Guara BTT 1990 (II)

Borda/refugi - embassament de Belsué - carretera de Huesca - Loporzano - Sasa de Abadiano

---

Segona etapa d’aquest recorregut hivernal en bicicleta per la Sierra de Guara. Vam sortir de la borda on havíem passat la nit i ens vam posar en marxa. Si el dia anterior l’ambient havia estat fred però assolellat, aquest dia ens vam trobar amb un ambient gairebé siberià. Tota la vessant nord de la muntanya estava gelada i, on no hi havia gel, hi havia fang, cosa que encara dificultava més la progressió amb bicicleta.

Vam baixar fins a l’embassament de Belsué però vam haver de desistir d’anar cap a la Cabeza de Guara. Vam sortir per una altra pista fins a la carretera d’Huesca a Jaca, la del port de Monrepós, i per aquesta vam baixar fins a trobar una pista que ens va retornar a Sasa de Abadiano, on teníem el cotxe.

Podeu veure l’àlbum de la sortida clicant sobre la foto. També podeu consultar l’article que va publicar en Joan Guirao al número 779, de febrer de 1992, de la revista Muntanya, amb la crònica d’aquesta excursió.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Guara BTT 1990 (I)

Sasa de Abadiano - Chibluco - Apiés - Los Corralones - borda/refugi

---

Primera etapa d’aquest recorregut hivernal en bicicleta per la Sierra de Guara. Vam sortir de Sasa de Abadiano i, poc després de començar, vam haver de travessar un riu mullant-nos els peus. L’aigua estava gelada i ens va costar una mica superar aquest primer obstacle.

Després, per pistes i sempre tenint a la vista la Peña Amán, vam pujar fins a Los Corralones i vam baixar una mica fins a una borda sense porta on vam passar la nit. L’ambient era molt fred però, arrecerats a la borda, vam descansar força bé.

Podeu veure l’àlbum de la sortida clicant sobre la foto. També podeu consultar l’article que va publicar en Joan Guirao al número 779, de febrer de 1992, de la revista Muntanya, amb la crònica d’aquesta excursió.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Barranco del Mascún

Vam fer el segon descens del Barranco del Mascún, potser el millor recorregut de la Sierra de Guara, després de la nostra primera expedició de l’any 1983. Va ser un magnífic descens en molt bones condicions, ja que baixava força aigua.

---

MÉS FOTOS:

---

Pica d'Estats (3.143 m)

Ascensió a la Pica d'Estats des del refugi de Vallferrera. El dia abans vam pujar en cotxe fins a l'aparcament situat davant del refugi, on vam dormir. Encara de nit, vam iniciar l'ascensió. El camí és molt llarg però, finalment, vam arribar al Port de Sotllo. Des d'allà, seguint la carena, vam fer els tres cims de la Pica:

• Pic Verdaguer o punta NW (3.131 m)
• Pica d'Estats (3.143 m)
• Pic Gabarró o punta SE (3.115 m)

El retorn el vam fer pel mateix camí, que de baixada se'ns va fer encara més llarg.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Pic de Spijeoles (3.065 m)

Des del refugi d'Espingo vam iniciar les ascensions programades. Feia molt bon dia i vam sortir molt aviat del refugi, de manera que vam poder fer diversos cims. En total vam assolir els tres cims principals i un parell de satèl·lits menors:

• Pic de Spijeoles (3.065 m)
• Pic Gourdon (3.034 m)
• Belloc (3.008 m)
• Belloc Central (3.006 m)
• Belloc Sud (3.007 m)

En resum, va ser una magnífica jornada de muntanya, amb un dia molt clar que ens va permetre gaudir de grans panoràmiques del Pirineu Central.

---

MÉS FOTOS:

---

Refugi d'Espingo

Des de les granges d'Astau vam pujar al llac d'Oô i al refugi d'Espingo. Vam sopar i dormir al refugi, ja que l'endemà volíem fer diverses ascensions, començant pel pic de Spijeoles.

---

MÉS FOTOS:

---

Torrent del Bosc

Foto d'arxiu: Torrent del Bosc, agost 1989

---

Segon descens d'aquest barranc, a la serra del Montsec. Vam sortir de Camarasa i vam deixar el cotxe a la part alta, al coll dels Trullets. El descens no és tècnic, ja que no hi ha cap ràpel, però és molt llarg i ens va permetre gaudir d'un entorn molt interessant.

---

Forat del Gel

Foto d'arxiu: Forat del Gel, octubre 2022

---

Excursió a la cova del Forat del Gel, situada a la part alta del Montsec de Rúbies. Vam pujar en cotxe per una pista de la Portella Blanca, que ens va deixar per sobre del forat, al costat d'una cabana de pastors. Per un caminet vam baixar entre un bosc de grans roures i, després d'una estona de buscar l'entrada, vam arribar a la boca de la cova. L'entrada és molt gran (10 x 40 m) i dóna a una sala de grans dimensions. Hi ha algunes formacions a les parets i petites estalactites penjant del sostre, però no hi ha formacions espectaculars.

