diumenge, 9 de desembre del 2007

VF de les Valls

Via ferrada de les Roques de l'Empalomar
Vam fer una nova ferrada en una sortida matinal. Està situada al costat de Sant Martí Sarroca, a prop de Vilafranca. No és molt espectacular però té alguns passos molt característics i alguns de força dificultat: flanquejaments sense ferros per als peus, ràpel muntat al vol, tirolina de pitiminí i ràpel per un forat de la roca.
En resum, va ser una sortida per gaudir d'un matí de tardor sense complicacions.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:



diumenge, 2 de desembre del 2007

VF de les Baumes Corcades

Via ferrada Regina
Vam repetir aquesta via ferrada, que ja havíem fet dues vegades. En la segona visita vam poder recórrer una variant que travessava el terrible pont de sirga.
Aquell dia vam trobar oberta la nova variant, completada recentment, espectacular i atlètica, que va posar a prova les nostres forces i que va permetre a la Maria convalidar el títol de ferratista de primera especial.
Va ser un magnífic dia de tardor, amb aquella llum tan càlida que feia sortir tan boniques les fotos.
Aquí teniu el vídeo:




dissabte, 24 de novembre del 2007

BTT: Castells de la Segarra

Ruta dels castells de la Segarra
Una nova ruta amb bicicleta de muntanya. Vam fer la ruta dels castells de la Segarra, un recorregut circular pels pobles i poblets de la comarca, caracteritzats pel fet que cada poble té el seu castell o castellet.
L'itinerari va ser el següent: Montcortès de Segarra - l'Aranyó - Hostafrancs - Costabella - Ratera - Pelagalls - les Pallargues - Florejacs - les Sitges - Guissona - Torrefeta - Sedó - Montcortès de Segarra.
L'itinerari era llarg, encara que amb pocs desnivells, de manera que va ser un agradable passeig per les terres de la Segarra.


dissabte, 17 de novembre del 2007

VF de les Dames

Via ferrada de les Dames
Vam tornar a fer aquesta via ferrada a Montserrat, al sector de la Vinya Nova, molt interessant i molt propera a casa, perfecta per fer una matinal sense problemes.
Vam baixar en ràpel pel mateix camí de pujada.
Aquí teniu el vídeo:


dissabte, 10 de novembre del 2007

BTT Canals d'Urgell

Ruta en bicicleta pels canals de l'Urgell
Després d'unes setmanes d'aturada a causa de l'operació del genoll que em van fer a primers d'octubre, vam reiniciar les activitats.
Aquell dia vam fer una ruta de bicicleta de muntanya per les planes de l'Urgell, tot resseguint la xarxa de canals que porten l'aigua per tota la plana. Com és evident, els canals tenen molt poc pendent, de manera que el camí va ser fàcil i planer, encara que llarg.
L'itinerari va ser una volta circular començant des d'Anglesola, passant per Mollerussa i Ivars d'Urgell i tornant a Anglesola. Vam dinar al Castell del Remei, al costat del petit llac que hi ha en aquest indret. En total van ser 65 km resseguint canals.


dissabte, 29 de setembre del 2007

Barranc del Pas de l'Escalell

Pas de l'Escanell
Vam repetir aquest barranc, que ja havíem fet el maig de 2005. Aquell dia només érem dos i vam preferir fer aquest barranc, que ja coneixíem bé, abans de buscar altres objectius més llunyans.
No baixava aigua pel riu però les badines eren plenes d'aigua molt freda, de manera que es va agrair la protecció dels vestits de neoprè. El descens va ser molt interessant i vam quedar satisfets d'haver triat repetir aquest descens.


dimecres, 15 d’agost del 2007

Ascensió al Mulhacén (3.483 m)

Ascensió al Mulhacén
De viatge per Andalusia vam aprofitar la nostra estada a Granada per fer una escapada a Sierra Nevada i pujar el Mulhacén (3.483 m), el cim més alt de la Península Ibèrica.
La ruta normal començava amb una aproximació, que normalment es feia amb un autobús llançadora, que deixava els excursionistes a uns 2.500 m. Nosaltres vam tenir mala sort: no hi havia places a l'autobús i vam haver de pujar caminant des del cotxe.
Vam sortir a les 6.30, encara fosc, perquè calia superar 1.300 metres de desnivell, però vam completar l'ascensió sense problemes i vam acabar, ja de tornada, menjant unes patatas a lo pobre al primer poble que vam trobar de baixada per la carretera.


dimecres, 1 d’agost del 2007

Presteljenik (2.499 m)

Presteljenik
La darrera activitat a Eslovènia va ser un petit cim, el Presteljenik (2.499 m), que vam fer en poc temps des de l'estació superior del telefèric d'una estació d'esquí.
Al cim hi havia una curiosa reproducció en miniatura del petit refugi del cim del Triglav. Vam estar una estona contemplant el paisatge i menjant una mica, i després vam baixar donant per acabades les activitats de muntanya a Eslovènia.


dimarts, 31 de juliol del 2007

Razor / Prisank

Razor i Prisojnik
Després d'un dia de descans al refugi Pogačnikov, a causa del mal temps, vam reprendre la nostra ruta pels camins d'Eslovènia. En poc més de mitja hora vam arribar al coll, al peu del Razor, on vam deixar les motxilles per fer l'ascensió al cim.
Vam arribar ben aviat al Razor (2.601 m) i vam retornar al coll per seguir el nostre camí. La propera fita era el Prisojnik, una mica més complicat perquè s'hi pujava per una via ferrada anomenada Okno (finestra en eslovè). Vam superar la via que, efectivament, passava per una espectacular finestra natural, un tall vertical que travessa la muntanya, i vam fer el cim del Prisojnik (2.547 m). Des d'aquí vam baixar per la via normal, ja caminant, fins al coll de Vršič, punt final de l'etapa.
Aquí teniu un muntatge fotogràfic sobre aquesta sortida (recopilatori dels tres dies d'activitat pels Alps Julians). Va ser produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:



diumenge, 29 de juliol del 2007

Triglav / Plemenice

Ascensió al Triglav
Etapa reina de la nostra ruta pels Alps Julians. Vam sortir molt aviat del refugi i vam ser dels primers a iniciar l'ascensió al Triglav, el cim més alt i més popular del país. L'escalada era fàcil, ja que tot estava equipat amb cables d'acer i estaques de ferro.
L'aresta pujava molt dreta i ben aviat vam veure el refugi a vista d'ocell. En poc temps vam arribar al cim del Triglav (2.864 m) i vam esmorzar una mica. El dia no era massa bo, ja que es veien núvols negres en totes direccions però, una vegada més, vam tenir bona sort: el dia es va aguantar força bé i no va ploure en cap moment.
Després del Triglav ens quedava encara una llarga travessia. Primer vam baixar per l'aresta oposada a la via normal fins a la bretxa i després vam agafar el camí en direcció a l'aresta Plemenice, pas clau del nostre itinerari d'aquell dia.
L'aresta Plemenice era, teòricament, un camí equipat però tenia tan poc equipament que en alguns trams era realment precari. Superada aquesta aresta vam arribar al coll de Luknja (1.758 m), des d'on vam iniciar una nova pujada que ens va portar en tres hores i mitja fins al refugi Pogačnikov (2.062 m). De camí vam fer un cim modest, el Bovški Gamsovec (2.392 m).


dissabte, 28 de juliol del 2007

Triglavski Dom

Refugi Triglavski Dom
Després d'un llarg viatge en avió, via Munic, i de dormir al refugi Aljažev (1.015 m), on vam arribar en taxi, vam fer l'aproximació al refugi Triglavski per fer l'endemà l'ascensió del Triglav, punt culminant del país.
Es tractava d'un camí equipat que superava, amb l'ajut en alguns punts de cables d'acer i estaques de ferro, els 1.500 metres de desnivell entre el refugi Aljažev i el Triglavski (2.515 m). A poc a poc vam anar guanyant el desnivell i vam arribar sense cap problema al refugi.
És un edifici molt gran i, malgrat que és un dels llocs de muntanya més populars del país, vam trobar lloc per sopar i dormir.


diumenge, 15 de juliol del 2007

Bony d'Envalira (2.664 m), VF

Via ferrada del Bony d'Envalira
Vam fer una via ferrada a Andorra. Després de dormir a Ur vam anar fins a l'estació d'esquí del Pas de la Casa i, després d'una curta aproximació, vam fer aquesta ferrada, fàcil i curta però amb grans vistes, que ens va portar al cim del Bony d'Envalira (2.664 m).
Es tractava d'entrenar-nos per a la sortida a Eslovènia que teníem programada per a final de mes.


diumenge, 1 de juliol del 2007

Puerto Viejo

Pico de Puerto Viejo
Vam sortir de bon matí del refugi de Barroude per pujar el Pico de Puerto Viejo (2.723 m). Eren només 300 metres de desnivell, que vam superar en poca estona.
A les 8 del matí ja érem al cim i vam començar a baixar, pel Puerto Viejo, seguint un camí molt ben traçat amb llaçades fins a la boca sud del túnel de Bielsa.
Després, un petit tram de carretera ens va retornar al punt de partida del dia anterior, on teníem el cotxe.


