Google+

dijous, 18 d’agost de 2016

Volta a Eivissa: Portinatx - Cala Sant Vicent

Tercera etapa de la volta a Eivissa, entre Portinatx i la Cala de Sant Vicent, a la part nord de l'illa. En aquesta ocasió, a causa dels horaris dels autobusos, he invertit el sentit de la marxa ja que l'autobus de Portinatx per tornar a Santa Eulària surt a mitja tarda i el de Cala Sant Vicent a migdia. Ha estat una etapa més aviat d'interior, sense passar per cap cala ni per cap platja, tot i que des de les altures he pogut veure panorames marins, especialment del far de Portinatx situat a la Punta Moscater. Per altra banda, també a causa dels horaris de l'autobús, no he començat a caminar fins a dos quarts d'onze, de manera que no he pogut evitar la calorada del migdia que m'ha agafat de ple. He sortit de Portinatx per la carretereta que porta a Sant Joan de Labritja. La carreterea s'enfila per una vall interior, lluny de la costa, per una zona que es va cremar en el gran incendi de l'any 2011. La carretera arriba a un petit coll, d'on surt una pista cap a l'Est que porta a diverses cases escampades per aquesta zona. La pista es converteix en un caminet que en algun sector queda perdut però amb el GPS i una mica d'intuició es pot anar seguint. S'arriba a un punt alt i comença una baixada per una vall estreta, la del Torrent d'en Tomeu. Més endavant arribem al peu de la muntanya més alta d'aquesta part de l'illa, la Talaia de Sant Vicent. Un caminet puja fortament en direcció al cim però no arriba a dalt de tot sinó que evita el punt més alt deixant-lo a l'esquerra i baixant ja en direcció a la Cala de Sant Vicent. He arribat a la Cova des Culleram, un dels punts més singulars de l'illa d'Eivissa, on hi ha un antic santuari púnic dedicat a la deesa Tanit. Aquí he trobat alguns turistes mig ofegats per la calor; una trobada singular perquè en tot el recorregut fins ara només hi havia milers de cigales cantant sense parar i una serp que descansava en un marge sense esperar trobar un excursionista per aquells secans i s'ha amagat quan m'ha vist arribar com us espectre pel desert. Finalment he arribat a la Cala de Sant Vicent i he pogut prendre un refresc mentre esperava l'autobús. Ha estat una etapa dura a causa de la calor i no tan interessant com les dues anteriors, ja que passa relativament lluny de la costa, però era necessària si vull fer la volta completa a l'illa.


ENTRADES RELACIONADES:

Cap des
Falcó, 2013
S. Josep - Sa
Talaia, 2013
Far de
Moscater, 2013

dimarts, 16 d’agost de 2016

Volta a Eivissa: Sta. Eulària - Cala S. Vicent

Avui he fet una nova etapa, la segona, de la volta a l'illa d'Eivissa, el Tomb d'Eivissa com l'anomenen aquí, un camí que fa la volta a tota l'illa resseguint la costa. L'etapa d'avui és una de les més interessants, ja que passa per algunes de les millors platges d'aquesta illa i combina les vistes marines amb algunes incursions per l'interior, on podem veure algunes mostres de l'agricultura tradicional mediterrània. A causa dels horaris dels autobusos, aquesta etapa l'he fet en sentit contrari a l'anterior, de manera que he sortit de matinada de Santa Eulària i he agafat l'autobús del migdia per tornar al punt de partida. Quan he iniciat la caminada encara era negra nit; els turistes de platja encara dormien i els de discoteca encara no havien sortit, de manera que he recorregut el passeig marítim sense veure ningú. A més, el dia es presentava núvol i fins i tot han caigut quatre gotes, una benedicció en aquests dies tan calorosos. Al final del passeig hi ha el Palau de Congressos; al darrere d'aquest edifici comença un caminet que va arran de mar per les diverses cales d'aquesta zona més propera a Santa Eulària. He passat Sa Caleta arribant al Niu Blau quan començava a sortir el sol. El camí, sempre arran de mar, passa per la Cala Pada, l'Argamassa i la Cala Martina abans d'arribar a Es Canar, una zona molt urbanitzada amb una bona platja. Més endavant he passat la Cala Nova i la Cala Llenya, totalment desertes a aquesta hora del matí. He travessat la urbanització de Cala Llenya arribant a la Cala Mastella, estreta i llarga, en un racó molt solitari. El camí deixa la línia de la costa per internar-se terra endins buscant el pas cap al Pou del Lleó. He travessat una zona de camps amb una bona mostra de l'agricultura tradicional de l'illa amb figueres, garrofers, vinyes i oliveres. El camí torna a acostar-se a la costa però ben aviat torna cap a l'interior per evitar una zona encinglerada i ens porta a la platja d'Es Figueral. Des d'aquest punt ja es veu la Cala Sant Vicent, molt urbanitzada i amb diversos hotels però encara quedava superar un darrer tram de camí per l'interior, evitant la carretera força transitada que va per la costa. Finalment he arribat a la Cala Sant Vicent quan la platja es començava a omplir de turistes malgrat el dia ben ennuvolat. Després d'un parell d'hores d'espera he agafat l'autobús que m'ha retornat a Santa Eulària des Riu.


ENTRADES RELACIONADES:

Excursió a Cala
Mastella, 2013
Forn des
Saig, 2013
Cap des
Llibrell, 2013