Cresta del Medio

Després de passar la nit al refugi de la Renclusa, vam fer aquesta cresta, relativament fàcil però entretinguda. Vam començar pujant pel camí de la via normal de l’Aneto fins al Portillón Superior. Des del Portillón el camí baixa per una canal fins a la gelera de l’Aneto i segueix la via normal pel glaciar.

Poc després vam deixar el camí normal de l’Aneto per enfilar-nos en direcció a la bretxa on comença la cresta. Sense massa dificultat i sense superar gairebé mai el segon grau, la via ressegueix la cresta pujant diversos cims, tant principals com secundaris. En total vam fer un bon grapat de tresmils:

• Pic Maleït (3.350 m)
• Punta Astorg (3.355 m)
• Pic del Medio (3.346 m)
• Pic de Corones (3.293 m)

Des del Pic de Corones vam baixar fins al coll del mateix nom, on vam retrobar el camí de la via normal de l’Aneto i el vam seguir de tornada. Després de travessar longitudinalment la gelera de l’Aneto vam pujar novament el Portillón Superior per baixar seguint el clàssic camí de l’Aneto fins arribar de nou al refugi de la Renclusa. Finalment vam recollir les coses per completar la baixada fins a la Besurta, on havíem deixat el cotxe el dia anterior.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Obrint via a la Palangana (V)

Foto d'arxiu: la paret d'Agulles des de la Savina Superior

---

Cinquena jornada de treball a la nova via de la Palangana, a Montserrat, a la regió d’Agulles. La via havia de pujar a aquesta agulla montserratina, que per la via normal és molt fàcil, per la gran paret d’Agulles. En les anteriors jornades de treball havíem obert dues tirades i mitja des del peu de la paret, muntant reunions i assegurant la via.

En aquesta ocasió teníem un repte més important: volíem muntar una reunió despentjant-nos des de dalt. Vam pujar a la Palangana per la via Normal i, des del cim d’aquesta agulla, ens vam despenjar en ràpel per la gran paret per muntar una reunió. Va ser una activitat vertiginosa, perquè la sortida al buit des del cim de la Palangana és realment impressionant.

Vam aconseguir l’objectiu, muntant la reunió amb spits i anelles, però aquella va ser la darrera visita a aquesta via, que va quedar inacabada. Anys després es van obrir més vies per aquesta zona i sembla que alguna d’aquestes vies va aprofitar alguna part de l’equipament que havíem abandonat.

---

RESSENYA:

---

Chardonnet (3.824 m), esperó Nord

Vam fer una gran ascensió mixta, en gel i roca, una clàssica del massís del Mont Blanc. Vam sortir del refugi Albert I a les dues de la matinada, amb la llum dels frontals. En entrar al glaciar de Tour ens vam encordar per travessar tota la superfície gelada en direcció al marcat esperó que marca la nostra ruta. A sota de l’esperó el vam vorejar, deixant-lo a la nostra esquerra, pujant per un pendent gelat. Més amunt vam superar una rimaia per enfilar-nos a l’esperó, per on vam pujar en terreny mixt de roca i gel.

Més amunt, quan començava a clarejar, vam deixar a la nostra esquerra la impressionant barrera de séracs de la gelera penjada que es troba a la part alta de la muntanya. Superant una rimaia ens vam situar sobre la gelera final, per on vam continuar l’ascensió. És el tram més compromès, amb un pendent d’uns 55 graus. Per arribar al cim cal decantar-se una mica a l’esquerra per acabar grimpant per una cresta fins arribar al cim del Chardonnet (3.824 m). Les vistes són magnífiques sobre les muntanyes properes i sobre tot el massís del Mont Blanc.

Com passa sovint als Alps, la baixada no és senzilla, sinó que també presenta certa complicació, tot i que vam tenir sort i les condicions de la muntanya eren bones. Des del cim vam baixar una mica per la cresta, delicada, fins arribar a un collet situat al costat de l’Aiguille Adams Reilly. Des del collet vam baixar per un couloir que ens va deixar a la gelera de la base del Chardonnet, per on vam retornar al refugi Albert I. Després vam recollir el material que havíem deixat al refugi per baixar a Chamonix agafant el telecabina de La Balme.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

RESSENYA:

---

Refugi Albert I

Des de l’estació superior del telecabina de Balme, vam pujar pel camí normal fins al refugi Albert I (2.702 m), situat davant del Chardonnet, que era el nostre objectiu per a l’endemà.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

Dent du Requin (3.422 m), via Renaudie

Després de dormir al refugi Requin (2.519 m), vam fer l’escalada de la via directa Renaudie a la cara est de la Dent du Requin (dent del cocodril), un cim de 3.422 m del massís del Mont Blanc.

L’agulla està situada just davant del refugi, però cal fer una aproximació una mica complicada per arribar al peu de la via. Primer cal pujar per una morrena; després creuar el glaciar que baixa de les Agulles de Chamonix. Tot seguit cal remuntar un couloir força dret fins a l’inici de l’escalada en roca. Abans d’iniciar l’escalada vam travessar la rimaia amb uns passos relativament difícils.

La via és bastant directa i supera la cara est de l’agulla totalment en escalada lliure. Inicialment se supera un sistema de terrasses no gaire difícils, però aviat la paret es redreça i cal superar diverses tirades de quart grau amb algun pas de cinquè. La roca és franca i segura i l’escalada és agradable, ja que hi toca el sol des de bon matí. Vam completar la via en el temps previst, arribant al cim de la Dent du Requin (3.422 m).

El descens es fa amb dos ràpels no gaire llargs, després de desgrimpar el tram inicial. Després dels ràpels encara queda una llarga desgrimpada per roca i, posteriorment, pel glaciar fins arribar al refugi Requin. Des del refugi vam retornar a Chamonix baixant pel glaciar de la Mer de Glace i després amb el tren de Montenvers.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

RESSENYA:

---

Refugi Requin

Aquí vam iniciar les activitats de la sortida als Alps de l'any 1980. Elk primer dia vam agafar el funicular de Montenvers i després, per la Mer de Glace, vam pujar fins al refugi du Requin (2.516 m), on ens vam instal·lar. El refugi du Requin està situat al peu de la Dent du Requin, el nostre objectiu per a l’endemà.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---