dissabte, 10 de febrer de 2018

GR7: Hostal Nou - Brics

GR7: Hostal Nou del Pla - Brics
Avui hem fet una etapa més del GR7, sortint de l'Hostal Nou, a la carretera que puja al Coll de Jou, i arribant al petit poble de Brics, més avall de Solsona. Ha estat una etapa de transició entre les serres prepirinenques i la Catalunya Central, amb muntanyes més baixes i planes, molt humanitzades. La primera part ha estat una mica desagradable perquè bona part del recorregut era per la carretera, que a aquella hora tenia un trànsit molt intens perquè porta a l'estació d'esquí del Port del Comte.
Hem arribat a dos quarts de nou a l'aparcament de l'Hostal Nou. Tot i que la previsió del temps era molt bona,  quan hem arribat hi havia barrufa que, com segurament saben els nostres seguidors, és el fenòmen meteorològic consistent en una aparent nevada que en realitat és la caiguda de neu ventada dels cims que cau a les zones baixes. A més, la zona estava ben nevada però ja de pujada havíem vist que poc més avall ja no hi havia neu.
Amb un fred intens hem iniciat la caminada per la carretera. Hi havia molt trànsit, de manera que quan hem pogut hem sortit de la carretera per caminar pels camps de conreu al costat mateix. Fins i tot, per tal d'evitar la carretera, hem seguit un camp que començava paral·lel a la carretera però s'ha anat apartant obligat-nos a travessar un torrent embardissat per retornar a la carretera. A mesura que anàvem baixant ha anat desapareixent la neu i la barrufa i ha sortit el sol. Hem passat per Lladurs i poc després hem deixat definitivament la carretera agafant un camí a la dreta. Per pistes i camins hem baixat suaument fins a Solsona, entrant pel camí de la Font del Corb.
Hem travessat Solsona passant pels carrers cèntrics i hem sortit per l'altra banda, prenent una pista per recórrer el curt trajecte que ens separava del final de l'etapa. La pista, després convertida en caminet, ha acabat desembocant a la carretera que porta a Brics des de Solsona. Finalment hem arribat a Brics, un poblet de quatre cases on ens esperava l'autocar.
A Brics no hi ha restaurant ni bar ni res de res, de manera que ens hem hagut de desplaçar per anar a dinar. Hem anat al restaurant del Santuari de Pinós, on ens estaven esperant amb la taula parada i ens han servit un magnífic dinar.


ENTRADES RELACIONADES:
Per la Serra de
Busa, 2017
GR1: Pont de
Llinars, 2016
Torrent de
l'Urdell, 2011

dimarts, 30 de gener de 2018

Ascensió a l'Alpet (2.865 m) amb esquís

L'Alpet, Ubaye
Avui hem tancat la nostra estada a l'Ubaye amb l'ascensió a L'Alpet, una activitat una mica més curta que les dels dies anteriors perquè avui mateix hem de tornar a casa. És també una ascensió clàssica a un cim molt esquiable i, com les anteriors, molt interessant.
Hem iniciat l'ascensió creuant el pont de l'Ubaye a l'entrada del Vallon de Mary però ben aviat hem deixat aquesta vall per iniciar una penosa pujada per un bosc espès de làrix. La pujada ha estat complicada perquè el pendent era fort i els arbres dificultaven els girs però afortunadament hi havia una traça que ens ha anat guiant. Hem arribat a una clariana des d'on es veia a sota mateix l'antiga pedrera de marbre, un dels atractius turístics de Maljasset. Encara ens quedava un bon tram de bosc però a poc a poc s'ha anat aclarint i hem acabat sortint a les grans extensions nevades de la part superior de l'Alpet.
Hem arribat a una gran fita des d'on ja es veia el cim, arrodonit i ben esquiable. Després de recórrer un tram per un nervi de la muntanya, els raquetistes han tirat recte amunt mentre els esquiadors seguíem l'itinerari d'esquí de muntanya que, amb un flanquejament de suau pujada, ens ha portat fins a la Breche de l'Alpet, una àmplia collada malgrat que el mapa de l'IGN el designa com a bretxa. La carena final estava ventada i molt poc esquiable, de manera que hem decidit deixar els esquís al coll i completar l'ascensió a peu.
Finalment hem arribat al cim de l'Alpet (2.865 m), un llom allargat on no està gaire clar quin és el punt més alt. Aquesta vegada els raquetistes, que havien agafat l'itinerari directe sense passar pel coll, havien arribat abans que nosaltres. El panorama era molt extens excepte en direcció sud, on la Pointe Basse de Mary ens tapava tot. Des d'aquí es veia clarament l'itinerari que vam seguir ahir per la zona de l'Aiguille Longe. Hem fet una panoràmica circular:

Ens hem acomiadat dels grans paisatges de l'Ubaye mentre menjàvem una mica a peu dret en el cim. Després hem iniciat el descens, baixant a peu fins al coll per recollir els esquís. La primera part de l'itinerari de pujada pel bosc és molt poc esquiable, de manera que, guiats per unes traces de baixada, hem anat a buscar una ruta millor per gaudir de l'esquí. Ens hem decantat per una valleta a l'esquerra fins a les proximitats de la Bergerie de l'Alpet, una petita cabana de pastors. A partir d'aquí hem deixat enrere l'itinerari de pujada per anar a buscar, amb un llarg flanquejament, una gran pala que cau sobre la vall de Mary. No ens hem equivocat; aquesta pala, tot i que té trams molt drets, ens ha ofert una magnífica esquiada fins al fons de la vall, on hem enllaçat amb l'itinerari dels dies anteriors pel Vallon de Mary.
Finalment hem arribat al refugi de Maljasset, que ha estat la nostra casa durant aquests dies. Hem dinat una mica i hem preparat l'equipatge per al retorn a casa. Després ens hem posat en marxa; ha estat un llarg viatge però hem tornat molt satisfets d'aquest quatre dies d'activitats a l'Ubaye.
I aquí teniu la pel·lícula de l'ascensió a l'Alpet. Ha estat produïda per Mountains Films i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
La Tresenta
2015
P. de Sucre del
M. Tondu, 2009
L'Albaron
2009