diumenge, 6 de novembre del 1977

La Panxa del Bisbe & La Mòmia

La Mòmia, Montserrat
Foto d’arxiu: al cim de la Mòmia, novembre de 2008

Vam fer una sortida d’escalada a Montserrat, a la zona de Sant Benet. Vam fer dues vies: La Normal de la Panxa del Bisbe surt del petit collet de la part contrària de la via Pel Davant. Després de pujar uns metres, comença un llarg flanqueig cap a la dreta fins a arribar a un replà herbós, on vam muntar la primera reunió.
Des d’aquest punt només quedava una fàcil grimpada fins al cim.
La Normal de la Mòmia és tota una clàssica, que havíem repetit diverses vegades. Després de pujar per una curta canal fins a l’indret conegut com el Jardí de la Mòmia, vam flanquejar cap a l’esquerra fins a una gran bauma, on vam poder fer reunió.
A continuació ve el tram més compromès de l’ascensió. Vam pujar directament en lliure, de tercer grau amb passos de quart, amb bones preses però sense assegurances (en aquell temps), fins al cim.

RESSENYES:
La Panxa del Bisbe
La Mòmia

dimarts, 1 de novembre del 1977

L'Elefant, via Cerdà-Pokorski

L’Elefant, via Cerdà-Pokorski
Foto d’arxiu: ermita de Sant Salvador. Maig de 2018

Vam fer una sortida d’escalada a Montserrat, a la zona de la Trinitat. Vam escalar la via Cerdà-Pokorski de l’Elefant.
És una via poc freqüentada, que puja totalment en lliure per la cara nord de l’Elefant. La primera tirada és curta i ens va portar fins a una cornisa ben marcada, on vam fer la primera reunió.
La segona tirada és la clau de la via. Puja uns 30 metres en vertical, amb passos de cinquè grau i, en aquell temps, sense bones assegurances, fins a una savina on vam muntar la segona reunió. És una tirada de finura montserratina, amb la manca d’assegurances característica de l’època.
La tercera tirada ja no és tan difícil i ens va portar directament al cim, amb uns 20 metres d’escalada de tercer grau amb algun pas de quart.
Després volíem fer la xemeneia Barriere-Gil, als Flautats, però vam abandonar. Les cròniques de l’època no en detallen les causes i no en recordo res, però imagino que la xemeneia no ens devia agradar gaire, ja que les ressenyes parlen d’una canal descomposta i sense assegurances.

RESSENYA:
L’Elefant, via Cerdà-Pokorski