dissabte, 9 d’agost del 1980

Chardonnet (3.824 m), esperó Nord

Una gran ascensió mixta, en gel i roca, una clàssica del Massís del Mont Blanc. Vam sortir del refugi Albert I a les dues de la matinada, amb la llum dels frontals. Al entrar en el glaciar de Tour ens vam encordar per tavessar tota la superfície gelada en direcció al marcat esperó que marca la nostra ruta. A sota de l'esperó el vam vorejar, deixant-lo a la nostra esquerra pujant per un pendent gelat. Més amunt vam superar una rimaya per enfilar-nos a l'esperó, per on vam pujar en terreny mixt de roca i gel. Més amunt, quan començava a clarejar, vam deixar a la nostra esquerra la impressionant barrera de séracs de la gelera penjada que es troba a la part alta de la  muntanya. Superant una rimaia ens vam situar sobre la gelera final per on vam continuar l'ascensió. És el tram més compromès perquè té un pendent de 55 graus. Per arribar al cim cal decantar-se una mica a l'esquerra per acabar grimpant per una cresta fins arribar al cim del Chardonnet (3.824 m). Grans vistes sobre les muntanyes properes i sobre tot el Massís del Mont Blanc.
Com passa sovint als Alps, la baixada no és senzilla. Efectivament, la baixada també té certa complicació tot i que vam tenir sort i les condicions de la muntanya eren bones. Des del cim vam baixar una mica per la cresta, una mica delicada, fins arribar a un collet situat al costat de l'Aguille Adams Reilly. Des del collet vam baixar per un couloir que ens va deixar a la gelera de la base del Chardonnet, per on vam retornar al refugi Albert I. Després vam rercollir les coses que havíem deixat al refugi per baixar a Chamonix agafant el telecabina de La Balme.


RESSENYA: