dissabte, 18 de maig de 2019

GR7: Tivissa - Coll de Miravet

GR7:Tivissa - Coll de Miravet
Una etapa singular del GR7 que ens ha portat fins a l'Ebre. Avui no hem travessat el riu però hem arribat a la riba i l'hem vorejat durant una part del recorregut. Ha estat una etapa molt interessant, per camps i boscos en un dia de sol radiant però amb un vent fresquet que ens ha ajudat a caminar sense patir calor.
Hem arribat de bon matí a Tivissa i hem esmorzat en el bar-reestaurant 2000 i pico, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després de prendre el cafè amb llet i el croissant hem iniciat la caminada. Hem sortit per una pista a la part alta del poble que aviat ha passat per un petit engorjat sota unes perets ben altes. Més endavant hem passat al costat de la font de Sant Blai i ben aviat hem arribat a l'ermita del mateix sant, on hem fet la foto de grup.
Hem seguit pel camí fins arribar al Coll del Ventall. Aquí hem tingut un moment de dubte perquè el track que portàvem se'n anava amunt però el mapa indicava seguir recte per una petita pista; hem optat per la pista, que ens ha portat pel bosc amb bones vistes fins retrobar el track més endavant.
Hem travessat per camps d'ametllers, oliveres i cirerers fins arribar a una carretera, gairebé a l'entrada de Rasquera. El GR pasa pels primers carrers del poble però ben aviat surt per anar a buscar un caminet en direcció nord. Després de superar un parell de petites pujades hem arribat al punt més singular del nostre camí d'avui. Allà mateix, uns metres per sota del camí, hem vist el riu Ebre, que aquí passa encaixonat entre muntanyes. És l'indret anomenat Obaga de Llevatera, un paissatge molt interessant amb camps de tarongers i algunes masies disperses.
Hem deixat enrere l'Ebre i poc més enllà hem deixat el GR7 per agafar una pista que en pocs minuts ens ha portat al punt de la carretera on ens esperava l'autocar.
Com és habitual, hem acabat la jornada excursionista amb un magnífic dinar en el restaurant Bon Apetit de Rasquera.


ENTRADES RELACIONADES:
El Castell de
l'Airosa, 2015
Serra de
Cardó,  2015
BTT: Beseit-
Xerta, 2006

dissabte, 11 de maig de 2019

Ascensió al Tuc de Carants (2.790 m)

Tuc de Carants
L'ascensió al Tuc de Carants per la Vall de Sant Martí i els Estanys del Pessó és un clàssic de l'esquí de muntanya. Ara, però, la neu ja s'està retirant de la muntanya i la Vall de Sant Martí està en bona part neta de neu, de manera que no és una ascensió recomanable amb esquís si no volem portar-los a l'esquena una bona estona. Per això avui ens hem passat a la infanteria i hem fet aquesta ascensió a peu i, en part, amb raquetes.
Hem sortit del pont del Riu de Sant Martí, a la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. El dia estava mig tapat però les previsions eren bones i, tal com havíem previst, la Vall de Sant Martí es veia totalment neta de neu. Hem iniciat l'ascensió seguint un camí marcat com a GR, ja que es tracta d'una variant del GR11 que passa pel Port de Rus.
Al cap d'una estona hem deixat el GR per agafar un camí a l'esquerra amb forta pujada, marcat amb uns pals de fusta pintats de groc i algunes fites. Hem arribat a l'Estany del Pessó de Baix, totalment gelat, i l'hem vorejat per anar a buscar la canal que puja a l'estany superior. A partir d'aquí ja hi havia neu però encara hem pogut anar pujant a peu evitant les congestes fins arribar a l'Estany Gran del Pessó, molt més gran que l'anterior i també totalment gelat.
Des d'aquest estany ja es veia el llom que porta al cim del Tuc de Carants i una àmplia vall lateral que porta a la Collada del Montanyó. Hem començat a pujar per aquesta vall, en bona part neta de neu però aviat hem vist que la pujada seria més fàcil pujant amb les raquetes per les congestes i evitant les tarteres. Ens hem calçat les raquetes i en ben poca estona hem arribat a la collada.
Hem deixat les raquetes i hem iniciat el darrer sector de l'ascensió, un llom força dret que porta directament al cim. Hem superat el llom gaudint d'un panorama cada vegada més extens, evitant la neu perquè el pendent era fort. Finalment hem arribat al cim del Tuc de Carants (2.790 m). El dia estava una mica tapat, privant-nos de gaudir plenament del magnífic panorama que ofereix normalment aquest cim, però teníem una bona vista del gran Pic del Pessó i les muntanyes de la Vall de Boí. També hem vist el Pic de Filià, que vam pujar amb esquís fa un parell de setmanes, i cims més llunyans com els Bessiberris i la Maladeta. Hem esmorzat una mica i hem fet una panoràmica circular:

Hem iniciat el retorn baixant en direcció a la Collada del Montanyó. Al davant, a l'altra banda de la collada, teníem el Pic Roi. Estava tan a prop que no hem volgut deixar passar l'ocasió de fer una segona ascensió per arrodonir aquesta jornada de muntanya. Des de la collada, seguint traces de camí, hem arribat en poca estona al Pic Roi (2.750 m). Des d'aquí, a més de veure les mateixes muntanyes que havíem vist des de l'altre cim, hem pogut gaudir de la visió del Tuc de Carans, ben esvelt, amb el llom ben pendent per on havíem pujat. Hem fet una nova panoràmica circular:

Hem retornat a la collada i ens hem calçat les raquetes amb les quals la baixada ha estat directa i ràpida fins a l'Estany del Pessó de Baix. Després, ja a peu, hem baixat pel camí retornant al punt de partida, el pont del Riu de Sant Martí.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta sortida. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog.



ENTRADES RELACIONADES:
Pic de
Filià, 2019
Castell de
Rus, 2017
Tuc de
Carants, 1982