Vam sortir de nit del refugi Hörnli i vam iniciar la llarga pujada per l’aresta Hörnli en direcció al cim.
L’escalada és relativament fàcil, ja que només té de tant en tant algun pas de tercer grau, però cal anar encordats i, en molts trams, assegurant.
Vam arribar al refugi Solvay, una cabana situada en plena cresta destinada només a emergències, i vam continuar progressant cap amunt.
La part final és la més difícil, ja que s’hi surt per la part superior de la cara nord, per pendents gelats amb assegurances molt precàries.
Finalment vam arribar al cim. El dia era magnífic, però estàvem molt cansats i se’ns va fer tard, de manera que vam iniciar ràpidament la baixada, tan llarga i entretinguda com la pujada.
Ràpels, cordes fixes i llargues desgrimpades van fer que el descens es fes interminable, fins al punt que se’ns va fer de nit quan ja no faltava ni una hora per arribar al refugi.
Amb la foscor, baixar per aquesta cresta hauria estat una imprudència, i vam decidir fer un bivac.
Per sort, portàvem el duvet, aigua i xocolata, i vam poder passar la nit sense problemes.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada