Blog de muntanya

dissabte, 28 de juny del 2025

El Foradot d'Abella

El Forat d'Abella, també anomenat Lo Foradot, és un petit congost situat molt a prop de la població d'Abella de la Conca. El recorregut del Foradot es podria catalogar com a barranquisme de molt baixa intensitat perquè només és una curta caminada aquàtica en la que ens mullem els peus i en algun punt ens podem remullar una mica més.

Avui hem iniciat la tradicional sortida de final de curs del grup del GR. Demà tenim previst fer una ascensió al Pirineu i avui volíem aprofitar el dia per fer alguna activitat que ens vingués de pas. Havíem previst una excursió per la zona de Collegats però la previsió meteorològica preveia una màxima de 38 graus, de manera que no era bona idea caminar amb aquesta temperatura i, a darrera hora, hem buscat un itinerari més refrescant.

Hem deixat els cotxes a l'entrada d'Abella de la Conca i hem iniciat una curta caminada travessant el poble i baixant per una pista fins a l'antic molí, situat al costat del riu.

Des del molí hem baixat al riu per iniciar el recorregut per la seva llera. La primera part és oberta i la remullada de peus és optativa, pero aviat hem arribat a l'entrada del congost, on comença pròpiament el Foradot.

És un pas estret entre altes parets però no presenta cap dificultat, ja que es passa tot caminant. Ens hem aturat a fer fotos i a admirar la singularitat de l'indret abans d'arribar a la sortida.

De sobte les parets s'obren i el riu cau per una cascada d'uns 8 metres sobre una zona on hi ha petits gorgs. Hi ha un corriol que permet baixar al costat de la cascada fins al seu peu. Allà, com que la calor començava a apretar, ens hem remullat aprofitant els gorgs i també la dutxa freda de la cascada que cau encaixonada en un gorg en forma de passadís.

Hem estat una bona estona gaudint de la frescor de l'aigua del riu de l'Abella abans d'agafar el camí de retorn en direcció al punt de partida, satisfets per haver triat una activitat refrescant en un dia extremadament calorós.

Hem seguit el nostre viatge al Pirineu però fent una aturada a Tremp, on hem menjat el menú de cap de setmana del Restaurant Can Borrel. Finalment, hem completat el desplaçament fins al refugi de la Pleta del Prat, a prop de Tavascan, on hem fet nit per intentar demà l'ascensió al Ventolau.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS

📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Roca
Regina, 2024

Els Arcs
d'Abella, 2022

Congost del riu
Rialb, 1995

MÉS INFORMACIÓ . . .

dimarts, 17 de juny del 2025

Cueva de Valporquero per la Sima de las Perlas

La Cueva de Valporquero és una de les cavitats més importants d'Espanya. Està situada a la vessant sud de la Serralada Cantàbrica, a la província de León. Té una part habilitada per a les visites turístiques, amb unes sales i galeries realment espectaculars.

També té un riu subterrani d'uns 3 km de llarg, on també hi ha diverses sales i racons de gran bellesa. El recorregut clàssic és el descens del riu subterrani amb tècniques de barranquisme; és el que s'anomena espéleobarranquisme.

Nosaltres hem fet aquest recorregut però per una variant molt més interessant, entrant per la Sima de las Perlas. Es tracta d'un gran avenc, d'uns 140 metres de fondària, que va a parar a la part central del riu subterrani.

Hem iniciat l'activitat deixant el cotxe en un punt de la carretera de las Hoces de Vegacervera, molt a prop del punt per on havíem de sortir de la cavitat. Des d'allà, un taxi ens ha pujat fins a la Atalaya de Valporquero, un mirador panoràmic situat a sobre mateix d'aquesta població.

Una curta caminada ens ha portat fins a l'entrada de la cavitat, una porta protegida amb una reixa pero sense fixar. Ens hem equipat amb els neoprens i el material de seguretat i hem iniciat el descens.

La primera part és una galeria descendent equipada amb cordes fixes que porta fins a la capçalera del primer ràpel, un impressionant descens d'uns 25 metres volats que baixa al centre d'una sala amb una infinitat de formacions. És la Sala de la Campana, la més espectacular del nostre recorregut.

Hem recorregut alguns racons de la gran sala admirant les seves formacions abans de baixar a una saleta inferior, la Sala del Lago. Com indica el seu nom, hi ha un llac subterrani on alguns han aprofitat per fer la primera remullada del dia.

En un racó de la sala hi ha l'entrada al pou final. És una esquerda molt estreta anomenada Paso del Reloj. Per superar el pas cal una mica d'habilitat, ja que és realment molt estret. Hem baixat el pou amb tres ràpels enllaçats de 25, 25 i 50 metres, que ens han deixat en el riu subterrani.

La segona part de l'activitat és pròpiament barranquista o, més concretament, espéleobarranquisme. Hem anat seguint el riu i baixant els ressalts que anàvem trobant amb petites desgrimpades i curts ràpels, gairebé tots equipats amb passamans i cordes fixes.

Després d'una estona d'espéleobarranquisme, hem arribat a la sala final, la Sala de las Perlas. Allà el riu sembla desaparèixer entre les roques. Hi ha una finestra una mica elevada per on s'ha de sortir. És el Paso de la M.

Hi ha una escala de corda amb travessers de fusta per on hem pujat a la finestra. Després hem fet un ràpel i una segona pujada per una escala i hem acabat baixant en ràpel a la sala final, al lloc anomenat La Covota, on hem sortit a l'exterior.

Havíem acabat el recorregut subterrani però encara ens quedava la part final, dos ràpels de 30 metres pel torrent, al costat de grans cascades. Ha estat un magnífic punt final per a una activitat molt intensa, que ens ha deixat molt satisfets.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.