Montsent de Pallars (2.880 m)

Les previsions del temps no eren gaire bones; ens deien que hi havia poca neu i, al vespre, quan vam arribar a l'alberg de la Torre de Cabdella, es va posar a ploure. Tot estava en contra però, una vegada més, la nostra moral de victòria va tenir recompensa i vam fer una magnífica ascensió, amb prou neu per pujar amb esquís i fer una baixada d'aquelles que fan gaudir de l'esquí de muntanya.
Vam sortir divendres a les quatre de la tarda i vam anar a sopar a l'alberg de la Torre de Cabdella. Al matí, quan vam arribar a l'aparcament, el temps estava insegur i no es veia gaire neu, però ens vam posar en marxa.
Vam caminar gairebé una hora per un camí molt ben traçat fins a trobar una pala de neu que puja per una canal molt marcada, la canal de Pigolo. Ja amb els esquís, vam seguir pujant en direcció al cim. Ens vam aturar a esmorzar i després vam continuar la pujada.
A la part alta, la boira ho tapava tot. Des del coll vam atacar una pala estreta que s'enfila gairebé fins al cim. Vam deixar els esquís i vam fer els darrers metres a peu. Amb l'ajut del GPS vam trobar el cim entre la boira.
No feia fred però va començar a caure una petita nevada i no ens hi vam entretenir gaire. La neu estava en molt bon estat i ens va oferir una baixada perfecta.
La primera pala és molt dreta i obligada però, amb aquesta neu, es baixa molt bé. Després, àmplies pales fins a la canal, també estreta i obligada, que ens porta fins a les planes baixes on ens havíem posat els esquís.
Aquí teniu un petit clip de vídeo:

---

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

Pica d'Estats (3.143 m) esquís

Encara de nit vam iniciar l'ascensió a la Pica d'Estats (3.143 m), tot un clàssic de l'esquí de muntanya. La pujada és complicada; després de superar la primera pala, cal fer un llarg flanqueig, molt dret, fins a arribar a una estreta canal que porta a l'estany de Montcalm.
Vam seguir pujant; la boira ho tapava tot i ens va costar trobar el camí. Finalment, vam deixar els esquís al coll i vam fer el cim. Només hi vam estar cinc minuts; el vent bufava fort i la boira no ens deixava veure res. Vam fer un parell de fotos i vam retornar al collet a recollir els esquís.
L'esquiada va ser perfecta; la neu estava en molt bon estat i en pocs minuts vam sortir de la boira que tapava la part alta de la muntanya. Vam fer una paradeta per menjar i vam seguir gaudint d'una baixada ideal.
El corredor estret que a la pujada tenia un aspecte impressionant era ara molt esquiable i el vam baixar sense problemes. Després vam fer el llarg flanqueig i vam baixar la pala final fins al refugi.
Vam prendre un te i una Coca-Cola fresca que havíem deixat enterrada a la neu. Vam baixar esquiant fins al límit de la neu i vam acabar la baixada pel plàcid camí entre el bosc.
Aquí teniu un petit clip de vídeo:

---

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

MAPA:

---

Refugi de l'Estany de Pinet

La Pica per la vall francesa de l'Artigue és un clàssic, especialment des que es va construir el refugi de l'estany de Pinet. La sortida és a 1.150 m, de manera que el desnivell acumulat és de 2.000 metres. A més, el punt de partida tan baix obliga a pujar una bona estona amb els esquís i les botes a l'esquena.
Vam sortir dissabte a les 6 del matí i poc després de les 10 ja ens vam posar en marxa cap al refugi. A partir dels 1.800 m vam poder pujar amb esquís. En poc més de tres hores vam arribar al refugi.
És un edifici modern, amb tots els equipaments. En Patrick Cortade, guarda del refugi, ens va preparar un magnífic sopar: sopa de verdures, cus-cus amb xistorra i verdures, i una mena de crema per postres. Tot plegat, acompanyat per una ampolla de vi.
Vam posar el despertador a les 6.15 h i vam anar a dormir.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

MAPA

---