La temporada d'esquí de muntanya no pot començar encara per falta de neu però nosaltres no perdem el temps i avui hem anat a fer una ascensió a una de les anomenades serres exteriors. El Montsec és una de les més importants serres prepireneques i està dividida en tres sectors diferenciats, el Montsec de Rúbies, el Montsec d'Ares i el Montsec de L'Estall, separats pel profunds talls que han obert el Noguera Pallaresa i el Noguera Robagorçana. El sector més occidental, ja en terres aragoneses, és el Montsec de l'Estall, més curt i no tan alt com els altres sectors però amb la mateixa posició privilegiada que li dóna una gran visió del Pirineu i les altres serres prepirinenques. El Montsec de Rúbies i el d'Ares ja els hem pujat però mai havíem estat per aquesta zona final del Montsec. Avui, després de dormir en un alberg de Benavarre i de fer un curt trajecte en cotxe, hem arribat al poble abandonat de l'Estall i hem deixat el cotxe a la mateixa pista en un collet poc més endavant. Des d'allà hem iniciat la pujada per un camí, petit però ben arreglat i senyalitzat com a PR, en direcció al cingle del Montsec. Des d'aquí el cingle sembla inexpugnable però el caminet, passant per algun pas singular, arriba fins al pas de Sant Miquel, ja a dalt de la carena. Des del coll, el panorama és ja molt extens sobre el Pirineu. Ens hem aturat a esmorzar i hem seguit per un camí que, tot carenant i amb gran panorama a banda i banda, ens ha portat fins al cim del Montsec de l'Estall (1.331 m). El panorama aquí era impressionant. Es veia tot el Pirineu des del Pedraforca fins a la Collarada. Així a simple vista hem distingit el Pedraforca, la Serra del Cadí, el Monteixo, la Pica d'Estats, el Montsent de Pallars, la Serra de Sant Gervàs, el massís de la Maladeta, el Turbón, el Cotiella, el Monte Perdido, la Brecha de Rolando i al fons les muntanyes de Candanchú. Més avall encara vèiem la Sierra de Guara, a sota mateix el pantà de Canyelles i sortint entre la boira el Montroig. Després de fer les fotos i contemplar el paisatge i els voltors que planejaven per sota nostre, hem baixat una mica per treure el cap sobre la paret d'Aragó i l'impressionant congost de Monrebei. Des d'aquí es veia la Paret de Catalunya amb els seus colors ocres, tallada a plom sobre el congost. Hem menjat una mica abans d'iniciar el retorn, pel mateix camí, fins al punt de partida.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada.
També tenim aquí la panoràmica de 360º que hem fet des del cim:
1 comentari:
Les fotos del llac... les vistes de la cinglera, i al teu coneixement de totes les muntanyes, ens fas viure amb intensitat cada foto.
Jaume
Pd.- Provo el comentari amb l'explorer... aviam que passa
Publica un comentari a l'entrada