L'etapa d'avui del GR7 ha estat un magnífic recorregut per la Serra de Prades i la Mussara que hem fet en un dia fred però clar. Hem arribat amb l'autocar a Mont-ral, on vam acabar l'etapa anterior, i ja ens estaven esperant amb el cafè amb llet i el croissant preparats. Després d'esmorzar hem iniciat la caminada baixant per un caminet fins al Bosquet, un petit agrupament de cases ben a prop de Mont-ral. Més endavant hem trobat una font i hem travessat el Barranc de la Fou, un petit torrent que, segurament, no mereix el nom de barranc.
A partir del torrent el camí puja fort. Hem arribat a l'altiplà de la Serra de la Mussara, una gran extensió coberta de bosc amb una altitud al voltant dels 1.000 metres d'altitud. No és exactament pla sinó que el terreny presenta ondulacions que hem anat resseguint per una bona pista. Després d'una bona estona i un llarg recorregut per l'altiplà hem arribat al lloc conegut com La Punta, a partir d'on hem iniciat un descens en direcció al fons de la vall.
Hem travessat el Torrent del Gorg i poc després hem arribat al punt més singular del recorregut d'avui, un salt d'aigua que forma al seu peu un magnífic gorg d'aigua transparent. L'indret és conegut amb el nom genèric de El Gorg. Hem fet moltes fotos, el lloc les mereixia, i la foto de grup.
Hem iniciat la darrera pujada, no massa llarga, que ens ha portat fins al poble abandonat de Gallicant. El poble, gairebé enrunat, està situat sobre un turó amb grans vistes del poble de Ciurana i la Serra del Montsant. El camí no passa pel poble sinó que el voreja a certa distància i arriba a un petit collet des d'on hem iniciat la baixada final en direcció a Arbolí, el punt final de l'etapa. El camí entra per la part de dalt del poble; hem travessat els seus carrers arribant a l'entrada del poble on ens esperava l'autocar.
Allà mateix ens hem entaulat a l'Hostalet, un magnífic restaurant on hem gaudit del menú de la casa, que tenia entre els seus plats principals les favetes, l'amanida de bacallà i el pollastre amb prunes. Després hem iniciat el retorn a casa amb l'autocar, pensant ja en la propera etapa del GR7 que tenim programada per al mes de febrer.
A partir del torrent el camí puja fort. Hem arribat a l'altiplà de la Serra de la Mussara, una gran extensió coberta de bosc amb una altitud al voltant dels 1.000 metres d'altitud. No és exactament pla sinó que el terreny presenta ondulacions que hem anat resseguint per una bona pista. Després d'una bona estona i un llarg recorregut per l'altiplà hem arribat al lloc conegut com La Punta, a partir d'on hem iniciat un descens en direcció al fons de la vall.
Hem travessat el Torrent del Gorg i poc després hem arribat al punt més singular del recorregut d'avui, un salt d'aigua que forma al seu peu un magnífic gorg d'aigua transparent. L'indret és conegut amb el nom genèric de El Gorg. Hem fet moltes fotos, el lloc les mereixia, i la foto de grup.
Hem iniciat la darrera pujada, no massa llarga, que ens ha portat fins al poble abandonat de Gallicant. El poble, gairebé enrunat, està situat sobre un turó amb grans vistes del poble de Ciurana i la Serra del Montsant. El camí no passa pel poble sinó que el voreja a certa distància i arriba a un petit collet des d'on hem iniciat la baixada final en direcció a Arbolí, el punt final de l'etapa. El camí entra per la part de dalt del poble; hem travessat els seus carrers arribant a l'entrada del poble on ens esperava l'autocar.
Allà mateix ens hem entaulat a l'Hostalet, un magnífic restaurant on hem gaudit del menú de la casa, que tenia entre els seus plats principals les favetes, l'amanida de bacallà i el pollastre amb prunes. Després hem iniciat el retorn a casa amb l'autocar, pensant ja en la propera etapa del GR7 que tenim programada per al mes de febrer.
ENTRADES RELACIONADES:
 Avenc de la Febró, 2017 |  Avenc de la Febró, 2014 |  Ferrada d'Aigua al Coll, 2004 |
