diumenge, 27 de maig de 2018

Canal del Cavall i Serra de les Lluernes

Serra de les Lluernes
Aquest mes de maig ha estat passat per aigua i ha deixat truncada abans d'hora la temporada d'esquí de muntanya. Per estirar les cames, avui he fet una excursió matinal a Montserrat. Com en altres ocasions, l'objectiu de la sortida, a més de fer una excursió per la zona de Montserrat, era fer diverses fotografies per al blog. A més a més, volia prendre imatges amb el dron i fer proves de pilotatge amb els paisatges montserratins, sempre tan agraïts, de fons.
He arribat ben aviat a Santa Cecília i he iniciat la caminada pel camí de l'Arrel, que forma part del GR172. El camí va resseguint la falda de la muntanya amb lleugera pujada. Al cap de mitja hora he arribat a l'inici de la Canal del Cavall. Aquesta canal, que ja havia pujat en altres ocasions, puja directament fins a un collet al peu del Cavall Bernat, l'agulla més característica de Montserrat. La canal està equipada en alguns trams amb cordes fixes i no presenta massa dificultat.
He arribat al collet al peu del Cavall. La meva intenció era fer unes filmacions al voltant d'aquesta altiva agulla captant el seu perfil espectacular... però no ha pogut ser. El vent era massa fort i no he volgut arriscar-me a patir un accident aeri.
He fet algunes fotos i he iniciat la segona part de l'excursió, la caminada per la Serra de les Lluernes. És un camí fàcil i ben traçat que m'ha portat, planejant, fons al coll de la Canal Plana. Grans vistes de tot aquest sector de la muntanya. En pocs minuts més he arribat a un segon coll, el de Sant Salvador, que dóna entrada a la regió de Sant Benet. El camí baixa per l'altra banda i al cap de poc he arribat a l'ermita de Sant Salvador. Es tracta d'una bauma que va ser condicionada, ja fa molts anys, com a habitatge. Aqui hi han viscut, a temporades, diversos ermitans que buscaven en aquest racó tan amagat un lloc de meditació i vida solitària. L'ermita està en un indret ben singular, penjada al davant de La Mòmia i amb certes comoditats; fins i tot té una petita bassa per recollir l'aigua de pluja i de les filtracions de la roca.
Després de fer quatre fotos he seguit baixant en direcció a Sant Benet fins trobar un altre dels objectius previstos: la Trumfa. És una petita agulla montserratina que vaig escalar fa temps per la via normal. L'objectiu era fer una foto de la cara per on puja aquesta via, per documentar correctament l'entrada corresponent del blog. En pocs minuts he obtingut la foto i he seguit el camí.
He arribat a l'ermita-refugi de Sant Benet, on tenia un altre objectiu previst. Havia de fer la foto de la via del Collet Esquerre de l'Agulla de Sant Benet, una altra via feta fa molts anys de la que no tenia foto en el blog. Amb una fàcil grimpada he pujat al cim de la Roca de Sant Benet (agulla 514) des d'on tenia una visió perfecta de la cara SW de l'agulla, per on puja la via.
Encara em quedava una altra foto per fer. L'Agulla del Camí és una petita roca situada a prop del camí que porta de Sant Benet a La Trinitat. Des del mateix camí he fet la foto abans d'arribar al Pla de la Trinitat, on he agafat el Camí de l'Arrel (GR172) per retornar al punt de partida a Santa Cecília.


ENTRADES RELACIONADES:
El Cap de
Mort, 2013
Miranda de Sant
Antoni, 1977
Cavall
Bernat, 1977

