Google+

dissabte, 28 febrer de 2015

Costa Pubilla, 2.053 m

Hem fet una excursió per la Serra de Montgrony, pujant el cim de Costa Pubilla (2.053 m) des de la carretera del Coll de la Creueta. Una vegada més, la meteorologia ens ha obligat a canviar els plans, ja que inicialment havíem d'anar a Andorra a fer esquí de muntanya, encara que alguns de la colla volien venir amb raquetes. El risc d'allau era molt alt al Principat i les carreteres estaven en mal estat, de manera que vam canviar de plans. El Costa Pubilla es fa amb esquís però únicament després de grans nevades, ja que la seva poca altitud fa que difícilment sigui esquiable. Ja sabíem que aquesta vegada tampoc era esquiable però finalment ens hem decidit a fer aquesta ascensió, modesta però amb grans panoràmiques. Una part de la colla ha portat raquetes mentre que la resta hem vingut sense més equip que les botes. Hem deixat el cotxe a la carretera del Coll de la Creueta, poc després de l'inici de la pista de Sant Joan de Cornudell i hem començat a pujar per una petita pista, que hem seguit fins a sota del Coll de les Fontetes on hem deixat la pista per pujar, ja sobre neu contínua, en direcció al coll. No hem arribat ben bé al coll sinó a la carena, una mica per sobre del coll. Aquí el panorama ja era extraordinari. Ja veníem gaudint d'una gran visió del Pedraforca i el Cadí però des d'aquest punt ja hem pogut veure el Puigmal i tota la carena fronterera, a més de les muntanyes de la Cerdanya i Andorra. A partir d'aquí l'excursió és una llarga carena, pujant cims secundaris fins arribar al Costa Pubilla. El primer cim és el Pedra Picada (2.006 m), un cim poc marcat i amb arbres fins al mateix cim. Després, una baixada fins al coll del Remoló i una nova pujada fins a l'Emperadora (1.961 m). Després d'una nova baixada fins al coll de la Bona hem iniciat el tram final de l'ascensió. Hem passat per un altre cim secundari, el Roc dels Llamps (2.049 m) i finalment hem arribat al Costa Pubilla (2.053 m). És un cim de poca altitud però el panorama és molt extens. Es veia el Montseny, Montserrat, el Pedraforca i tot el Pirieneu Oriental. Hem fet les fotos del cim i la panoràmica circular:



Hem iniciat la baixada per uns lloms fins trobar una petita pista que ens ha portat al collet de Meians, on hem enllaçat amb el GR que ve de Montgrony. Seguint aquest camí hem arribat a Sant Joan de Cornudell, una ermita situada sobre una petita elevació al costat del camí. Des d'aquí hem pujat per un corriol mig perdut fins al punt de la carretera on havíem deixat el cotxe.
Hem rodat una pel·licula; aquí la teniu, després d'haver estat cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




NOTA: recentment, la web on tenim penjades les panoràmiques circulars ha millorat el sistema i ara permet veure les panoràmiques en alta resolució. Per veure-les bé, si teniu un ordinador que ho permeti, heu de clicar on posa 2048p (i, evidentment, posar-les a pantalla completa). Si tenim un ordinador antic o una connexió lenta, millor deixar-ho en baixa resolució (512p). A poc a poc anirem renovant les panoràmiques antigues instal·lant la versió HD que fins ara el sistema no ens deixava pujar.

ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de
l'Arija, 2009
Excursió a
Montgrony, 2005
Planoles - 
La Molina, 1974

diumenge, 22 febrer de 2015

La Gorra Marinera, Via Sargantanes

Jornada matinal d'escalada a Montserrat, a la regió de Les Magdalenes. L'objectiu triat ha estat la via Sargantanes de la Gorra Marinera, una via llarga, de set tirades, molt ben equipada i amb una dificultat que no passa de quart superior. En realitat, una vegada més, havíem d'anar a fer esquí de muntanya però les previsions meteorològiques ens han fet canviar de plans i hem acabat a Montserrat. Tot i això, la via ens ha deixat ben satisfets, ja que la qualitat de la roca i l'equipament de la via ens ha fet gaudir plenament del plaer de l'escalada. A més, la via acaba al cim de la Gorra Marinera, una agulla montserratina que no havia trepitjat des que vaig fer la via Per Davant l'any 1974. Ara, 41 anys després, he pujat novament aquesta agulla per una via que coincideix a la tirada clau amb la clàssica Per Davant. Hem sortit al matí, sense massa pressa, i hem arribat al voltant de les 9 del matí a Montserrat. La previsió del temps indicava forts vents però al pàrquing del Monestir el vent no era excessiu, de manera que hem iniciat el camí d'aproximació. La via surt del mateix camí de Sant Joan a Sant Jeroni i comença pujant a una bauma molt visible seguint en diagonal a l'esquerra fins a la primera reunió, situada a uns 25 metres. Ens ha sorprès la proliferació d'assegurances en una tirada que no era massa difícil. La segona tirada, després d'un flanquejament a l'esquerra d'uns 10 metres, supera un petit desplom format per un llavi, i segueix recte amunt fins a la segona reunió. Una tirada amb bones preses i molt ben equipada. Després d'una tirada curta de quart grau, hem fet dues tirades fàcils, de transició, fins arribar al peu del mur final, que es veu molt vertical. El vent era ja més fort per aquestes altures i estàvem al peu de la tirada més difícil de la via. Per sort, el vent bufava a ratxes, separades per estones de calma. La sisena tirada, la clau de la via, comença amb un vertiginós flanquejament ascendent a l'esquerra, força vertical però amb magnífiques preses. Un cop situats al centre de la paret, sobre l'extraplom que domina l'ermita de Sant Jaume, cal tirar recte amunt fins a la reunió, situada ja ben a prop del cim. Ha estat una tirada d'una gran estètica, vertical, amb bones preses, grans vistes i ben assegurada, que ens ha fet gaudir força. Finalment, una curta tirada ens ha portat al cim de la Gorra Marinera. El vent seguia bufant fort a estones i l'aire estava molt net, de manera que la visibilitat era perfecta. Hem fet les fotos del cim i la panoràmica circular:



El ràpel està situat a mitja baixada de la via normal, que va pel darrere de l'agulla, i és curt i fàcil. Hem plegat les cordes, hem recollit el material i hem tornat a casa donant per acabada la matinal montserratina.
Hem rodat una petita pel·lícula, amb les limitacions pròpies de quan s'ha d'assegurar i rodar al mateix temps. Aquí la teniu; com és habitual, ha estat cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Via Quemando
Cromo, 2014
Gorra Frígia,
V. Blava, 2011
La Gorra
Marinera, 1974