Hem fet una nova etapa del GR7, avui per les serres del Pradell, d'Argentera i de Llaberia. Una etapa força interessant pels camins del Baix Camp, amb una breu incursió en el Priorat. El dia ha estat radiant, amb força sol i un ambient d'autèntica primavera.
Avui el punt de partida era el Coll de la Teixeta i no hem tingut el típic croissant sinó que hem esmorzat "de termo" al peu de l'autocar. Després hem iniciat l'etapa recorrent un tram abandonat de l'antiga carretera de Duesaigües. Era un tram força curiós perquè fa uns anys en va millorar el traçat de la carretera i va quedar un tram sense circulació. La vegetació va anar envaint l'asfalt fins deixar-lo gairebé tapat. La natura ha reconquerit el seu espai.
Més endavant el camí va resseguint la Serra del Pradell per la seva base, per sota dels cingles, fins que deixa la serra per baixar directament al poble de l'Argentera. Hem travessat el poble i hem sortit per la carretera però ben aviat hem agafat una petita pista amb forta pujada que amb diverses llaçades ens ha situat al capdamunt de la Serra de l'Argentera; un extens altiplà ocupat per una infinitat de generadors eòlics.
Ja sense pujada, hem resseguit la carena de la Serra de l'Argentera per les pistes de manteniment del parc eòlic, amb grans panorames a banda i banda. Cap al final de l'altiplà hem deixat el sistema de pistes per agafar un corriol de baixada en direcció al Coll Roig, per on la carretera T322 passa del Baix Camp al Priorat. Hem caminat uns cent metres per la carretera fins que hem agafat un trencall a l'esquerra deixant enrere la carretera i el Priorat.
Hem baixat al poble de Colldejou i per la part alta del poble hem agafat una pista amb forta pujada que ens ha portat fins al Coll del Guix. Després d'una curta baixada hem agafat un antic camí amb trams empedrats i també amb forta pujada que amb unes quantes llaçades ens ha portat fins a Lo Portell, un petit coll per on hem saltat la Serra de Llaberia. A l'esquerra, ben a prop, hem vist les instal·lacions d'un radar meteorològic amb la seva característica cúpula semiesfèrica.
Només ens quedava un curt tram de camí amb lleugera baixada fins entrar en el poble de Llaberia on ja ens estava esperant l'autocar per portar-nos a l'ermita de Santa Marina, ben a prop de Pratdip, on ens esperaven amb la taula parada en el restaurant La Cuina d'en Carlos. Bona cuina casolana; un lloc perfecte per acabar una jornada excursionista.
Avui el punt de partida era el Coll de la Teixeta i no hem tingut el típic croissant sinó que hem esmorzat "de termo" al peu de l'autocar. Després hem iniciat l'etapa recorrent un tram abandonat de l'antiga carretera de Duesaigües. Era un tram força curiós perquè fa uns anys en va millorar el traçat de la carretera i va quedar un tram sense circulació. La vegetació va anar envaint l'asfalt fins deixar-lo gairebé tapat. La natura ha reconquerit el seu espai.
Més endavant el camí va resseguint la Serra del Pradell per la seva base, per sota dels cingles, fins que deixa la serra per baixar directament al poble de l'Argentera. Hem travessat el poble i hem sortit per la carretera però ben aviat hem agafat una petita pista amb forta pujada que amb diverses llaçades ens ha situat al capdamunt de la Serra de l'Argentera; un extens altiplà ocupat per una infinitat de generadors eòlics.
Ja sense pujada, hem resseguit la carena de la Serra de l'Argentera per les pistes de manteniment del parc eòlic, amb grans panorames a banda i banda. Cap al final de l'altiplà hem deixat el sistema de pistes per agafar un corriol de baixada en direcció al Coll Roig, per on la carretera T322 passa del Baix Camp al Priorat. Hem caminat uns cent metres per la carretera fins que hem agafat un trencall a l'esquerra deixant enrere la carretera i el Priorat.
Hem baixat al poble de Colldejou i per la part alta del poble hem agafat una pista amb forta pujada que ens ha portat fins al Coll del Guix. Després d'una curta baixada hem agafat un antic camí amb trams empedrats i també amb forta pujada que amb unes quantes llaçades ens ha portat fins a Lo Portell, un petit coll per on hem saltat la Serra de Llaberia. A l'esquerra, ben a prop, hem vist les instal·lacions d'un radar meteorològic amb la seva característica cúpula semiesfèrica.
Només ens quedava un curt tram de camí amb lleugera baixada fins entrar en el poble de Llaberia on ja ens estava esperant l'autocar per portar-nos a l'ermita de Santa Marina, ben a prop de Pratdip, on ens esperaven amb la taula parada en el restaurant La Cuina d'en Carlos. Bona cuina casolana; un lloc perfecte per acabar una jornada excursionista.
ENTRADES RELACIONADES:
 GR92: l'Hospitalet de l'Infant, 2011 |  GR92: Salou, 2010 |  GR92: Tarragona, 2010 |
