Google+

dissabte, 6 de febrer de 2016

Avenc Emili Sabaté

L'avenc Emili Sabaté és un dels més populars del Garraf, ja que es considera d'iniciació i té una gran sala amb concrecions i un recorregut força interessant. Des de la carretera que va de Castelldefels a la Plana Novella, poc després de passar la Pleta (centre d'informació del Parc del Garraf), un caminet ens porta en pocs minuts a la boca de la cova. Hi ha una instal·lació molt bona, que ens permet fer amb seguretat el ràpel d'entrada, d'uns 19 metres. És un ràpel volat en un ambient extraordinari; des de baix tenim una magnífica visió de la sala, plena de concrecions de tota mena, il·luminada per un raig de llum que baixa de l'obertura de l'entrada. La sala és gran i gairebé rodona, d'uns 15 metres de diàmetre, i en suau pendent. Hem fet unes quantes fotos, fascinats per aquest indret màgic, abans de seguir explorant la cova. La continuació ja no és tan àmplia; a la part més baixa de la sala, una finestra arran de terra porta a un sistema de gateres descendents amb petits pous. Els passos són angoixants per l'estretor però el pas clau és ja d'una estretor extrema. És el pas anomenat el tap de xampany perquè el pobre espeleòleg que s'hi aventura queda encaixonat com un tap de suro en el coll d'una ampolla de xampany. A més, la sortida és un pou de 4 m de parets relliscoses. Aquí ja hi ha hagut alguna deserció però finalment els supervivents hem superat el pas i hem arribat a la saleta final, bastant gran però no tan espectacular com la de l'entrada. Per sortir hem hagut de refer el camí i passar novament pel pas del tap de xampany. Ha estat més fàcil del que semblava, potser perquè les ganes de sortir d'aquella ratera ens donaven ales. Finalment, des de la sala gran, hem remuntat el ràpel de 19 metres amb l'ajut del croll i el jumar, per tornar a veure la llum del dia. Com que era aviat per tornar a casa, hem fet una parada tècnica al bar Kais de Castelldefels per menjar unes tapes amb en Pablo.
La pel·lícula d'questa activitat està en fase d'edició en els laboratoris d'Edicions JGB. Quan estigui acabada la publicarem aquí.


ENTRADES RELACIONADES:
BTT: Plana
Novella, 1989
Escalada Garraf:
La Bauma, 1978
El Tap de
Xampany, 1974

dissabte, 30 de gener de 2016

Puig del Pla Bernat (2.436 m), amb esquís

El Puig del Pla Bernat és un cim no gaire alt però té un bon panorama en direcció al Puig Peric i la zona de Camporrels. Es pot pujar des de Fontrabiouse o des de l'estació d'esquí de Puyvalador. Avui hi havia poca neu a la muntanya i per això hem preferit l'itinerari de Puyvalador, ja que comença pujant per les pistes d'esquí i això ens garantia trobar prou neu per no haver de carregar els esquís a l'esquena. Hem deixat el cotxe al pàrquing de l'estació i hem començat a pujar per les pistes desertes mentre, a poc a poc, començava l'activitat a l'estació d'esquí. Hem superat alguns trams una mica gelats i hem fet alguna petita variant pel bosc, per arribar a l'estació superior del telecadira del Bosc Negre. Hem baixat per una pista de poc pendent per la cara oposada i ben aviat hem deixat les pistes per endinsar-nos al bosc, ja esclarissat, travessant el Pla dels Escugots i el Clot del Mig fins arribar al peu d'una pala força dreta però curta. Hem superat la pala amb quatre llaçades i hem arribat a una zona més planera i a una àmplia carena que ens ha portat fàcilment en direcció al punt culminant del Puig del Pla Bernat. El cim és extens i el punt més alt està marcat per una creu de ferro forjat. Des d'aquí es veu un bon panorama, especialment en direcció a la zona de Camporrells, des del Petit Peric fins al Roc Blanc. Hem fet una panoràmica circular:
Hem descansat una mica i hem iniciat el descens pel mateix itinerari de pujada. La neu estava força bé i ben aviat hem arribat novament al Clot del Mig, on hem posat les pells per fer una petita remuntada. No ha estat necessari remuntar fins al telecadira perquè abans hem enllaçat amb una pista d'esquí per on hem iniciat una plàcida baixada que en pocs minuts ens ha portat a l'aparcament on teníem el cotxe. Hem acabat aviat però ha estat una magnífica matinal.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Petit Peric
amb esquís, 2014
Ascensió al
Roc Blanc, 2011
Mortiers i
Terrers, 2008