Foto d’arxiu: l’Aiguille du Midi vista des del Mont Maudit
La via Rebuffat de l’Aiguille du Midi és una de les escalades més clàssiques del massís del Mont Blanc. Recorre la cara sud d’aquesta agulla amb uns 250 metres d’una roca excel·lent, en una successió de plaques, fissures i diedres que ofereixen una escalada elegant, atlètica i gairebé tota en lliure.
La seva orientació sud fa que hi toqui el sol bona part del dia, cosa que la converteix en una escalada especialment agradable. A més, l’aproximació és molt curta i còmoda si s’utilitza el telefèric de l’Aiguille du Midi.
Vam agafar el primer telefèric del matí i, des de l’estació superior, vam baixar vorejant l’agulla fins al peu de la cara sud, on comença la via. Després de superar la rimaia vam iniciar l’escalada amb un flanqueig cap a la dreta fins a situar-nos al fil de l’aresta, a l’inici d’una zona de plaques fissurades.
Vam gaudir d’unes tirades excel·lents, amb roca granítica vertical però amb preses molt bones. Al llarg de la via hi ha un parell de passos curts que vam superar en escalada artificial, però la resta es fa en escalada lliure.
A la part superior, ja gairebé arribant al cim, hi ha dues variants. La sortida original obliga a vorejar el cim i fer un ràpel per atacar la part final per l’altra banda. Nosaltres vam seguir la variant que s’ha convertit en la sortida normal, coneguda com a Sortie Cretton, que ataca directament el cim amb passos de IV+ i V.
Mentre escalàvem, el temps va anar canviant i el cel es va tapar progressivament, fins que vam acabar la via sota una nevada feble. Afortunadament, no va ser intensa i ens va agafar quan pràcticament ja havíem acabat l’ascensió.
En aquesta escalada no cal fer un descens pròpiament dit, ja que des del punt on acaba la via —que no és el cim principal— es pot accedir amb facilitat a l’estació del telefèric per retornar a Chamonix.
DOCUMENTACIÓ: Guia Mythra
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada