Avui les previsions eren d'un fred molt intens i, efectivament, ha fet fred encara que, com és normal, els meteoròlegs sempre exageren una mica. Hem arribat en autocar, amb les primeres llums, al pàrquing de la Ruta del Ferro; el termòmetre marcava un grau sota zero. Hem esmorzat a peu dret sota la gelada amb els termos de cafè amb llet que portàvem i ens hem posat ràpidament en marxa. Hem travessat un modern pont de ferro sobre el Ter i hem anat a buscar la carretera antiga de Camprodon. Aviat hem deixat la carretera i hem agafat una pista que ens ha portat en paral·lel a la carretera a una certa distància. Hem passat pel darrere de l'Hostal de Rama, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Poc després el GR deixa de banda la carretera i comença a allunyar-se pujant per la vall del Torrent de Ribamala. Una pujada per camins i caminets pel bosc i passant per diverses masies. Ens hem aturat a esmorzar aprofitant un raig de sol que escalfava un marge de la pista, allà on el camí començava a baixar. Mentre esmorzàvem hem pogut observar el fenòmen de la barrufa, les espurnes de neu portades pel vent. Les previsions indicaven nevades als Pirineus però aquí hi havia pocs núvols; les espurnes de neu devien venir de la zona del Puigmal i Vall de Núria. Hem anat baixant per camins i pistes fins arribar a la carretera, just a l'entrada de Sant Joan de les Abadesses. No hem entrat al centre del poble sinó que abans de creuar el pont de la carretera el GR es desvia a l'esquerra seguint el riu fins al pont antic. Tampoc hem travessat aquest pont sinó que hem començat a pujar per un carrer, anant a buscar la carretera d'Ogassa. Aviat hem deixat la carretera i hem agafat una pista de ciment que ressegueix la carretera de Camprodon a certa distància. Finalment, després d'una bona estona, el GR baixa fins al pont de Perella, per on travessa el Ter arribant a la carretera de Camprodon. Poc més enllà, seguint la carretera, hem arribat al final de l'etapa, a l'aparcament de Can Repunxó, on ens esperava l'autocar.
Amb l'autocar hem anat fins a Sant Pau de Segúries, on hem tancat la jornada amb un bon dinar en el restaurant Baral·la. Avui era un menú amb amanida, paella i carn amb bolets, que ens ha fet recuperar del fred de tota la jornada.
Amb l'autocar hem anat fins a Sant Pau de Segúries, on hem tancat la jornada amb un bon dinar en el restaurant Baral·la. Avui era un menú amb amanida, paella i carn amb bolets, que ens ha fet recuperar del fred de tota la jornada.
 BTT: Ruta del Ferro, 2006 |  El Taga amb esquís, 1982 |  El Taga en travessia, 1972 |
ASSISTENTS: Agnès - Lluis - Ana G. - Ángela - Begonya - Paco Men - Cristina - Jose - Carlitos - Elisabet - Jaume - Inma - Isabel - Joan C. - Joan G. - JR - Magda - Miquel M. - Teresa - Maribel - Mercè - Miquel B. - Mònica - Carlos - Cati - Ramon - Luis V. - Ana C.- Jorge - Marta - Albert (en total 31 caminadors)
DESNIVELL: +579 m, -553 mRECORREGUT: 20'12 km.
HORARI TOTAL: 5 h 44 min. (aturats 43 min)
HORARI TOTAL: 5 h 44 min. (aturats 43 min)
5 comentaris:
Pues tampoco parece que hiciese tanto frío. ¡Estos metereólogos!
Pues poco frío, porque un grado bajo cero de madrugada en Ripoll en enero es como brisa tropical. Lo normal sería 7 bajo cero. De todas maneras, la ola de frío parece ser que llegará el martes, así que más vale estar preparado. Solo con que sea la mitad de lo que dicen los meteorólogos ya es como para ponerse los calzoncillos largos de lana.
Creo que van a activar el plan neucat, el fredcat, el boiracat, el geladacat, el ventcat i el cubitocat así que prepárate.
*y
Pues yo sigo yendo a trabajar de manga corta y sin jersey, debajo de la cazadora.
Bueno, eso no tiene ningún mérito teniendo ADN de Soria. El clima de Barcelona es tropical para vosotros...
Publica un comentari a l'entrada