Un nou recorregut per camins i canals de Montserrat, amb tres activitats "per a col·leccionistes". Han estat tres activitats curtes i relativament fàcils però que en conjunt configuren un recorregut interessant, que justifica una visita matinal a Montserrat. De bon matí he deixat el cotxe a Santa Cecília; feia força vent però el cel era ben blau mentre el sol començava a sortir. Seguint el GR172 en direcció al Monestir he passat pel peu de la Canal del Moro i per l'inici del Camí dels Artitjols abans d'arribar a l'inici de la Canal del Cavall. Pujant per la canal, inicialment emboscada, he arribat ben aviat a les primeres instal·lacions, unes maromes gruixudes. El recorregut segueix superant rampes rocoses amb l'ajut de diverses cordes, sempre sense dificultat. He arribat al coll, a dalt de tot, ben a prop del Cavall Bernat, donant per acabada la primera de les activitats previstes. He agafat el camí de l'Ermita de Sant Antoni fins que, poc abans d'arribar-hi, he agafat un caminet que ressegueix el cingle fins al peu del collet entre el Cap de Mort i el Cingle de Sant Antoni. Aquí comença la segona activitat, una petita via ferrada (en realitat és més aviat "via cordada" perquè no hi ha gaire ferro i sí moltes cordes fixes) que puja al cim del Cap de Mort donant-li tota la volta per cornises penjades sobre el buit. El recorregut és molt fàcil encara que una mica aeri; cal assegurar-se. He arribat al collet, ocupat per dos grans blocs de pedra en equilibri aparentment inestable, i he superat la curta paret final amb l'ajut de cordes fixes arribant al cim d'aquesta agulla montserratina amb forma de calavera. Feia un vent molt fort allà dalt, de manera que només m'he entretingut uns minuts, per fer la foto de cim i una panoràmica circular:
Des del collet he baixat directament al punt d'inici de la ferrada i he anat a buscar el camí gran de Sant Jeroni. En pocs minuts he arribat a l'inici de la Canal del Moro, una altra canal equipada que baixa en direcció a Santa Cecília amb l'ajut de cordes fixes. Aquest descens també és fàcil i només un tram, el primer que està equipat amb una corda fixa, té una certa verticalitat; es pot fer un curt ràpel o despenjar-se per la corda com jo he fet. De totes maneres, al llarg del recorregut hi ha algunes rampes terroses que en cas de pluja poden quedar convertides en tobogans de fang, complicant el descens. Avui les condicions eren bones i ben aviat he arribat al GR172, que en pocs minuts m'ha retornat a Santa Cecília donant per acabada aquesta matinal montserratina.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hi ha molt poques però tenim un petit vídeo que podeu veure aquí:
ENTRADES RELACIONADES:
Des del collet he baixat directament al punt d'inici de la ferrada i he anat a buscar el camí gran de Sant Jeroni. En pocs minuts he arribat a l'inici de la Canal del Moro, una altra canal equipada que baixa en direcció a Santa Cecília amb l'ajut de cordes fixes. Aquest descens també és fàcil i només un tram, el primer que està equipat amb una corda fixa, té una certa verticalitat; es pot fer un curt ràpel o despenjar-se per la corda com jo he fet. De totes maneres, al llarg del recorregut hi ha algunes rampes terroses que en cas de pluja poden quedar convertides en tobogans de fang, complicant el descens. Avui les condicions eren bones i ben aviat he arribat al GR172, que en pocs minuts m'ha retornat a Santa Cecília donant per acabada aquesta matinal montserratina.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hi ha molt poques però tenim un petit vídeo que podeu veure aquí:
ENTRADES RELACIONADES:
 Travessia de Montserrat 2011 |  Canal del Mejillón 2010 |  Camí del Salt de la Nina 2010 |
4 comentaris:
Dicen las malas lenguas que, últimamente, se te ha debido de agriar el carácter, dando como resultado que nadie quiera acompañarte a estas actividades "rarunas".
Por cierto, sí clicas en la foto inicial del post, sale el album de Guara.
Pues no es esto ... En realidad, el sábado tenía que ir a una salida colectiva de escalada pero el mismo día tenía una fiesta de cumpleaños, de manera que no pude ir a escalar y acabé improvisando el domingo una salida corta a Montserrat para hacer un par de canales "de coleccionista". Ya sabes que para este tipo de salidas solía engañar a mi hija porque nadie que no esté engañado quiere ir a hacer el jabalí por la montaña, a colgarse de maromas deshilachadas y cintas apolilladas pero desde que ella emigró a tierras más cálidas todos huyen de determinadas propuestas... Incluso hay quien por no ir a estos sitios es capaz de pegarse un tiro en el pie (¿ o no fue un tiro lo tuyo ?)
Hola company. M'auria agradat coincidir amb tu i el Joan a la col·lectiva. Un altre cop serà
Jesús
Jesús,
espero poder venir en una altra ocasió amb vosaltres....
Publica un comentari a l'entrada