Google+

dilluns, 25 d’abril de 2016

Pic de Norís (2.826 m) amb esquís

El Pic de Norís, a la Vallferrera, és tot un clàssic de l'esquí de muntanya. La ruta més normal és la que puja des del Pla de la Selva per l'Estany d'Aixeus. Nosaltres volíem pujar des del refugi Vallferrera pel Pla de Boet i baixar pel Pla de la Selva però quan ahir a mitja tarda vam arribar en cotxe al Pla de la Selva vam veure que la neu estava molt alta i, per tant, la baixada per aquesta part ens obligaria a carretejar els esquís un bon tram. A més, la pista estava totalment neta de neu i ens permetia arribar a pocs minuts del refugi, de manera que vam decidir atacar el cim pel Pla de Boet i baixar pel mateix itinerari de pujada. El refugi estava buit quan hi vam arribar a mitja tarda i ens va oferir un allotjament ben confortable. Després de dormir un bon grapat d'hores, de bon matí ens hem posat en marxa en direcció al Norís. Des del Pla de Boet l'itinerari més clàssic és el que puja a la bretxa de Tor per enllaçar amb la cresta final del Norís però nosaltres hem triat un itinerari més directe, per les pales que es veuen encarades directament al refugi. Tot i que aquest itinerari té alguns sectors força drets, coincideix amb el camí d'estiu i està descrit per fer amb esquís en alguna guia. Des del refugi hem baixat fins a la pista i hem pujat fins a l'inici del Pla de Boet. Una canal arribava amb un bon gruix de neu fins pràcticament al Pla, de manera que ben aviat ens hem pogut posar els esquís als peus i començar l'ascensió. La neu estava força bé, amb uns sectors de neu dura i d'altres amb la part dura coberta per una capa de neu pols. A poc a poc hem anat superant diverses graonades amb sectors força drets fins arribar al peu d'un ressalt rocós anomenat Lo Sentinella. Deixant el ressalt a la nostra esquerra, hem flanquejat per anar a buscar el pas clau de l'ascensió, un pas de la cresta per on el camí d'estiu que ve del refugi enllaça amb el que puja del Pla de la Selva. Des d'aquí ja teníem al davant la pala final del Norís. També hem pogut veure el Monteixo, realment espectacular. La pala semblava molt dreta però hem anat pujant fent llaçades i no ens ha semblat tan difícil. Finalment hem arribat al cim del Pic de Norís (2.826 m). El panorama era magnífic, en un dia claríssim, sense cap núvol. Es veia des de la Maladeta fins a la Serra del Cadí passant per les muntanyes d'Andorra. També es veia el Mont-roig, la Pica d'Estats i moltes muntanyes més. Com és habitual, hem fet una panoràmica circular:
Després de fer les fotos del cim hem iniciat la baixada pel mateix camí. La primera pala tenia la neu una mica pesada però a mesura que hem anat baixant ha millorat la qualitat i hem pogut gaudir d'una magnífica esquiada fins al Pla de Boet. Després, ja amb els esquís a l'esquena, ham baixat en pocs minuts fins al pàrquing on teníem el cotxe, per retornar a casa. 
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, que ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog.



ENTRADES RELACIONADES:
Monteixo amb
esquís, 2005
GR11: Arinsal
- Àreu, 1998
La Pica
d'Estats, 1975

dissabte, 16 d’abril de 2016

GR1: Odèn - Sant Llorenç de Morunys

Una nova etapa del GR1, per terres del Solsonès. Com ja és habitual, hem gaudit d'un dia assolellat amb grans vistes al llarg de tot el camí, que avui recorria indrets solitaris i boscos densos d'alzines, pins i roures. Hem arribar en autocar a Odèn i hem esmorzat una mica abans d'iniciar l'etapa d'avui. Des del punt on ens ha deixat l'autocar, a peu de carretera, hem anat fins a l'església de Santa Cecília i hem baixat una mica més fins arribar al punt on vam deixar el GR en l'etapa anterior per pujar a buscar l'autocar. Ja encaminats pel GR, hem baixat per una pista fins trobar un caminet que ens ha portat, ja de pujada, fins al Soler, un petit grup de cases amb una ermita romànica, la de Sant Miquel del Soler de Dalt. Més endavant hem trobat un altre petit grup de cases, la Cavallera, amb una altra ermita, la de Sant Martí de Cavallera. Hem esmorzat al costat de l'ermita i hem seguit el nostre camí. Per una pista hem pujat fins a trobar un altre punt singular, el Tossal de l'Anella, un petit cim marcat amb una fita i amb grans vistes. Hem aprofitat per fer la foto de grup abans de seguir la caminada. Hem baixat al poble de Canalda però no hi hem entrat sinó que a l'entrada del poble hem agafat una carretereta a l'esquerra que ens ha portat a l'indret més singular de l'etapa d'avui, les Esplugues, un punt on el Torrent de l'Urdell s'engorja entre grans parets de roca conglomerada. A més de la singularitat de l'indret, l'engorjat ens ha portat grans records de sortides passades. Efectivament, ara fa cinc anys que vam baixar en ràpel per aquest engorjat que té, aigües amunt, un parell de salts molt esportius. Hem pujat fins a una gran casa de turisme rural, Cal Pubilló, i poc després hem arribat al Coll de Jou, pas clau de l'etapa. A diferència d'altres colls que hem superat en aquest GR, aquest no és un pas solitari entre muntanyes sinó un important nus de carreteres. Hem travessat el coll i, ja amb Sant Llorenç a la vista, hem iniciat el descens per una pista molt pedregosa que, a poc a poc, ha anat millorant i finalment hem entrat a Sant Llorenç de Morunys, un poble important i amb molta activitat turística. Com és habitual a les sortides del GR, hem acabat la jornada amb un bon dinar, aquesta vegada en el restaurant El Jardí. El menú, molt bo, tenia com a plats estrella les albergínies farcides i la sípia amb patates.
I aquí teniu un vídeo, recopilatori de les millors escenes de les dues darreres etapes (7 i 8) del GR. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Per la Vall de
Lord, 2012
Amb TV3 al Clot
de Vilamala 2001
Torrent de
l'Urdell, 2011