Foto d'arxiu: el Gat i el Cabirols
Primera via a la paret Nord del Pedraforca. Vam fer la via Homedes del Gat, una via clàssica de dificultat mitjana que vam superar sense problemes. El dia abans vam pujar a dormir al refugi Lluis Estasen. De bon matí vam sortir i ben aviat vam iniciar l'ascensió. La via és gairebé tota en lliure, amb la magnífica roca calcària del Pedraforca.
La via Homedes comença amb un parell de passos fins però aviat la dificultat baixa. A la segona tirada superem un pas força difícil, una canaleta lleugerament desplomada a on, si volem, podem fer un pas d'A0. A la quarta tirada hi ha el pas clau de la via, el Pas de la Z, a on també podem fer A0 si no podem superar el pas en lliure. Després vénen unes tirades fàcils que fins i tot es poden fer en ensemble, encara que a les dues primeres podem optar per una variant més directa i força més difícil. Després de les tirades fàcils arribem al lloc anomenat Planell dels Diables, on comença el cap del Gat, que se supera amb tres tirades de IV+ mantingudes i bastant aèries. Aquí, des del Planell dels Diables, tenim una escapatòria, ja que podem optar per sortir per una canal a la dreta que ens porta directament al collet sense pujar al cim del Gat. La baixada es fa amb un ràpel de 25 m per la banda oposada a la pujada, que ens porta a una canal secundària de l'Enforcadura per on baixem fins a la tartera.
Nosaltres vam fer la via a bon ritme i a les 2 de la tarda ja estàvem novament al refugi Lluis Estasen. D'aquesta ascensió no hi ha cap foto.
La via Homedes comença amb un parell de passos fins però aviat la dificultat baixa. A la segona tirada superem un pas força difícil, una canaleta lleugerament desplomada a on, si volem, podem fer un pas d'A0. A la quarta tirada hi ha el pas clau de la via, el Pas de la Z, a on també podem fer A0 si no podem superar el pas en lliure. Després vénen unes tirades fàcils que fins i tot es poden fer en ensemble, encara que a les dues primeres podem optar per una variant més directa i força més difícil. Després de les tirades fàcils arribem al lloc anomenat Planell dels Diables, on comença el cap del Gat, que se supera amb tres tirades de IV+ mantingudes i bastant aèries. Aquí, des del Planell dels Diables, tenim una escapatòria, ja que podem optar per sortir per una canal a la dreta que ens porta directament al collet sense pujar al cim del Gat. La baixada es fa amb un ràpel de 25 m per la banda oposada a la pujada, que ens porta a una canal secundària de l'Enforcadura per on baixem fins a la tartera.
Nosaltres vam fer la via a bon ritme i a les 2 de la tarda ja estàvem novament al refugi Lluis Estasen. D'aquesta ascensió no hi ha cap foto.
RESSENYA:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada