diumenge, 10 de setembre de 2017

El Caminito del Rey

En el segon dia d'estada per Málaga hem recorregut el Caminito del Rey, que era l'objectiu principal del nostre viatge a Andalusia. Es tracta d'un camí equipat -més aviat sobreequipat- que recorre el Desfiladero de los Gaitanes. És un camí espectacular, penjat sobre els espadats del congost, però sense dificultat. 
Havíem llegit comentaris de gent que parlava dels grans perills del camí però la realitat és ben diferent. Aquesta fama de difícil ve de quan el camí, construït fa més de cent anys, estava en estat ruïnós. Efectivament, després de molts anys aquest camí va quedar en desús i es va anar degradant fins al punt de quedar en estat de ruïna total. Recórrer el camí en aquelles condicions no era només perillós sinó temerari però recentment, amb una gran inversió, es va reconstruir totalment habilitant-lo per a la seva explotació turística. Ara la dificultat és mínima i el seu recorregut és més semblant a un parc temàtic que a una activitat en el medi natural. El punt negatiu és la massificació, que desllueix totalment aquesta activitat.
Hem arribat al restaurant El Kiosko, punt de partida de l'aproximació al Caminito. Després de recórrer uns metres per la carretera hem entrat a un túnel, equipat amb llum artificial, que travessa una petita muntanya. A l'altra banda, una pista ens ha portat en pocs minuts al punt de control de l'entrada al parc. Aquí hem fet la primera cua, ja que l'entrada al Caminito està regulada i deixen passar un grup d'unes 50 persones cada cert interval de temps. Ja portàvem les entrades des de casa, comprades per internet, amb indicació de l'hora a la que podíem entrar. Ens han donat el casc, obligatori, i ens han explicat les instruccions i normes de seguretat abans de donar-nos pas.
Finalment hem entrat al camí; l'equipament és màxim, amb passarel·les de fusta i baranes de cable d'acer que el fan molt segur. Hem seguit el camí, penjat sobre els cingles del Desfiladero de los Gaitanes, amb grans vistes del congost. Després d'un tram amb passarel·les hem arribat a la zona intermitja, amb una pista que porta al tram final del Caminito. Després un segon tram equipat i el pont penjat que passa a l'altra banda del riu. Una passarel·la final, penjada d'una paret vertical, ens porta fins al final del Caminito. Només ens quedava un curt tram per una pista per arribar a la parada de l'autobús que ens ha retornat al punt de partida. 


ENTRADES RELACIONADES:

Canal dels 
Ganxos, 2015
Caiac a
Montrebei, 2015
Cala de ses
Baladres, 2015

dissabte, 9 de setembre de 2017

El Torcal de Antequera

Aquest any la Diada ens ha ofert un magnífic pont de tres dies i l'hem aprofitat per fer una sortida una mica exòtica, fora dels terrenys de joc habituals de les nostres activitats de muntanya. Aquest matí hem agafat l'avió i hem arribat a la ciutat de Málaga. Érem una bona colla: 14 persones. Allà hem llogat uns cotxes per anar a Antequera a fer una caminada per la zona del Torcal de Antequera. L'excursió programada per avui era poca cosa i no teníem pressa, de manera que ens hem permès el luxe de fer una parada tècnica per esmorzar una tassa de xocolata amb xurros a La Antequerana, un establiment típic de fama mundial.
Després de refer les forces hem anat al centre d'interpretació del Torcal de Antequera, punt de partida del recorregut previst. Es tracta d'una curta passejada entre les curioses roques d'aquest indret, una zona geològicament singular amb agulles de formes capricioses que recorda, encara que sigui amb tipus de roca diferents, les muntanyes de Montserrat o les de La Pedriza. Aquí es tracta de roca calcària sobre la que l'erosió ha esculpit roques i agulles de formes molt diverses. El camí que hem seguit és una de les rutes marcades, concretament el camino amarillo, que ens ha permès en un parell d'hores tenir una visió global d'aquest curiós paratge natural. Hem passat al costat de roques curioses com el Camello, los Prismáticos o el Adelantado, abans de retornar al punt de partida.


ENTRADES RELACIONADES:

El Castell de
l'Airosa, 2015
Travessia de
Montserrat, 2011
Exploració a la
Pedriza, 1978