dilluns, 9 de setembre de 2019

Mont Ténibre (3.031 m) en travessia

Aiguille de Tortisse
Avui hem fet el que podríem anomenar etapa reina de la nostra travessia de cinc dies pel Mercantour. Hem fet la travessia entre el refugi de Vens i el de Rabouns, passant per cim més alt d'aquest sector dels Alps Marítims: el Mont Ténibre (3.031 m). És una ruta solitària i feréstega, amb camins poc definits i un gran ambient de muntanya, que hem recorregut en un dia radiant.
Hem esmorzat al refugi i ben aviat hem començat la caminada per la vall de Terre Rousse. Un camí poc marcat però ben traçat ens ha portat vall amunt passant pel llac de Fourchas i després pel de la Montagnete. Passat aquest llac ja es veia el Pas de Vens, primera fita del nostre recorregut, defensat per una extensa pedrera. El camí desapareixia a estones, cobert per grans bloc de pedra, però les fites ens guiaven pel laberint de pedra fins retrobar el camí. Amb menys dificultat del que semblava, hem arribat al Pas de Vens (2.796 m)
Aquest coll és un pas fronterer entre França i Itàlia. A la vessant italiana, a molt pocs metres del coll, hi ha un petit edifici de pedra condicionat com a refugi. Era un antic assentament militar i, tot i que no té cap pena de mobiliari, pot servir d'aixopluc per bivaquejar.
Des del Pas de Vens, el nostre camí voreja la muntanya el direcció sud-oest per arribar a la Bretxa Borgonio, pas clau de la travessia d'avui, que ens dóna accés a la vall de Ténibre. A la travessia fins a la bretxa hi ha un corriol desdibuixat i algunes fites però no té cap dificultat especial i en pocs minuts hem arribat a la Bretxa Borgonio (2.904 m). Un gran pluviòmetre a la mateixa bretxa ens indica que estem en el bon camí. Poc abans d'arribar a la bretxa ha aparegut a l'horitzó la silueta inconfundible del Mont Viso, el cim més destacat dels Alps del Sud.
Des de la bretxa ja es veien a sota els dos llacs de Ténibre i el nostre camí que passa entre els dos llacs. La baixada de la bretxa comença per una canal pedregosa molt dreta però ben aviat hem travessat cap a la dreta per un caminet que ens ha portat fins al fons de la vall al costat dels llacs.
Hem esmorzat al costat dels llacs en un magnífic prat, abans d'iniciar la segona part del recorregut: l'ascensió al Ténibre. Hem baixat una mica més i aviat hem vist una canal herbosa, aparentment força dreta, amb un camí que puja fent llaçades. Hem pujat la canal i després una inacabable pedrera guanyant alçada a poc a poc. Més amunt se'ns ha unit, per la nostra esquerra, la via normal de la vessant italiana i hem iniciat el tram final, una curta grimpada per una canal i uns blocs fins arribar al cim, del Mont Ténibre (3.031 m), marcat amb dues creus.
El cim té grans vistes perquè no hi ha cap cim més alt al seu voltant. Es veia una infinitat de muntanyes; fins i tot es veien, molt lluny, les geleres de la Vanoise. Hem estat una bona estona gaudint del paisatge i hem fet una panoràmica circular:

Ara només quedava la baixada per la via normal fins al refugi, situat al costat del llac de Rabouns que ja vèiem des del cim. El camí és ample i ben marcat; passa pel Pas de Rabouns (2.873 m) i per un parell de llacs fins arribar a la cua del llac de Rabouns, un llac recrescut per una presa. 
Es veia el refugi a l'altra banda però encara quedava una bona caminada vorejant el llac fins arribar-hi. Finalment hem arribat al refugi de Rabouns (2.523 m), final de la nostra etapa. El refugi és gairebé tan auster com el de Vens però té dutxa (d'aigua freda) i cobertura de mòbil.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes de les activitats d'avui:




