Serra de Sant Honorat

La Serra de Sant Honorat es és al costat d'Oliana, a l'Alt Urgell. És un petit massís de roca conglomerada amb una orografia que recorda molt a les muntanyes de Montserrat. Ja havíem fet una incursió en aquesta serra quan l'any 2004 vam baixar els barrancs del Corb i del Rumbau però avui hem fet una caminada per recórrer els vells camins d'aquestes muntanyes. Per aquest cap de setmana teníem programada una sortida d'esquí de muntanya però les previsions meteorològiques eren molt dolentes i, després de suspendre l'esquiada hem decidit venir a provar sort -amb la capelina a la motxilla- per aquesta zona. El dia ha estat dolent, amb pluges intermitents però hem pogut recórrer l'itinerari previst, que ens ha deixat ben satisfets i ens ha donat una visió global d'aquest massís. Hem arribat de bon matí a l'Hostal del Boix i hem agafat un camí que puja al costat del Torrent del Rumbau i després s'enfila en direcció nord est fins arribar a un gran altiplà, punt culminant de la serra, on hi ha les runes de l'ermita de Sant Honorat. Des d'aquest mirador hem vist el Pantà d'Oliana, ple a vessar, i el de Rialb, encara més ple. També hem vist els camps del voltant d'Oliana i, entre les boires que ens tapaven la vista a estones, altres muntanyes com el Montsec i el Port del Comte. Hem fet una volta per l'altiplà per veure el panorama canviant en totes direccions i hem iniciat la baixada, un tram pel mateix camí i després per un camí de flanc en direcció al Coll de Mu. Al cap de poc ha començat a ploure fort i a pedregar, just quan arribàvem a unes petites baumes. Ens hem aixoplugat a les baumes i, mentre esperàvem que s'aturés la pluja, hem menjat l'entrepà. Hem seguit pel camí de flanc, sota les impressionants parets que cauen a plom des de l'altiplà de Sant Honorat. Hi ha un petit tram equipat amb unes cadenes, que hem superat sese problemes fins arribar al Coll de Mu. Hem agafat un camí que ressegueix la base del cingle de la Roca del Corb fins a una gran bauma convertida en casa de pastors, la Casa del Corb. Un altre tram equipat i un petit tram de pista ens han portat fins a la base d'un llom fàcil amb un caminet que ens ha portat fins a l'ermita de Sant Salvador, situada a dalt de tot del cingle. Hem baixat pel mateix camí i per la pista hem baixat fins a un collet -els quatre camins- des d'on un camí transversal ens ha retornat al punt de partida. Hem tingut molta sort perquè, malgrat les negres previsions, al llarg del dia només hem tingut dos xàfecs curts que hem pogut evitat amb posant-nos a cobert.

Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu AQUÍ el track de l'itinerari seguit.

Mil Menut (2.779 m) i Pala de Jan (2.774 m)

A la Vall de Ransol encara queda molta neu, tot i que els darrers dies ha plogut i n'ha fos molta. Avui la previsió del temps era bona però en arribar al final de la carretera de la Vall de Ransol ens hem trobat un panorama diferent del que esperàvem: estava tot tapat i no semblava que hagués de millorar. Ens hem equipat i hem sortit esperant que, si més no, el dia s'aguantaria. L'objectiu era el Pic de Mil Menut i hem iniciat l'ascensió pel bosc, amb poca neu però amb una certa continuïtat fins que hem arribat a les proximitats del refugi dels Coms de Jan, des d'on hi havia ja neu contínua. Entre la boira i sota un cel gris, hem anat pujant fins arribar a la Collada de Jan (2.649 m). Hem pujat una mica més però l'aresta final era tot pedra, de manera que hem deixat els esquís i hem completat l'ascensió a peu. Hem arribat a una gran fita; semblava que érem al cim però el GPS ens indicava que faltava una mica, de manera que hem seguit carenant per un llom  nevat amb grans cornises sobre la vessant francesa fins que hem arribat al cim del Pic de Mil Menut (2.779 m). Hem fet una foto i hem retornat a l'avantcim, on ens hem aturat a menjar una mica.  Mentre estàvem ganyipant s'ha anat obrint el dia; a estones véiem el cel blau i les muntanyes del voltant. Fins i tot hem pogut fer una foto panoràmica:

---

---

Després hem iniciat la baixada fins recuperar els esquís i una curta esquiada ens ha portat novament a la Collada de Jan. Mentra baixàvem véiem al davant la curta aresta que porta al cim veí de la Pala de Jan. Hem dubtat una mica però com que el dia s'anava aguantant i encara era aviat hem decidit pujar-hi. A peu, per l'aresta pedregosa, hem arribat aviat al cim de La Pala de Jan (2.774 m) i hem fet una nova panoràmica circular:

---

---

Hem retornat al coll i, ja amb esquís, hem iniciat la baixada. La neu estava una mica pastosa però es deixava esquiar. A més, hem evitat baixar pel bosc i hem baixat pel darrere del Bony de la Pala de Jan. Una bona esquiada encara que una mica curta, que ens ha portat fins al cotxe.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de la ruta. Finalment, teniu aquí la pel·licula de la jornada:

---

---

Tàrrega - El Palau d'Anglesola

Tàrrega - Vilagrassa - Anglesola - Castellnou de Seana - El Palau d'Anglesola

---

Vuitena etapa del Camí de Sant Jaume, entre Tàrrega i El Palau d'Anglesola. Hem arribat en autocar a Tàrrega i hem iniciat la jornada amb un cafè amb llet i un croissant en el bar del restaurant Penet, on vam acabar l'etapa anterior. Després hem iniciat el camí passant pels carrers antics del centre històric de Tàrrega i hem sortit per l'antiga carretera N-II fins a Vilagrassa. Hem travessat el poble pel carrer principal fins a la Plaça Major. Ens ha sorprès veure el campanar de l'església una mica inclinat; una singularitat d'aquest poble que no coneixíem. Un altre tram de carretera, ara la de Balaguer, ens ha portat fins a Anglesola, que també hem travessat pel mig. A la sortida del poble hem agafat una pista, deixant enrere l'asfalt. Hem resseguit un tram del Canal d'Urgell fins a l'Estany de Sant Pere, on hem deixat el canal i, seguint per pistes, hem arribat a Castellnou de Seana. Hem travessat el poble i fins i tot hem tingut l'oportunitat de sentir un pregó per la megafonia del poble abans de deixar enrere Castellnou de Seana i prendre el tram final del camí d'avui, una altra pista que ens ha portat directament fins al Palau d'Anglesola, on hem donat per acabada l'etapa. Com sempre que anem aquesta colla, hem acabat la jornada excursionista amb un bon dinar. Avui hem anat al restaurant de la Pensió Sant Antoni, on ens han fet un menú que tenia com a plat estrella la cassola de tros, el plat més típic de la pagesia de l'Urgell.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar aquí el TRACK de l'etapa.

Can Parera - La Panadella en BTT

Can Parera - Igualada - Sant Jaume Sesoliveres - Sant Genís - Jorba - Santa Maria del Camí - La Panadella

---

Sisena etapa del Camí de Sant Jaume, entre Can Parera i La Panadella. Es tractava de recuperar aquesta etapa del Camí que va fer tota la colla el mes de març. Els que vam faltar aquell dia volíem recuperar aquesta etapa per poder completar tota la ruta però ens feia una mica de mandra perquè no és una etapa gaire maca; gairebé tota l'etapa va per asfalt i és de les més llargues: 30 km. Finalment vam proposar fer-la en bicicleta, ja que per la llargada de l'etapa i el tipus de terreny és la manera ideal de fer aquesta etapa. A dos quarts de nou del matí ens hem trobat a Can Parera i hem iniciat el camí. Ben aviat hem arribat a la zona industrial d'Igualada i hem travessat tota la ciutat aprofitant un carril bicicleta que recorre el Passeig Verdaguer. Hem arribat a Sant Jaume Sesoliveres i hem esmorzat al costat de l'església romànica del segle XII. Seguint endavant hem arribat al poblet de Sant Genís i poc després a Jorba. Aquí hem enllaçat amb una via verda construïda aprofitant trams de l'antiga carretera N-II, molt poc transitada a causa de l'obertura de l'autovia. La via verda, perfectament asfaltada i protegida del tràfic de motor per una tanca, ens ha portat fins a Santa Maria del Camí. A la sortida del poble acaba la via verda i el nostre camí segueix per l'antiga carretera, molt ampla però gairebé sense trànsit. A poc a poc hem anat guanyant desnivell amb un pendent suau i regular, de manera que ens ha costat ben poc arribar al final de l'etapa, a la Panadella. Havíem acabat la feina i l'etapa ja estava recuperada però encara ens quedava alguna cosa: havíem de recuperar els cotxes, de manera que, després de prendre un refresc en el bar, hem inciat el retorn pel mateix camí. El retorn ha estat fàcil perquè era gairebé tot de baixada i poc després de les dues de la tarda estàvem de tornada a Can Parera. Ja amb el cotxe, hem pujat a la Panadella per menjar el magnífic menú del peregrí que ens han servit al restaurant Bayona, el de tota la vida.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques. Podeu veure i descarregar aquí el TRACK de l'etapa (només la pujada perquè la baixada és pel mateix camí).

