Google+

dilluns, 23 de maig de 2016

Diente de Alba (3.120 m) amb esquís

A aquestes alçades de la temporada d'esquí, el Massís de la Maladeta és, si les condicions són bones, el terreny de joc ideal per a l'esquí de muntanya. Aquest any la neu és abundant i per això hem vingut a fer una ascensió clàssica amb esquís. Ahir al vespre vam arribar a Benasque i ens vam allotjar a l'alberg de l'Escola d'Alta Muntanya d'aquesta població. De bon matí, després d'esmorzar a l'alberg, hem pujat en cotxe fins a la Basurta, a uns 1.900 metres, punt d'inici de l'ascensió. Amb els esquís a l'esquena hem pujat pel camí ben traçat que porta al refugi de la Renclusa. Des d'allà mateix teníem ja neu contínua, de manera que ens hem calçat els esquís i hem seguit muntanya amunt. La ruta passa al costat de l'Ibón de la Renclusa, que avui estava ben gelat, i puja pel Torrent d'Alba. Grans vistes del Pico de Padierna i també de l'Agulla Blanca de Padierna. Més amunt, la ruta es decanta a l'esquerra per entrar en una valleta entre les puntes de la Maladeta Occidental i el Diente de Alba. Cap al final la valleta s'estreta i la pala es redreça fins al punt que per fer els darrers 50 metres ens hem hagut de descalçar els esquí i posar-nos els grampons per superar una canal força dreta que porta al Collado de Alba (3.080 m). Des del coll ja teníem ben a prop el nostre objectiu encara que les condicions de la muntanya no eren les millors, ja que la cresta que hi porta estava força nevada i amb sectors de gel. Per començar, ens hem enfilat per la cresta en direcció a la Muela de Alba, un cim secundari que és, en realitat, un avantcim del Diente. Hem superat la cresta i hem arribat al cim de la Muela de Alba (3.111 m). Gran panorama, especialment cap a ponent. La via natural seria seguir per la cresta fins al cim del Diente, ja bastant proper, però la desgrimpada fins al coll que separa els dos cims no es veia gens clara a causa de la neu i el gel, de manera que hem preferit buscar un itinerari alternatiu. Hem tornat enrere i hem iniciat un flanquejament per sota de la Muela per on va el camí d'estiu, marcat amb algunes fites. Al final del flanquejament, una canal de neu molt dreta ens ha permés arribar al coll i, ja més fàcilment, fins al cim del Diente de Alba (3.120 m). Des del cim, amb un dia claríssim, hem pogut veure un extens panorama, especialment cap a l'oest. Cap a l'est, el panorama quedava limitat per la proximitat de les diverses puntes de la Maladeta Occidental (Delmàs, Mir, Sayó). Més avall vèiem l'Aragüells i cap al sud el Cotiella. Hem fet una panoràmica circular:

Hem baixat novament al coll i, encara amb els grampons als peus, hem baixat els 50 metres inicials de la canal abans de posar-nos els esquís. La neu estava molt bé i ha estat una magnífica esquiada, la millor de la temporada, fins a la Renclusa. I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Pic Cordier
amb esquís, 2011
Aneto
amb esquís, 1981
Cresta dels 15
Gendarmes, 1979

dissabte, 21 de maig de 2016

GR1: S. Llorenç de Morunys - Pont de Llinars

Novena etapa del GR1, avui entre Sant Llorenç de Morunys i el Pont de Llinars. Hem arribat en autocar a Sant Llorenç, on vam acabar l'etapa anterior, i hem iniciat la jornada esmorzant al bar del Jardí, on vam dinar en la nostra darrera visita a Sant Llorenç. Quan hem arribat ja ens estaven esperant amb els 27 croissants a punt. Hem començat el nostre camí baixant entre camps per creuar el riu Cardener per un pont de fusta. Aquí comença la part més dura de l'etapa, una llarga pujada per camins molt ben traçats i senyalitzats fins al Cap del Balç (1.400 m). Abans, hem passat per l'esglesiola romànica de Sant Lleïr i hem tingut l'oportunitat de veure de ben a prop la masia de Casa Vella, que va estar llogada durant més de 10 anys per uns amics i va ser escenari de moltes sortides en aquelles èpoques. La casa està restaurada i té molt bon aspecte. Entre els molts records de les nostres estades a Casa Vella destaca especialment la festa del casament d'en Toni, quan vam fer una mena de performance de casament de pagès. Hem deixat enrere Casa Vella i hem continuat pujant fins arribar al punt més alt de la jornada, el Cap de Balç, i ens hem separat uns metres del GR per acostar-nos al mirador del mateix nom. Des d'aquest mirador hem pogut gaudir d'una gran panoràmica de la Vall del Cardener, Sant Llorenç de Morunys i la Serra de Busa. Hem esmorzat contemplant el panorama i hem seguit el nostre camí, ara ja de baixada. Una pista asfaltada ens ha portat al poblet de La Corriu, on hem pogut admirar l'ermita romànica de Sant Martí. La baixada s'acaba al torrent de l'Aigua de Valls. L'hem travessat per un pont de fusta i hem iniciat el segon tram de pujada, més curta que l'anterior però amb molta calor. A prop de Siquer, a 1.146 m, hem arribat a un collet des d'on ja es veien les cases de Llinars, un poblet de cases disseminades. Hem baixat per la pista asfaltada i hem passat al costat del càmping d'Aigua d'Ora abans d'arribar al punt final de l'etapa, el Pont de Llinars, per on la carretera de Sant Llorenç a Berga travessa l'Aigua de Llinars.
Hem acabat la jornada amb un bon dinar al restaurant La Cantina de Llinars, situat a molt poca distància del punt final de l'etapa, on ens esperava l'autocar. 


ENTRADES RELACIONADES:
Clot de
Vilamala, 2003
Rasa de la
Torruella, 1993
BTT - Serra
de Busa, 1988