Vam pujar amb tren des de Barcelona, primer fins a la Tour de Carol amb la RENFE i després amb el tren de la SNCF fins a Porté-Puymorens, on vam dormir. En aquell temps no hi havia internet per buscar allotjament ni tampoc hi havia tanta oferta com ara de gîtes d’étape o similars, de manera que anàvem una mica a l’aventura. Al poble de Porté-Puymorens vam preguntar i un home (crec recordar que ens va dir que era l’alcalde) ens va donar allotjament. Vam dormir amb els sacs en un garatge.
Al matí vam iniciar una llarga travessia. Primer vam anar fins a l’Estany de Llanós i després vam pujar directament al Carlit. Per aquesta banda el Carlit no és tan fàcil com per la via normal que puja des de les Bulloses, sinó que cal superar canals pedregoses i molt dretes. A més, com que encara érem a primers de juny, hi havia força neu a les canals de la cara nord per on pujàvem.
Amb piolet i grampons vam superar la pujada i vam arribar al cim de la Pica del Carlit (2.921 m), el cim més alt del Pirineu Oriental. El descens el vam fer per l’altra banda, seguint la via normal fins a les Bulloses.
Des d’aquí surt una llarguíssima carretera que baixa fins a Montlluís. Vam començar a baixar caminant per la carretera però fent autoestop per si teníem sort i ens podíem estalviar alguns quilòmetres d’asfalt. Vam tenir sort i ben aviat un cotxe ens va recollir i ens va portar fins a Montlluís.
Allà vam anar a dormir a una pensió i l’endemà al matí vam agafar el tren groc fins a Bourg-Madame. Vam passar la frontera caminant i vam agafar el tren a Puigcerdà per tornar cap a casa.
MÉS FOTOS:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada