dimecres, 6 de desembre de 2017

Cova de les Rondes (segon intent)

Cova de les Rondes
Els seguidors del blog deuen recordar que al febrer de 2016 vam fer una exploració a la Cova de Les Rondes, situada a prop de la població de La Llacuna. En aquella ocasió la intenció era fer el recorregut integral de la cova, entrant per una boca i sortint per l'altra, després d'un recorregut subterrani d'uns 500 metres. Aquell dia, el caràcter laberíntic de la cova i la dificultat per superar alguns pasos molt estrets ens van desanimar i vam acabar fent només un recorregut parcial entrant i sortint per la mateixa boca. Vam arribar fins a un pas tan estret que no el vam poder superar i vam decidir abandonar la idea de fer el recorregut integral.
Els companys no van quedar gaire satisfets per l'activitat perquè la cova era bruta i humida i els passos entre el laberint de blocs no sempre eren fàcils de trobar. A més, els passos estrets i angoixants que vam haver de superar, tant a l'anada com a la tornada, van minar la moral de la tropa fins al punt que a la sortida algú va dir que es vendria tot el material d'espeleologia.
Jo vaig dir que havíem de tornar un altre dia, sense anar tan carregats de material i amb roba més lleugera per superar les estretors subterrànies de la cova però sempre que parlava del tema amb els companys posaven cara de pànic i donaven tota mena d'excuses per evitar repetir la davallada a l'infern de Les Rondes. 
Avui he fet, en solitari, un segon intent a Les Rondes. He arribat de bon matí a l'entrada de la cova i m'he endinsat per l'estreta fisura que dóna entrada al laberint de fisures, blocs, gateres i pous. Poc després de l'entrada hi ha un parell de passos molt estrets. He arribat al pou de 8 metres que cal desgrimpar amb l'ajut d'una corda fixa. Més endavant he arribat al pas més tècnic del recorregut, el ràpel de 10 metres que té l'entrada per un forat molt estret i baixa per una estreta fisura. La corda de nusos que hi havia quan vam venir la darrera vegada ja no hi era. Avui hi havia una corda fixa amb aspecte de nova.
Superat el ràpel, he seguit el recorregut fins arribar al pas estret on vam abandonar en la nostra darrera visita a la cova. Amb menys dificultats de les previstes he superat el pas i he seguit avançant. Més endavant he trobat un pas encara més estret i amb forma de L. He intentat superar el pas però era massa estret, de manera que he decidit deixar-ho córrer i he tornat enrere. Just al peu del ràpel de 10 metres he trobat un grup d'espeleòlegs que venien a fer el recorregut. M'han dit que coneixien la cova i m'han convidat a anar amb ells.
Mentre ells acabaven de fer el ràpel he anat tirant endavant, refent novament el recorregut ja explorat. He arribat al pas en L i aquesta vegada l'he superat després de treure'm el casc, la jaqueta i el material d'escalada que portava penjat i fer un número de contorsionisme de circ. A continuació venia un tram relativament fàcil, de manera que he anat avançat fins que he trobat un pas encara més estret ! He intentat superar-lo però no he pogut i he tornat enrere. He superat novament el pas en L, que de baixada era més fàcil perquè tenia a favor la Llei de la Gravetat. 
He anat reculant fins que, desconcertat, he arribat al peu del ràpel sense trobar el grup d'espeleòlegs. Aleshores he entès que jo havia seguit una galeria secundària que quedava cega en el darrer pas estret. En algun punt del recorregut m'havia desviat del recorregut principal. No hi havia ni rastre del grup d'espeleòlegs i no he volgut tornar enrere per buscar el camí correcte. El laberint m'havia vençut...
He remuntat el ràpel de 10 metres amb l'ajut del material d'escalada que havia portat en previsió i he tornat a sortir a la llum, donant per acabada l'aventura pel laberint subterrani.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'he fet molt poques. Tampoc hi ha vídeo perquè anant sol prou feina tenia com per anar filmant però aquí reproduïm el vídeo que vam gravar en la nostra anterior visita a la Cova de Les Rondes. Va ser produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de les
Rondes, 2016
Gorg Blau i
Sa Fosca, 2015
Serra dels
Bufadors, 2013

dissabte, 2 de desembre de 2017

GR7: Fórnols - La Coma

GR7: Fórnols - La Coma
L'etapa d'avui del GR7 ha estat molt singular a causa de la climatologia. Justament ahir, quan la Magda va trucar al Molí de Fórnols, on teníem previst esmorzar, ens van dir que feia molt fred, que havia nevat i que el millor que podíem fer era quedar-nos a casa. Vam consultar les web dels serveis de Trànsit comprovant que la carretera estava oberta i que no calia posar cadenes, de manera que finalment vam decidir mantenir la sortida, tot i les previsibles dificultats.
No ens vam equivocar. La sortida, tot i les austeres condicions climatològiques amb fred intens, fort vent i una bona enfarinada, ha estat un èxit. Fins a La Coma la carretera estava neta però poc després de passar aquesta població, quan pujàvem al Coll de Port, ja hem començat a trobar neu, una enfarinada d'un parell de dits que cobria bona part de la carretera. A poc a poc hem recorregut el trajecte de pujada al port i baixada per la part obaga que dóna a la Vall de la Vansa. Hem passat Tuixent i hem arribat al Molí de Fórnols. Hem esmorzar allà i hem tornat a agafar l'autocar per pujar fins al poble de Fórnols, punt d'inici de l'etapa d'avui.
Fórnols estava ben nevat, tot i que només amb una capa fina, i feia un vent fort i gelat però just quan arribàvem ha sortit el sol, fent pujar la moral de la tropa. Hem inicial el recorregut baixant per un corriol fins al Molí de Fórnols. Hem seguit un camí pel bosc, en lleugera pujada, fins que al cap d'una estona hem vist ben a prop el poble de Tuixent. Poc abans d'arribar-hi, passant un pont, ens hem, aturat a esmorzar a peu dret, ja que tot estava nevat i no podíem seure.
Hem reiniciat la marxa pujant a Tuixent i travessant el poble. Després hem anat a buscar una pista per iniciar la pujada al Coll de Port, punt clau de l'etapa d'avui. Tota la pujada és per un bosc a l'obaga que avui estava tot nevat. Aviat hem deixat la pista per pujar més directament per un corriol que travessa diverses vegades la pista. Finalment hem arribat al Coll de Port (1.700 m).
En el coll el vent era molt fort i fred. Tot i això, encara ens hem entretingut en fer la foto de grup al costat d'un monument a l'isard que es troba allà mateix, en el coll. Ja només quedava la baixada, llarga i per un camí de cabres que creua diverses vegades la carretera tot fent drecera. Finalment hem arribat al fons de la vall, al costat de les Fonts del Cardener i, ja per la carretera, hem completat l'etapa arribant a La Coma. Hem dinat al restaurant de Cal Nin; un menú variat de plats casolans que ens ha deixat ben satisfets. 


ENTRADES RELACIONADES:
Port del Comte
esquís, 2013
Cap del
Verd, 2012
Barranc del Coll
de Port, 2004