dissabte, 27 de juny de 2020

GR3: Sant Joan de les Abadesses - Vidrà

GR3: Sant Joan de les Abadesses - Vidrà
Aquesta nova etapa del GR3 ha estat molt especial. La teníem programada amb el grup de caminadors per al 14 de març però la vam haver d'ajornar a causa del COVID-19. Avui, tres mesos i mig més tard, ens hem retrobat tot el grup per aprovar aquesta assignatura que teníem pendent. Ha estat una magnífica etapa, no només per la bellesa del seu traçat, que travessa els frondosos boscos del Ripollès, sinó també per la recuperació de les activitats del GR que havien deixat en suspens el passat mes de març.
Poc abans de les 8 del matí hem arribat a Sant Joan de les Abadesses i hem esmorzat en el restaurant Ruta del Ferro, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després de l'esmorzar de croissant hem iniciat la caminada baixant al pont vell per creuar el Ter. Després, seguint els carrers de Sant Joan de les Abadesses, hem arribat a la Riera d'Arçamala. El camí baixa a la riera i la travessa a gual. Avui, a causa de les darreres pluges, baixava amb bon cabal i més d'un s'ha remullat els peus.
Hem seguit per un camí pujant per un bosc de pins. A mesura que hem anat pujant, els pins han anat desapareixent i al final el bosc s'ha convertit en una magnífica fageda per on finalment hem arribat al Coll de la Font de l'Orri (1.116 m).
Des del coll ja és tot baixada fins a Vallfogona, per un camí amb trams empedrats que passa per un petit oratori amb una imatge religiosa. Quan hem arribat a Vallfogona de Ripollès ens hem separat una mica del GR per acostar-nos a un parc on hi ha instal·lada una petita àrea de picnic. Hem esmorzat en aquell parc abans de seguir el nostre camí.
Hem seguit travessant el poble per la part del nucli antic i baixant fins a la Riera de Vallfogona, que hem travessat pel pont medieval. El camí segueix, amb trams empedrats, pujant pel bosc. Hem seguit un tram de pista fins que l'hem deixat per iniciar la pujada final cap al Coll de Milany. Poc abans del coll hem passat per la Font de l'Abeurador, una surgència de bon cabal al costat del torrent. Finalment hem arribat al Coll de Milany (1.479 m), pas clau de l'etapa d'avui.
Des del coll el GR segueix per un llom a l'esquerra però abans de continuar el camí hem volgut fer una visita al Castell de Milany, situat en el cim del mateix nom, a pocs minuts del coll. El castell està gairebé enrunat però està situat a dalt d'un turó molt destacat, amb una gran panoràmica. Hi ha una petita torre de ferro al costat d'un dels murs de la torre, l'únic que aguanta dret. Des de dalt es veia bona part del Pirineu Oriental, amb el Taga en primer pla, i a l'altra banda la Plana de Vic i les muntanyes del voltant.
Hem retornat pel mateix camí i poc abans del coll ens hem aturat a dinar. Avui no havíem programat dinar de restaurant a causa de les limitacions motivades pel virus i també per la llargada de l'etapa. Després de dinar hem agafat un camí carener que ressegueix el llom de la Serra de Milany. Un llarg camí de carena que passa pel Pla de la Bronza, un petit altiplà de la carena. Després d'un llarg tram de carena hem arribat al Coll de Cristòfol, un coll poc marcat des d'on ja hem baixat directament cap a Vidrà, final d'etapa, on ens esperava l'autocar.
Ha estat una etapa llarga però molt interessant, que hem fet amb certa comoditat malgrat la calor estiuenca, ja que la major part del camí recorre els frondosos boscos del Ripollès, protegit del sol per la densa coberta vegetal.  Amb aquesta etapa hem donat per acabada la temporada del GR, una temporada marcada per la suspensió de tres etapes a causa del coronavirus. Hem retornat a casa pensant ja en les noves etapes d'aquest GR que ens esperen a partir de setembre.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat produït per Graperos Productions i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Campdevànol
Sant Joan, 2020
Puigsacalm
pels Ganxos, 2015
Puigsacalm
pels Burros, 2011

