dissabte, 18 de febrer de 2017

GR1: Can Repunxó - Oix

Una etapa més, la setzena, del GR1. Avui hem recorregut camins entre boscos a cavall del Ripollès i l'Alta Garrotxa. El punt de partida ha estat Cal Repunxó, on vam acabar l'etapa anterior. L'autocar ens ha deixat en el pàrquing del restaurant, desert a aquella hora del matí. Hem iniciat la caminada per la carretera de Camprodon però ben aviat hem deixat la carretera prenent una pista a la dreta que ens ha portat pel bosc, evitant la carretera molt transitada, fins a Sant Pau de Segúries. Hem sortit del poble per una pista i hem enllaçat amb la petita carretera que porta a l'Hostal de la Vall del Bac. Hem recordat les dues etapes del GR83 amb final o inici a l'Hostal de la Vall del Bac. En aquelles ocasions vam haver de llogar dos autocars petits perquè un autocar normal no podia passar per aquesta carretera. Al cap de poc hem passat al costat de la gran masia del Mariner, avui convertida en allotjament rural (mireu la història d'aquesta masia a l'apartat "més informació"). Hem seguit un bon tram de carretera, sense trànsit, i més endavant hem tallat pel dret per evitar un parell de ziga-zagues de la carretera. Més endavant hem tornat a deixar la carretera per seguir una pista entre el bosc per on hem recorregut la major part de la Vall del Bac a certa alçada evitant la carretera. Hem anat a parar a l'ermita de la Mare de Déu dels Àngels des d'on una curta baixada ens ha portat fins a l'Hostal de la Vall del Bac on el nostre GR es creua amb el GR83 que vam completar fa uns anys. Hem seguit per una pista fins al coll de Toralloles; hem seguit en lleugera baixada fins al Coll Marcer on hem trobat la gran pista que porta directament a Oix. Abans d'arribar, però, hem trobat un darrer obstacle imprevist: la pista travessa la Riera d'Oix per un gual de ciment. Avui la riera baixava amb força cabal després de les darreres pluges i ens hem hagut de descalçar per travessar la riera a gual. No tothom s'ha descalçat perquè algunes persones han utilitzat altres estratèguies de vadejament fluvial. Finalment hem arribat al final de l'etapa, que no era el poble d'Oix sinó el càmping La Soleia, poc abans d'Oix, on ens esperava l'autocar, i hem tancat la jornada amb un bon dinar en el restaurant del càmping; un menú amb gran varietat de plats i a molt bon preu.


ENTRADES RELACIONADES:

GR83: Coll
Golofreu, 2012
GR83: Vall del
Bac, 2012
BTT per la
Garrotxa, 1988

diumenge, 29 de gener de 2017

Torreta de l'Orri (2.439 m), amb esquís

Després de passar la nit al refugi Comes de Rubió hem esmorzat, encara fosc, abans d'iniciar l'activitat d'avui. Hem sortit cinc raquetistes i un esquiador pujant pel darrer tram de pista per on vam arribar ahir al refugi. Quan hem arribat a la carena de la Serra Seca hem comprovat, amb certa sorpresa, que la pista per on vam arribar ahir, obrint traça per neu verge, s'havia convertit en una magnífica pista d'esquí de fons. Durant la nit o la matinada, una màquina havia aplanat la neu marcant una traça perfectament paral·lela per als esquís de fons, ja que aquesta pista pertany a l'estació de fons de Sant Joan de l'Erm. Hem seguit una estona per la pista fins que hem trobat una altra pista en direcció oest, ja amb neu verge. A partir d'aquí hem gaudit d'un magnífic paisatge nevat, gairebé com una postal nadalenca o un paisatge de Lapònia. Ha estat una excursió inèdita, amb un paisatge singular que molt poques vegades hem trobat. Després d'un llarg recorregut per la pista, desdibuixada per la gran quantitat de neu, hem sortit del bosc arribant als altplans superiors. Fora del bosc el panorama ha canviat totalment i hem comprovat que avui la vista era extraordinària. Es veien totes les muntanyes del Pallars, de l'Alt Urgell, d'Andorra... En primer pla vèiem el Salòria amb el seu llarg llom i la magnífica pala que vam baixar esquiant fa un parell d'anys. Més enllà vèiem la Pica d'Estats, el Monteixo i moltes muntanyes més. Hem travessat l'atiplà amb lleugera pujada mentre anàvem veient cada vegada més muntanyes. Al fons vèiem ja la Torreta de l'Orri com un turonet aixecant-se sobre l'altiplà amb unes grans antenes a dalt de tot. També vèiem el final del telecadira de Portainé a pocs metres del cim. Hem arribat a una mena de collet per on baixaven els esquiadors de pista i hem pujat els metres finals fins arribar al cim de la Torreta de l'Orri (2.439 m). El panorama és magnífic però el cim queda molt desvirtuat per les antenes i els edificis que ocupen la part més alta de la muntanya. Hem passat a la part del darrere dels edificis per contemplar nous panorames. Cap a la Vall Fosca vèiem el Montsent de Pallars i el Montorroio. Més al nord, la Pica d'Estats i les muntanyes d'Andorra. Tot i les dificultats, hem pogut fer una panoràmica circular:

Arrecerats entre els edificis, hem menjat una mica abans d'iniciar el retorn. Hem baixat el turonet final i hem agafat una careneta que baixa en direcció sudest. Ben aviat hem entrat en el bosc i hem seguit baixant per un caminet que ens ha portat fàcilment de retorn al refugi. No ha estat una gran esquiada; aquest itinerari, tot i que l'he fet amb esquís, és més adequat per fer amb raquetes, ja que pràcticament no hi ha pales esquiables. Els esquís han estat només un mitjà de progressió alternatiu a les raquetes; avui he fet muntanya amb esquís, un concepte diferent de l'esquí de muntanya.
En el refugi hem menjat una mica, uns magnífics plats combinats, abans de baixar a buscar el cotxe al Port del Cantó.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:

Salòria amb
esquís, 2013
Montsent de
Pallars, 2006
Monteixo amb
esquís, 2005