dilluns, 21 de maig de 2018

Ascensió al Puigpedrós (2.914 m) des de Malniu

Cova del Cabrit - Cova de l'Arcada
Quan gairebé ha acabat la temporada d'esquí de muntanya, hem fet una sortida a la Cerdanya. Inicialment havíem plantejat l'activitat com una combinada d'esquí de muntanya i raquetes, amb tres raquetistes i un esquiador, però la poca quantitat de neu que hi havia a la muntanya ens ha fet desistir d'aquest plantejament tan optimista i finalment hem fet una combinada d'infanteria i passejadors de raquetes.
Vam arribar ahir al vespre al refugi de Malniu; la pista que hi porta, asfaltada fins a la meitat del seu recorregut, estava oberta i en bon estat i això ens va permetre arribar just a temps de menjar l'estofat de cigrons i el pollastre rostit del sopar del refugi. El guarda ens va posar al dia sobre les condicions de la neu i l'esquiador optimista va decidir deixar els esquís al cotxe mentre els raquetistes decidien portar les raquetes a l'esquena "per si de cas ..." La previsió indicava un temps relativament bo al matí i plujós a la tarda, de manera que vam posar el despertador a dos quarts de sis per intentar aprofitar la finestra de bon temps que s'esperava a primera hora del matí.
Hem esmorzat al refugi i hem sortit amb les primeres llums en direcció al Puigpedrós. La via normal no té cap complicació i hem anat pujant a poc a poc, sense problemes. Ahir el guarda ens va dir que hi havia "neu contínua" a partir de 2.500 metres però avui hem comprovat que la neu contínua començava molt més amunt i amb una continuïtat discontínua, de manera que hem arribat al cim sense gairebé trepitjar la neu.
El cim del Puigpedrós és molt extens i el punt més alt només s'identifica per la pilona de l'Institut Geogràfic i Catastral. La vista és molt extensa perquè és un dels punts més alts de la Cerdanya però avui els núvols ja començaven a tapar les muntanyes, tot i que hem pogut identificar els cims més característics de la zona com el Carlit, el Puigmal, el Cadí i la Tossa d'Alp, a més del Canigó. Hem fet la panoràmica circular:

Hem menjat una mica i hem fet algunes filmacions amb el nou dron abans d'iniciar el descens. Hem començat a baixar per una ruta alternativa, que ressegueix el límit oriental del Serrat de les Perdius Blanques i deprés, per un camí amb força pendent, baixa fins a l'Estany de Malniu, un dels indrets més turístics de les muntanyes de la Cerdanya. Des de l'Estany només quedava agafar un bon camí, que a l'estiu és resseguit per centenars de turistes cada dia, per arribar al refugi. Nosaltres ens hem embolicat una mica més però finalment hem arribat al refugi de Malniu, on hem menjat un magnífic plat combinat abans de retornar a casa. Abans d'arribar, però, hem comprovat que la previsió del temps era correcta i hem rebut una petita pedregada mentre completàvem els darrers metres del trajecte fins al refugi.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog: 




ENTRADES RELACIONADES:
GR11: Puigcerdà
- Malniu, 1997
Puigpedrós amb
esquís, 1984
Ascensió al Roc
Colom, 1976

dissabte, 19 de maig de 2018

GR7: Pinós - Ermita del Grauet

GR7: Pinós - Santuari del Grauet
Una nova etapa del GR7 després del parèntesi de la celebració del  desè aniversari del grup del GR. L'etapa d'avui ha estat fàcil encara que tenia 21 km de recorregut. Pocs desnivells, camins amples i pistes asfaltades entre camps de conreu i petits boscos.
Hem arribat de bon matí al restaurant del Santuari de Pinós, on ens esperaven amb l'esmorzar de forquilla preparat. Pa amb tomàquet, embotits diversos i coca del país ens han donat forces per iniciar l'etapa com cal. L'autocar ens ha portat fins al costat de Pinós, just on vam acabar l'etapa anterior. Hem iniciat el recorregut baixant per la carretera. Més endavant hem agafat una petita pista asfaltada que ens ha portat entre camps de conreu fins travessar la carretera que porta a Prades, que es veia a certa distància. Hem arribat a un punt alt, el Coll de Trilla, des d'on ja hem començat a veure el Castell de Boixadors, el punt més singular de l'etapa. El castell estava més a prop del que semblava i en pocs minuts hem arribat al Coll del Castell, al peu del mateix. Hem fet una parada per esmorzar mentre els més agosarats s'acostaven al castell a fer quatre fotos.
Hem seguit el nostre camí baixant per una pista; hem passat pel davant de la masia de la Gironella, guarnida amb centenars de flors. Més endavant hem vist una fonda trinxera per on passa la via del tren i hem arribat a l'estació de Sant Pere Sallavinera. 
Des de l'estació hem agafat la carretera que porta al poble, passant per sota de l'Eix Transversal. No ens hem entretingut gens en el poble, perquè havíem de tornar-hi a dinar, sinó que l'hem travessat sortint per l'altra banda per una bona pista amb força pujada fins arribar al Coll dels Pastors, on hem enllaçat amb la carretera de Seguers. No hem entrat a aquest poble sinó que hem deixat a l'esquerra la pista d'entrada i hem seguit per la carretera, amb un tram sense asfaltar, fins agafar una petita pista a la dreta que en pocs minuts ens ha portat al punt final de l'etapa, l'ermita del Grauet, on ens esperava l'autocar. 
A l'ermita hem fet la foto de grup i després, en autocar, hem retornat a Sant Pere Sallavinera, on ens esperaven a dinar al restaurant La Pala. 