diumenge, 21 de juny de 2020

Ascensió als Torreneules

Torreneules, Vall de Núria
El Torreneules és un dels cims més clàssics de Núria, ja que domina des de l'altura la Vall del Fresser i és molt visible des de tota la Vall de Ribes. Aquest cim té una història curiosa perquè fins fa relativament poc, a finals dels anys 70, tenia el nom canviat. Els dos cims principals d'aquesta zona rebien els noms de Torreneules i Torreneules Petit però en els mapes actuals aquests cims s'anomenen, respectivament, Cim de la Coma del Clot i Torreneules. Això vol dir que el Torreneules Petit ha assolit la majoria d'edat perdent l'adjectiu que el minimitzava.
Hem agafat el primer cremallera de Núria i hem iniciat l'excursió pujant pel camí de l'alberg del Pic de l'Àliga. Hem passat de llarg l'alberg, que estava tancat, i hem seguit pel camí de la Jassa del Clot que passa el Torrent de Fontnegra i s'enfila per l'altra banda fins arribar al Coll de Torreneules. Es un coll molt marcat entre el Cim de la Coma del Clot i el Torreneules, que dóna entrada a la Vall de Coma de Vaca.
Des del coll hem seguit una marcada cresta, dreta però sense cap dificultat, que ens ha portat al cim del Torreneules (2.711 m), el cim més destacat d'aquesta zona, tot i que no és el més alt. Des del cim tenim un bon panorama sobre el Pirineu Oriental, des del Puigmal fins al Canigó. Hem fet volar el dron per prendre unes imatges i hem fet una panoràmica circular:

Hem tornat a baixar al Coll de Torreneules iniciant l'ascensió per la vessant oposada, en direcció al Cim de la Coma del Clot. És un llom ben pendent i només hi ha algunes traces de camí, però tampoc té dificultat i en pocs minuts hem arribat al segon cim de la jornada, el Cim de la Coma del Clot (2.726 m), un cim al que vaig pujar 46 anys enrere quan encara s'anomenava Torreneules Gran. Hem fet una panoràmica circular:

Hem seguit la nostra caminada carenant en direcció al tercer cim de la jornada. Hem baixat al Collet de Fontnegra, un coll poc marcat però amb una congesta allargada que ens ha permès trepitjar una mica de neu, una sensació gairebé oblidada a causa del virus que ens va estroncar la darrera temporada d'esquí de muntanya.  Una curta pujada ens ha portat al Pic de Fontnegra (2.722 m), que forma part de l'Olla de Núria i ens ha ofert, a més de la panoràmica general del Pirineu Oriental, una visió directa de la Vall de Núria. Hem fet la tercera panoràmica circular:

Des d'aquí ja hem agafat la carena de l'Olla de Núria que baixa en direcció a l'alberg. En aquest tram ja hi ha un bon camí que va resseguint la carena a certa distància evitant algunes petites sifonades. Més endavant hem deixat el camí principal per acostar-nos al darrer cim de la jornada, el Pic de l'Àliga (2.428 m). És un cim de poca prominència; de fet és només un bony de la llarga carena però per la cara que dóna a l'alberg té un vessant dret que li dóna aspecte de muntanya important. Ens hem aturat a menjar l'entrepà i hem fet la darrera panoràmica circular:

Des del Pic de l'Àguila hi ha un camí molt definit, amb marques de pintura rosa, que baixa fins a l'alberg. Allà hi ha l'estació superior del telefèric i, sense pensar-ho, hem agafat aquest transport per baixar directament al Santuari de Núria, arribant just a temps d'agafar el cremallera de les 3 de la tarda, iniciant el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog.


ENTRADES RELACIONADES:
Canals de Núria
i Fresser, 2019
Camí dels
Enginyers 2004
Torreneules
1976