Montsaliente (2.888 m) amb esquís

El Montsaliente no es fa normalment des d'Amitges. La vessant oest del Montsaliente cau a plom sobre la Coma de l'Abeller i no hi ha cap pala esquiable; únicament esperons granítics i canals vertiginoses. La pujada natural amb esquís al Montsaliente és per la Vall de Cabanes, una llarga vall que puja des de la carretera de la Bonaigua. Nosaltres hem fet una ascensió singular, ja que per pujar al cim del Montsaliente hem hagut de donar tota la volta a la muntanya. Hem sortit del refugi d'Amitges després d'esmorzar. El dia era molt bo; no hi havia cap núvol a l'horitzó i davant del refugi es desplegava un extraordinari rerefons de muntanyes. L'inici de l'ascensió consisteix en refer la part final de l'itinerari d'ahir. Primer hem baixat esquiant els 150 metres de la remuntada final d'ahir fins a l'entrada de la Coma de l'Abeller. Després calia remuntar tota la vall fins a la bretxa per on vam entrar ahir. Com que a aquestes hores del matí la neu estava dura, hem posat ganivetes des del principi. A poc a poc hem pujat per la Coma de l'Abeller; la canal final estava encara més dura i pedregosa que ahir, de manera que ens hem hagut de descalçar els esquís per superar els darrers metres però hem arribat sense cap problema al coll. En una gran esplanada hem tret les pells i hem iniciat una magnífica esquiada per la Vall de Cabanes, que a aquesta hora estava ideal. Procurant no baixar més del compte perquè després calia remuntar, hem arribat fins a la cota 2.415, on hem iniciat un flanquejament ascendent en direcció sud per enllaçar amb l'itinerari normal de pujada per la Vall de Cabanes, estalviant-nos part de la baixada prevista fins als clots de Cabanes de Baix, a 2.279 m. Aviat hem arribat al peu de la gran pala final del Montsaliente. Vista des de baix, la pala es veia molt dreta. La vista enganyava; sobre el terreny la pala era encara més dreta del que semblava, i amb una capa de neu tova sobre un fons de neu dura. Hem pujat amb els esquís als peus fins a mitja pala però finalment hem optat per deixar els esquís clavats a la neu i pujar pel dret, a peu, directament al collet. Des d'aquí quedava ben poca cosa; hem superat els darrers metres carenant i finalment grimpant els quatre blocs del cim arribant al Montsaliente (2.888m). El dia continuava magnífic i des d'aquí es veia gairebé tot el Pirineu. Com sempre, ens hem entretingut una mica mirant les muntanyes i hem fet la panoràmica circular:

---

---

Hem baixat fins al collet i hem menjat una mica. Després hem recuperat els esquís i hem iniciat la part final de la jornada: la baixada de la Vall de Cabanes. La neu estava força bé i hem gaudit d'una bona esquiada, si més no a la primera part. Com passa sempre, a mesura que baixàvem la neu anava mimvant fins que hem hagut de penjar-nos els esquís a l'esquena i completar caminant la part final, una mica més de mitja hora, fins al refugi del Gerdar. Aquí ha acabat la nostra activitat  de muntanya però encara quedava un petit detall: teníem el cotxe a l'aparcament de la Peülla, a una bona distància per la carretera de la Bonaigua i 415 metres de desnivell per sobre nostre. Un voluntari ha sortit a la recerca del cotxe mentre els altres descansaven al costat del refugi, que estava tancat. Nosaltres havíem previst pujar el auto-stop fins a la Peülla però amb el nostre característic optimisme no havíem previst que per la carretera de la Bonaigua hi ha molt poc tràfic a l'hivern. En resum, una bona caminada fins al cotxe per una carretera gairebé deserta. Finalment hem recuperat el cotxe i hem pogut tornar a casa satisfets per aquestes dues jornades d'esquí de muntanya.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track de la ruta. Finalment, teniu aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del nostre blog: 

---

---