dissabte, 19 d’octubre del 2019

GR3: Bellver de Cerdanya - Alp

GR3: Bellver de Cerdanya - Alp
Avui hem iniciat, amb la colla del GR, un nou projecte, el GR3, que seguirem per etapes com hem fet amb tots els anteriors, a raó d'una sortida mensual. El GR3, anomenat Sender Central de Catalunya, és el més llarg de tots els que hem fet i té uns 800 km de recorregut. Fa una gran volta circular per les comarques centrals de Catalunya i el Prepirineu però encara no està acabat i té una part pendent de senyalitzar. Com que l'itinerari és circular es pot iniciar el recorregut a qualsevol punt del seu traçat. Nosaltres l'hem iniciat a Bellver de Cerdanya, enllaçant amb el Camí dels Bons Homes que ja vam recórrer fa pocs anys.
Hem arribat de bon matí a Bellver de Cerdanya i hem esmorzat a la Tasca de Bellver, on ja ens estaven esperant amb els croissants a la taula. Després d'esmorzar hem iniciat la caminada, que avui era fàcil i curta, una etapa d'inici de temporada sense complicacions. Hem sortit en direcció sud seguint el GR107, el Camí dels Bons Homes, que en aquest primer sector coincideix amb el GR3. Hem passat al costat de l'església de Santa Maria de Talló, una joia del Romànic. Poc més endavant, al costat de l'ermita de Sant Serni, hem deixat el Camí dels Bons Homes, que segueix en direcció sud cap als Cortals d'Ingla, per prendre un camí a l'esquerra per on va el GR3, que en aquest sector coincideix també amb el GR150.
La Cerdanya tenia els colors de la tardor, amb les fulles dels arbres mostrant totes les tonalitats del groc fins al vermell. Molt poc després de deixar enrere l'ermita de Sant Serni hem vist uns arbres amb les fulles d'un vermell espectacular. Un lloc ideal per fer la foto de grup d'avui, amb la que obrirem un nou capítol en el nostre àlbum de fotos de grup del GR.
Hem passat el torrent de la Fou de Bor per un pont i després, a gual, un altre petit torrent, el de la Bavosa. Hem passat Beders i Riu, hem arribat a l'àrea de servei del Túnel del Cadí i hem passat per sota del nus de carreteres. A l'altra banda hem agafat una pista bastant malmesa que, en quatre llaçades, puja fins al Serrat de les Boïgues, on hi ha una instal·lació d'antenes de telefonia. Poc més endavant hem passat per una altra ermita, la de Sant Grau, i hem iniciat una suau baixada en direcció a Urús. Després, tot planejant, hem arribat a Das i finalment a Alp, on ens esperava l'autocar per retornar-nos a Bellver de Cerdanya per dinar a la Tasca de Bellver, on ens han servit un magnífic menú que tenia com a plats estrella l'escudella catalana, el fricandó, l'entranya i els peus de porc.


ENTRADES RELACIONADES:
Coves de la
Cerdanya, 2019
CBH: Bellver -
Guils, 2015
CBH: Bagà -
Bellver, 2015

diumenge, 13 d’octubre del 2019

Cueva de los Arnales

Cueva de los Arnales
Després de la intensa jornada de muntanya d'ahir al Tendeñera, avui toca tornar a casa però hem volgut aprofitar que estàvem per aquestes contrades per fer una activitat matinal visitant la Cueva de los Arnales, una cavitat molt interessant, sense gaire dificultat però de gran bellesa.
A primera hora hem esmorzat al refugi de Bujaruelo. Després ens hem desplaçat fins al poble de Lamiana, a la carretera de Revilla. Hem deixat el cotxe i hem iniciat la curta aproximació fins a la cova. En només 20 minuts hem arribat a la boca de la cova, una gran bauma, i hem iniciat l'exploració de la cavitat. La Cueva de los Arnales té una única galeria, el curs del riu subterrani, amb un parell de galeries secundàries que comencen i acaben a la galeria principal. De bon principi ens hem hagut de mullar els peus, ja que en alguns punts la galeria s'estreny i està totalment inundada, tot i que la fondària de l'aigua no supera mai els 25 cm.
Després de recórrer un passadís amb un parell de passos estrets hem arribat a una gran sala, amb moltes formacions de tota mena. Després la galeria queda tallada per un mur però una corda fixa a la dreta dóna accés a una zona lleugerament elevada, uns passadissos que acaben retornant a la galeria principal. Un passatge força interessant i esportiu, amb passamans i cordes de nusos però sense massa dificultat. S'arriba a una nova sala, de sostre molt alt i amb una petita cascada que cau de dalt. Després, un sistema de passamans per l'altra banda ens porta novament a la sala gran.
El recorregut de la cova és d'uns 350 metres i creiem que l'hem explorat pràcticament tota, gaudint de tots els racons d'aquesta cavitat que ens ha deixat satisfets. Hem sortit de la cova i hem iniciat el retorn a casa, un llarg recorregut per carretera.
I aquí teniu una pel·lícula amb escenes d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog. No us perdeu l'escena final: les explicacions tècniques del nostre geòleg de guàrdia.




ENTRADES RELACIONADES:
Cueva de
Seso, 2018
Cueva 5 de
Agosto, 2014
Cueva del Molino
de Aso, 1989