dijous, 13 de juny del 1974

La Bitlla & La Carnavalada

Escalada a les agulles La Bitlla i La Carnavalada
Foto d’arxiu: panoràmica de la part central d’Agulles

Vam anar a Montserrat, a la regió d’Agulles, on vam fer un parell de vies:
  • La Bitlla, via Aresta Brucs
  • La Carnavalada, via Aresta Brucs
La Bitlla és una agulla molt esvelta situada al costat de la Bola de la Partió. La via Aresta Brucs ressegueix tota l’aresta amb passos exigents de quart grau sostingut, amb algun pas de quart superior. La tirada clau és la segona, que comença superant una curta canal molt dreta però amb bones preses. Tot seguit, supera un tram molt dret i fi, típicament montserratí, que ens porta fins al cim. Des d’aquí gaudírem d’una vista privilegiada de la Bola de la Partió, que des d’aquest punt queda gairebé al damunt.
Després de superar la Bitlla vam anar a la veïna Carnavalada, on vam fer també la via Aresta Brucs. És una via que puja per l’aresta sense massa dificultat fins que acaba amb un petit pas desplomat, curt però intens, catalogat de cinquè grau. Aquesta ascensió va tenir un caràcter històric per a nosaltres, ja que va ser el primer cinquè grau que vam superar.

RESSENYA:
La Bitlla, via Aresta Brucs
La Carnavalada, via Aresta Brucs

diumenge, 9 de juny del 1974

Escalada a Agulles

Escalada a les Agulles de Montserrat
Foto d’arxiu: des de la Savina Superior, setembre 2008

Vam anar a Montserrat, a la regió d’Agulles, on vam fer tres vies:
  • La Boteruda, via Aresta Brucs
  • El Gep Llarg, via Aresta Brucs
  • Agulla del Capdamunt, via Aresta Brucs
Les tres vies les vam fer per primera vegada i totes pugen per la cara que mira cap als Brucs. La primera, la Boteruda, tenia un pas una mica fi (IV+) a la sortida de la reunió; la resta de la via no passava del tercer grau.
El Gep Llarg era més fàcil, amb passos de tercer i tercer superior, i pujava en lliure per tota l’aresta sense un itinerari gaire definit. Només calia anar buscant els millors passos.
La tercera via era la més difícil, especialment la segona tirada, que superava un pas molt vertical i fi per assolir la bola del cim. És un cas atípic, ja que la majoria de les vies clàssiques han anat baixant de graduació amb els anys, però aquest pas de l’Agulla del Capdemunt estava catalogat de quart grau quan la vam fer i actualment apareix ressenyat com a quart superior o fins i tot cinquè grau.

RESSENYES:
La Boteruda
El Gep Llarg
Agulla del Capdamunt