A terra hi ha un amuntegament de blocs formant un gran pendent per on s'arriba al final de la cova, després de baixar 67 metres de desnivell. Nosaltres no vam arribar al final, sinó que només vam fer una exploració per la sala principal.

---

Barranco de Raisín

Vam fer un barranc molt tècnic; curt però amb uns ràpels impressionants, especialment un ràpel volat de més de 30 metres. L’aproximació ja va ser una bona excursió: vam haver de pujar fins a l’altiplà d’Otín i agafar una torrentera que ens va portar fins al barranc, afluent del Mascún.

El descens acaba a los huertos de Juan, de manera que es tracta d’una entrada alternativa al Mascún, sense passar pel Saltador de las Lañas.

---

MÉS FOTOS:

---

Cañón del Río Vero

Vam repetir aquest descens, un dels més populars de la Sierra de Guara, que ja havíem fet per primera vegada l’any 1982. Com sempre, aquest recorregut ens va oferir un magnífic ambient aquàtic i uns paisatges impressionants.

---

MÉS FOTOS:

---

BTT pels Rasos de Peguera

---

Estació d'esquí dels Rasos de Peguera - Molí de Güells - La Corriu - Carretera BV-4241

---

Itinerari complex però molt atractiu que, des de les parts altes dels Rasos de Peguera, ens va portar de forma sinuosa cap a l’oest, apropant-nos primer a la immensa paret de la Roca Gran de Ferrús, a la Serra d’Ensija, per situar-nos a continuació, i a través de grans zones boscoses, a la vall de l’aigua de Valls.

En aquest punt ens vam trobar amb l’obstacle més dur del recorregut, ja que des del fons del riu ens va caldre remuntar uns tres-cents metres de desnivell molt drets. Una llarga baixada final ens va deixar al quilòmetre 24 de la carretera que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys.

Vam preveure una combinació de cotxes per facilitar el retorn.

Aquest recorregut va ser inclòs en el llibre 16 itineraris de BTT per Catalunya .

El recorregut total va ser de 31 km, amb un desnivell de 550 m de pujada i 1.430 m de baixada.

---

La ferrata de Sant Jordi

Ja havíem pujat en diverses ocasions a l’ermita de Sant Jordi, a Camarasa, especialment els dies de la festa major, quan es fa un aplec als voltants de l’ermita i hi puja pràcticament tot el poble per celebrar la festivitat del patró.

Aquesta vegada va ser una excursió singular perquè no ens vam conformar amb la típica pujada a l’ermita, sinó que vam completar l’excursió baixant per la petita via ferrada —en realitat, un camí equipat— que baixa per la vessant que dóna a la central elèctrica.

Vam sortir caminant des de la plaça de la Vila i vam seguir la pista i algunes dreceres fins arribar a dalt del cingle, al costat de l’ermita. Aquí, a més de la petita església, hi ha un refugi sense instal·lacions però on es pot dormir arrecerat i amb una llar de foc.

Vam esmorzar i vam estar una bona estona per la zona. Després vam iniciar la part més interessant de l’excursió. Seguint la mateixa pista, que a partir de l’ermita està en mal estat, vam travessar l’altiplà fins a l’extrem, just a sobre de la central elèctrica de Camarasa. En realitat hi ha dues centrals: la més antiga i gran al Noguera Pallaresa i una de més nova i petita al Segre.

Abans d’arribar-hi vam passar per un punt molt singular: un menjador de voltors. És un indret on, de vegades, s’hi portaven animals morts per alimentar els voltors. Ens va explicar en Salvador, el nostre guia local en aquesta excursió, que alguna vegada hi havien portat animals morts del zoològic de Barcelona. Aquí és on vam fer la simpàtica foto que il·lustra aquesta entrada del blog, amb els nens mostrant alguns dels ossos que hi havia escampats per la zona.

Des de l’extrem del cingle, i guiats per en Salvador —si no, potser no ho hauríem trobat—, vam agafar un caminet que baixa pel cingle. No és una ferrata, ja que ni tan sols hi ha cable de vida, però en els passos més delicats hi ha unes estaques de ferro que ajuden a baixar. Amb molta precaució vam anar descendint fins arribar al peu del cingle, just al costat de la central elèctrica. Des d’aquí, el retorn a Camarasa ja va ser fàcil.

---

PARTICIPANTS:

Julieta, Salvador, Maria F., Rafel, Maria A., Magda, Josep Rafel

---