Vam sortir a bona hora del matí i, després de fer uns trenta quilòmetres en un cotxe tot terreny per una àmplia vall, vam arribar a Agoudal. Vam continuar per una altra pista i el Land Rover ens va deixar al lloc acordat, un coll situat a uns 2.700 metres.
Recorrent l’alta plana entre el collet on ens havia deixat el vehicle i el Tizi-n-Ouano, situat a més de 3.000 metres, ens vam anar trobant amb curiosos personatges: pastors que viuen en condicions extremes en aquestes muntanyes i que, en veure’ns venir ja des de molt lluny, ens sortien a trobar.
Un d’ells, fins i tot, ens va oferir un concert amb una trompeta que s’havia fabricat amb una ampolla de plàstic. Vam arribar al coll, a més de 3.000 metres d’altitud. Des d’aquí vam poder observar nous horitzons cap a la vall del Dadès.
La pista va iniciar un llarg descens, començant per un llarguíssim flanquejament de dotze quilòmetres fins al primer revolt. A mesura que avançàvem, anaven sorgint per sota nostre les espectaculars gorges del curs alt del riu Dadès.
Per sort, en aquest tram la pista era força bona i això ens donava seguretat, ja que en alguns indrets l’estimball era considerable. Després del llarg flanquejament vam arribar al primer revolt.
Just en aquest punt vam poder observar, a uns cinc-cents metres per sota nostre, un poblet totalment integrat en el paisatge: Aït Atto ou Moussa. Hi vam veure les cases disposades en diversos barris, agrupades amb una arquitectura interessant, els conreus, les eres, i tot perfectament mimetitzat amb l’entorn.
La pista va continuar baixant amb grans revolts. Finalitzat el descens, el nostre camí, ja planer, va resseguir la fèrtil vall del riu Dadès. En arribar a Msemrir vam trobar la carretera asfaltada, tota una novetat després de tants quilòmetres de pista.
A mitja tarda encara érem a la carretera, que pujava per superar un petit collet que evitava l’engorjat del riu. El paisatge va anar prenent grans dimensions i la calidesa de la llum de la tarda ens va acompanyar en les darreres rampes del coll.
Després va venir un llarg descens pel fons de la vall, que aquí forma un petit engorjat. Va resultar un descens molt agradable; mentre travessàvem les poblacions vam veure els homes i les dones que tornaven del camp després de treballar tot el dia.
Gairebé era fosc quan vam arribar a una zona turística en plenes gorges del Dadès, on vam trobar un excel·lent hotel. Vam sopar una tagine i vam dormir en una habitació molt confortable.
