Aquesta vegada teníem previst fer una ascensió a Andorra però els avisos d'alt risc d'allaus ens han fet canviar de plans a darrera hora. Precisament quan estàvem planificant la sortida vam saber, a través dels mitjans de comunicació, que s'havia produït una gran allau al Pla de l'Estany, a Andorra, i que el refugi del mateix nom, on vam estar fa poc més d'una setmana, ha quedat totalment colgat sota quatre metres de neu. Hem estat prudents i ens hem quedat en el Pirineu Oriental, concretament a Vallter, on hi ha neu abundant però el risc d'allaus no és tan alt. Hem triat un itinerari clàssic que ja vam intentar en una ocasió ara fa 10 anys. Aquella vegada el torb ens va fer desistir perquè la ventada ens tirava a terra; avui hem trobat la nostra oportunitat i no l'hem desaprofitat.
Hem arribat de bon matí a l'estació d'esquí de Vallter 2000, ara tancada per final de temporada. Hem iniciat el nostre recorregut pujant fins a la Portella de Mentet (2.409 m); poca cosa si tenim en compte que el punt de partida està a 2.155 m. Des del coll ja hem vist les muntanyes de la part francesa, destacant especialment el Canigó. Seguint per la carena, amb grans vistes, hem arribat al Pic de la Dona (2.704 m). Feia un vent molt fort i per un moment hem pensat que avui no podríem acabar tampoc la travessia fins al Bastiments. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Des del cim es veu ja el Pic de Bacivers, la propera fita de la nostra travessia. Seguint la carena fronterera ens hi hem anat acostant mentre el vent, a poc a poc, ha anat minvant. Hem passat pel Puig d'Ombriaga, un bony de la carena amb tan poca prominència que ni tan sols hem fet foto de cim. Poc després de passar el Coll de la Geganta, el punt més baix de la carena que uneix el Pic de la Dona amb el Bastiments, hem deixat la carena orientant-nos al Bacivers. Hem travessat el Circ de Bacivers sense veure els estanys, amagats per la generosa capa de neu que cobreix aquestes muntanyes, i hem arribat al peu de la pala final del Bacivers. Amb quatre llaçades hem superat aquesta darrera pujada arribant al cim del Pic de Bacivers (2.845 m). El vent havia afluixat definitivament i ens ha permès estar una estona en el cim, menjant una mica i contemplant el panorama. Hem fet les fotos de cim i algunes panoràmiques que podeu veure a la secció "més informació" d'aquesta entrada del blog. També hem fet la panoràmica circular:
Des del Bacivers el Bastiments es veu impressionant; una gran muntanya separada del nostre cim per una aresta que sembla força dreta. Hem baixat una mica seguint la carena fins al Coll de Bacivers, des d'on hem iniciat la pujada definitiva cap al Bastiments. La carena és ménys estreta i menys pendent del que semblava des del Bacivers i sense cap problema hem arribat en poc temps al cim occidental del Bastiments, on hem fet quatre fotos abans de completar l'ascensió recorrent la curta carena horitzontal que separa les dues puntes, arribant al cim principal del Bastiments (2.883 m). La panoràmica del Bastiments és encara més extensa que la del Bacivers, de manera que també hem fet una panoràmica circular abans d'iniciar el descens:
Ens quedava la darrera etapa de la nostra travessia: l'esquiada de la pala del Bastiments, que ja coneixíem d'anteriors ascensions. Hem tret les pells dels esquís i ens hem llançat muntanya avall. La neu estava força bé, sense arribar a l'excel·lència de la nostra darrera esquiada per terres andorranes. Hem arribat al Coll de la Marrana i hem seguit en direcció al punt de partida on teníem el cotxe, tancant el cercle i completant aquesta magnífica travessia.
El vídeo està en fase de producció en els laboratoris d'edició de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabat la publicarem aquí mateix.
Hem arribat de bon matí a l'estació d'esquí de Vallter 2000, ara tancada per final de temporada. Hem iniciat el nostre recorregut pujant fins a la Portella de Mentet (2.409 m); poca cosa si tenim en compte que el punt de partida està a 2.155 m. Des del coll ja hem vist les muntanyes de la part francesa, destacant especialment el Canigó. Seguint per la carena, amb grans vistes, hem arribat al Pic de la Dona (2.704 m). Feia un vent molt fort i per un moment hem pensat que avui no podríem acabar tampoc la travessia fins al Bastiments. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Des del cim es veu ja el Pic de Bacivers, la propera fita de la nostra travessia. Seguint la carena fronterera ens hi hem anat acostant mentre el vent, a poc a poc, ha anat minvant. Hem passat pel Puig d'Ombriaga, un bony de la carena amb tan poca prominència que ni tan sols hem fet foto de cim. Poc després de passar el Coll de la Geganta, el punt més baix de la carena que uneix el Pic de la Dona amb el Bastiments, hem deixat la carena orientant-nos al Bacivers. Hem travessat el Circ de Bacivers sense veure els estanys, amagats per la generosa capa de neu que cobreix aquestes muntanyes, i hem arribat al peu de la pala final del Bacivers. Amb quatre llaçades hem superat aquesta darrera pujada arribant al cim del Pic de Bacivers (2.845 m). El vent havia afluixat definitivament i ens ha permès estar una estona en el cim, menjant una mica i contemplant el panorama. Hem fet les fotos de cim i algunes panoràmiques que podeu veure a la secció "més informació" d'aquesta entrada del blog. També hem fet la panoràmica circular:
Des del Bacivers el Bastiments es veu impressionant; una gran muntanya separada del nostre cim per una aresta que sembla força dreta. Hem baixat una mica seguint la carena fins al Coll de Bacivers, des d'on hem iniciat la pujada definitiva cap al Bastiments. La carena és ménys estreta i menys pendent del que semblava des del Bacivers i sense cap problema hem arribat en poc temps al cim occidental del Bastiments, on hem fet quatre fotos abans de completar l'ascensió recorrent la curta carena horitzontal que separa les dues puntes, arribant al cim principal del Bastiments (2.883 m). La panoràmica del Bastiments és encara més extensa que la del Bacivers, de manera que també hem fet una panoràmica circular abans d'iniciar el descens:
Ens quedava la darrera etapa de la nostra travessia: l'esquiada de la pala del Bastiments, que ja coneixíem d'anteriors ascensions. Hem tret les pells dels esquís i ens hem llançat muntanya avall. La neu estava força bé, sense arribar a l'excel·lència de la nostra darrera esquiada per terres andorranes. Hem arribat al Coll de la Marrana i hem seguit en direcció al punt de partida on teníem el cotxe, tancant el cercle i completant aquesta magnífica travessia.
El vídeo està en fase de producció en els laboratoris d'edició de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabat la publicarem aquí mateix.
ENTRADES RELACIONADES:
 Intent a Vallter, 2008 |  Pic de Bacivers, 1983 |  del Costabona a Núria, 1974 |
