Intent al Seilh de la Baquo

Foto d'arxiu: Cresta del Seilh de la Baquo, juliol 1997

---

Intentem fer la cresta del Seilh de la Baquo però el mal temps no ens ho permet. Pugem pel refugi d'Estós fins als llacs de Gías, on acampem. Plou tota la nit i al matí continua plovent, de manera que decidim deixar-ho per una millor ocasió.

---

Estrecho del Balces

Foto d'arxiu: Estrechos del Balces, 2013

---

Recorregut molt llarg, de gairebé 7 km de longitud, caracteritzat per la seva estretor. Bona part del barranc és un estret defensat per parets no molt altes però sí molt juntes. No hi ha cap ràpel, ja que es baixa tot caminant i, en alguns trams, nedant. 

---

Barranco del Fornocal

Vam fer un nou viatge a la serra de Guara per recórrer un barranc atractiu i llarg, amb un gran ambient. Hi havia caos de blocs, blocs suspesos, estrets, grans parets, marmites i molta vegetació. Era bastant aquàtic i tècnic, tot i que amb algunes pozas verdinegras.

---

MÉS FOTOS:

---

La Múnia (3.133 m)

Vam fer l’ascensió a la Munia per la via normal, des del nostre campament proper al Collado de las Puertas. L’itinerari pujava des de la Fuente de Petramula, on s’arribava en cotxe per una pista des de Chisagüés. Des d’allà vam pujar fins al Collado de las Puertas (2.533 m) i vam baixar als llacs de la Munia, on vam acampar.

De bon matí vam pujar al Collado de la Munia (2.853 m) i, des d’allà, per la cresta, fins al cim de la Munia (3.133 m). La cresta és fàcil i no cal corda; únicament hi ha un pas singular, l’anomenat paso del gato. Des del cim vam gaudir d’un magnífic panorama i vam baixar pel mateix itinerari de pujada.

---

MÉS FOTOS:

---

Collado de la Puertas

Vam fer una nova sortida des de la nostra base d’operacions a Escalona. L’objectiu era la Munia; vam sortir de Chisagüés i vam pujar fins al Collado de las Puertas, on vam acampar. Des d’aquí, el cim ja quedava ben proper.

---

MÉS FOTOS:

---

Barranco de Airés

Foto d’arxiu: Bestué, davant de l’Airés. Novembre de 2018

---

Novament, des de la base d’operacions d’Escalona, on estàvem passant uns dies d’estiu, vam fer un barranc per aquesta zona del Sobrarbe. El barranco del Airés és un descens sense cap dificultat tècnica, i el seu atractiu és el seu caràcter obert i aquàtic. Aquell dia, però, no era el millor moment, ja que estava gairebé sec del tot, de manera que el que havia de ser un barranc refrescant es va convertir en una llarga caminada sobre la llera seca del riu sota el sol del mes d’agost.

---

Garganta de las Gloces

Foto d’arxiu: Barranc de Consusa, agost de 1989

---

Des de la nostra base d’operacions d’Escalona vam fer aquest barranc, situat a prop de Fanlo. És una magnífica fissura d’uns 800 metres de llarg, tancada per parets d’entre 30 i 80 metres, on hi ha nombroses coves. Es tracta d’un congost estret i sinuós, on la llum entrava tamisada pel verd de l’abundant vegetació. És un descens curt, que vam completar en un parell d’hores.

---

Congost de Montrebei

Des de Camarasa, on estàvem passant les vacances d’estiu, vam fer l’excursió del Congost de Montrebei, un recorregut pel camí tallat a la roca que ressegueix aquest congost del riu Noguera Ribagorçana. Vam deixar el cotxe a la pista que va de Tremp al Pont de Montanyana.

---

MÉS FOTOS:

---

Peonera Superior

Vam fer aquest nou barranc a la Sierra de Guara, molt interessant, llarg i aquàtic però sense cap dificultat tècnica. Eren aproximadament 6 km d'engorjat, caminant i nedant, amb el característic ambient de Guara. El riu portava força aigua, ja que es tracta del riu Alcanadre, el més cabalós de la zona. Portàvem l’equipament propi de l’època: sense neoprè i amb una petita barca inflable per portar les motxilles.

---

MÉS FOTOS:

---

Cañón del Formiga

Vam fer el descens d’un nou barranc a la Sierra de Guara, amb un gran ambient, tècnic i aquàtic. Només hi ha cinc ràpels, però el recorregut és dels que deixen satisfets els barranquistes. Les condicions eren força bones; hi havia aigua fresca (la guia indicava «neoprè obligatori»).

---

MÉS FOTOS:

---

Cotiella (2.912 m)

Des de la cabana d’Armeña, on vam pujar el dia abans des de Barbaruens i on havíem passat la nit, vam fer aquesta ascensió, amb bon temps i una panoràmica molt àmplia sobre el Pirineu Central.

---

MÉS FOTOS:

---

Cabaña de Armeña

Aquesta vegada l’objectiu va ser el Cotiella. Era la primera vegada que veníem a aquest massís i volíem pujar al cim principal per la via més normal, la que puja per Armeña. Aquell dia vam fer l’aproximació des del poble de Barbaruens, seguint un camí fàcil que ens va portar fins al refugi lliure d’Armeña (1.834 m).

Es tracta d’un edifici força gran i molt ben equipat, tot i que és un refugi lliure i, per tant, ho vam haver de portar tot a sobre. Vam fer foc i vam sopar al refugi; després vam anar a dormir aviat, ja que l’endemà teníem un llarg camí fins al Cotiella.

---

Excursió al Puigsagordi

Vam fer una sortida de convivència amb un grup d'alumnes de l’institut, un cap de setmana en una casa de colònies de Sant Martí de Centelles. Tot i que l’objectiu de la sortida no era específicament fer excursions, vam aprofitar el matí per fer una petita excursió pujant fins al cim del Puigsagordi. 

Es tracta d’un petit turó defensat per uns cingles, just a sobre de Sant Martí de Centelles. El cim és un extens altiplà amb el punt més alt marcat per una bandera. El camí era fàcil, gairebé tot per pistes, i des del cim vam poder gaudir d’un extens panorama sobre la Plana de Vic.

Justament en els cingles que limiten l’altiplà del Puigsagordi, uns anys més tard es va obrir la via ferrada de les Baumes Corcades, una magnífica via ferrada que després vam fer en diverses ocasions.

---

MÉS FOTOS:

---

Castell de Rus (2.783 m), amb esquís

Sortida d’esquí a la Vall Fosca. Aquella vegada vam completar l’ascensió al Castell de Rus (2.783 m), també anomenat Cap de les Raspes Roies, per la banda de Cabdella: vall de Riqüerna i Port de Rus. Va ser una magnífica ascensió, amb bona neu. En la pujada al Port de Rus vam travessar una allau força important. Més amunt hi havia una enorme cornisa, que vam evitar passant pel costat. D’aquesta sortida hi ha poques fotos, i són en blanc i negre.

---

MÉS FOTOS:

---