dimecres, 12 de juliol de 2017

Ascensió al Castor (4.223 m)

Avui hem fet la primera ascensió en aquesta sortida de cinc dies al massís del Monte Rosa. L'ascensió al Castor és relativament curta, ja que el punt de partida està molt alt, a 3.585 m. És, però, una ascensió d'alta muntanya que passa per un glaciar amb esquerdes i per una aresta fina de neu.
Hem esmorzat en el refugi Quintino Sella al Felik a dos quarts de cinc de la matinada. Amb les primeres llums hem sortit en direcció al cim. La primera part de l'ascensió és fàcil; cal pujar pel glaciar de Felik amb poc pendent encara que vigilant les esquerdes. Després d'una estona de pujar suaument pels pendents nevats hem arribat al peu d'una pala molt dreta que puja en direcció a la Felikhorn (Punta Felik), un cim secundari on comença la cresta que porta al Castor. Aprofitant una bona traça, hem superat sense problemes aquest tram, molt dret però segur. A dalt hem trobat una zona més planera, com un ampli coll. Al davant una nova pala, no tan dreta com l'anterior, ens ha portat a l'inici de la segona part de l'aresta del Castor, que a partir d'aquí és fina i amb gran caiguida a banda i banda. Igual que abans, una bona traça ens ha ajudat a progressar sense massa dificultat però amb passos impressionants. Realment, passar per l'aresta finísssima, encordats i veient al davant cims tan importants com el Mont Blanc, el Cervino i el Grand Combin, ha estat impressionant. Hem arribat al cim del Castor (4.223 m) quan passava molt poc de les 8 del matí. El panorama era impressionant en totes direccions; fins i tot hem vist, molt lluny, la silueta del Monte Viso, que vam pujar l'estiu passat. Com és habitual, hem fet una panoràmica circular:

Després d'estar una estona en el cim totalment sols, contemplant el panorama, hem iniciat el descens. Hem baixat fins al costat de la Punta Felik però com que era molt aviat encara per tornar al refugi, hem fet una volta per l'ample coll del Felikjoch apropant-nos al Liskamm. Des d'aquí hem pogut gaudir d'una nova perspectiva del Castor i tota la seva aresta. També hem fet una ullada a l'itinerari que tenim previst per a demà, pel Passo del Naso, per anar al refugi Gnifetti. Des d'aquí el pas es veia molt dret, de manera que hem baixat sabent que demà hem de superar un pas que no serà gens fàcil.
Finalment hem arribat al refugi Quintino Sella i hem passat la resta del dia descansant en aquest refugi situat estatègicament.
Aquí teniu la pel·lícula oficial de la sortida, que ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió al
Weissmies, 2015
Ascensió al
Allalinhorn, 2015
Ascensió al
Breithorn, 1987

dimarts, 11 de juliol de 2017

Refugi Quintino Sella al Felik

En el nostre primer dia d'activitat al Monte Rosa hem fet l'aproximació al refugi Quintino Sella al Felik, una magnífica base d'operacions a la vessant italiana del Monte Rosa, al peu del Glaciar del Felik i a gairebé 3.600 m d'altitud.
Després d'un llarg viatge en cotxe i de fer nit a Briançon, hem arribat a mig matí a Stafal, una mica més amunt de Gressoney-La-Trinité,  a la regió italiana d'Aosta. Des d'aquí, un telefèric i un telecadira ens han pujat fins al coll de Battfòrkò, situat a gairebé 2.700 m d'altitud. Des d'aquest punt surt un bon camí (marcat amb el número 9) en direcció al refugi. El dia estava força tapat i la previsió era de nevades a la tarda, de manera que hem procurat no perdre temps i anar directes al refugi. Ben aviat, mentre pujàvem pel plàcid camí, hem començat a veure les muntanyes del Monte Rosa, especialment el Liskhamm i la Piràmide Vincent, i les grans geleres que baixen dels quatremils de la zona. Ha començat a nevar lleugerament però aquesta vegada hem tingut sort perquè la nevada ha durat poc més de 15 minuts i després el cel ha començat a obrir-se.
La part final del camí és un camino attrezzato, un camí equipat amb esglaons de ferro, cordes fixes i passamans per superar una cresta fàcil però amb estimballs considerables. Superat aquest tram, hem arribat al refugi, situat en un altiplà pedregós a l'inici del Glaciar del Felik. Ens hem instal·lat en el refugi i, després de sopar, hem anat a dormir aviat perquè demà hem de matinar.
Aquí teniu la pel·lícula oficial de la sortida, que ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:

Refugi Q.S. al
Monviso, 2016
Refugi
Écrins, 2014
Refugi Tête
Rouse, 2013