dissabte, 16 de juny de 2018

El Feixant del Montsec

Feixant del Montsec
Un itinerari espectacular per la Serra del Montsec que ressegueix una feixa penjada del cingle a mitja paret, amb grans vistes i passos molt singulars però sense dificultat especial. Hem arribat a la població d'Àgeu i hem pujat en cotxe per la petita pista asfaltada que porta al punt culminant del Montsec d'Àger, el cim de Sant Alís, on hi ha una base de salt de parapent i ala delta. Abans d'arribar a dalt, en un marcat revolt a l'esquerra a uns 1.360 m, hem agafat una pista molt bona que en pocs minuts ens ha portat al punt de partida, l'inici del camí de la Canal de l'Embut, marcat amb una fita.
Hem iniciat l'ascensió pel camí poc marcat en direcció al cingle. Les fites ens han anat guiant muntanya amunt fins que hem arribat al peu de la Canal de l'Embut, una canal amb una forma característica, ampla per dalt i estreta per baix, que recorda l'estri de cuina que li dóna nom.
L'entrada a la canal és un petit mur equipat amb una cadena de ferro que ens ajuda a superar el pas. Més amunt hi ha un altre tram equipat amb una cadena. Quan el cingle ens ha barrat el pas hem flanquejat uns metres a l'esquerra fins que hem pogut seguir recte amunt amb alguna petita grimpada i un tercer i definitiu tram equipat amb cadena d'acer.
Hem arribat al capdemunt del cingle, just al costat d'unes antenes, i hem pres la pista que ressegueix tota la carena fins al cim de Sant Alís (1.676 m). En aquell moment el cim estava tapat per la boira i no hem pogut veure el gran panorama que ofereix normalment aquest cim, amb vistes als Pirineus i a les planes d'Urgell.
Després de menjar una mica hem iniciat la segona part del recorregut d'avui: el Feixant del Montsec. Her reculat una mica per sobre del cingle fins trobar l'entrada a la feixa penjada. El camí, de vegades poc definit però sense pèrdua, resseguex una llarga feixa a mitja alçada del cingle, amb passos espectaculars però sense dificultat especial. És un llarg tram de més de 2 km, un itinerari realment singular. A més, les darreres pluges i la primavera han omplert de flors tota la feixa oferint-nos un espectacle natural de primera.
Al final de la feixa, el camí baixa per un bosc i uns pendents pedregosos fins arribar a la pista, a gairebé 2 km del punt on havíem deixat el cotxe. Una curta passejada ens ha retornat al punt de partida on hem donat per acabada l'excursió.
El vídeo d'aquesta sortida està en fase de producció en els laboratoris d'Edicions JGB i el publicarem aquí mateix tan aviat com estigui acabat.


ENTRADES RELACIONADES:
BTT: Colobó i
Sant Alís, 1994
Torrent del
Bosc, 1989
BTT Montsec
d'Ares, 1989

dissabte, 9 de juny de 2018

Gorja del Gravet

Gorja del Gravet
Avui hem iniciat la temporada de barrancs amb el descens de la Gorja del Gravet, un barranc curt però intens amb un magnífic ràpel de 30 metres i amb un gran ambient barranquista. Ja havíem fet aquest descens l'any 2008 però en aquella ocasió no baixava ni una gota d'aigua pel torrent, de manera que aquell descens va ser molt diferent del d'avui. Aquella vegada ens va agradar molt el barranc i en acabar vam dir que hi tornaríem per repetir-lo amb aigua. Han passat 10 anys i fins avui no hem trobat el moment per repetir aquest descens, però ha valgut la pena.
La Gorja del Gravet és un barranc relativament proper i curt, apte per a una matinal barranquista. Nosaltres l'hem fet en sessió de tarda perquè hem sortit de casa quan eren gairebé les 12 del matí, però encara ens ha sobrat temps.
A migdia hem arribat a Rupit i hem agafat una pista amb alguns trams asfaltats que ens ha portat en poc temps fins al punt de partida. Érem tres barranquistes però havíem quedat amb el sector excursionista i ens hem trobat justament a l'aparcament amb els tres caminadors per fer junts el trajecte d'aproximació  a l'inici del barranc. Hem fet el curt recorregut passant pel Salt de Sallent, un dels atractius turístics de Rupit.
Hem arribat a la capçalera del barranc i hem comprovat que, tal com esperàvem, baixava un bon cabal, una situació molt diferent de la nostra anterior visit al Gravet. Ens hem posat els neoprens i ens hem preparat per iniciar el descens. Ens hem acomiadat dels excursionistes i hem fet el primer ràpel, d'uns 15 metres i ben remullat. Aquí hem tingut un problema, ja que quan en Joan estava a punt d'iniciar el ràpel les seves sabates de barranquisme s'han desintegrat. Se li ha desprès tota la sola i ha quedat amb el peu a l'aire; una situació prou incòmomoda per deixar el barranc per un altre dia.
Hem quedat només dos barranquistes però hem seguit baixant. Després d'un sector de petites desgrimpades i dos ràpels curts hem arribat al ràpel gran, el principal atractiu d'aquest descens. Un ràpel de 30 metres encaixonat i amb una magnífica cascada. Per arribar a la instal·lació s'ha de recórrer una petita cornisa assegurada amb diversos ancoratges químics; un equipament perfecte. Hem gaudit del ràpel i hem fet la foto de grup, avui més aviat de grupet, abans de seguir.
Continuant el descens hem trobat un petit caos de blocs que hem travessat amb curtes desgrimpades, arribant al darrer ràpel, curt però ben remullat. Poc després hem trobat la fita de pedres que marca l'inici del camí de retorn, un camí poc definit però que ens ha portat fins a la pista per on havíem arribat a l'inici del barranc.
Aquí teniu el vídeo de la jornada. Aquesta vegada és de producció pròpia amb alguna escena cedida pels excursionistes:




ENTRADES RELACIONADES:
Gorja del
Gravet, 2008
BTT Serra de
Cabrera, 2003
Salt de
Sallent, 1971