Avui les previsions del temps no eren gaire bones i s'esperava neu i vent molt fort als Pirineus, de manera que hem descartat les ascensions pirinenques i hem programat l'ascensió al Bestrecà per la Cresta del Gall, una activitat molt interessant en el magnífic entorn de l'Alta Garrotxa.
La Cresta del Gall és la germana petita de la Cresta del Ferran, que vam recòrrer fa un parell d'anys. No és més que la continuació, a l'altra banda de la Riera de Beget, de la mateixa Cresta del Ferran. És més fàcil que la del Ferran perquè normalment no cal utilitzar corda ni material d'escalada, però és tan llarga com la seva germana gran.
El punt de partida és a la sortida del poble d'Oix i coincideix en bona part amb l'aproximació a la Cresta del Ferran. Hem seguit la pista que porta a Sant Miquel d'Hormoier fins poc abans del Grau d'Escales, un estretament de la vall on conflueixen les dues crestes. Allà surt un corriol marcat amb una fita que assenyala l'inici de l'ascensió. Hem seguit aquest corriol, molt poc marcat, fins que cal deixar-lo per seguir unes fites que ens guien fins a la cresta. Aquest sector ha estat el més difícil de l'ascensió perquè en alguns punts hem hagut de lluitar contra la vegetació impenetrable però en pocs minuts hem arribat a les primeres roques de la cresta.
El recorregut ha estat entretingut però ben fàcil. Fins i tot hem evitat gairebé tots els trams de vegetació densa que ens podien complicar la progressió. Pujant sempre per roca, caminant i amb algun tram de grimpada, hem superat sense cap problema el llarg recorregut de la cresta.
Durant aquest aeri recorregut teníem una bona vista de la Cresta del Ferran i de les muntanyes de l'Alta Garrotxa: el Bassegoda, el Comanegra, El Mont ... i fins i tot es veia al fons el Pirineu nevat.
Després d'una bona estona de recórrer la cresta, amb una roca calcària excel·lent, hem arribat a una zona més planera coberta de bosc per on hem avançat a poc a poc resseguint la llarga carena. No hi ha un camí definit sinó que cal utilitzar la intuïció per anar trobant els millors passos pel bosc. Al cap d'una estona hem començat a trobar unes marques de pintura vermella que ens han guiat a la part final del recorregut.
Finalment hem arribat al cim del Puig de Bestrecà (1.058 m), marcat pel característic cilindre de formigó dels vertexs geodèssics. També hi ha les restes d'un castell i una ermita, totalment enrunats. No hi ha gaire panorama perquè el cim està cobert de bosc però hem fet pujar el dron per sobre dels arbres per fer una panoràmica.
Hem menjat una mica i hem iniciat el retorn per la via normal, un camí ben marcat que en pocs minuts ens ha portat fins a l'ermita de Sant Andreu de Bestrecà. Ens ha sorprès la bellesa d'aquesta ermita, perduda en aquest racó de l'Alta Garrotxa, d'un perfecte estil romànic. Allà mateix comença una petita pista per on hem anat baixant fins arribar a la carretera de Beget, per on hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les millors escenes d'aquesta ascensió:
ENTRADES RELACIONADES:
 Cresta del Ferran, 2018 |  GR1: Repunxó - Oix, 2017 |  Intent al Ferran, 2012 |
