Aprofitant els primers dies de les vacances de Setmana Santa, vam anar a practicar l’escalada a La Pedriza, una escola d'escalada propera a Madrid on es practica l’escalada en roca granítica.
En general s’hi troben plaques llises que cal superar per adherència, però també escalada atlètica amb diedres, xemeneies i bavareses. En aquesta primera jornada vam pujar fins al Yelmo, una de les roques més característiques de La Pedriza, i vam fer dues vies.
Via Higinio: és una de les més clàssiques de La Pedriza i de les primeres vies que es van obrir en aquesta zona. Comença per unes canals a la dreta d’una roca adossada que s’anomena Gendarme de los Higinios.
Es fa una tirada curta i una altra més llarga, per dues fissures que pugen paral·leles i que es canvien a mitja tirada. La segona reunió és al peu d’una curta xemeneia, que no és difícil si es fa per dins, ja que és més ampla per l’interior que per l’exterior.
S’arriba a un arbre molt visible des de baix, on es fa la tercera reunió. Després, en pujar uns metres, s’inicia la denominada Travesía de los Higinios, un llarg flanqueig utilitzant un petit llavi de la gran paret del Yelmo.
La reunió es fa a sobre d’unes “setas”. Una tirada més per placa porta fins a una plataforma on es munta la cinquena reunió. Finalment, només resta superar una curta fissura-xemeneia que porta a una zona fàcil, per on ja gairebé caminant s’arriba al cim del Yelmo.
Via Walkiria (variant per la placa): en la primera tirada la via recorre una roca separada de la paret i recolzada sobre la gran paret del Yelmo. Són passos difícils d’adherència per una placa tallada per diverses fissures, que formen passos més verticals. La primera reunió es fa sobre aquesta llastra.
La segona tirada puja per la placa, aparentment fàcil però gairebé sense preses. S’ha de superar per adherència i, a mesura que es puja, va minvant el pendent fins que s’arriba, ja fàcilment, a la segona reunió.
La tercera tirada segueix amb la mateixa tònica, pujant per adherència però sense verticalitat. Es fa la tercera reunió i aquí acaba l’escalada, ja que la resta és una simple grimpada fàcil que es pot fer desencordats.
RESSENYES:
