Avui hem fet el que podríem anomenar etapa reina de la nostra travessia de cinc dies pel Mercantour. Hem fet la travessia entre el refugi de Vens i el de Rabouns, passant per cim més alt d'aquest sector dels Alps Marítims: el Mont Ténibre (3.031 m). És una ruta solitària i feréstega, amb camins poc definits i un gran ambient de muntanya, que hem recorregut en un dia radiant.
Hem esmorzat al refugi i ben aviat hem començat la caminada per la vall de Terre Rousse. Un camí poc marcat però ben traçat ens ha portat vall amunt passant pel llac de Fourchas i després pel de la Montagnete. Passat aquest llac ja es veia el Pas de Vens, primera fita del nostre recorregut, defensat per una extensa pedrera. El camí desapareixia a estones, cobert per grans bloc de pedra, però les fites ens guiaven pel laberint de pedra fins retrobar el camí. Amb menys dificultat del que semblava, hem arribat al Pas de Vens (2.796 m)
Aquest coll és un pas fronterer entre França i Itàlia. A la vessant italiana, a molt pocs metres del coll, hi ha un petit edifici de pedra condicionat com a refugi. Era un antic assentament militar i, tot i que no té cap pena de mobiliari, pot servir d'aixopluc per bivaquejar.
Des del Pas de Vens, el nostre camí voreja la muntanya el direcció sud-oest per arribar a la Bretxa Borgonio, pas clau de la travessia d'avui, que ens dóna accés a la vall de Ténibre. A la travessia fins a la bretxa hi ha un corriol desdibuixat i algunes fites però no té cap dificultat especial i en pocs minuts hem arribat a la Bretxa Borgonio (2.904 m). Un gran pluviòmetre a la mateixa bretxa ens indica que estem en el bon camí. Poc abans d'arribar a la bretxa ha aparegut a l'horitzó la silueta inconfundible del Mont Viso, el cim més destacat dels Alps del Sud.
Des de la bretxa ja es veien a sota els dos llacs de Ténibre i el nostre camí que passa entre els dos llacs. La baixada de la bretxa comença per una canal pedregosa molt dreta però ben aviat hem travessat cap a la dreta per un caminet que ens ha portat fins al fons de la vall al costat dels llacs.
Hem esmorzat al costat dels llacs en un magnífic prat, abans d'iniciar la segona part del recorregut: l'ascensió al Ténibre. Hem baixat una mica més i aviat hem vist una canal herbosa, aparentment força dreta, amb un camí que puja fent llaçades. Hem pujat la canal i després una inacabable pedrera guanyant alçada a poc a poc. Més amunt se'ns ha unit, per la nostra esquerra, la via normal de la vessant italiana i hem iniciat el tram final, una curta grimpada per una canal i uns blocs fins arribar al cim, del Mont Ténibre (3.031 m), marcat amb dues creus.
El cim té grans vistes perquè no hi ha cap cim més alt al seu voltant. Es veia una infinitat de muntanyes; fins i tot es veien, molt lluny, les geleres de la Vanoise. Hem estat una bona estona gaudint del paisatge i hem fet una panoràmica circular:
Ara només quedava la baixada per la via normal fins al refugi, situat al costat del llac de Rabouns que ja vèiem des del cim. El camí és ample i ben marcat; passa pel Pas de Rabouns (2.873 m) i per un parell de llacs fins arribar a la cua del llac de Rabouns, un llac recrescut per una presa.
Es veia el refugi a l'altra banda però encara quedava una bona caminada vorejant el llac fins arribar-hi. Finalment hem arribat al refugi de Rabouns (2.523 m), final de la nostra etapa. El refugi és gairebé tan auster com el de Vens però té dutxa (d'aigua freda) i cobertura de mòbil.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes de les activitats d'avui:ENTRADES RELACIONADES:
 Campana de Cloutou, 2018 |  Monte Viso, 2016 |  Razor i Prisank, 2007 |
