Google+

dissabte, 25 d’abril de 2015

Pic de la Serrera (2.912 m) amb esquís

El Pic de la Serrera és, potser, la més clàssica de les ascensions d'esquí de muntanya a Andorra. Jo ja l'havia fet l'any 1981 però, evidentment, l'activitat estava caducada i calia renovar-la. Per això aquesta temporada ja vam programar des de bon principi l'ascensió  a la Serrera. El mal temps, tan freqüent en aquesta temporada tan fluixa, no ens ha permés fins ara, quan la temporada està ja força avançada, fer aquesta ascensió. Potser hem fet tard perquè ja hi ha poca neu i, a més, avui estava molt tova i pesada i el temps tampoc no acompanyava, de manera que no ha estat una bona esquiada. Tot i això, l'ascensió ha valgut la pena i hem gaudit d'un gran ambient de muntanya en un dia molt gris. Hem sortit de casa de matinada i al voltant de les 9 del matí hem deixat el cotxe al final de la pista de la Vall de Sorteny. El dia era gris perà la previsió era de temps relativament bo al matí i pluja a la tarda, de manera que hem iniciat l'ascensió. Sense neu, hem arribat en pocs minuts al refugi de Sorteny i hem seguit pel camí d'estiu, també sense neu. Quan hem arribat al pont del riu de la Cebollera, a 2.157 m, ja ens hem pogut calçar els esquí i iniciar pròpiament l'esquiada. No tots, perquè avui anàvem dos esquiadors i dos raquetistes. Hem passat el Pas de la Serrera i hem baixat lleugerament fins a la Pleta de la Serrera per seguir per la Vall principal cap amunt. Ens hem separat en dos grups: els raquetistes han anat a buscar la collada dels Meners per pujar per la carena mentre els esquiadors hem tirat amunt per anara buscar un llom, el contrafort sud de la Serrera, per on puja el clàssic itinerari d'esquí. Hi ha algun tram una mica dret però hem arribat sense problemes a la carena cimera i al propi cim de la Serrera (2.912 m). Estava molt tapat i allà dalt feia vent, de manera que no ens hem entretingut massa. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Des del cim es veia un gran panorama, avui molt gris i ennuvolat, dominat en primer pla pel Pic d'Estanyó. Hem començat a baixar, amb la neu molt pesada i humida després d'alguns dies de calor. No ha estat una gran esquiada sinó mes aviat el que anomenem "esquí de supervivència". Hem baixat pel mateix itinerari de pujada i a la Pleta hem retrobat els raquetistes que havien renunciat a fer cim. Hem baixat esquinat fins al pont i després, novament amb els esquís a l'esquena, fins al punt de partida. Portàvem un entrepà per dinar però hem recordat el dinar que vam fer el dia de l'ascensió al Tristaina, quan vam menjar aquell menú que tenia l'arròs amb conill i bolets com a plat estrella en el restaurant Arans i no hem pogut resistir la temptació. Tot i que hem arribat quan ja gairebé tancaven el menjador, encara ens han servit i hem pogut tornar a menjar aquell arròs amb conill i bolets.
El vídeo de la jornada s'està editant en els laboratoris de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabat es publicarà en aquest blog.


ENTRADES RELACIONADES:
Coma de Seignac
amb esquís, 2012
Pic d'Estanyó
amb esquís, 2010
Pic de la Sarrera
amb esquís, 1981

dissabte, 18 d’abril de 2015

Camí dels Bons Homes: Porta - Mérens

Setena etapa del Camí dels Bons Homes, entre Porta i Mérens-les-vals; una etapa clau, amb la que hem passat de la Cerdanya a l'Ariège superant el Coll de Puymorens i diverses dificultats afegides. Fins fa un parell de setmanes, aquesta etapa era molt complicada a causa de la neu que cobria tota l'obaga de Puymorens entre el coll i la població de L'Hospitalet-près-l'Andorre. Amb l'entrada de la primavera i el bon temps la situació ha anat millorant però, per assegurar-nos-en, vam fer una prospecció la setmana passada, tornant del Pic d'Albe.  Vam mirar com estava de neu el coll de Puymorens i fins i tot l'enginyer de guàrdia del grup de caminadors va mesurar el gruix de la neu. Vam arribar a la conclusió que la sortida es podia fer, tot i que es preveien certes dificultats a causa de la neu.
Avui, finalment, hem arribat en autocar a Porta i hem esmorzat a peu dret abans d'iniciar la caminada en direcció al Coll de Puymorens, punt clau de l'etapa. La primera part ha estat fàcil però passat Porté-Puymorens la muntanya estava plena d'aigua: a causa del desglaç, baixava aigua per tot arreu i tot estava enfangat. Hem travessat un petit torrent però poc després hem trobat un segon torrent més gran que ja no es podia travessar fàcilment. L'única solució ha estat descalçar-se i passar el torrent a gual. Finalment hem arribat al Coll de Puymorens (1.915 m) i hem fet la primera foto de grup. A pocs metres del coll, lluny del soroll de la carretera, ens hem aturat a esmorzar. Des del coll el camí encara puja una mica, per la Vall d'en García, per una àmplia pista. Després comença la baixada per un caminet que s'endinsa en el bosc. Era la part més delicada de l'etapa, ja que encara hi havia força neu. A més, hi havia arbres caiguts i restes de treballs forestals que ens han complicat una mica les coses però després de superar tots els obstacles hem arribat a L'Hospitalet-près-L'Andorre. A partir d'aquí ja no hi havia dificultats importants, tot i que encara hem hagut de travessar una àmplia congesta. A poc a poc hem anat baixant la vall de l'Ariège per un camí entre boscos, a una certa distància de la carretera. Hem arribat a una petita agrupació de cases, les Bordes-d'en-Haut, on hi ha, desviant-se una mica del camí, una magnífica àrea de pic-nic. Ens hem aturat a dinar en aquesta instal·lació, amb taules i seients de pedra, i hem completat l'etapa amb una plàcida baixada per un bon camí. A Mérens hem acabat la jornada amb la foto de grup dalt del pont de pedra. Avui no hem anat al restaurant, com és habitual amb aquest grup de caminadors gormands, perquè els estrictes horaris dels francesos no ens permeten dinar a quarts de quatre com fem habitualment.
Aquí teniu pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Pic de Coma d'Or
amb esquís, 2014
Tosse de
Pédourrés, 2013
Puig de Trespunts
amb esquís, 2013