diumenge, 3 de gener del 2010

Pic del Portarró (2.736 m) amb esquís

Pic del Portarró
Després d'un bon sopar i de passar la nit al refugi Ernest Mallafré, hem iniciat una nova ascensió per aquestes muntanyes. Avui les previsions del temps eren dolentes i per això hem renunciat a l'ascensió prevista, el pic de Ratera, per intentar el pic del Portarró, més proper i no tan alt, que ja havíem fet l'any 1985. Quan hem sortit semblava que les previsions del temps eren errònies i que faria bon dia però a mesura que anàvem pujant s'ha confirmat el pronòstic i hem arribat al cim amb tot el cel cobert i les muntanyes emboirades. Malgrat tot, encara hem pogut fer una panoràmica circular des del cim, que no ha quedat tan maca com altres vegades a causa de la poca visibilitat. Després hem iniciat, ja sota una nevada fina però persistent, el descens fins al refugi, on hem passat la nit per retornar, ja al matí, cap a casa.
Aquí teniu aquí el vídeo de la sortida, cedit per Mountain Films per als seguidors d'aquest blog. En aquesta ocasió s'han incorporat al vídeo algunes escenes captades amb la nova càmera GoPro, acoplada al casc per poder filmar mentre baixem esquiant.



dissabte, 2 de gener del 2010

Ascensió al Subenuix (2.949 m) amb esquís

Subenuix
Després de passar uns dies esquiant a a Baqueira amb la família, hem inaugurat la temporada 2010 d'esquí de muntanya amb una estada d'un parell de dies al refugi Ernest Mallafré, al costat de l'Estany de Sant Maurici. Vam pujar ahir a la tarda amb un taxi des d'Espot i avui hem iniciat l'ascensió al Subenuix (2.949 m). Les previsions eren de bon temps però el dia no ha estat gaire bo. Malgrat tot, hem aconseguit fer cim. La pujada ha estat especialment dura perquè en els darrers dies havia caigut un gruix de neu suficient per esborrar tots els rastres i dificultar la progressió per la neu verge, obligant-nos a obrir traça. La pala final que ens ha portat al coll era força dreta i amb algunes clapes de gel però ha valgut la pena. Des d'allà hem vist un gran panorama per la vessant de la Colomina. El tram final de cresta fins al cim també ha estat complicat perquè estava tot gebrat, especialment l'amuntegament de blocs granítics del cim. Després, una baixada amb la neu relativament bona però amb poca visibilitat perquè mentre pujàvem s'ha anat tapant tot. Hem retornat al refugi, on hem passat la nit.