dissabte, 30 de juny del 2007

Refugi de Barroude

Refugi de Barroude
Vam fer una caminada per la vall de Barrosa per entrenar-nos de cara a la prevista sortida al Triglav. Vam deixar el cotxe a la carretera del túnel de Bielsa, molt a prop de la boca sud, i vam pujar per la vall de Barrosa.
El desnivell era considerable però els grans paisatges compensaven el cansament de la pujada. Ben aviat vam veure tot el massís de la Múnia, des del Robiñera fins al Gerbats, encara amb moltes congestes de neu.
Vam arribar al Puerto de Barrosa i des d'allà una curta baixada, vorejant els dos llacs, ens va portar al refugi francès de Barroude, on vam sopar i vam dormir. A la tarda encara vam tenir temps de fer una volta per fotografiar flors, especialment les edelweiss, que allí eren abundants.


dissabte, 9 de juny del 2007

Torrent de Rentadors

Torrent de Rentadors
Vam inaugurar la temporada de barrancs amb aquest descens, poc conegut però força interessant, que recorre tot el torrent dels Rentadors, ben a prop de Viladrau.
L'aproximació era molt llarga, unes dues hores, passant per l'ermita de l'Erola i el santuari de Sant Segimon. Hi havia un bon cabal d'aigua, molt freda, de manera que els vestits de neoprè van ser molt útils.
El descens va ser entretingut i força esportiu, amb molts ràpels acabats en gorgs d'aigua clara. Gairebé al final del descens vam trobar el ràpel més llarg del recorregut, de 30 metres amb sortida nedant, que ens va deixar ben satisfets. El barranc no era molt llarg però la seva proximitat a Barcelona i l'abundància d'aigua el feien molt interessant.


diumenge, 3 de juny del 2007

BTT Horta de S. Joan/Roquetes

Via Verda de la Val de Zafán
Vam fer la segona i definitiva etapa d'aquesta via verda, que ens va portar fins a Roquetes, al costat de Tortosa. Aquest tram ja l'havíem recorregut anteriorment però igualment vam gaudir molt de l'itinerari, que travessava paratges molt interessants.
Destacaven els llargs túnels, que vam haver de travessar ajudats amb la llum dels frontals, i el balneari de la Fontcalda, on vam fer una petita parada turística. Eren 50 km de recorregut però gairebé tot era baixada, de manera que va ser una plàcida passejada.
Podeu veure aquí un muntatge audiovisual fet per en Joan Guirao amb les fotos de la sortida:



dissabte, 2 de juny del 2007

BTT Alcañiz - Horta de S. Joan

Via Verda de la Val de Zafán
Per fi vam fer aquesta via verda integral, una activitat que teníem programada des de feia temps i que aquell dia, per fi, vam iniciar. Es tractava de baixar per l'antiga via del tren, avui convertida en via verda, des d'Alcañiz fins a Roquetes, a un pas de Tortosa.
En total eren 100 km d'agradable camí amb llargs túnels i airosos viaductes. Per evitar una complicada maniobra de cotxes, vam contractar una empresa d'esports d'aventura que ens va portar amb les nostres bicicletes fins al punt de partida.
El primer túnel era impressionant, amb més de 2 km de foscor absoluta; després el camí seguia amb un gran ambient ferroviari fins a l'Horta de Sant Joan, on vam acabar l'etapa d'aquell dia. Vam deixar la via verda i vam pujar al poble, on havíem reservat lloc per dormir a l'hostal.


diumenge, 20 de maig del 2007

Campbieil (3.179 m), amb esquís

Pic de Campbieil
Va ser una gran ascensió, al massís del Néouvielle, aprofitant que aquell cap de setmana havien obert la carretereta que puja a la presa de Cap de Long. Vam dormir al magnífic xalet refugi del llac d'Orédon i al matí vam pujar en cotxe fins poc abans de la presa.
El recorregut començava vorejant el llac de Cap de Long; al final, ja amb els esquís posats, vam començar a foquejar cap al cim. El dia no era massa bo però es va anar aguantant encara que, just quan vam arribar al cim del Campbieil (3.179 m), va començar a nevar.
Des d'allí teníem un gran panorama, que amb bon temps hauria estat extraordinari: el Pic Long, el Néouvielle, el Turon de Néouvielle, els Astazous, el massís del Monte Perdido, la Brecha de Rolando, el Midi de Bigorre, la Múnia...
Per sort, la petita nevada no va durar més de cinc minuts i vam baixar perfectament fins al llac. El retorn, vorejant el llac, se'ns va fer molt pesat però vam arribar finalment al cotxe i vam tornar a casa donant per tancada la temporada d'esquí de muntanya 2007.
Aquí teniu un mini-vídeo amb algunes escenes de la baixada.



