Foto d'arxiu: el Pedraforca des del Costa Pubilla. Febrer 2015
En el segon dia d’estada al Pedraforca, dormint al refugi Lluís Estasen, vam fer una de les vies més interessants de tota la paret nord del Pedraforca, el Gran Diedre, amb sortida al Collet de la Cova. És una via totalment en lliure, atlètica, vertical i molt elegant, que supera la paret nord del Pedraforca aprofitant un marcat diedre.
Per arribar al peu de via cal seguir el que s’anomena itinerari d’aproximació a les vies de l’esperó central, un curiós recorregut, meitat camí i meitat escalada fàcil, que recorre per una cornisa la base de l’esperó central del Pedraforca. Comença al peu de la via Homedes i passa pel peu de la Pany; després d’un recorregut relativament llarg, deixa al peu del Gran Diedre. La via original venia de més avall, però sembla que la primera part va quedar oblidada i tothom fa la via a partir de la cornisa descrita.
Aquesta és la descripció de la via, tal com la vam fer nosaltres l’any 1978:
1a tirada: començar a pujar pel mig del diedre, per terreny vertical però amb bona presa. Al cap d’uns 35 metres, després d’haver passat dos pitons d’assegurança, se’n troba un tercer i es pot fer reunió, però és aconsellable aprofitar els 40 metres de corda i fer-la més amunt, al costat d’un petit gendarme.
2a tirada: seguir pel diedre, que ara es tanca i obliga a fer un curt tram de ramonage. Se segueix amunt prenent la fulla dreta del diedre, sortint i entrant segons les dificultats. La reunió es fa en un replà als 35 metres de corda. Aquest llarg té diversos pitons d’assegurança.
3a tirada: és la més fàcil de la via. Se surt de la reunió per l’esquerra i es posa una baga d’assegurança en un pont de roca. Se segueix pel diedre fins arribar a un replà on es pot fer reunió. És aconsellable, però, seguir, sortint per la dreta un parell de metres i, ràpidament, per una repisa inclinada, flanquejar a l’esquerra per quedar a sobre del replà. Després se segueix recte amunt fins a un altre replà (40 metres justos).
4a tirada: és la més difícil de la via, però també la més segura perquè hi ha moltes assegurances. Aquí el diedre s’estreny i cal progressar mig encastat o bé totalment per fora del diedre, amb un peu a cada banda de la fissura central. Arriba un moment que el diedre es tanca i cal seguir en encastament fins a un replanet on s’estableix la reunió. Aquesta tirada, tot i les dificultats, es fa totalment en lliure.
5a tirada: se surt recte amunt per enllaçar amb la via Pany. És una placa amb un pas molt fi (V). Després se segueix pel diedre, ja fàcilment, uns 15 metres fins arribar al Prat de la Pany, on acaba la via.
Un cop al Prat de la via Pany hi ha dues alternatives: baixar o pujar. Nosaltres vam optar per pujar, completant la part que ens faltava de la via Pany, que a partir d’aquest punt ja és bastant fàcil.
RESSENYA:
