Google+

dissabte, 2 de juliol de 2016

Ascensió al Robiñera (3.005 m)

El Robiñera és un dels tresmils més assequibles dels Pirineus i, quan les condicions són bones, té un magnífic panorama, que avui pràcticament no hem vist. Ahir al vespre vam arribar al pàrquing de la Fuente de Petramula, a on s'arriba per una pista que surt del poble de Chisagüés, a prop de Parzán. La pista està força bé i es pot pujar sense problemes amb un cotxe normal si anem amb compte. Hem plantat la tenda de campanya en el mateix pàrquing, que estava solitari, mentre començava a fosquejar. Hem sopat allà mateix mentre els núvols anaven passant amenaçadors; han començat a caure les primeres gotes i hem anat a dormir. Ha plogut bona part de la nit però al matí ja no plovia i el cel estava mig tapat. Tal com indicaven les previsions, els núvols estaven concentrats a les carenes frontereres mentre que cap a la vall es veia el cel blau. Hem recollit la tenda i hem iniciat l'ascensió. Hem agafat el camí del Collado de las Puertas, que ja vam seguir l'any 1986 quan vam fer La Munia. El camí puja molt ben traçat entre prats, elevant-se sobre la vall i amb grans vistes de les muntanyes de Pineta que ben aviat treuen el cap per sobre dels pics d'Estiba i Comodoto. Quan faltava poc per arribar al Collado de las Puertas, hem deixat el camí principal per prendre un corriol que va directament a la gran pala sud del Robiñera. És un immens pedregar però el caminet, molt ben traçat i senyalitzat amb innombrables fites, ens porta muntanya amunt amb certa comoditat, sense haver de lluitar amb el pedregam inestable. Als 2.900 metres hem arribat a l'inici de la cresta final, que sense neu és fàcil, i hem seguit amunt seguint les fites que ens indicaven els millors passos. La muntanya seguia tapada de núvols i boires, de manera que no hem pogut gaudir del gran panorama que normalment es veu des d'aquí. Hem arribat a l'avantcim, que el mapa marca com a cim principal, però encara hem seguit uns 200 metres per la cresta per arribar al cim principal del Robiñera (3.005 m), marcat amb una gran fita. Des d'aquí, quan fa bon temps, el panorama és extraordinari. Avui amb prou feina ens veiem els peus, de manera que no hem pogut fer les fotos panoràmiques que fem habitualment des dels cims que pugem. Sí que hem fet la panoràmica circular però a causa de la boira no ha quedat, ni de bon tros, tan bé com les que fem habitualment:

Hem esperat un estona, convençuts que en algun moment una clariana ens permetria veure la Munia, el Monte Perdido i el Vignemale, però no hem tingut sort. La boira ho cobria tot i només hem vist entre la boira petits retalls de panorama. Finalment hem iniciat el retorn, pel mateix camí de pujada, fins al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula del Robiñera. Aquesta vegada s'ha rodat amb l'ajut de nous mitjans tècnics. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Refugi de
Barroude, 2007
GR11: Parzán-
Pineta, 2000
Ascensió a
La Munia, 1986

dimarts, 21 de juny de 2016

Ascensió a la Punta Suelza (2.971 m)

La Punta Suelza és un magnífic mirador del Pirineu Central. Com altres cims similars, pateix la marginació i el menyspreu per part de molts amants de la muntanya pel simple fet que li falten 29 metres per arribar a la cota rodona dels 3.000 metres d'altitud. Nosaltres sabem que els quasi 3000 es caracteritzen per la seva solitud; tenen la bellesa dels tresmils però sense la massificació que darrerament treu bona part de l'encant als principals cims dels Pirineus. La via normal de la Punta Suelza és pel llac d'Urdizeto però té el greu inconvenient que cal pujar per una llarguíssima pista poc apta per vehicles, fins i tot per a tot terrenys. Fa temps vam llegir a la magnífica web EniEn una crònica de l'ascensió per la cara sud. És l'ascensió ideal perquè una pista en molt bon estat permet pujar fins a la cabana de Bargasera, on es pot dormir, i des d'allà l'ascensió és relativament curta i els paisatges són magnífics. A més, en aquesta època de l'any pujar per la cara sud ens garantia que no trobaríem massa neu. 
Després de tramitar el moscoso corresponent, ahir al vespre vam arribar en cotxe fins a la cabana de Bargasera, un petit refugi de pastors amb una llitera, llar de foc i aigua corrent. Tal com esperàvem, la cabana estava, com diria el poeta, voltada de soledats. Des de la porta del refugi, al capvespre, hi ha un gran panorama del massís del Cotiella en tota la seva extensió. Vam anar a dormir aviat, quan encara no s'havien apagat les darreres llums a la vall del Cinqueta. 
Abans de les sis ens ha sonat el despertador. Hem esmorzat i ens hem posat en marxa en direcció al cim. Hem baixat uns metres fins trobar la pista principal per on havíem pujat amb el cotxe. Hem seguit caminat per la pista, a partir d'aquí prohibida a la circulació rodada, que ens ha portat planerament fins a la cabana de Pardinas, un altre refugi de pastor però tancat al públic. Abans d'arribar a la cabana, des de la pista, ja es veia molt clarament l'itinerari de pujada. Des del refugi cal pujar per un camí desdibuixat en diagonal fins al llom d'una llarga carena que porta directament al cim després d'una llarga cavalcada panoràmica pel llom de la serra. Ben aviat hem començat a veure un panorama extraordinari, dominat pel massís del Monte Perdido. Hem pujat sense cap dificultats i gairebé sense neu fins que, ja molt amunt, un petit esperó talla el pas pel llom. Un corriol desdibuixat ens ha portat flanquejant uns metres a l'esquerra i després amunt fins deixar enrere aquest petit obstacle. Ja només ens quedava superar els darrers metres per arribar al cim de la Punta Suelza (2.971 m). Plens d'agraïment envers el personatge a qui devíem el poder gaudir d'aquesta gran jornada de muntanya entre setmana, hem estat una bona estona gaudint del panorama. Cap a Ponent teníem a tocar el Monte Perdido i el Vignemal. Una mica més al nord, La Munia i el Néouvielle. Cap a l'Est, el panorama estava dominat pel Posets i al sud el Massís del Cotiella amb els seus satèlits, Peña Montañesa i Punta Llerga, completaven un espectacular cercle de muntanyes. Com és habitual, hem fet una panoràmica circular:
Hem estat una bona estona contemplant les muntanyes i menjant una mica, ja que era molt aviat; havíem completat l'ascensió en tres hores. Hem pensat en completar la jornada pujant també la Punta Fulsa; ens hi hem acostat seguint la carena però ben aviat hem canviat d'opinió perquè la cresta no es veia gens fàcil, amb neu i cornises i no ens volíem complicar. Hem baixat seguint el contrafort sudoest de la Punta Suelza i després hem baixat a la petita depressió on hi ha els llacs de Barleto. Hem passat entre els dos llacs i, després de baixar la darrera graonada de la muntanya per un flanquejament força pendent, hem enllaçat amb l'itinerari de pujada que ens ha retornat sense cap dificultat al punt de partida 


ENTRADES RELACIONADES:
Cotiella en
travessia, 2014
Punta 
Llerga, 2009
Cotiella amb
esquís, 2009