Avui hem fet la cinquena etapa del GR1, una etapa sense massa història, ja que recorre una zona molt poc poblada, només amb alguna masia aïllada. Tota la etapa va per pistes i camins entre boscos. Hem sortit de Benavent de la Conca, on vam acabar l'etapa anterior, amb un ambient molt fred. El dia era claríssim, de manera que des de Benavent es veia un gran panorama sobre la Conca de Tremp i els Pirineus. El camí comença pujant per superar la Serra del Roc de Benavent a través d'un petit coll, el Grau de Moles. Aquí deixem enrere el Pallars i entrem a la Noguera i a la Vall del Segre. A partir d'aquí hem agafat una pista ben ampla, tota de baixada, en direcció al riu Rialb, punt clau de l'etapa. Ha estat una llarguíssima baixada, una mica monòtona però amb bones vistes de la Vall del Segre. També hem vist la Serra del Cadí, el Port del Comte i, al fons de tot, la Muntanya de Montserrat. Ens hem aturat a esmorzar i hem seguit la llarga baixada fins arribar al riu Rialb, que hem travessat per un pont. Aquí el nostre camí comença una nova fase, ja que cal remuntar part del desnivell que hem baixat per arribar al punt final de l'etapa, a Pallerols. Entre boscos hem superat aquesta part final de l'etapa, sense cap problema i hem arribat a Pallerols, punt final de l'etapa, un petit poble de tres cases on ens esperava l'autocar.
Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar. Avui hem anat al restaurant La Masia, de Peramola, on ens hem recuperat de la llarga caminada amb una sopa de galets, amanida, embotits del país i segon plat a triar.
ENTRADES RELACIONADES:
Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar. Avui hem anat al restaurant La Masia, de Peramola, on ens hem recuperat de la llarga caminada amb una sopa de galets, amanida, embotits del país i segon plat a triar.
ENTRADES RELACIONADES:
 Barranc de la Gavarra, 2012 |  Congost del Rialb, 1995 |  BTT: Baronia de Rialb, 1995 |
4 comentaris:
Etapa gèlida que ens obliga a equipant-se amb guants, bufs, gorros, paravents i anar ben abrigats i alhora fa que quasi no ens aturem.
I ben veritat, el poble de Pallerols, són tres cases comptades i l'únic nucli rural, tret d'alguna masia aïllada,
sent tota la zona molt despoblada.
Efectivament, Pallerols és un poble infinitessimal. De fet, tot el municipi de la Baronia de Rialb és poc poblat. Hi ha 276 habitants en una superfície de 145 km quadrats, disseminats en un total d'onze pobles, un dels quals és Pallerols. Crec que és un dels municipis més petits de Catalunya (en nombre d'habitants) i més disseminat. El nucli més gran és Gualter, amb 94 habitants, i el més petit és La Donzell, amb 9 habitants. Pallerols en té 26 però escampats en diverses masies.
Per aquí només passen caçadors, boletaires i algun excursionista perdut com nosaltres. Tenint en compte la quantitat de boscos estic segur que la població de porcs senglars és superior a la humana...
Amb infinitessimal et surt la vessat matemàtica.
Molt agraït per la descripció demogràfica de la Baronia de Rialb.
I estic convençut que hi ha més alzines, pins, bolets, i porcs senglars que habitants. És un valor i capital preuat!!!
Bé, això d'infintessimal, evidentment, és una llicència poètica. En realitat no hi ha cap poble que sigui infinitessimal. Petit sí però no infinitessimal. Per altra banda, efectivament hi ha més alzines que habitants però molts menys sequoies que persones.
Publica un comentari a l'entrada