Segona etapa del GR1, avui per terres del Montsec. Hem arribat amb l'autocar al poblet de Corçà, on vam acabar l'etapa anterior. Ja ens esperaven en el bar del poble amb els cafès amb llet, els croissants i la coca preparats per fer un petit esmorzar abans d'iniciar la caminada. Hem sortit pel camí d'Àger i ben aviat hem tingut bones vistes del poble amb un mar de núvols al darrere, sobre la zona dels pantans. El GR segueix diverses pistes, planejant pel la vall. Hi ha diverses bifurcacions però sempre ben senyalitzades. Hem arribat a l'ermita de Sant Pere Màrtir, una senzilla construcció de pedra recentment restaurada, on hem fet la foto de grup. Més endavant hem passat per una altra ermita, la de Santa Helena, poc abans d'arribar a Àger. No ens hem aturat a la població, tot i que la Col·legiata es mereixeria una visita, sinó que hem seguit el nostre camí. Ens hem aturat a esmorzar a la sortida del poble i hem seguit resseguint les pistes de la Vall d'Àger en direcció a la Noguera Pallaresa. El paisatge és auster, és terra de secà, sempre dominat per la presència dels grans cingles del Montsec d'Àres. Al fons es veia, cada vegada més a prop, la silueta gegantina del Montsec de Rúbies que hem de superar en la propera etapa. Ha estat una plàcida passejada entre camps en un dia radiant, ple de llum i amb bona temperatura, que ens ha portat fins al poblet de l'Ametlla del Montsec amb la seva església senzilla però molt interessant, amb una petita cúpula feta de còdols del riu. Des del poble el camí comença a baixar amb força pendent en direcció al fons de la vall. Hem començat a veure el Pantà de Camarasa, sobre la Noguera Pallaresa, i la carretera del Doll per on havíem de tornar amb l'autocar. Hem arribat a l'estació d'Àger, una antiga estació del tren reconvertida en casa de colònies amb uns vagons de tren habilitats com a dormitoris. Des d'aquí només queden dos km fins a Palanca d'Àger, el pont sobre la Noguera Pallaresa, però no hi ha camí sinó que cal completar l'etapa amb aquest curt trajecte per carretera. Hi ha poc tràfic i un voral prou ample per fer aquest tram sense perill. A la Palanca ja ens esperava l'autocar per portar-nos al restaurant Can Quel de Fontllonga, on hem gaudit d'un magnífic menú que tenia per plats estrella la sopa de bolets i el cassolí i acabava amb els postres de la casa. Tot molt bo.
ENTRADES RELACIONADES:
ENTRADES RELACIONADES:
 BTT pel Montsec, 2010 |  BTT: Pla de l'Escumó, 1994 |  Escalada a Terradets, 1977 |
2 comentaris:
Agradable passeig per la vall d'Àger, en un dia radiant per l'espai natural de la serra del Montsec. L'organització excel·lent com sempre. Una reflexió seria l'emplaçament triat per alguns alhora d'esmorzar. El restaurant més que recomanable pel servei i l'exquisida cuina típica de la zona.
Efectivament, una agradable passejada per la Vall d'Àger. Pel que fa a l'emplaçament de l'esmorzar, potser no era massa adequat per a excursionistes de "salón de the" però no estava tan malament. En realitat era la delegació a la Vall d'Àger del famós restaurant "La Cuneta" del que som clients habituals.
Publica un comentari a l'entrada