diumenge, 6 de maig del 2007

Coll de la Marrana

Esquí de muntanya a Vallter
Va ser una sortida frustrada i improvisada d'esquí de muntanya. Dissabte al migdia vam decidir sortir l'endemà al matí. Havia nevat i semblava que les condicions eren bones. L'objectiu era el Bastiments passant, potser, pel Pic de la Dona.
Vam sortir a dos quarts de sis del matí i quan vam arribar a l'aparcament feia un vent molt fort; estava molt núvol i a estones nevava. Malgrat tot, vam pujar per les pistes, ja tancades, i vam arribar al coll de la Marrana.
Allà vam decidir desistir. El vent gairebé ens feia caure i la boira ens tapava a estones. El vent em va fer perdre el barret!


dilluns, 9 d’abril del 2007

Col du Vallon

Massís del Thabor
Després d'haver assolit els objectius previstos, aquell dia només ens quedava retornar a Névache, on teníem el cotxe, i tornar a casa. Abans, però, havíem de superar els 900 metres de desnivell que ens separaven del col du Vallon. Vam sortir de nit i a les nou del matí ja érem al coll, des d'on teníem una gran panoràmica del Thabor i vèiem la gran baixada del dia anterior.
El sol encara no escalfava gaire i la neu estava perfecta. Vam baixar esquiant tota la vall fins que la neu va desaparèixer i vam acabar amb els esquís a l'esquena. Ara només ens quedava el retorn a casa; hi vam arribar a prop de les 10 de la nit.
Aquí teniu la pel·lícula de tota l'activitat alpina al massís del Thabor, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:



BIBLIOGRAFIA:

diumenge, 8 d’abril del 2007

Mont Thabor (3.178 m)

Mont Thabor
Aquell dia vam fer l'etapa principal de la sortida, amb l'ascensió del Mont Thabor (3.178 m). Vam sortir del refugi de Drayères en direcció al col des Muandes. Allí vam esmorzar davant d'una gran panoràmica de tota la regió i de l'itinerari que ens quedava fins al cim, on encara havíem de superar dos colls.
Des d'allí vam fer un llarg flanquejament fins al coll de Valmeinier que, segons la ressenya que teníem, era una mica delicat però aquell dia les condicions de la neu eren perfectes i vam superar el pas sense problemes. Un tercer coll ens va donar pas a la pala final i ràpidament vam arribar al cim.
Vam menjar una mica al costat de la Chapelle i vam iniciar una gran baixada per la Vallée Étroite fins al refugi Tre Alpini, punt final de l'etapa d'aquell dia.


BIBLIOGRAFIA:

dissabte, 7 d’abril del 2007

Rocher de la Grande Tempête (3.002 m)

Rocher de la Grande Tempête
L'ascensió programada per aquell dia era el Rocher de la Grande Tempête (3.002 m). Vam sortir de matinada del refugi de Drayères i vam iniciar l'ascensió. Vam trobar una magnífica traça que vam seguir però ens va portar a un cim equivocat (Les Muandes, 2.900 m).
Afortunadament era molt aviat i vam tenir temps d'esmenar l'error. Una nova traça ens va portar de baixada fins a retrobar el bon camí i vam reprendre la pujada cap al cim.
Vam trobar algun tram gelat però el vam superar sense problemes i vam arribar al Rocher de la Grande Tempête. Una bona baixada amb una neu perfecta ens va retornar al refugi de Drayères, on vam passar la segona nit.


BIBLIOGRAFIA:

divendres, 6 d’abril del 2007

Refugi de Drayères

Refugi de Drayères
Als Pirineus havia nevat força però la programada sortida d'esquí de muntanya als Alps es va mantenir. Concretament, anàvem a la zona del Mont Thabor, a les primeres estribacions del gran massís europeu.
El Divendres Sant, a les quatre de la matinada, vam sortir de casa en direcció a la Jonquera; teníem pel davant 740 km de carretera i tres hores i mitja de camí per arribar a l'hora de sopar al refugi de Drayères. Com estava previst, vam deixar el cotxe a un parell de km de Névache i vam començar a pujar. Des del cotxe vam fer una llarga caminada de gairebé 10 km per una petita carretera coberta de neu.
El dia era magnífic i, a mesura que avançàvem, la vall estava cada vegada més nevada. A dos quarts de sis vam arribar al refugi de Drayères, propietat del CAF, i ens vam instal·lar en una habitació de sis places.


