Sortida col·lectiva de la colla del GR que, com cada any, tanca la temporada amb l'ascensió a un cim amb una certa entitat però apte per a tots els públics. Aquest any volem pujar el Comapedrosa, el cim més alt d'Andorra, fent nit al refugi del mateix nom, un dels pocs refugis guardats del país dels Pirineus. Hem quedat a Arinsal a les tres de la tarda; el punt de trobada era l'inici del camí de pujada al refugi, un tram del GR11 que en poc més de dues hores ens ha de portar al refugi. Mentre ens preparàvem per pujar i esperàvem els endarrerits, s'han complert els pronòstics de Méteo Andorra i els núvols negres que cobrien el cel han començat a descarregar aigua amb força. Hem aprofitat un moment que semblava que la pluja afluixava per iniciar la pujada; la calma ha durat pocs minuts perquè ben aviat ha tornat a ploure fort i la pluja ens ha acompanyat durant tot el camí fins arribar al refugi Comapedrosa (2.260 m). Hem arribat ben remullats però convençuts que demà es tornaran a complir els pronòstics de Méteo Andorra i tindrem un matí asolellat encara que a la tarda s'esperen novament tempestes. Hem sopat força bé i hem anat a dormir aviat perquè demà hem de matinar.
El pic de Rulhe és força desconegut, com en general la zona de l'Ariège, però és un cim imponent per totes les bandes i es mereix una ascensió. Tot i que el Pic de Rulhe està situat a l'Ariège, per a nosaltres l'ascensió més cómoda és des d'Andorra, per la Vall d'Incles.
El més fàcil és dormir al refugi de Juclar, un magnfic refugi situat al costat dels llacs del mateix nom, però nosaltres hem optat per fer l'ascensió en el dia, sortint del final de la carretera de la Vall d'Incles. Un bon camí porta fins al refugi en un parell d'hores. La primera sorpresa ha estat la gran quantitat de neu que hi ha a la muntanya. Esperàvem trobar només alguna congesta però abans d'arribar al refugi ja hem trepitjat força neu.
Des del refugi, una curta baixada ens ha portat fins a l'estret pas entre els dos llacs de Juclar andorrans (a la part francesa hi ha altres llacs de Juclar). Després hem pujat fàcilment fins al coll de Juclar (2.463 m) des d'on hem vist per primera vegada el Pic de Rulhe, impressionant i aparentement inaccessible. El camí baixa una mica fins al costat de l'estany de Juclar (el de l'Ariège) on es deixa el camí que baixa cap al refugi de Rulhe per enfilar-se amunt en direcció al Rulhe. A partir d'aquí no hi ha camí i únicament algunes fites, de tant en tant, ens confirmen que anem ben orientats.
Hem arribat al peu d'una gran pedrera, al peu d'una canal molt dreta que puja directament en direcció al Rulhe. Una fita gran al peu de la pedrera ens ha confirmat que la ruta era per allà i hem començat a pujar. La pedrera incòmoda s'ha convertit en una canal de neu i després en uns pendents d'herba ... tot plegat una mica fastigós però compensat pel magnífic panorama que se'ns anava mostrant a mesura que pujàvem.
Hem arribat a un petit coll i hem completat els darrers metres amb alguna petita grimpada fins al cim del Pic de Rulhe (2.789 m). Des d'aquest mirador excepconal es veia un gran panorama sobre tot l'Ariège i Andorra. Hem vist des de la Pica d'Estats fins al Carlit.
Hem fet una panoràmica circular:
La tornada podia ser pel mateix camí o per un itinerari alternatiu que voreja per sota els pics de Fontargent i de Ruf per anar a parar al Coll de l'Alba. Hem iniciat la baixada seguint un caminet amb fites fins que poc abans de la Portella de Rulhe hem trobat un pas per baixar en direcció sudest. En realitat, tant el mapa de l'Alpina com un track que portàvem marcaven la baixada per una canal molt dreta que surt de més amunt, però amb tanta neu la canal dreta era una mica complicada i per on hem anat ha estat molt millor.
Hem anat a parar a un collet a 2.497 m, pas clau d'aquesta part de l'itinerari; després hem seguit, només amb alguna fita aïllada i algun indici de camí, molt per sota de la carena que va del Rulhe al Coll d'Alba planejant entre 2.450 i 2.500 m. i finalment hem remuntat fins al Coll d'Alba (2.546 m).
Des d'aquí ja ho teníem tot fet; només faltava baixar en direcció al Coll de Juclar fins retrobar el camí de la pujada, que hem desfet fins al refugi i després fins al cotxe.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.
