorpresos per la riquesa de les imatges de la vida quotidiana dels berbers de l'Atlas. L'últim poble és Taghremt, que queda una mica apartat del centre de la vall. No passem per l'interior del poble sinó per la llera del riu, que aquí és molt ampla. Uns 500 metres vall amunt arribem a un curiós graner, pertanyent al poble de Taghremt. Aprofitem per fer una parada i menjar una mica. Un home que viu en una casa-cova ens convida a prendre un te i nosaltres acceptem encantats la invitació. Més amunt de Taghremt ja no hi ha més pobles. El paisatge és àrid i pedregós i el cami puja riu amunt en busca de les fonts del Mgoum. Finalment arribem a les fonts del Mgoum. En el moment d'arribar comença a ploure amb força i ens refugiem a la tenda de campanya d'uns turistes suïssos mentre l'aprenent s'instal·la a la cabana d'uns pastors. Quan para de ploure plantem la tenda i sopem. Tota la nit està plovent i bufa un vent molt fort que fins i tot ens trenca un pal de la tenda.


diumenge, 13 de juliol del 2003

Ifran - Taghren

Ifran - coll d'Ouakbou Wawgoulzat - Taghren

Iniciem aquesta gran travesia deixant la relativa comoditat de la gîte d'etape d'Ifran i començant una llarga pujada en direcció a l'alt coll d'Ouakbou, que ens donarà entrada a la vall del Mgoum, una de les valls més solitàries i amagades de tot l'Atlas. La mula ben carregada i el muletier amb el seu gos són el nostre seguici en aquesta llarga pujada. Ben aviat queda enrere el poble i entrem en un terreny àrid i solitari, gairebé desèrtic. La pujada és forta però la moral està molt alta; fa un dia magnífic i el paisatge africà és impressionant. Finalment arribem al tizi (coll) d'Ouakbou, a 3.540 m. Al davant se'ns obre l'amagada vall del Mgoum. Al fons de tot, mil metres més avall, veiem una franja verda de camps de cultiu resseguint el riu que s'escorre pel fons de la vall. Acomiadem el muletier, després de pagar-li el preu convingut de 120 dirhams, i emprenem l'ascensió al cim del Wawgoulzat (3.763 m), que s'aixeca al final d'una carena pedregosa al nostre est. En pocs minuts arribem al cim, des d'on veiem un gran panorama, especialment de la vall del Mgoum. Uns núvols negres amenacen tempesta però tot queda en no res i només sentim quatre trons en la llunyania. Ens fem quatre fotos al cim i retornem al coll on recuperem les motxilles i, ben carregats, iniciem la llarga baixada cap a la vall del Mgoum. La baixada és dura a causa del pes de les motxilles. L'itinerari previst ens havia de portar al poble de Waouchki però a mig camí trobem un campament de pastors i ens indiquen un camí que en portarà directament al poble de Taghren, una mica més amunt en la vall. Després de perdre i recuperar el camí continuem la baixada en direccció a la vall. Pel camí trobem unes savines monumentals arrapades a la terra resseca. Són uns exemplars magnífics i ens donen oportunitats fotogràfiques. Arribem a Taghren i uns homes ens conviden a casa seva. És la casa de l'aprenent.


dissabte, 5 de juliol del 2003

Excursió pel Garraf

Sisena i última sortida d'entrenament per a la sortida a l'Atlas. Es tractava, com en les sortides anteriors, d'acostumar-se a la calor caminant sota el sol d'estiu. L'itinerari triat no tenia cap complicació: des del poble de Garraf fins a Sitges per fàcils camins de muntanya i travessant algunes urbanitzacions, sense més dificultat que la calor del mes de juliol.
D'aquesta sortida no hi ha àlbum de fotos.

dissabte, 28 de juny del 2003

Sant Adrià-Tibidabo

Cinquena sortida d'entrenament per a l'Atlas. Sortim de Sant Adrià i pugem pel riu fins a Montcada, on enllacem amb el GR92, que seguim fins al Tibidabo. Una bona caminada en un dia molt calorós, que ens va molt bé per preparar-nos per a les calors africanes de l'Atlas. Des del Tibidabo baixem amb el funicular, tranvia blau i metro.
D'aquesta sortida no hi ha cap fotografia, de manera que posem una foto d'arxiu amb una vista de Barcelona des del Tibidabo.

dissabte, 14 de juny del 2003

Serra de Marina

Quarta sortida d'entrenament per a l'Atlas. Fem un recorregut per la Serra de Marina; l'itinerari és el següent: Sortim de Sant Adrià i pugem pel riu fins a Montcada. Allà enllacem amb el GR92 i els seguim pel Puigcastellar, la Vallensana, la font de l'Amigó, Can Ruti i Montigalà. Finalment baixem fins a la plaça Pep Ventura.
D'aquesta excursió tampoc hi ha àlbum, ja que anàvem per llocs ja molt vistos. Només hi ha, com a mostra, la foto d'entrada.

