Ja havíem decidit que durant la primera setmana de juliol faríem la segona expedició a les Dolomites, de manera que ara tocava entrenar-se. Vam fer una sortida matinal a aquesta via ferrada, que ja havíem fet feia uns anys però que s'havia ampliat amb un magnífic pont nepalès.
Aquell dia érem una bona colla. A més dels cinc expedicionaris de les Dolomites, van venir en Luís i la Meche. Vam sortir de casa a primera hora del matí i vam anar directament a Centelles. Era molt d'hora però ja no érem els primers a la via.
El pont nepalès va provocar la deserció de quatre dels escaladors. Realment impressiona veure el cable d'acer penjat allà dalt. La travessia és llarga i cal fer-la amb compte, ja que s'ha d'evitar el balanceig. A més, l'aproximació al pont és un dels passos més elegants de la via.
Després del pont ens vam reagrupar i vam superar els darrers metres abans del pas de l'escala, un desplom que se supera amb l'ajut d'una escala metàl·lica fent un pas molt aeri. Després només quedava un curt mur fins al cim.
Aquell dia érem una bona colla. A més dels cinc expedicionaris de les Dolomites, van venir en Luís i la Meche. Vam sortir de casa a primera hora del matí i vam anar directament a Centelles. Era molt d'hora però ja no érem els primers a la via.
El pont nepalès va provocar la deserció de quatre dels escaladors. Realment impressiona veure el cable d'acer penjat allà dalt. La travessia és llarga i cal fer-la amb compte, ja que s'ha d'evitar el balanceig. A més, l'aproximació al pont és un dels passos més elegants de la via.
Després del pont ens vam reagrupar i vam superar els darrers metres abans del pas de l'escala, un desplom que se supera amb l'ajut d'una escala metàl·lica fent un pas molt aeri. Després només quedava un curt mur fins al cim.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada