El camí de les Valls és un curt camí equipat que recorre una zona de cingles i boscos per un petit congost de la Riera de Pontons, a sota mateix del castell de Sant Martí Sarroca i per sota de la via ferrada, ara tancada, que vam fer l'any 2007. Avui anàvem amb dos excursionistes novells -un d'ells debuta avui en el blog- i calia fer una excursió no massa llarga ni gaire difícil però amb algun punt d'emoció. Avui el camí, tot i ser fàcil, tenia certa dificultat a causa de la humitat que feia relliscoses les roques. Però els excursionistes novells han superat la prova amb bona nota, ajudats pels experts.
Hem deixat el cotxe als afores del poble i hem iniciat la caminada per una pista que baixa per travessar la Riera de Pontons. Hem tingut una petita sorpresa perquè hem vist un cranc de riu nedant per la Riera.
Hem pujat fent llaçaces per una pista fins que, ja força amunt, l'hem deixat per agafar un caminet a l'esquerra marcat amb una fita. Era un camí poc definit però ben aviat hem trobat més fites i marques de pintura, confirmat-nos que anàvem pel bon camí. Després d'una curta caminada pel corriol hem trobat el primer equipament, una corda fixa que ens ha ajudat a baixar un petit tram amb força pendent.
El camí segueix pel bosc, amb petites pujades i baixades, fins arribar al primer punt d'interès del camí: les Coves del Bous, dues petites coves sense recorregut obertes al cingle. Hem seguit el camí, amb alguns trams equipats però sense més dificultat que la roca relliscosa. Hem arribat al pas més singular del recorregut: la Pastera. Es tracta d'un passadís estret entre dues parets de roca que acaba amb un bloc encastat que cal superar grimpant amb l'ajut d'una corda fixa. Un cop a dalt del bloc, hem seguit una ampla cornisa que ens ha portat a la Cova Rodona. Aquesta cova, una mica més gran que les Coves dels Bous però també cega, ens ha ofert una bona vista de Sant Martí Sarroca i el seu castell. A més de la cornisa per on hem arribat, hi ha unes grapes de ferro que permeten pujar també des de baix.
Hem seguit el nostre camí, ara ja en clara baixada, en diagonal, per anar a buscar la Riera de Pontons. L'hem travessat per sobre d'un mur de pedra i a l'altra banda hem trobat la petita pista de retorn al punt de partida. Hem travessat diverses vegades la riera amb l'ajut d'uns petits ponts de fusta i hem arribat al cotxe sense novetat, satisfets per haver gaudit d'una bona excursió.
I aquí teniu un petit vídeo amb un recull d'imatges d'aquest camí equipat:
Hem deixat el cotxe als afores del poble i hem iniciat la caminada per una pista que baixa per travessar la Riera de Pontons. Hem tingut una petita sorpresa perquè hem vist un cranc de riu nedant per la Riera.
Hem pujat fent llaçaces per una pista fins que, ja força amunt, l'hem deixat per agafar un caminet a l'esquerra marcat amb una fita. Era un camí poc definit però ben aviat hem trobat més fites i marques de pintura, confirmat-nos que anàvem pel bon camí. Després d'una curta caminada pel corriol hem trobat el primer equipament, una corda fixa que ens ha ajudat a baixar un petit tram amb força pendent.
El camí segueix pel bosc, amb petites pujades i baixades, fins arribar al primer punt d'interès del camí: les Coves del Bous, dues petites coves sense recorregut obertes al cingle. Hem seguit el camí, amb alguns trams equipats però sense més dificultat que la roca relliscosa. Hem arribat al pas més singular del recorregut: la Pastera. Es tracta d'un passadís estret entre dues parets de roca que acaba amb un bloc encastat que cal superar grimpant amb l'ajut d'una corda fixa. Un cop a dalt del bloc, hem seguit una ampla cornisa que ens ha portat a la Cova Rodona. Aquesta cova, una mica més gran que les Coves dels Bous però també cega, ens ha ofert una bona vista de Sant Martí Sarroca i el seu castell. A més de la cornisa per on hem arribat, hi ha unes grapes de ferro que permeten pujar també des de baix.
Hem seguit el nostre camí, ara ja en clara baixada, en diagonal, per anar a buscar la Riera de Pontons. L'hem travessat per sobre d'un mur de pedra i a l'altra banda hem trobat la petita pista de retorn al punt de partida. Hem travessat diverses vegades la riera amb l'ajut d'uns petits ponts de fusta i hem arribat al cotxe sense novetat, satisfets per haver gaudit d'una bona excursió.
I aquí teniu un petit vídeo amb un recull d'imatges d'aquest camí equipat:
ENTRADES RELACIONADES:
 Castell de l' Eramprunyà, 2017 |  Cova Simanya, 2016 |  Ferrada de les Valls, 2007 |