dissabte, 24 de maig del 2003

Travessia de Montserrat

Una nova sortida d'entrenament per a l'expedició a l'Atlas que tenim prevista per a l'estiu. Fem la clàssica travessia integral de tot el massís de Montserrat, des de Can Massana fins a Collbató (cova del Salnitre) passant pel coll d'Agulles, el Coll de Port, els Ecos, la canal dels Micos, Sant Jeroni, el Monestir i la Santa Cova. Una llarga travessia en un dia molt clar i amb força sol, recorrent els vells camins montserratins.
Podeu veure l'àlbum clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí una pel·licula que va rodar en Joan Guirao i que ara hem digitalitzat per penjar aquí:



diumenge, 18 de maig del 2003

Turó de Galzeran

Segona sortida d'entrenament per a l'Atlas. L'itinerari seguit és: Estació de Montsolís (Montgat Nord) - Masnou - Teià - Coll de Can Gurguí - Turó de Galzeran - Turó dels Nou Pins - La Virreina - Montsolís. En total han estat quatre hores de camí.
D'aquesta sortida no hi ha àlbum.

dissabte, 3 de maig del 2003

Montgat/Montigalà

Hem decidit que a l'estiu anirem a l'Atlas a fer una gran travessia. Avui iniciem la sèrie de sortides d'entrenament per posar-nos en forma de cara a l'expedició africana. L'itinerari és: Montgat - Camí d'Alella - Turó dels Nou Pins - La Conreria - Font dels Castanyers - La Vallensana - Montigalà. Una bona caminada per a una matinal de diumenge. Fa bon dia i molta calor; ideal per preparar-se per al clima càlid de l'Atlas.
No hi ha àlbum de fotos; només una foto de mostra.

diumenge, 20 d’abril del 2003

GR92: Serra de Collserola

Un recorregut pel GR92, al pas per la Serra de Collserola. Deixem el cotxe al Portell de Valldaura i iniciem el recorregut, seguint parcialment el GR92 fins al Tibidabo. Tornem a casa amb el tramvia blau i el metro i a la tarda, en autobús, anem a recuperar el cotxe.

diumenge, 23 de març del 2003

VF Baumes Corcades

Una nova via ferrada que supera el cingle que domina la població de Centelles. La via està dividida en dos sectors clarament diferenciats. Entre un i altre sector cal fer un petit recorregut a peu i, fins i tot, travessar una petita carretera. El pas més característic és la superació d'un extraplom amb l'ajut d'una escala metàl·lica. Un pas força espectacular i atlètic que superem amb la més pura tècnica dolomítica.


dissabte, 1 de març del 2003

Turó de l'Home amb esquís

Ben poques vegades es pot fer l'ascensió amb esquís del Turó de l'Home. Avui les condicions són favorables perquè ha caigut una nevada excepcional i aprofitem per venir a fer una esquiada matinal. Fa un dia molt fred i el vent del nord bufa fort però hi ha molta neu i la pujada val la pena. Des del cim del Turó de l'Home tenim una gran panoràmica sobre el Vallès i el Pirineu.
Podeu veure aquí una pel·lícula que va gravar en Joan Guirao en vídeo i que ara hem recuperat per a aquest blog. Com passa amb les pel·lícules antigues, la qualitat de la imatge no és la millor possible però la publiquem pel seu valor documental:



divendres, 21 de febrer del 2003

Ascensió al Taga (2.036 m), amb esquís

Ascensió al Taga amb esquís des de Pardines. Hi ha molta neu i cal aprofitar-la per fer aquesta ascensió, una clàssica que només es pot fer amb esquís en anys de molta neu. El dia està tapat i fa força fred però arribem al cim sense problemes. A dalt de tot gairebé no es veu la creu del cim. La baixada es complica una mica per la boira i la petita nevada que comença a caure quan arribem al cim. Dinem a la fonda de Pardines.
Podeu veure aquí un petit vídeo, rodat per en Joan Guirao i digitalitzat anys després:


dissabte, 8 de febrer del 2003

BTT per la Serra de Cabrera

Matinal en bicicleta de muntanya per la serra de Cabrera. Sortim de Cantonigrós i pujem per la pista fins al Coll de Cabrera. Des del coll pujem al santuari de Cabrera per un camí equipat. Prenem un refresc a l'hostal. Després baixem novament a buscar les bicis i seguim per la pista fins al coll de la Freixeneda i retornem a Cantonigrós passant pel santuari de Sant Julià de Cabrera. Dinem al restaurant de Cantonigrós, al peu de la carretera.


diumenge, 5 de gener del 2003

BTT per la Llitera (II)

Segon dia d'aquesta travessia pel la Llitera; comencem fent una visita a les salines que han donat el nom al poble de Peralta de la Sal, que avui ja estan abandonades. Després completem l'excursió amb un recorregut pels pobles de la comarca: Quatrecolz, Alcampell, Albelda i Tamarit de Llitera. Dinem a Albelda. Un recorregut molt interessant però sense massa dificultat, que ens porta entre els camps de conreu fins a Albelda, punt final de la ruta.
Aquí teniu un muntatge audiovisual realitzat per en Joan Guirao amb les fotos de la sortida


dissabte, 4 de gener del 2003

BTT per la Llitera (I)

Circuit en bicicleta de dos dies per la comarca de la Llitera. El primer dia sortim de Tamarit de Llitera i passem per Sant Esteve de Llitera, Azanuy, Alins del Monte, Calassanç i Peralta de la Sal. Un llarg recorregut pels pobles de la comarca entre camps de conreu. Dormim a Peralta de la Sal, a la casa dels Escolapis, que té un alberg obert al públic. Al vespre sortim a fer una volta pel poble i visitem un pessebre d'autòmates que un particular té muntat en un taller mecànic.