dimarts, 17 d’abril de 2018

Pic de la Dona, Bacivers i Bastiments, amb esquís

Pic de la Dona - Bacivers - Bastiments
Aquesta vegada teníem previst fer una ascensió a Andorra però els avisos d'alt risc d'allaus ens han fet canviar de plans a darrera hora. Precisament quan estàvem planificant la sortida vam saber, a través dels mitjans de comunicació, que s'havia produït una gran allau al Pla de l'Estany, a Andorra, i que el refugi del mateix nom, on vam estar fa poc més d'una setmana, ha quedat totalment colgat sota quatre metres de neu. Hem estat prudents i ens hem quedat en el Pirineu Oriental, concretament a Vallter, on hi ha neu abundant però el risc d'allaus no és tan alt. Hem triat un itinerari clàssic que ja vam intentar en una ocasió ara fa 10 anys. Aquella vegada el torb ens va fer desistir perquè la ventada ens tirava a terra; avui hem trobat la nostra oportunitat i no l'hem desaprofitat.
Hem arribat de bon matí a l'estació d'esquí de Vallter 2000, ara tancada per final de temporada. Hem iniciat el nostre recorregut pujant fins a la Portella de Mentet (2.409 m); poca cosa si tenim en compte que el punt de partida està a 2.155 m. Des del coll ja hem vist les muntanyes de la part francesa, destacant especialment el Canigó. Seguint per la carena, amb grans vistes, hem arribat al Pic de la Dona (2.704 m). Feia un vent molt fort i per un moment hem pensat que avui no podríem acabar tampoc la travessia fins al Bastiments. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:

Des del cim es veu ja el Pic de Bacivers, la propera fita de la nostra travessia. Seguint la carena fronterera ens hi hem anat acostant mentre el vent, a poc a poc, ha anat minvant. Hem passat pel Puig d'Ombriaga, un bony de la carena amb tan poca prominència que ni tan sols hem fet foto de cim. Poc després de passar el Coll de la Geganta, el punt més baix de la carena que uneix el Pic de la Dona amb el Bastiments, hem deixat la carena orientant-nos al Bacivers. Hem travessat el Circ de Bacivers sense veure els estanys, amagats per la generosa capa de neu que cobreix aquestes muntanyes, i hem arribat al peu de la pala final del Bacivers. Amb quatre llaçades hem superat aquesta darrera pujada arribant al cim del Pic de Bacivers (2.845 m). El vent havia afluixat definitivament i ens ha permès estar una estona en el cim, menjant una mica i contemplant el panorama. Hem fet les fotos de cim i algunes panoràmiques que podeu veure a la secció "més informació" d'aquesta entrada del blog. També hem fet la panoràmica circular:

Des del Bacivers el Bastiments es veu impressionant; una gran muntanya separada del nostre cim per una aresta que sembla força dreta. Hem baixat una mica seguint la carena fins al Coll de Bacivers, des d'on hem iniciat la pujada definitiva cap al Bastiments. La carena és ménys estreta i menys pendent del que semblava des del Bacivers i sense cap problema hem arribat en poc temps al cim occidental del Bastiments, on hem fet quatre fotos abans de completar l'ascensió recorrent la curta carena horitzontal que separa les dues puntes, arribant al cim principal del Bastiments (2.883 m). La panoràmica del Bastiments és encara més extensa que la del Bacivers, de manera que també hem fet una panoràmica circular abans d'iniciar el descens:

Ens quedava la darrera etapa de la nostra travessia: l'esquiada de la pala del Bastiments, que ja coneixíem d'anteriors ascensions. Hem tret les pells dels esquís i ens hem llançat muntanya avall. La neu estava força bé, sense arribar a l'excel·lència de la nostra darrera esquiada per terres andorranes. Hem arribat al Coll de la Marrana i hem seguit en direcció al punt de partida on teníem el cotxe, tancant el cercle i completant aquesta magnífica travessia.
El vídeo està en fase de producció en els laboratoris d'edició de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabat la publicarem aquí mateix.


ENTRADES RELACIONADES:
Intent a
Vallter, 2008
Pic de
Bacivers, 1983
del Costabona
a Núria, 1974

dissabte, 14 d’abril de 2018

GR92: Portbou - El Port de la Selva

GR92: Portbou - El Port de la Selva
Aquesta vegada hem fet un parèntesi en el projecte actual del grup del GR. Efectivament, com saben els nostres seguidors, amb el grup del GR estem fent el recorregut del GR7 que recorre tot Catalunya de nord a sud des d'Andorra fins a Fredes. Però en aquest mes d'abril es compleixen 10 anys des que va començar a funcionar aquest grup de caminadors amb el que hem recorregut els principals camins de gran recorregut del nostre entorn: el GR92, el GR83 o Camí del Nord, la branca catalana del Camí de Sant Jaume, el Camí dels Bons Homes, el GR1 i el GR7. Així que hem fet un parèntesi en el nostre recorregut del GR7 per fer la primera etapa del GR92, entre Portbou i El Port de la Selva, per commemorar el desè aniversari d'aquella primera excursió en la que només quatre caminadors van fer aquesta primera etapa del GR92 iniciant un camí pel que hem recorregut més 2000 km al llarg de 109 etapes de senderisme.
De bon matí hem iniciat la jornada esmorzant a una guingueta de la platja de Portbou. Després hem iniciat la caminada pujant pels carrers del poble i seguint amunt per un caminet que ens ha portat fins al Coll del Frare que, amb només 202 metres d'altitud, és el punt més alt del recorregut.
Hem seguit per un camí de flanc, amb grans vistes del mar i del Cap de Creus, fins que hem iniciat la baixada directa a Colera. Hem travessat el poble i la riera de Molinàs per iniciar la pujada al segon coll de la jornada, el Coll de Sant Antoni, situat a només 73 metres d'altitud. En pocs minuts hem baixat a la platja del Garvet i ja no hem deixat la línia de la costa en cap moment fins al final del recorregut.
El camí recorre la costa per una zona molt urbanitzada, seguint un antic camí de ronda, fins arribar a Llançà. Hem recorregut la seva platja fins al port esportiu i més enllà, resseguint la costa, amb contínues pujades i baixades però amb pocs desnivells. Més endavant hem arribat a un altre punt singular, el Far de S'Arenella. Des d'aquí ja es veia el final del nostre trajecte, el Port de la Selva, encara lluny, a l'altra banda de la badia. Per un bon camí hem completat l'etapa resseguint la costa i travessant la Platja de la Ribereta fins arribar al Port de la Selva.
Hem acabat la caminada justament en el canó, un petit monument format per un antic canó de bronze que va ser rescatat pels pescadors locals d'un vaixell enfonsat. Hem fet la foto final de grup i hem pujat a l'autocar que ens ha portat al Centre Cultural Les Escoles de la Selva de Mar, on hem dinat.  Aquesta vegada no ha estat només un dinar sinó que també hem fet una gran celebració amb motiu del desè aniversari del grup de caminadors, amb discursos, projeccions, cançons i moltes coses més, però això ja és una altra història...
Aquí teniu un vídeo amb un recull d'escenes de la caminada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Coll de Banyuls
Llançà, 2018
GR92: Begur
Palamós, 2009
GR1: Cap Creus
P.Selva, 1996