Les Gorges de Sant Aniol són, segurament, el millor barranc de Catalunya i un dels millors dels Pirineus. Nosaltres ja havíem fet aquest descens l'any 2005 però teníem ganes de repetir-lo i gaudir novament de les aigües netes i fresques d'questes gorges. Actualment aquest barranc està regulat i únicament es permet el descens de 10 persones per dia, prèvia autorització del Departament de Medi Ambient. Quan vam demanar el permís tots els caps de setmana estaven plens però per avui, en ser únicament festa local a Barcelona i alguns municipis del voltant, hem obtingut el permís. Hem arribat aviat a Sadernes, on hem deixat el cotxe per iniciar la llarga i complicada aproximació a la capçalera del barranc. Primer cal seguir el camí excursionista que porta al Santuari de Sant Aniol d'Aguja. Abans de passar el petit pont penjat que dóna entrada a la zona del santuari, un camí petit marcat amb pintura groga, s'enfila entre el bosc en direcció als cingles. El camí és costerut i poc marcat; es pot dir que l'aproximació a les gorges ja és una bona excursió, de gairebé tres hores, que ens mostra els racons més amagats de l'Alta Garrotxa. Eren les dotze quan finalment hem arribat a l'inici de les gorges. Ens hem equipat i hem iniciat el descens. Avui no hi havia massa cabal però era prou important per poder-nos remullar a plaer a les aigües transparents de les Gorges de Sant Aniol. Hem gaudit d'un magnífic descens, amb ràpels, ressalts i algun salt. Hem passat pels punts característics que coneixíem de la nostra anterior visita a aquesta gorja com el Salt de la Capa i el Salt del Brull. Justament al peu d'aquest salt hem donat per acabat el descens; hem guardat els neoprens, hem menjat l'entrepà i hem iniciat el retorn a Sadernes, llarg però no tant com la pujada. Hem acabat la jornada prenent un refresc a l'hostal de Sadernes, satisfets per aquesta nova jornada barranquista.
En aquesta ocasió s'han rodat dues pel·lícules, per part de les dues productores associades al Blog de Muntanya: Mountain Films i Edicions JGB. Aquí teniu la de la de Mountain Films:
I aquí teniu l'altra pel·lícula, produïda per Edicions JGB:
ENTRADES RELACIONADES:
En aquesta ocasió s'han rodat dues pel·lícules, per part de les dues productores associades al Blog de Muntanya: Mountain Films i Edicions JGB. Aquí teniu la de la de Mountain Films:
I aquí teniu l'altra pel·lícula, produïda per Edicions JGB:
ENTRADES RELACIONADES:
 Gorges de Sant Aniol, 2005 |  Gorges de les Canals, 2004 |  GR11: Albanyà Sant Aniol, 1996 |
7 comentaris:
Y pensar que este verano alguien se beberá una botella con el agua donde habéis estado a remojo...
Debe de ser por eso que le llaman "mineral".
Pues no sé si hay alguna planta embotelladora; lo que sabemos es que las aguas de este río acaban en el lago de Banyoles.
http://www.santaniol.com/web/
Y es un agua que lleva cierta fama. Pero una vez averiguado de dónde le viene la mineralización...volveremos a la Viladrau.
Puedes estar tranquilo , la mineralización se ha obtenido por medio de procedimientos toakmente naturales , después de haber subido durante tres hores. El sudor ja está cristalizado.
No es poden veure bé els videos. I he mirat en el canal de Vimeo i no apareixen.
Eduard,
He comprovat que es veuen bé. Torna a intentar-ho. Potser en el moment que ho has provat fallava la connexió.
Bones, sembla que és un problema de vimeo.
Amb el navegador firefox ho aconseguiexo veure bé. En canvi en chrome o internet explorer no em deixa.
Almenys ja els puc veure.
Molt bons videos :)
Publica un comentari a l'entrada