Hem sortit del refugi abans de les tres de la matinada. Aquí als Alps aquest és l’horari normal, recomanat per trobar la neu dura i en bones condicions. L’itinerari de pujada és fàcil, però cal portar el material adequat: piolet i grampons imprescindibles. La corda no cal, ja que la glacera no té esquerdes si se segueix la traça i no es fan dreceres.
Hi havia força gent, com sol passar en aquest cim, perquè és un dels quatremils més assequibles i molt freqüentat per muntanyencs de tot arreu. Hem seguit la traça oberta sense cap problema fins al peu de la petita paret rocosa que barra el pas al cim. Una curta grimpada ens ha portat al punt culminant, on hi ha la Madonna.
Des del cim, la vista és espectacular: al davant el massís del Mont Blanc, que s’imposa sobre tots els altres cims, i a l’altra banda les muntanyes de la Vanoise i, més enllà, els Alps del Sud. Hem gaudit d’un panorama magnífic i d’una ascensió curta però intensa, amb el premi final de trepitjar un nou quatremil.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada