Hem pujat al cim dels Encantats, una de les muntanyes més conegudes dels Pirineus, que ja havia fet el novembre de 1979 però que valia la pena repetir. Dissabte al vespre, ja fosquejant, vam pujar des de l'aparcament fins al refugi Ernest Mallafré, situat al costat de l'Estany de Sant Maurici i al peu dels Encantats. Quan vam arrribar ja era negra nit i en Sergi, el guarda del refugi, ens va preparar un magnífic sopar. Amb les primeres llums hem sortit en direcció al cim. La pujada no és gaire llarga (menys de tres hores) però és entretinguda, especialment la part final, a partir de la bretxa Nord. Hem assegurat alguns passos d'aquest sector final amb el nostre cordino i hem arribat al cim sense novetat. Des d'allà hem gaudit d'una gran visió panoràmica d'aquesta part dels Pirineus, dominada pel Peguera, amb els seu aspecte majestuós. També hem vist, entre molts altres cims, el Monesteró, el Subenulls, l'Aneto, el Bessiberri, el Gran Tuc de Colomers, el Pic del Portarró, el Bassiero, el Montsaliente, la Pica d'Estats ... Hem esmorzat en el cim contemplant l'extens panorama (nord i sud) i hem iniciat la baixada. Hem fet un parell de ràpels per facilitar la maniobra en els sectors més compromesos i aviat hem arribat novament a la bretxa N, des d'on la baixada al refugi ha estat ja fàcil.
Aquí teniu la panoràmica circular des del cim dels Encantats:
Aquí teniu la panoràmica circular des del cim dels Encantats:
DOCUMENTACIÓ:
· Centenari de l'ascensió de Mosèn Jaume Oliveres al Cim dels Encantats (Revista Portarró, núm 27)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada