Després de la ferrada de la Brigata Tridentina, la Marmolada era l'objectiu principal de la nostra expedició. Es tracta del cim culminant del massís de les Dolomites i la seva ascensió és molt variada, amb aproximació per una glacera, via ferrada per l'aresta i descens per la via normal, que travessa la gran glacera central de la Marmolada.
De bon matí vam agafar el remuntador mecànic, una mena de telecabina que en pocs minuts ens va portar al refugi de la Marmolada. Després d'una petita desorientació vam trobar el camí que ens porta planejant per unes terrasses fins al peu de la glacera secundària per on havíem de pujar.
Vam remuntar sense problemes aquesta glacera i un petit mur, ja equipat amb ferros, fins a arribar a l'aresta que havíem de resseguir fins al cim. Tècnicament, la via és fàcil. És un camí equipat amb algun petit tram vertical, però molt aeri i amb grans vistes sobre les muntanyes veïnes. En algun moment la boira ens ho va tapar tot però vam superar sense problemes la llarga aresta fins a arribar al cim.
A pocs metres del punt culminant, un petit refugi, la cabana Penna, ens va permetre recuperar forces amb una menestra de verdures, el plat oficial d'aquesta segona expedició a les Dolomites.
Després de les fotos del cim vam emprendre la baixada per la gran glacera. La cosa no era fàcil perquè en alguns trams el camí passava per sobre del gel viu i calia posar-se els grampons. Després del descens amb la telecabina i de dubtar una mica, vam decidir quedar-nos a dormir al mateix hotelet. L'endemà al matí ja faríem el desplaçament cap a la propera activitat.
Aquí teniu un muntatge audiovisual, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
De bon matí vam agafar el remuntador mecànic, una mena de telecabina que en pocs minuts ens va portar al refugi de la Marmolada. Després d'una petita desorientació vam trobar el camí que ens porta planejant per unes terrasses fins al peu de la glacera secundària per on havíem de pujar.
Vam remuntar sense problemes aquesta glacera i un petit mur, ja equipat amb ferros, fins a arribar a l'aresta que havíem de resseguir fins al cim. Tècnicament, la via és fàcil. És un camí equipat amb algun petit tram vertical, però molt aeri i amb grans vistes sobre les muntanyes veïnes. En algun moment la boira ens ho va tapar tot però vam superar sense problemes la llarga aresta fins a arribar al cim.
A pocs metres del punt culminant, un petit refugi, la cabana Penna, ens va permetre recuperar forces amb una menestra de verdures, el plat oficial d'aquesta segona expedició a les Dolomites.
Després de les fotos del cim vam emprendre la baixada per la gran glacera. La cosa no era fàcil perquè en alguns trams el camí passava per sobre del gel viu i calia posar-se els grampons. Després del descens amb la telecabina i de dubtar una mica, vam decidir quedar-nos a dormir al mateix hotelet. L'endemà al matí ja faríem el desplaçament cap a la propera activitat.
Aquí teniu un muntatge audiovisual, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
