Pique Longe du Vignemale (3.298 m)

Foto d’arxiu: el Vignemale des del refugi de les Oulettes de Gaube

---

Vam sortir del refugi de les Oulettes de Gaube amb la intenció de fer el Couloir de Gaube però, quan vam iniciar l’ascensió, vam veure que ens faltava material i tècnica suficient. Per aquest motiu vam canviar d’itinerari i vam pujar pel Couloir de Clot de la Hount, molt més assequible, fins al cim de la Pique Longue, el punt culminant del Vignemale.

Després vam seguir tota la carena, assolint un seguit de cims. En total vam fer cinc cims:

• Pique Longue (3.298 m)
• Piton Carré (3.197 m)
• Pointe Chausenque (3.154 m)
• Èpaule de Chausenque (3.154 m)
• Petit Vignemale (3.032 m)

Després d’aquest darrer cim vam baixar per la via normal fins al refugi de Bayselance i, des d’allà, vam retornar de nou a les Oulettes de Gaube.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

RESSENYA:

---

Refugi de les Oulettes de Gaube

Foto d'arxiu: gelera del Vignemale, agost de 2013

---

Des del Pont d’Espagne vam pujar fins al refugi de les Oulettes de Gaube, situat al peu de la cara nord del Vignemale, en un paratge realment impressionant. L’objectiu era pujar l’endemà a la Pique Longue, el cim més alt del massís del Vignemale.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Pollegó inferior (2.400 m), via Estorach

---

La via Cañellas–Faus–Estorach és una via curta però de dificultat, que puja per la cara nord del Pollegó Inferior des de l’Enforcadura. També s’anomena Directa Estorach perquè puja directament, totalment recta, per una fisura que ratlla tota la paret.

La ressenya original, la que apareix a la guia del Pedraforca de Maria Antònia Simó i Agustí Jolis, marca dos curts passos d’escalada artificial. Nosaltres la vam fer d’aquesta manera, tot i que actualment aquests passos se superen en lliure o, si més no, amb algun pas d’A0.

En aquesta ocasió vam acampar al costat del refugi (en aquells temps estava permès) i al matí vam fer el camí transversal i la pujada fins a l’Enforcadura per iniciar l’escalada. L’entrada es fa des de l’inici de la canal de la via Xandri-Casanellas, pujant una fisura que puja obliquament a l’esquerra fins a una bona plataforma on es fa reunió.

Aquí comença una xemeneia que, quan s’extraploma, ens obliga a sortir per la dreta per placa; en aquest punt hi havia un parell de passos d’artificial. La via segueix amb la mateixa tònica, pujant sempre per la gran fisura que ratlla tota la paret de dalt a baix.

Trobem un altre pas d’escalada artificial i, després d’una reunió, cal superar un pas catalogat de sisè grau: un encastament estret i extraplomat. Superat aquest pas, la dificultat ja és menor i es puja per la canal fins al cim del Pollegó Inferior.

---

MÉS FOTOS:

---

RESSENYA:

Nota: aquesta és la ressenya clàssica, tal com la vam fer nosaltres. Actualment els dos passos d’escalada artificial se superen en lliure o amb un pas d’A0.

PARTICIPANTS:

Enrique B. i J. Rafel — cordada de suport: Magda

---