Avui hem tancat la nostra estada a l'Ubaye amb l'ascensió a L'Alpet, una activitat una mica més curta que les dels dies anteriors perquè avui mateix hem de tornar a casa. És també una ascensió clàssica a un cim molt esquiable i, com les anteriors, molt interessant.
Hem iniciat l'ascensió creuant el pont de l'Ubaye a l'entrada del Vallon de Mary però ben aviat hem deixat aquesta vall per iniciar una penosa pujada per un bosc espès de làrix. La pujada ha estat complicada perquè el pendent era fort i els arbres dificultaven els girs però afortunadament hi havia una traça que ens ha anat guiant. Hem arribat a una clariana des d'on es veia a sota mateix l'antiga pedrera de marbre, un dels atractius turístics de Maljasset. Encara ens quedava un bon tram de bosc però a poc a poc s'ha anat aclarint i hem acabat sortint a les grans extensions nevades de la part superior de l'Alpet.
Hem arribat a una gran fita des d'on ja es veia el cim, arrodonit i ben esquiable. Després de recórrer un tram per un nervi de la muntanya, els raquetistes han tirat recte amunt mentre els esquiadors seguíem l'itinerari d'esquí de muntanya que, amb un flanquejament de suau pujada, ens ha portat fins a la Breche de l'Alpet, una àmplia collada malgrat que el mapa de l'IGN el designa com a bretxa. La carena final estava ventada i molt poc esquiable, de manera que hem decidit deixar els esquís al coll i completar l'ascensió a peu.
Finalment hem arribat al cim de l'Alpet (2.865 m), un llom allargat on no està gaire clar quin és el punt més alt. Aquesta vegada els raquetistes, que havien agafat l'itinerari directe sense passar pel coll, havien arribat abans que nosaltres. El panorama era molt extens excepte en direcció sud, on la Pointe Basse de Mary ens tapava tot. Des d'aquí es veia clarament l'itinerari que vam seguir ahir per la zona de l'Aiguille Longe. Hem fet una panoràmica circular:
Ens hem acomiadat dels grans paisatges de l'Ubaye mentre menjàvem una mica a peu dret en el cim. Després hem iniciat el descens, baixant a peu fins al coll per recollir els esquís. La primera part de l'itinerari de pujada pel bosc és molt poc esquiable, de manera que, guiats per unes traces de baixada, hem anat a buscar una ruta millor per gaudir de l'esquí. Ens hem decantat per una valleta a l'esquerra fins a les proximitats de la Bergerie de l'Alpet, una petita cabana de pastors. A partir d'aquí hem deixat enrere l'itinerari de pujada per anar a buscar, amb un llarg flanquejament, una gran pala que cau sobre la vall de Mary. No ens hem equivocat; aquesta pala, tot i que té trams molt drets, ens ha ofert una magnífica esquiada fins al fons de la vall, on hem enllaçat amb l'itinerari dels dies anteriors pel Vallon de Mary.
Finalment hem arribat al refugi de Maljasset, que ha estat la nostra casa durant aquests dies. Hem dinat una mica i hem preparat l'equipatge per al retorn a casa. Després ens hem posat en marxa; ha estat un llarg viatge però hem tornat molt satisfets d'aquest quatre dies d'activitats a l'Ubaye.
I aquí teniu la pel·lícula de l'ascensió a l'Alpet. Ha estat produïda per Mountains Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
Hem iniciat l'ascensió creuant el pont de l'Ubaye a l'entrada del Vallon de Mary però ben aviat hem deixat aquesta vall per iniciar una penosa pujada per un bosc espès de làrix. La pujada ha estat complicada perquè el pendent era fort i els arbres dificultaven els girs però afortunadament hi havia una traça que ens ha anat guiant. Hem arribat a una clariana des d'on es veia a sota mateix l'antiga pedrera de marbre, un dels atractius turístics de Maljasset. Encara ens quedava un bon tram de bosc però a poc a poc s'ha anat aclarint i hem acabat sortint a les grans extensions nevades de la part superior de l'Alpet.
Hem arribat a una gran fita des d'on ja es veia el cim, arrodonit i ben esquiable. Després de recórrer un tram per un nervi de la muntanya, els raquetistes han tirat recte amunt mentre els esquiadors seguíem l'itinerari d'esquí de muntanya que, amb un flanquejament de suau pujada, ens ha portat fins a la Breche de l'Alpet, una àmplia collada malgrat que el mapa de l'IGN el designa com a bretxa. La carena final estava ventada i molt poc esquiable, de manera que hem decidit deixar els esquís al coll i completar l'ascensió a peu.
Finalment hem arribat al cim de l'Alpet (2.865 m), un llom allargat on no està gaire clar quin és el punt més alt. Aquesta vegada els raquetistes, que havien agafat l'itinerari directe sense passar pel coll, havien arribat abans que nosaltres. El panorama era molt extens excepte en direcció sud, on la Pointe Basse de Mary ens tapava tot. Des d'aquí es veia clarament l'itinerari que vam seguir ahir per la zona de l'Aiguille Longe. Hem fet una panoràmica circular:
Ens hem acomiadat dels grans paisatges de l'Ubaye mentre menjàvem una mica a peu dret en el cim. Després hem iniciat el descens, baixant a peu fins al coll per recollir els esquís. La primera part de l'itinerari de pujada pel bosc és molt poc esquiable, de manera que, guiats per unes traces de baixada, hem anat a buscar una ruta millor per gaudir de l'esquí. Ens hem decantat per una valleta a l'esquerra fins a les proximitats de la Bergerie de l'Alpet, una petita cabana de pastors. A partir d'aquí hem deixat enrere l'itinerari de pujada per anar a buscar, amb un llarg flanquejament, una gran pala que cau sobre la vall de Mary. No ens hem equivocat; aquesta pala, tot i que té trams molt drets, ens ha ofert una magnífica esquiada fins al fons de la vall, on hem enllaçat amb l'itinerari dels dies anteriors pel Vallon de Mary.
Finalment hem arribat al refugi de Maljasset, que ha estat la nostra casa durant aquests dies. Hem dinat una mica i hem preparat l'equipatge per al retorn a casa. Després ens hem posat en marxa; ha estat un llarg viatge però hem tornat molt satisfets d'aquest quatre dies d'activitats a l'Ubaye.
I aquí teniu la pel·lícula de l'ascensió a l'Alpet. Ha estat produïda per Mountains Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 La Tresenta 2015 |  P. de Sucre del M. Tondu, 2009 |  L'Albaron 2009 |
