dissabte, 16 de novembre de 2019

GR3: Alp - Estació de Coll de Pal

GR3: Alp - Coll de Pal
La segona etapa del nostre recorregut pel GR3, el Sender Central de Catalunya, ha estat sens dubte l'etapa reina d'aquest llarg GR que gairebé acabem de començar però que avui ens ha brindat una etapa magnífica, de gran nivell. El pas del Coll de Pal, situat a 2.100 metres, és el punt més alt de tot el GR però el camí no té cap dificultat especial, a banda de l'important desnivell que supera. Però avui les condicions eren excepcionals: una nevada primerenca caiguda fa un parell de dies va deixar la vessant nord de la muntanya, per on havíem de pujar, coberta d'una generosa capa de neu. El recorregut d'aquesta etapa coberta per la neu era tot un repte però l'hem superat sense problemes, ajudats per una climatologia favorable: un fred intens però amb un magnífic dia assolellat.
Hem esmorzat a Alp amb el tradicional croissant i hem iniciat la caminada pels carrers del poble fins agafar la carretera que va en direcció  a l'estació d'esquí de Masella. Poc després, en un marcat revolt, hem deixat la carretera prenent una petita pista en direcció a un cobert. Més endavant la pista es converteix en un corriol que puja amb fort pendent.
A poc a poc hem anat guanyant desnivell mentre el camí estava cada vegada més nevat. Els arbres del voltant encara conservaven la neu enganxada a les seves branques, oferint-nos en molts punts del recorregut una imatge nadalenca de postal.
Hem arribat al nucli central de l'estació d'esquí de Masella i l'hem travessat sense aturar-nos, pujant en direcció a les pistes d'esquí més orientals de l'estació. Hem tingut sort perquè avui l'estació d'esquí ja estava en funcionament però només estaven obertes algunes de les pistes i el nostre camí pujava en part per algunes de les pistes tancades. Ens hem aturat a esmorzat i hem seguit pujant per una àmplia pista d'esquí.
Per diverses pistes hem anat pujant fins arribar a l'estació superior del telecadira Pia Express. Des d'aquest punt el panorama era extraordinari, amb una magnífica vista del Puigmal tot nevat. Aquí acabava la pujada forta i també el recorregut per les pistes d'esquí de Masella. Hem agafat una pista en lleugera baixada fins al Coll de la Mola, on hem enllaçat amb un sistema de pistes que, tot planejant i amb petites pujades, ens han portat fins a la petita estació d'esquí del Coll de Pal.
Estava previst acabar l'etapa al mateix Coll de Pal però l'autocar no ha pogut fer la volta en el coll i ha seguit fins al final de la carretera, a poc més d'un km, on hi ha un petit pàrquing on ha pogut fer la maniobra. Hem donat per acabada l'etapa en aquest punt, deixant per a la propera etapa el curt recorregut fins al coll.
Hem baixat amb l'autocar la llarga i recargolada carretera fins a Bagà, on ja ens esperaven amb la taula parada al restaurant La Pineda, on hem gaudit d'un bon dinar de cuina tradicional catalana, que ens ha deixat ben satisfets. 


ENTRADES RELACIONADES:
Tossa
d'Alp, 2014
Excursió al Coll
de Pal, 1976
Planoles - La
Molina, 1974

dissabte, 9 de novembre de 2019

Avenc dels Topògrafs

Avenc dels Topògrafs
L'Avenc dels Topògrafs és una de les coves més estètiques de la zona del Garraf i l'Ordal, amb tota mena de formacions molt ben conservades, encara que amb un recorregut curt. La clau d'aquesta bona conservació, a més del fet que la cova no va ser descoberta fins als anys 60, és el seu accés, molt selectiu. Cal baixar en ràpel a través d'una fisura estreta, de 30 x 70 cm, que a la baixada ja és angoixant però a la pujada, amb la gravetat en contra, és tota una aventura. Això fa que la cova quedi només a l'abast dels autèntics espeleòlegs i dels aprenents com nosaltres amb un gran afany d'aventura.
L'avenc està a prop del Port de l'Ordal, al costat de la Urbanització Lledoner. Hem recorregut els carrers de la urbanització fins trobar l'inici d'una pista. Hem baixat amb cotxe uns 350 metres per la pista, passant al costat de la depuradora, però finalment hem optat per deixar els cotxes i fer l'aproximació a peu, una curta passejada de poc més de 20 minuts.
Hem arribat a l'entrada de l'avenc, un forat arran de terra, i ens hem equipat per baixar. A més de la corda estàtica que havia de servir per rapelar i remuntar, hem muntat un sistema de politxes amb una segona corda, en previsió que a la pujada algú tingués dificultats per superar el pas estret i se l'hagués d'ajudar des de dalt. L'Albert s'ha quedat fora de l'avenc, encarregat de la possible operació de rescat.
De baixada hem passat el coll d'ampolla sense massa dificultats, amb l'ajut de la Llei de Gravitació Universal. A baix hem iniciat l'exploració de la cova, començant per la sala principal, una de les més concrecionades que hem vist en el nostre curt historial espeleològic. Hi havia formacions per tot arreu i un mur d'uns 10 metres d'altura cobert amb una gran colada. Passant per una finestra d'aquest mur hem recorregut una curta galeria fins a la boca d'un petit pou. Hem tornat al punt de partida, al peu del ràpel, i hem recorregut una altra galeria pel cantó oposat, també curta, que portava a una saleta.
Hem donat per acabada l'exploració de la cova i hem iniciat la remuntada per sortir novament a la llum. A la pujada el pas estret ha estat més difícil i angoixant, amb la Llei de Gravitació en contra, però l'hem superat. L'invent de les politxes ha estat molt útil; un gran ajut per algun dels expedicionaris.
Ha estat una matinal curta però ben intensa, de manera que per recuperar forces hem anat a dinar al restaurant del Port de l'Ordal on hem gaudit d'un magnífic menú abans de tornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog. S'adverteix als seguidors del blog que aquesta pel·lícula pot ferir la sensibilitat dels espectadors...



ENTRADES RELACIONADES:
Cova de les
Rondes, 2018
Avenc Emili
Sabaté, 2016
Avenc del
Llest, 2015