Google+

dimarts, 21 de juny de 2016

Ascensió a la Punta Suelza (2.971 m)

La Punta Suelza és un magnífic mirador del Pirineu Central. Com altres cims similars, pateix la marginació i el menyspreu per part de molts amants de la muntanya pel simple fet que li falten 29 metres per arribar a la cota rodona dels 3.000 metres d'altitud. Nosaltres sabem que els quasi 3000 es caracteritzen per la seva solitud; tenen la bellesa dels tresmils però sense la massificació que darrerament treu bona part de l'encant als principals cims dels Pirineus. La via normal de la Punta Suelza és pel llac d'Urdizeto però té el greu inconvenient que cal pujar per una llarguíssima pista poc apta per vehicles, fins i tot per a tot terrenys. Fa temps vam llegir a la magnífica web EniEn una crònica de l'ascensió per la cara sud. És l'ascensió ideal perquè una pista en molt bon estat permet pujar fins a la cabana de Bargasera, on es pot dormir, i des d'allà l'ascensió és relativament curta i els paisatges són magnífics. A més, en aquesta època de l'any pujar per la cara sud ens garantia que no trobaríem massa neu. 
Després de tramitar el moscoso corresponent, ahir al vespre vam arribar en cotxe fins a la cabana de Bargasera, un petit refugi de pastors amb una llitera, llar de foc i aigua corrent. Tal com esperàvem, la cabana estava, com diria el poeta, voltada de soledats. Des de la porta del refugi, al capvespre, hi ha un gran panorama del massís del Cotiella en tota la seva extensió. Vam anar a dormir aviat, quan encara no s'havien apagat les darreres llums a la vall del Cinqueta. 
Abans de les sis ens ha sonat el despertador. Hem esmorzat i ens hem posat en marxa en direcció al cim. Hem baixat uns metres fins trobar la pista principal per on havíem pujat amb el cotxe. Hem seguit caminat per la pista, a partir d'aquí prohibida a la circulació rodada, que ens ha portat planerament fins a la cabana de Pardinas, un altre refugi de pastor però tancat al públic. Abans d'arribar a la cabana, des de la pista, ja es veia molt clarament l'itinerari de pujada. Des del refugi cal pujar per un camí desdibuixat en diagonal fins al llom d'una llarga carena que porta directament al cim després d'una llarga cavalcada panoràmica pel llom de la serra. Ben aviat hem començat a veure un panorama extraordinari, dominat pel massís del Monte Perdido. Hem pujat sense cap dificultats i gairebé sense neu fins que, ja molt amunt, un petit esperó talla el pas pel llom. Un corriol desdibuixat ens ha portat flanquejant uns metres a l'esquerra i després amunt fins deixar enrere aquest petit obstacle. Ja només ens quedava superar els darrers metres per arribar al cim de la Punta Suelza (2.971 m). Plens d'agraïment envers el personatge a qui devíem el poder gaudir d'aquesta gran jornada de muntanya entre setmana, hem estat una bona estona gaudint del panorama. Cap a Ponent teníem a tocar el Monte Perdido i el Vignemal. Una mica més al nord, La Munia i el Néouvielle. Cap a l'Est, el panorama estava dominat pel Posets i al sud el Massís del Cotiella amb els seus satèlits, Peña Montañesa i Punta Llerga, completaven un espectacular cercle de muntanyes. Com és habitual, hem fet una panoràmica circular:
Hem estat una bona estona contemplant les muntanyes i menjant una mica, ja que era molt aviat; havíem completat l'ascensió en tres hores. Hem pensat en completar la jornada pujant també la Punta Fulsa; ens hi hem acostat seguint la carena però ben aviat hem canviat d'opinió perquè la cresta no es veia gens fàcil, amb neu i cornises i no ens volíem complicar. Hem baixat seguint el contrafort sudoest de la Punta Suelza i després hem baixat a la petita depressió on hi ha els llacs de Barleto. Hem passat entre els dos llacs i, després de baixar la darrera graonada de la muntanya per un flanquejament força pendent, hem enllaçat amb l'itinerari de pujada que ens ha retornat sense cap dificultat al punt de partida 


ENTRADES RELACIONADES:
Cotiella en
travessia, 2014
Punta 
Llerga, 2009
Cotiella amb
esquís, 2009

dissabte, 18 de juny de 2016

GR1: Pont de Llinars - L'Espunyola

Avui hem tancat la temporada del GR1 amb aquesta etapa, la desena, entre el Pont de Llinars i la petita població de l'Espunyola. Les previsions del temps eren més aviat dolentes fins al punt que ens vam plantejar la possibilitat de canviar la data per evitar la borrasca i les tempestes que s'anunciaven. Finalment hem arribat de bon matí al Pont de Llinars i, després d'esmorzar a peu dret al costat de l'autocar, hem iniciat la caminada per una petita pista entre boscos. Avui érem pocs: entre els lesionats, els enfeinats i els que s'han espantat pels pronòstics del temps, només hem quedat 16 irreductibles disposats a completar la temporada del GR encara que fos nedant. Ben aviat hem arribat al primer punt singular; en un gir de la pista, una placa anunciava el Mirador dels Presidents. Des d'aquest punt privilegiat teníem una vista magnífica de l'ermita de Sant Pere de Graudescales amb la seva planta de creu. El camí baixa i passa ben a prop de Sant Pere però no ens hi hem acostat, ja que l'etapa d'avui era molt llarga i no ens podíem entretenir gaire. Hem arribat a prop del poble de la Vall d'Ora i hem iniciat una bona pujada en direcció a la Serra del Puig Rodon. Poc abans d'arribar al punt més alt ens hem aturat a esmorzar. Hem baixat a Taravill, un petit agrupament de cases, i hem iniciat una nova pujada cap a la Serra dels Tossals. Hem recorregut tota la serra, entre boscos per sobre dels cingles i hem seguit fins a la Serra dels Runers. Fins aquí el temps s'havia anat aguantant, amb estones de sol i nuvolositat general però sense caure ni una gota, però quan arribàvem al final de la Serra dels Runers s'ha desfermat la tempesta. Ha estat curta, només un quart d'hora, però ens ha caigut una forta pedregada que ens pocs minuts ho ha deixat tot blanc. Nosaltres anàvem preparats per a la pluja, amb capelines i paraigües, i hem aguantat el xàfec com hem pogut. Hem arribat a Capolat, un altre petit poble situat en una petita plana entre muntanyes, quan ha deixat de ploure. Fins i tot ha sortit el sol una estona mentre completàvem el sector final de l'etapa però ben aviat s'ha posat a ploure novament. Sota la pluja hem seguit baixant en direcció a l'Espunyola i, ja una mica humitejats, hem arribat a les primeres cases, on hi ha el cementiri. Ens quedava encara un km per arribar al centre del poble però hem decidit deixar aquest petit tram per a la propera etapa, la primera de la nova temporada. Ens hem refugiat en un porxo i hem trucat l'autocar perquè ens vingués a rescatar. 
Ja amb l'autocar, hem baixat fins al restaurant Parera, ons ens esperaven amb la taula parada. Una vegada més, l'elecció del restaurant ha estat perfecta i ens han ofert un menú magnífic, amb una gran diversitat de plats. 


TOTA LA TEMPORADA DEL GR1:
1: Corçà
2: Palanca d'Àger
3: Hostal Roig
4: Benavent
5: Pallerols
6: La Valldan
7: Odèn
8: Sant Llorenç
9: Pont de Llinars