Llac d'Oô - Hourquette des Hounts Secs - coll de la Coume de Bourg - Superbagnères - Bagnères-de-Luchon
L'etapa fins a Luchon era molt llarga i havíem d'arribar abans de les sis de la tarda per agafar l'autobús i anar a recuperar el cotxe, de manera que calia sortir molt aviat.
Al matí el dia era molt gris. Durant la nit havia plogut i a fora del refugi tot estava cobert de boira. Malgrat tot ens vam posar en marxa i, a dos quarts de set, vam sortir del refugi en direcció a Luchon. El camí ens porta gairebé fins al refugi d'Espingo. Pocs metres abans vam trobar el bloc de pedra anomenat Paquet de tabac i vam prendre el camí que, en fort pendent i fent llaçades, puja fins a la Hourquette.
Per arribar al segon coll cal fer tres grans sifonades, pujant i baixant pel vessant nord del pic de Coume Nère. A mesura que anàvem pujant es va anar aclarint el dia: va desaparèixer la boira i es van obrir grans clarianes. Al segon coll vam tornar a trobar la boira, que ens va acompanyar durant un bon tros. La baixada és suau però la boira no ens va permetre veure el gran panorama que esperàvem. Des d'aquí, quan fa bon temps, es veu l'Aneto.
A Superbagnères vam dinar i després vam continuar amb una llarguíssima baixada fins a Bagnères-de-Luchon.
Al matí el dia era molt gris. Durant la nit havia plogut i a fora del refugi tot estava cobert de boira. Malgrat tot ens vam posar en marxa i, a dos quarts de set, vam sortir del refugi en direcció a Luchon. El camí ens porta gairebé fins al refugi d'Espingo. Pocs metres abans vam trobar el bloc de pedra anomenat Paquet de tabac i vam prendre el camí que, en fort pendent i fent llaçades, puja fins a la Hourquette.
Per arribar al segon coll cal fer tres grans sifonades, pujant i baixant pel vessant nord del pic de Coume Nère. A mesura que anàvem pujant es va anar aclarint el dia: va desaparèixer la boira i es van obrir grans clarianes. Al segon coll vam tornar a trobar la boira, que ens va acompanyar durant un bon tros. La baixada és suau però la boira no ens va permetre veure el gran panorama que esperàvem. Des d'aquí, quan fa bon temps, es veu l'Aneto.
A Superbagnères vam dinar i després vam continuar amb una llarguíssima baixada fins a Bagnères-de-Luchon.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada