Hem tornat a fer aquesta ferrata, que sens dubte es mereixia la repetició. Aquesta vegada el grup era molt reduït, ja que només érem dos, però valia la pena. La Maria s'ha entrenat per si finalment les seves ocupacions laborals li permeten apuntar-se a l'expedició a les Dolomites de principis de juliol. Una vegada més hem comprovat que aquesta ferrada és magnífica. Comença amb la pujada a l'agulla per anar escalfant motors. Després, el pont nepalès amb sortida per un llarg mur vertical. Més amunt, passada la feixa on inicialment s'acabava la via, un mur encara més llarg i més vertical que supera un gran esperó. Més amunt, un mur amb un pas desplomat ens porta al pas clau de la via, on cal passar d'una paret a una altra obrint-se de cames (els camacurts val més que es quedin a casa ...). Després un altre mur molt vertical i, quan ja sembla que arribem a dalt, un darrer pas desplomat per posar a prova els braços cansats. Tot això amb una gran vista sobre el pantà d'Oliana, que avui estava ple a vessar. La Maria ha superat la prova i ha assolit la categoria de ferratista de primera especial.
Aquí teniu la pel·lícula. Avui el càmera oficial no ha vingut, de manera que el suplent ha fet el que ha pogut, ja que havia de fer fotos i vídeos mentre s'agafava dels ferros de la via.
5 comentaris:
Felicita a la Maria per la categoria aconseguida. Hem de tornar a la tardor per poder fer la película oficial.
Joan C
Gràcies per la felicitació. Si hi torneu a la tardor, m'hi apuntaré per repetir la ferrata.
Maria
A mi també m´agradat el reportatge.
Quina càmera tens?
Perquè el gran angular va molt bé.
Felicitacions a la Maria.
Sorry, la del comentari anterior soc jo, L´Emma.
Emma,
gràcies pels comentaris. La meva càmera és una nikon coolpix 5000 però no té gran angular. Les fotos amb gran angle de visió són fetes com a panoràmiques enganxant amb un programa específic (panorama maker) diverses fotos.
Publica un comentari a l'entrada