diumenge, 25 de març del 2007

Cap de la Llosada (2.724 m) amb esquís

Ascensió amb esquís al Cap de la Llosarda
Després d'una llarga sequera de neu va caure una petita nevada i va semblar que aquell dia podríem inaugurar la temporada d'esquí de muntanya 2007.
L'objectiu era el Coma d'Or, tot un clàssic de l'esquí de muntanya, a la zona de Puymorens. La neu no estava gaire bé perquè era molt recent, no tenia base i estava molt ventada. A més, el dia no era gaire bo i va acabar nevant.
Vam arribar al coll i vam veure el cim, llunyà i envoltat de boira. Al cap de pocs metres vam haver de deixar els esquís i seguir a peu; la neu estava ventada i hi havia molta pedra. El temps va empitjorar i finalment vam decidir canviar d'objectiu i pujar el Cap de la Llosarda, una mica més proper.
La baixada ens va fer patir una mica, amb una neu fastigosa...


dissabte, 3 de febrer del 2007

VF Regina

Via ferrada Regina de Peramola
Vam repetir aquesta ferrada, que ja havíem fet el setembre de 2001. Aquesta vegada vam fer també el tram superior, que en la nostra anterior ascensió estava en procés d'equipament.
La primera part, ja coneguda, no presenta grans problemes: la pujada a l'agulla, el pont de sirga, el gran esperó a la sortida del pont... Després s'inicia el tram nou, que comença amb un esperó molt vertical. Després ve el pas del salt, quan cal passar d'una paret a una altra obrint-se de cames, i al final un esperó amb un petit desplom... L'ascensió ens va deixar ben satisfets.
Podeu veure aquí la fotorevista que vam fer d'aquesta ascensió. També tenim un petit vídeo per poder veure la cosa en moviment. Aquí el teniu:



dissabte, 27 de gener del 2007

BTT a S. Julià de Cerdanyola

Ruta en BTT per Sant Julià de Cerdanyola
Aquell any la neu es va fer esperar i no vam poder començar la temporada d'esquí de muntanya, de manera que vam fer una sortida alternativa.
Vam anar a Sant Julià de Cerdanyola, al Berguedà, a fer un recorregut en BTT. La sortida no va sortir gaire bé perquè les pistes estaven gelades, però vam fer el que vam poder en un dia molt fred.


diumenge, 21 de gener del 2007

VF Teresina

Via ferrada Teresina de Montserrat
Vam repetir aquesta clàssica via ferrada de Montserrat, que ja havíem fet diverses vegades. Aquesta vegada va venir la Maria i vam superar la via sense massa problemes. És una ferrada molt maca, amb grans paisatges i passos elegants. A més, la via acaba al cim de Sant Jeroni, el punt més alt de Montserrat.


dijous, 4 de gener del 2007

BTT Guara: Nocito - Huesca

Ruta en BTT per la Serra de Guara
Segona etapa d'aquesta ruta per la Serra de Guara. Vam sortir de l'alberg de San Úrbez i, passant al costat de Nocito, ens vam dirigir a l'embassament de Belsué. Vam vorejar el pantà per un caminet i vam baixar per una vall.
Al fons d'aquesta vall havíem de trobar una pista que pujava fins a la pista principal, però només hi havia un camí de cabres, que vam pujar arrossegant la bicicleta fins que, després d'una bona suada, vam arribar a la pista, al costat de la Peña de Amán.
Des d'allà només ens va quedar una fàcil baixada per carretera fins a Huesca, on ja ens esperava un taxi que ens havia de portar de retorn fins a Paúles, on teníem el cotxe.
Aquí teniu el vídeo oficial de la sortida:



dimecres, 3 de gener del 2007

BTT Guara: Bellostas-Nocito

Ruta en BTT per la Sierra de Guara
Seguint una tradició de feia molts anys, vam fer una sortida de bicicleta de muntanya entre les festes nadalenques. Aquesta vegada vam tornar a la Sierra de Guara en BTT per tercera vegada, amb un itinerari similar al que havíem fet l'any 1989.
Vam dormir a l'alberg El Cóndor, del poble de Paúles. Al matí vam pujar en cotxe fins a Las Bellostas, punt de partida de l'excursió.
La ruta va passar per Bagueste, Letosa, Otín, Nasarre i Bara. Finalment vam arribar a San Úrbez, al costat de Nocito, on vam acabar l'etapa d'aquell dia.
Ens vam allotjar al magnífic alberg de San Úrbez, regentat per un francès que ens va preparar un sopar de delicatessen, en què va destacar un magnífic canard estofat.