dissabte, 14 de gener de 2017

GR1: Ripoll - Can Repunxó

Avui les previsions eren d'un fred molt intens i, efectivament, ha fet fred encara que, com és normal, els meteoròlegs sempre exageren una mica. Hem arribat en autocar, amb les primeres llums, al pàrquing de la Ruta del Ferro; el termòmetre marcava un grau sota zero. Hem esmorzat a peu dret sota la gelada amb els termos de cafè amb llet que portàvem i ens hem posat ràpidament en marxa. Hem travessat un modern pont de ferro sobre el Ter i hem anat a buscar la carretera antiga de Camprodon. Aviat hem deixat la carretera i hem agafat una pista que ens ha portat en paral·lel a la carretera a una certa distància. Hem passat pel darrere de l'Hostal de Rama, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Poc després el GR deixa de banda la carretera i comença a allunyar-se pujant per la vall del Torrent de Ribamala. Una pujada per camins i caminets pel bosc i passant per diverses masies. Ens hem aturat a esmorzar aprofitant un raig de sol que escalfava un marge de la pista, allà on el camí començava a baixar. Mentre esmorzàvem hem pogut observar el fenòmen de la barrufa, les espurnes de neu portades pel vent. Les previsions indicaven nevades als Pirineus però aquí hi havia pocs núvols; les espurnes de neu devien venir de la zona del Puigmal i Vall de Núria. Hem anat baixant per camins i pistes fins arribar a la carretera, just a  l'entrada de Sant Joan de les Abadesses. No hem entrat al centre del poble sinó que abans de creuar el pont de la carretera el GR es desvia a l'esquerra seguint el riu fins al pont antic. Tampoc hem travessat aquest pont sinó que hem començat a pujar per un carrer, anant a buscar la carretera d'Ogassa. Aviat hem deixat la carretera i hem agafat una pista de ciment que ressegueix la carretera de Camprodon a certa distància. Finalment, després d'una bona estona, el GR baixa fins al pont de Perella, per on travessa el Ter arribant a la carretera de Camprodon. Poc més enllà, seguint la carretera, hem arribat al final de l'etapa, a l'aparcament de Can Repunxó, on ens esperava l'autocar.
Amb l'autocar hem anat fins a Sant Pau de Segúries, on hem tancat la jornada amb un bon dinar en el restaurant Baral·la. Avui era un menú amb amanida, paella i carn amb bolets, que ens ha fet recuperar del fred de tota la jornada.


ENTRADES RELACIONADES:

BTT: Ruta del
Ferro, 2006
El Taga amb
esquís, 1982
El Taga en
travessia, 1972

dimecres, 4 de gener de 2017

Irati: Egurgi - Orbaitzeta

Ahir al vespre, en el refugi forestal d'Egurgi, es va reunir el gabinet de crisi. Vam mirar en el mapa l'itinerari previst per avui i vam comprovar que el camí que porta a l'Occabe passa per la Cresta d'Urculu, després de pujar per la vessant sud d'aquesta muntanya. Justament en aquest vessant de l'Urculu és on hi havia la part principal de l'incendi que havíem vist baixant del Mendízar. Mentre el gabinet de crisi deliberava, en la foscor de la nit es veia la muntanya encara en flames. Vam pensar que al matí l'incendi s'hauria apagat sol però no ens va semblar bona idea travessar la zona cremada tan aviat. A més, si els ramaders de la zona estaven fent neteja de les herbes altes amb incendis controlats era molt possible que l'endemà seguissin cremant altres parts de la muntanya i el perill era evident, no per les flames sinó pel fum. Vam decidir canviar l'itinerari previst escurçant una etapa de les tres previstes i anar directament a l'embassament d'Iraibea per tancar l'itinerari tornant a Orbaitzeta. A més, el responsable del càmping d'Ochagavia ens havia dit el primer dia que el refugi on avui havíem de passar la nit no estava en gaire bon estat. Fins i tot va dir que si no plovia no hi havia problema però que el sostre estava foradat... No cal dir que aquesta explicació, tot i ser donada amb bona voluntat, va ser catastròfica per a la moral de la tropa. Al matí, quan la temperatura a l'interior del refugi d'Egurgi era de 4 graus i mig sota zero, la decisió estava presa.
Hem sortit per la pista que baixa al costat del riu Egurgi, baixant en direcció a l'embassament. Hem travesat una de les cues del pantà per un gran pont i hem seguit vorejant el pantà per un camí entre el bosc. L'embassament estava gelat i la temperatura continuava molt baixa. Hem arribat a la presa i l'hem travessat; a l'altra banda comença el canal de Betolegi. A partir d'aquí el camí segueix paral·lel al canal en suau baixada per la vall del riu Irati. Hem arribat a un punt on tocava el sol i hem aprofitat per esmorzar una mica, utilitzant de passada els febles raigs solars per descongelar les pestanyes. Després hem continuat el nostre camí, que en un parell d'hores ens ha portat fins al punt on vam iniciar ahir aquest recorregut per la Selva de Irati.
Finalment, aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida de dos dies per la Serva de Irati. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió a
l'Orhi, 2014
GR10:
Logíbar, 2004
GR10: Col
d'Irati, 2004