Vam fer una gran ascensió mixta, en gel i roca, una clàssica del massís del Mont Blanc. Vam sortir del refugi Albert I a les dues de la matinada, amb la llum dels frontals. En entrar al glaciar de Tour ens vam encordar per travessar tota la superfície gelada en direcció al marcat esperó que marca la nostra ruta. A sota de l’esperó el vam vorejar, deixant-lo a la nostra esquerra, pujant per un pendent gelat. Més amunt vam superar una rimaia per enfilar-nos a l’esperó, per on vam pujar en terreny mixt de roca i gel.
Més amunt, quan començava a clarejar, vam deixar a la nostra esquerra la impressionant barrera de séracs de la gelera penjada que es troba a la part alta de la muntanya. Superant una rimaia ens vam situar sobre la gelera final, per on vam continuar l’ascensió. És el tram més compromès, amb un pendent d’uns 55 graus. Per arribar al cim cal decantar-se una mica a l’esquerra per acabar grimpant per una cresta fins arribar al cim del Chardonnet (3.824 m). Les vistes són magnífiques sobre les muntanyes properes i sobre tot el massís del Mont Blanc.
Com passa sovint als Alps, la baixada no és senzilla, sinó que també presenta certa complicació, tot i que vam tenir sort i les condicions de la muntanya eren bones. Des del cim vam baixar una mica per la cresta, delicada, fins arribar a un collet situat al costat de l’Aiguille Adams Reilly. Des del collet vam baixar per un couloir que ens va deixar a la gelera de la base del Chardonnet, per on vam retornar al refugi Albert I. Després vam recollir el material que havíem deixat al refugi per baixar a Chamonix agafant el telecabina de La Balme.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada