Google+

dilluns, 21 juliol de 2014

Refugi dels Écrins

Avui hem iniciat la nostra estada als Alps amb l'aproximació al refugi dels Écrins, que serà la nostra base d'operacions durant dos dies. Ahir a la tarda vam sortir de casa i, després de dormir pel camí, hem arribat a mig matí al lloc denominat Ailefroide, punt final de la carretera. El recorregut, tot i ser únicament l'aproximació al refugi, té una certa dificultat. Per començar, hi ha un total de 1.300 m de desnivell fins al refugi. Abans d'arribar-hi, però, cal fer un recorregut per un glaciar, fàcil però amb esquerdes.
La primera part del camí ens ha portat fins al refugi del Glacier Blanc, situat a 2.525 m. És un camí molt ben traçat per on pugen molts turistes a veure la part final del Glacier Blanc, tot esquerdat i caòtic. Pel camí ha plogut una mica però encara hem tingut sort perquè les previsions eren molt pitjors. Després d'aquest primer refugi acaba el bon camí i comença un corriol de muntanya que ens ha portat per la vora del glaciar, que per aquí és caòtic, fins a desembocar en la part superior, ja més planera i, aparentement, sense dificultat. Ens hem posat els grampons i ens hem encordat perquè un guia ens ha dit que hi havia esquerdes i ponts de neu i calia anar amb compte. Per la gelera hem anat pujant seguint una bona traça fins arribar a sota mateix del refugi, penjat d'un esperó rocós uns cent metres per sobre de la gelera. Ja sense grampons, hem superat els darrers cent metres de desnivell fins arribar al refugi on ens hem allotjat i, després d'un bon sopar, hem anat a sopar aviat perquè demà ens hem de llevar molt aviat.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track d'aquesta activitat. 

ENTRADES RELACIONADES:
Ref. Aiguille de
Gouter, 2013
Refugi
Prariond, 2011
Refugi Fond des
Fours, 2008


dissabte, 12 juliol de 2014

Ascensió al Pic de Tristaina (2.876 m)

Feia temps que volia pujar el Pic de Tristaina, un dels cims més característics d'Andorra, al límit amb l'Ariège. És una ascensió curta, ja que la carretera d'accés a l'estació d'esquí d'Ordino ens deixa a 2.200 metres. Des d'aquí només hi ha 650 metres de desnivell; per tant, l'ascensió és fàcil tot i que la via normal té un parell de passos delicats. Ahir al vespre vam arribar a l'estació d'esquí i vam plantar les tendes de campanya. La previsió del temps era bona però hi havia núvols a les carenes; vam pensar que es complirien les previsions del temps i al matí tindríem el cel blau. A mitja nit ha començat una pluja fina i al matí tot estava cobert de boira ploranera. Una vegada més en aquest estiu estrany, la realitat desmentia els pronòstics i ens tocava mal temps. Hem esmorzat una mica, hem desmuntat les tendes i hem iniciat la pujada. El camí comença pujant als Estanys de Tristaina, els més visitats dels Pirineus. Després s'enfila directament cap al Tristaina. Avui des dels llacs no es veia el cim, ja que estava tapat per la boira, però un camí molt ben marcat, amb rodones grogues, ens ha portat en direcció al cim. Mentre pujàvem la boira anava i venia, i fins i tot en algun moment ha sortit el sol i hem arribat a veure aparèixer la Pica d'Estats entre els núvols però tot plegat ha estat una il·lusió momentània perquè la boira ho anava tapant tot. Ja molt amunt, el camí ens porta a una canal que és l'únic pas una mica delicat de l'ascensió. L'hem superat sense problemes i hem arribat a la cresta final on la boira era més espessa i el vent bufava una mica. Hem arribat al cim del Tristaina (2.876 m) però no hem pogut veure el gran panorama que ofereix normalment aquest cim. Hem vist a sota, a l'altra banda de la muntanya, l'Estany Forcat, encara força glaçat. Hem fet quatre fotos però no ha estat possible fer la panoràmica circular des d'aquest cim. A més, mentre menjavem una mica abans de la baixada, ha començat a nevar; ha estat poca cosa però suficient per indicar-nos que el dia no milloraria. El pla original era resseguir la cresta fins al Pic de l'Estany Forcat i baixar per l'altra banda del Circ de Tristaina però hem decidit tornar pel mateix camí de pujada donant per acabada l'excursió. Ja de baixada amb el cotxe, ens hem aturat en el restaurant Arans i hem menjat el seu magnífic menú amb un plat estrella: arròs amb conill i bolets ...
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure i descarregar AQUÍ el track d'aquesta activitat. Finalment, aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.


ENTRADES RELACIONADES:
Pic de la Coma
de Seignac, 2012
Pic de Font
Blanca, 2011
GR10: Bassiès-
Goulier, 2008