ENTRADES RELACIONADES:
Campana de
Cloutou, 2018
Monte
Viso, 2016
Razor i
Prisank, 2007

diumenge, 8 de setembre de 2019

Aiguille Tortisse i Cime des Blanches, en travessia

Aiguille de Tortisse
Segona etapa de la nostra travessia per la zona del Mercantour en els Alps Marítims. Avui hem fet la travessia entre el refugi italià de Becchi Rossi a la població de Ferrere i el refugi francès de Vens, situat al costat dels llacs del mateix nom en ple parc nacional del Mercantour. Com que la travessia és relativament curta, l'hem completat amb tres ascensions que ens han donat l'oportunitat de gaudir de grans panorames i un gran ambient de muntanya.
Hem sortit de Ferriere pel mateix camí per on vam arribar ahir a la tarda venint del Col de Pouriac però ben aviat l'hem deixat per agafar un camí a l'esquerra en direcció al Col du Fer. El camí, perfectament traçat i senyalitzat amb marques grogues, puja suaument per la vall de Porneris. Cap al final el camí es redreça i amb un parell de llaçades ens ha portat fins al Col du Fer (2.584 m).
Aquest coll és un pas fronterer entre França i Itàlia i dóna accés a la vall de Tortisse. Nosaltres no hem baixat a la vall sinó que, després d'esmorzar una mica al coll hem seguit un curt camí de flanc que en pocs minuts ens ha portat fins al Collet de Tortisse (2.591 m). Des d'aquest collet ja es veia el llac gran de Vens, al costat del qual hi ha el refugi. Teníem el final de l'etapa a menys d'una hora de camí però com que ja sabíem que la travessia era curta havíem previst algunes ascensions complementàries.
A la nostra esquerra es veien les Aiguilles de Tortisse, uns ressalts rocosos situats al capdamunt d'un llom herbós. Hi ha un bon camí que, amb un parell de llaçades, ens ha portat fins a la base de les roques i després hem fet una curta grimpada fins al cim de l'Aiguille de Tortisse (2.672 m). El dia era magnífic i el panorama extraordinari. Hem estat una bona estona en el cim gaudint de les vistes i hem fet una panoràmica circular:

Hem baixat al collet i hem iniciat la segona ascensió de la jornada. Des del mateix collet es veia un llom verd allargat i, al fons, un cim més prominent amb una fita en el seu cim. Hem seguit un camí planer que puja suaument per la carena fins a la Cime des Blanches (2.762 m). Aquest cim, situat a la carena fronterera, ens ha ofert noves perspectives panoràmiques per la vessant italiana de la Val Stura. Hem fet una nova panoràmica circular:

Des del cim ens hem fixat que per la part italiana es veien uns búnkers i, una mica més amunt, un cim força destacat. Encara era aviat, de manera que hem fet una variant sobre l'itinerari previst per explorar els búnkers i fer un altre cim. Hem arribat a les instal·lacions militars i hem explorat l'interior d'un dels búnkers. Després hem pujat pel dret, sense camí, fins al cim de la Teste delle Garbe (2.749 m). Tot i que les vistes no eren gaire diferents de les de la Cime des Blanches, hem fet una nova panoràmica circular:

Hem tornat al Collet de Tortisse aprofitant un camí de flanc que ens ha evitat haver de tornar a pujar a la Cime des Blanches. Després, ja satisfets per les ascensions realitzades, hem agafat el fàcil camí que en poca estona ens ha portat fins al refugi de Vens (2.380 m). És un refugi guardat, situat en un indret de gran bellesa, al costat dels llacs del mateix nom. La instal·lació és austera; és un refugi dels d'abans, sense dutxa ni wifi no cobertura de mòbil. Fins i tot, a l'hora de sopar, hem pogut degustar la típica sopa jardinera liofilitzada que antigament era un invariant en el menú de tots els refugis.
I aquí teniu una pel·lícula amb algunes escenes de les activitats d'avui:




ENTRADES RELACIONADES:
Pic de
Bastan, 2018
Touron de
Néouvielle, 2018
Soum de
Monpelat, 2018