Avui hem iniciat la temporada 2014-2015 del grup del GR. És la sisena temporada d'aquest grup amb el que sortim un cop al mes per fer senderisme seguint camins de gran recorregut. Després de completar el sector català del G92, el GR83 i el Camí de Sant Jaume fins a Zaragoza, avui iniciem un nou camí. La ruta triada per a aquesta temporada és el Camí dels Bons Homes, un camí de llarg recorregut que surt del Santuari de Santa Maria de Queralt, al costat de Berga, i arriba fins a Montsegur, antic reducte dels Càtars en terres de l'antiga Occitània.
Hem iniciat el nostre recorregut amb una etapa curta i fàcil. En realitat, la primera etapa "oficial" arriba fins a Gósol però és molt llarga (entre 8 i 10 hores segons les variants triades) i hem pensat que amb un grup tan nombrós i a principi de temporada era millor partir-la. De bon matí l'autocar ens ha deixat al Santuari de Queralt, enlairat sobre la població de Berga. Hem esmorzat al bar del santuari i ens hem posat en marxa. El camí travessa el bosc de la Baga de Queralt i arriba a Espinalbet, un petit poble de cases disperses. Hem passat per Sant Miquel l'Erota i al costat del Santuari de Corbera; hem passat el Coll de l'Oreller, convertit en pàrquing de boletaires, i hem arribat a la masia de l'Estany. Poc més endavant, al costat de l'estany que dóna nom a la masia, ens hem aturat a esmorzar. Una curta pujada ens ha portat fins al Coll de les Nou Comes, on hem agafat un petit camí que, travessant una magnífica fageda, ens ha portat fins a un indret singular, un túnel excavat a la roca per on antigament passaven les vagonetes d'una mina propera i per on ara passa el nostre camí. Finalment hem arribat al poble de Peguera, abandonat però amb algunes cases encara conservades, situat en un indret singular. Després de fer les fotos de rigor hem reculat una mica i hem pujat per una pista fins trobar la carretera de Fumanya, on ens ha recollit l'autocar.
Hem iniciat el nostre recorregut amb una etapa curta i fàcil. En realitat, la primera etapa "oficial" arriba fins a Gósol però és molt llarga (entre 8 i 10 hores segons les variants triades) i hem pensat que amb un grup tan nombrós i a principi de temporada era millor partir-la. De bon matí l'autocar ens ha deixat al Santuari de Queralt, enlairat sobre la població de Berga. Hem esmorzat al bar del santuari i ens hem posat en marxa. El camí travessa el bosc de la Baga de Queralt i arriba a Espinalbet, un petit poble de cases disperses. Hem passat per Sant Miquel l'Erota i al costat del Santuari de Corbera; hem passat el Coll de l'Oreller, convertit en pàrquing de boletaires, i hem arribat a la masia de l'Estany. Poc més endavant, al costat de l'estany que dóna nom a la masia, ens hem aturat a esmorzar. Una curta pujada ens ha portat fins al Coll de les Nou Comes, on hem agafat un petit camí que, travessant una magnífica fageda, ens ha portat fins a un indret singular, un túnel excavat a la roca per on antigament passaven les vagonetes d'una mina propera i per on ara passa el nostre camí. Finalment hem arribat al poble de Peguera, abandonat però amb algunes cases encara conservades, situat en un indret singular. Després de fer les fotos de rigor hem reculat una mica i hem pujat per una pista fins trobar la carretera de Fumanya, on ens ha recollit l'autocar.
 Serra d'Ensija, 2008 |  Esquí als Rasos de Peguera, 2006 |  BTT als Rasos de Peguera, 1990 |
3 comentaris:
Comencem un nou projecte quasi una trentena de companys i com anècdotes:
1.- Quatre càmeres de fotos, les quatre de la mateixa marca i quasi del mateix model.
2.- Unes botes que criden i gemeguen per jubilar-se
3.- Mengem com a carpantes i ens llepem els dits, les mans i els colzes.
I com sempre l'Organització al llindar de l'excel·lència
Jaume
Jaume,
les botes ja estan jubilades. Et comunico que dijous passat, després de ser aprovat el pressupost pel Servei d'Intervenció, vaig comprar-me unes botes de treeking noves. Ha costat molt perquè inicialment el Serrvei d'Intervenció havia dit que em podria comprar les botes noves quan ens tornessin a pagar la paga extra, però vist que la cosa s'allargava i que la sola s'havia reduït a una membrana de gruix mil·limètric, finalment m'han aprovat el pressupost.
Jubilades les botes velles.... només dir-te que "visca les noves botes"!!!. La paga extra poder quan ens jubilem.
Publica un comentari a l'entrada