En el segon dia de la nostra estada a les Dolomites hem tornat al Monte Paterno per recórrer la via ferrada Luca-Innerkofen i la delle Forcelle. Es tractava de completar una activitat que vam fer l'any 2004 en la nostra primera visita a les Dolomites, quan una forta nevada en ple mes de juliol ens va privar de completar el recorregut previst.
Hem dormit al refugi Auronzo, un magnífic refugi, gairebé un hotel, al qual s'hi arriba per una petita carretera asfaltada de peatge. De bon matí hem sortit pel camí que porta al refugi Locatelli, passant al peu de les Tre Cime de Lavaredo. Poc abans d'arribar al refugi hem pres un caminet a la dreta que enllaça amb el camí que porta a l'inici de la via ferrada Luca Innerkofen.
Aquesta ferrada recorre en la seva primera part un sistema de galeries subterrànies, restes de les fortificacions de la primera guerra mundial que van donar origen a la tradició de les vies ferrades a les Dolomites. Amb l'ajut dels frontals hem recorregut els túnels fins a una finestra oberta sobre un espadat, on comença pròpiament la via ferrada Luca Innerkofen.
La via, molt ben equipada i assegurada, puja per unes canals fins a un petit coll, al peu del Paterno. La via recorre un sistema de terrasses i petits murs fins arribar a la pedrera final per on, ja caminant, arribem al cim del Monte Paterno (2.744 m). Una gran creu de ferro assenyala aquest cim, que ens ofereix la millor vista de les Tre Cime, el Cadini i moltes muntanyes més. Hem fet una panoràmica circular:
Hem tornat a baixar fins al collet i des d'allà hem iniciat la segona part del recorregut d'avui, el que vam deixar pendent l'any 2004: la via ferrada de Le Forcelle. És més fàcil que la del Paterno però de més recorregut. Ressegueix tota la carena de les Forcelles evitant la cresta i buscant, per terrasses i canals, els millors passos. Quan han acabat les dificultats ens hem desviat una mica del camí per pujar un petit cim, la cota 2.650, on ens hem aturat una estona i hem aprofitta per fer una altra panoràmica circular:
Hem baixat per un bon camí per la pedrera però quan pensàvem que s'havien acabat les dificultats hem trobat un darrer pas equipat, amb una escala metàl·lica per batxar a una canal, evitant una profunda bretxa de la carena. A partir d'aquí acaben les dificultats però encara ens quedava una llarga caminada fins al Refugi Auronzo.
Aquí teniu el vídeo oficial d'aquesta sortida. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:
Hem dormit al refugi Auronzo, un magnífic refugi, gairebé un hotel, al qual s'hi arriba per una petita carretera asfaltada de peatge. De bon matí hem sortit pel camí que porta al refugi Locatelli, passant al peu de les Tre Cime de Lavaredo. Poc abans d'arribar al refugi hem pres un caminet a la dreta que enllaça amb el camí que porta a l'inici de la via ferrada Luca Innerkofen.
Aquesta ferrada recorre en la seva primera part un sistema de galeries subterrànies, restes de les fortificacions de la primera guerra mundial que van donar origen a la tradició de les vies ferrades a les Dolomites. Amb l'ajut dels frontals hem recorregut els túnels fins a una finestra oberta sobre un espadat, on comença pròpiament la via ferrada Luca Innerkofen.
La via, molt ben equipada i assegurada, puja per unes canals fins a un petit coll, al peu del Paterno. La via recorre un sistema de terrasses i petits murs fins arribar a la pedrera final per on, ja caminant, arribem al cim del Monte Paterno (2.744 m). Una gran creu de ferro assenyala aquest cim, que ens ofereix la millor vista de les Tre Cime, el Cadini i moltes muntanyes més. Hem fet una panoràmica circular:
Hem tornat a baixar fins al collet i des d'allà hem iniciat la segona part del recorregut d'avui, el que vam deixar pendent l'any 2004: la via ferrada de Le Forcelle. És més fàcil que la del Paterno però de més recorregut. Ressegueix tota la carena de les Forcelles evitant la cresta i buscant, per terrasses i canals, els millors passos. Quan han acabat les dificultats ens hem desviat una mica del camí per pujar un petit cim, la cota 2.650, on ens hem aturat una estona i hem aprofitta per fer una altra panoràmica circular:
Hem baixat per un bon camí per la pedrera però quan pensàvem que s'havien acabat les dificultats hem trobat un darrer pas equipat, amb una escala metàl·lica per batxar a una canal, evitant una profunda bretxa de la carena. A partir d'aquí acaben les dificultats però encara ens quedava una llarga caminada fins al Refugi Auronzo.
Aquí teniu el vídeo oficial d'aquesta sortida. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
.JPG) Cadini NE, VF Merlone, 2008 |  Via ferrada Catinaccio, 2006 |  Luca-Innerkofen Paterno, 2004 |
.JPG)
