dissabte, 19 de gener de 2019

GR7: Mont-ral - Arbolí

GR7: Mont-ral - Arbolí
L'etapa d'avui del GR7 ha estat un magnífic recorregut per la Serra de Prades i la Mussara que hem fet en un dia fred però clar. Hem arribat amb l'autocar a Mont-ral, on vam acabar l'etapa anterior, i ja ens estaven esperant amb el cafè amb llet i el croissant preparats. Després d'esmorzar hem iniciat la caminada baixant per un caminet fins al Bosquet, un petit agrupament de cases ben a prop de Mont-ral. Més endavant hem trobat una font i hem travessat el Barranc de la Fou, un petit torrent que, segurament, no mereix el nom de barranc.
A partir del torrent el camí puja fort. Hem arribat a l'altiplà de la Serra de la Mussara, una gran extensió coberta de bosc amb una altitud al voltant dels 1.000 metres d'altitud. No és exactament pla sinó que el terreny presenta ondulacions que hem anat resseguint per una bona pista. Després d'una bona estona i un llarg recorregut per l'altiplà hem arribat al lloc conegut com La Punta, a partir d'on hem iniciat un descens en direcció al fons de la vall.
Hem travessat el Torrent del Gorg i poc després hem arribat al punt més singular del recorregut d'avui, un salt d'aigua que forma al seu peu un magnífic gorg d'aigua transparent. L'indret és conegut amb el nom genèric de El Gorg. Hem fet moltes fotos, el lloc les mereixia, i la foto de grup.
Hem iniciat la darrera pujada, no massa llarga, que ens ha portat fins al poble abandonat de Gallicant. El poble, gairebé enrunat, està situat sobre un turó amb grans vistes del poble de Ciurana i la Serra del Montsant. El camí no passa pel poble sinó que el voreja a certa distància i arriba a un petit collet des d'on hem iniciat la baixada final en direcció a Arbolí, el punt final de l'etapa. El camí entra per la part de dalt del poble; hem travessat els seus carrers arribant a l'entrada del poble on ens esperava l'autocar.
Allà mateix ens hem entaulat a l'Hostalet, un magnífic restaurant on hem gaudit del menú de la casa, que tenia entre els seus plats principals les favetes, l'amanida de bacallà i el pollastre amb prunes. Després hem iniciat el retorn a casa amb l'autocar, pensant ja en la propera etapa del GR7 que tenim programada per al mes de febrer.


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de la
Febró, 2017
Avenc de la
Febró, 2014
Ferrada d'Aigua
al Coll, 2004

divendres, 11 de gener de 2019

Ascensió al Roc de Madres (2.469 m)

Roc de Madres
El Roc de Madres és un cim teòricament fàcil. La seva altitud és baixa, 2.469 metres, i la via normal no presenta cap dificultat especial; fins i tot està senyalitzada com a GR (el Tour del Capcir) fins al mateix cim. Però inexplicablement aquesta era la tercera vegada que intentava l'ascensió al Roc de Madres. En les dues ocasions anteriors havíem abandonat sense poder arribar al cim.
Avui veníem decidits a trencar el malefici del Roc de Madres, tot i que les previsions del temps indicaven un fred intens i un vent gelat del nord. Hem arribat a primera hora a Odelló, punt de partida de l'ascensió. Hem deixat el cotxe en el mateix pàrquing que en la darrera ocasió i hem iniciat l'ascensió seguint les marques vermelles i grogues del Tour du Capcir per una bona pista. Havia caigut una petita nevada que, tot i el poc gruix de neu acumulada, donava a la muntanya un aspecte siberià. Hem passat pels dos refugis lliures perfectament condicionats, l'Abri de Becet i el Refugi Oller, i hem seguit muntanya amunt sobre la neu acabada de caure. 
Després del Refugi Oller la pista es converteix en un camí que puja entre bosc i matolls cap al Roc de Madres. A mesura que pujàvem el vent era cada cop més fort. Quan hem arribat a l'entrada de l'altiplà final ja era una tramuntana forta. Per un moment hem temut que ens passés com la darrera vegada quan el torb ens va fer desistir de l'ascensió. Avui el vent, tot i ser fort, fred i desagradable, no era ni de bon tros com la ventada que ens va fer abandonar el nostre darrer intent a aquesta muntanya. 
Hem travessat l'altiplà i hem superat la darrera rampa per arribar al cim del Roc de Madres (2.469 m). Feia tant vent i tant fred que només hem estat en el cim el temps imprescindible per fer quatre fotos abans d'iniciar ràpidament el descens a zones menys exposades al vent. El dron avui s'ha quedat amagat a la motxilla; si l'hagés fet volar potser se l'hauria emportat el vent qui sap a on.
De baixada ens hem aturat a dinar al refugi Oller. El vent no bufava tant com a dalt, feia sol i la protecció del refugi ens ha donat el confort necessari per dinar perfectament abans de completar el descens fins a Odelló i el retorn a casa.
Aquí teniu un petit vídeo, de només tres minuts, amb algunes escenes de l'ascensió al Roc de Madres:




ENTRADES RELACIONADES:
Intent al Roc de
Madres, 2016
Ascensió al Roc
Blanc, 2011
Intent a Madres
amb esquís, 2010