El Bisaurín és un dels pics més característics dels Pirineus i el més important de la part més occidental de la serralada pirinenca. No hi ha cap cim més alt que el Bisaurín entre el coll de Somport i el Cantàbric, i la seva prominència és de 1.038 m, de manera que destaca molt en aquesta zona i ens ofereix grans panorames. Hi ha diverses vies normals però nosaltres hem triat un itinerari singular, diferent de les més habituals, evitant l'ascensió per la vessant est que en aquesta època de l'any encara té força neu. Hem esmorzat en el refugi i a dos quarts de vuit ja ens hem posat en camí. Hem sortit pel camí del Collado del Foratón, senyalitzat com a variant del GR11, però ben aviat l'hem deixat i hem pujat en direcció al refugi lliure d'Ordelca i després a la caseta de Vernera, un altre refugi lliure en un edifici molt singular. Aquí hem deixat el bon camí per iniciar la part més interessant de l'itinerari, sense camí ni fites, per pujar a una mena de circ voltat d'espadats anomenat La Balellaza. A l'esquerra es veia un llom verd que puja directament en direcció al Alto de Fetás, un cim secundari ja ben proper al Bisaurín. Aquesta carena panoràmica ens ha portat ben fàcilment fins ben a prop d'aquest cim secundari, on hem enllaçat amb un caminet ben traçat que passa a tocar del cim del Alto de Fretás i ens porta al Collado del Baste. Des d'aquí només queda la pujada final; el caminet puja per una pedrera i travessa un parell de congestes arribant a l'avantcim i després, en pocs minuts, al cim del Bisaurín (2.670 m). Tal com pensàvem, des d'aquí el panorama és molt extens, tot i que avui la calitxa difuminava una mica els perfils de les infinites muntanyes que es veien. Cap a l'est destacaven el Midi d'Ossau, el Balaitús i la Collarada. A l'Oest es veia ben a prop el Castillo de Acher i més lluny el pic d' Anie i la Mesa de los Tres Reyes ... grans records d'antigues excursions per aquesta part - la més occidental - del Pirineus. Com és habitual, hem fet una panoràmica circular:
Al cim hi havia una petita multitud que havia pujat per la via normal del Collado del Foratón. Hem menjat una mica i hem iniciat el descens, fàcil i no gaire llarg, per la via normal. Hem arribat al coll i hem enllaçat amb la variant del GR11, que ens ha portat sense cap dificultat fins al refugi. Hem menjat una mica de les nostres provisions però també hem provat una magnífica truita de patates que gairebé ens ha fet oblidar el sopar de mínims d'ahir i l'esmorzar esquifit d'aquest matí.
Aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
Al cim hi havia una petita multitud que havia pujat per la via normal del Collado del Foratón. Hem menjat una mica i hem iniciat el descens, fàcil i no gaire llarg, per la via normal. Hem arribat al coll i hem enllaçat amb la variant del GR11, que ens ha portat sense cap dificultat fins al refugi. Hem menjat una mica de les nostres provisions però també hem provat una magnífica truita de patates que gairebé ens ha fet oblidar el sopar de mínims d'ahir i l'esmorzar esquifit d'aquest matí.
Aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pico de Anie, 2012 |  Puntal Alto del Foratón, 2010 |  Castillo de Acher, 1982 |
2 comentaris:
¿Y qué tal la gran pala desde la cumbre hasta el Collado del Foratón?
Ya sé que no habría mucha nieve e ibais de infantería, pero ¿cómo la ves para la caballería?
Pues la parte final (la inicial bajando) es bastante empinada aunque no más que otras palas que hemos superado en otras ocasiones. De hecho no había nada de nieve en esa zona, totalmente orientada al sur, pero podemos imaginarlo. Si la nieve es estable y abundante no parece excesivamente difícil.
Publica un comentari a l'entrada