Després de l'etapa del pas Santner, aquell dia vam emprendre l'ascensió al cim del Catinaccio, en travessia. Vam sortir molt aviat i vam remuntar la vall fins al pas Principe, punt de partida d'aquesta nova ferrada.
La via és relativament curta però espectacular, amb unes cornises penjades sobre un buit impressionant. Vam superar sense problemes la via i vam arribar al cim del Catinaccio, el nostre segon tresmil a les Dolomites.
La baixada és per l'altra banda, per una altra ferrada no tan vertical com la de pujada, que també vam superar sense problemes. Ben aviat vam arribar de retorn al refugi després d'haver completat la travessia del Catinaccio i vam menjar la inevitable menestra abans d'emprendre el retorn.
Des del refugi Vajolet, un camí ben marcat ens porta en un parell d'hores fins al pas Coronelle, situat pocs metres per sobre de l'estació superior del telecabina que havíem agafat el dia anterior. El camí, sense cap dificultat tècnica, permet gaudir d'extensos panorames, no només del massís del Catinaccio sinó de bona part de les Dolomites, especialment de la Marmolada, que des d'aquí es veu espectacular, amb la seva gran glacera i les parets vertiginoses coronades per l'aresta que havíem recorregut un parell de dies abans.
Vam agafar el telecabina i vam baixar fins a la vall, on vam recuperar el cotxe i vam emprendre el viatge en direcció al massís de la Pale di San Martino, on teníem previst completar la nostra setmana dolomítica amb les ferrades del Porton i del Velo. Vam passar pel pas Sella i vam veure el vell refugi on havíem dormit una nit en el nostre viatge anterior a les Dolomites.
Aquí teniu un muntatge audiovisual, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
La via és relativament curta però espectacular, amb unes cornises penjades sobre un buit impressionant. Vam superar sense problemes la via i vam arribar al cim del Catinaccio, el nostre segon tresmil a les Dolomites.
La baixada és per l'altra banda, per una altra ferrada no tan vertical com la de pujada, que també vam superar sense problemes. Ben aviat vam arribar de retorn al refugi després d'haver completat la travessia del Catinaccio i vam menjar la inevitable menestra abans d'emprendre el retorn.
Des del refugi Vajolet, un camí ben marcat ens porta en un parell d'hores fins al pas Coronelle, situat pocs metres per sobre de l'estació superior del telecabina que havíem agafat el dia anterior. El camí, sense cap dificultat tècnica, permet gaudir d'extensos panorames, no només del massís del Catinaccio sinó de bona part de les Dolomites, especialment de la Marmolada, que des d'aquí es veu espectacular, amb la seva gran glacera i les parets vertiginoses coronades per l'aresta que havíem recorregut un parell de dies abans.
Vam agafar el telecabina i vam baixar fins a la vall, on vam recuperar el cotxe i vam emprendre el viatge en direcció al massís de la Pale di San Martino, on teníem previst completar la nostra setmana dolomítica amb les ferrades del Porton i del Velo. Vam passar pel pas Sella i vam veure el vell refugi on havíem dormit una nit en el nostre viatge anterior a les Dolomites.
Aquí teniu un muntatge audiovisual, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada