Google+

dissabte, 22 novembre de 2014

Magdalena Inferior, via "Quemando Cromo"

Sortida matinal a Montserrat amb una llarga aproximació i una via d'escalada. Sense matinar gaire, hem pujat fins al Monestir on hem deixat el cotxe. Hi havia boira i tot estava humit però per la part alta de la muntanya es veia clar i hem anat pujant pel camí de l'ermita de Sant Miquel. Des de la Bassa de Sant Miquel es pot prendre una drecera però nosaltres hem seguit per la pista fins arribar sobre el Pla de les Taràntules. Des d'aquí el panorama era molt extens, sobre les Magdalenes, Sant Benet, la Trinitat i més enllà fins a Sant Jeroni i els Ecos. hem baixat a l'estació del funicular i hem agafar el camí de Sant Joan. Passada la Miranda de Sant Joan, hem tirat amunt per unes escales que van a enllaçar amb les escales de Jacob, que pugen per l'altra banda. Hem estat mirant la via Bagués-Sala de la Miranda; era un dels possibles objectius d'avui però finalment hem decidit anar a la Magdalena Inferior, on hi ha moltes vies per triar. Abans, hem esmorzat aprofitant que el sol ja començava a escalfar. Hem arribat al peu de la Magdalena Inferior i hem mirat les diverses vies que recorren tota l'agulla; gairebé hi ha una via a cada metre i de vegades es creuen i es confonen. Finalment hem fet una via relativament curta, 45 metres, catalogada de IV+. La via "Quemando Cromo" puja en lliure per la cara sud de l'agulla i té un equipament molt bo. Ens ha sobtat el nom de la via però després hem sabut que es tracta del títol d'una novel·la de ciència-ficció de William Gibson. No portàvem ressenya detallada de la via però un rètol a peu de paret indicava l'inici de la via i es veien molts parabolts que marcaven el camí. Hem pujat sense massa problemes, tot i que hi havia algun pas fi, però no hem seguit exactament el traçat de la via sinó una variant. La via va a la dreta d'una marcada fisura; quan s'acaba, cal anar a l'esquerra sobre un esperonet i muntar reunió. Nosaltres, seguint els parabolts que es veien per tot arreu, hem tirat amunt saltant-nos la reunió i arribant al cim en una sola tirada de 45 metres. Quan hem arribat a dalt la boira començava a pujar, tapant-nos la vista, però encara hem pogut fer una panoràmica circular abans de perdre de vista les agulles més llunyanes:


Hem fet ràpel per la via normal i hem iniciat el retorn baixant per les escales de Jacob fins al camí de Sant Jeroni per on hem tornat al Pla de les Taràntules i hem acabat baixant pel mateix camí de pujada, per Sant Miquel.
Aquí teniu un petit vídeo -avui molt curt- que ha estat cedit per Mountain Films, per a tots els nostres seguidors:




ENTRADES RELACIONADES:
La Magdalena
Superior, 2013
La Miranda de
Sant Joan, 1976
Via Albert
Busquets, 1974


dissabte, 15 novembre de 2014

Un tomb per Montserrat

Santa Cecília - Portell del Migdia - Camell de S. Jeroni - Coll de les Pinasses - L'Albarda Castellana  - Pla dels Ocells - Sant Benet - La Trinitat - Camí de l'Arrel - Santa Cecília

Avui he fet una excursió matinal per Montserrat. L'objectiu, a més d'estirar una mica les cames i gaudir una vegada més de l'entorn màgic de la muntanya de Montserrat, era fer unes fotos que em faltaven per completar l'àlbum de les ressenyes d'escalada. També volia gravar el track de l'aproximació  a la ferrada Borinot, que quan la vam fer va quedar estrafet perquè per la Canal del Migdia es perdia el senyal del satèlit. He deixat el cotxe a Santa Cecília; el dia era bo però feia un vent fort i tota la muntanya estava mullada i enfangada per la pluja dels darrers dies. Al principi el camí segueix un tram del GR172 fins al peu de la Canal del Migdia on cal prendre un camí més estret que puja al Portell del mateix nom. En aquest tram inicial del GR172 he quedat sorprès perquè les marques del GR estaven tapades per una capa de pintura de color indefinit que les ocultava totalment. No sé si han desviat el camí per un altre lloc, cosa estranya perquè aquest camí és perfecte per al senderisme, o si es tracta d'un desmesurat excés de zel del Patronat de la Muntanya de Montserrat que no vol pintura per la muntanya. He arribat al Portell del Migdia, per on circulava una ventada considerable, i he descartat la idea inicial de pujar per la Canal dels Micos fins als Ecos; estava tot tan enfangat que he pensat que no era bona idea pujar per aquella canal. El camí baixa una mica fins trobar el camí de Sant Jeroni, que pasa sota el Camell de Sant Jeroni i s'enfila al coll de les Pinasses. Pel camí he pogut gaudir de grans vistes dels Ecos i les roques veïnes. Des del coll de les Pinasses he fet una petita variant, deixant el camí per pujar a l'Albarda Castellana. És un cim poc prominent i d'altitud modesta (1.174 m) però amb una gran vista. Hi ha un caminet que ens hi porta en molt pocs minuts sense més dificultat que un petit tram de 2 metres equipat amb una corda fixa. Curiosament, en les meves anteriors 218 sortides a Montserrat (segons el comptador d'etiquetes del blog) mai havia pujat aquest cim tan fàcil i proper, tot i que havia passat algunes vegades pel coll de les Pinasses, a cinc minuts del cim. Des d'allà es veia una gran panoràmica en totes direccions. He fet algunes fotos i la panoràmica circular:


En el cim hi ha un pessebre i un llibre de signatures, on he pogut deixar l'emprempta del Blog de Muntanya amb l'enganxina oficial d'aquest blog. Una curta baixada m'ha portat al camí de Sant Jeroni, afectat per una plaga de corredors, i més avall he agafat el camí del Pla dels Ocells i la desviació a Sant Benet. Pel camí de la Trinitat he enllaçat amb el GR172, que aquí va pel tradicional Camí de l'Arrel, per on he retornat a Santa Cecília tancant aquest circuit monteserratí.


ENTRADES RELACIONADES:
Via ferrada
Borinot, 2014
Canal del Pou
del Gat, 2014
Travessia de
Montserrat, 2011