Viabrea - Riells del Montseny - Torre de Montfort - Arbúcies
Tercera etapa d'aquest GR, que ens ha portat fins a Arbúcies. Després d'haver faltat a la sortida de la segona etapa a causa de l'expedició a l'Atlas, avui hem retornat a la colla del GR per fer aquesta etapa que recorre la falda del Montseny seguint, com sempre en aquest GR, la direcció del nord. Avui les previsions del temps eren també apocalíptiques però no ens hem desanimat i a primera hora del matí hem arribat en autocar a Viabrea, on hem esmorzat amb els tradicionals croissants. Després hem iniciat la marxa seguint el GR, no sempre ben marcat i amb alguns sectors poc definits. Les previsions meteorològiques no s'han materialitzat i el dia s'ha mantingut sense caure ni una gota mentre travessàvem els boscos humits del Montseny, avui vestits de tardor. Hem passat sense aturar-nos pel poblet de Riells del Montseny i hem continuat el nostre camí. Més endavant ens hem apartat una mica del GR per fer una visita a la Torre de Montfort on hem fet la foto oficial de grup. Després ja només ens quedava baixar fins a Arbúcies i travessar el poble fins al restaurant Antic Ramonet, on hem acabat la jornada caminadora amb un magnífic dinar. Hem tingut molta sort amb el temps perquè quan hem agafat l'autocar per retornar a casa ha començat a ploure amb ganes. Una vegada més, hem tingut la sort dels campions...
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. Aquesta vegada hem fet moltes fotos de bolets, ja que tot n'estava ple; a l'àlbum oficial hi ha només una petita mostra però amb el material d'avui ha crescut molt el nostre àlbum de bolets.
4 comentaris:
És la màgia dels colors de la tardor pel Montseny, acompanyats per diferents espècies de bolets, cireretes d’arboç i la colla de marxaires li donem una paleta cromàtica plena d’alegria. Una banyada a la riera d’Arbúcies i un altre mig perdut, podrien ser algunes de les anècdotes.
Magnífiques i artístiques fotos!!!
Jaume
Efectivament, un bell dia de tardor al Montseny. Una vegada més hem tingut sort amb el temps i només hem tingut els dos incidents que dius: la caminadora que va caure al riu i el marxaire distret amb les fotos que va perdre el camí. Per sort, només són petites anècdotes d'una bona excursió.
Aquest blog te una doble lectura, la muntanyenca i la poética. Sou uns fracs
Vlia día que Sou uns cracs.
Disculpéis
Publica un comentari a l'entrada