ENTRADES RELACIONADES:
GR1: La
Valldan, 2016
GR1: 
Pallerols, 2016
GR1: 
Benavent, 2015

dimecres, 16 de maig de 2018

Provant el nou dron a Montserrat

El massís de Montserrat és un terreny de joc ideal per fer filmacions i fotografies amb el dron. Per això, avui he decidit anar-hi a fer pràctiques amb el nou dron, el DJI Mavic Air. Un nou concepte de dron, plegable, més petit, amb gran qualitat d'imatge i amb una tecnologia molt més avançada.
He anat a la regió d'Agulles seguint l'itinerari habitual des de Can Masana pel Coll de Guirló i la Portella. He anat fins al Pas del Príncep per fer unes fotografies de la via blava de la Miranda i, ja de tornada, he fet volar el dron per la zona de les Portelles.
He provat algunes de les noves funcions que incoropora aquest dron com ara el mode trípode, que permet deixar el dron estàtic en un punt determinat, sense moviments ni oscil·lacions de cap classe, i això permet fer fotos de gran qualitat i, especialment, panoràmiques.
He provat aquesta opció situant el dron estàtic uns metres per sobre del cim de la Portella Gran i fent diverses fotos girant el dron per muntar després una magnífica panoràmica circular. Després he repetit la mateixa operació a la Portella Petita obtenint una nova panoràmica.
No tenia temps de fer moltes proves, de manera que m'he conformat amb aquestes petites proves, tornant a casa amb el material gravat per muntar les panoràmiques.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè només he fet les panoràmiques i poca cosa més. Tampoc hi ha track perquè l'itinerari ha estat més aviat erràtic i el track seria de poca utilitat. 

ENTRADES RELACIONADES:
Serrat de la
Foradada, 2017
Serrat de la
Foradada, 2016
La Cadireta
2016

diumenge, 6 de maig de 2018

La Cova del Cabrit i la Cova de l'Arcada

Cova del Cabrit - Cova de l'Arcada
Avui hem fet una petita excursió matinal per Montserrat. La climatologia no donava per a més però hem volgut fer aquest petit recorregut montserratí malgrat que la pluja ens ha acompanyat durant bona part del recorregut. La idea inicial era fer alguna activitat amb certa dificultat tècnica però la pluja ens ha fet descartar els ràpels, les vies ferrades i els camins equipats, de manera que ens hem conformat amb aquesta passejada matinal.
Hem sortit del Clot del Tambor, just al costat de la masía del Castell, i hem iniciat el recorregut pujant fins a la Cova del Cabrit, situada sota la Proa, un esperó montserratí on hi ha obertes diverses vies d'escalada. Quan portàvem pocs minuts caminant ha començat a ploure, una pluja fina però persistent que ens ha acompanyat en la nostra pujada. La cova està condicionada per fer-hi bivac i l'extraplom de la bauma està equipat amb preses artificials, com un petit rocòdrom.
Hem esmorzat aixoplugats a la Cova del Cabrit mentre a fora seguia plovent. Al cap d'una estona ha afluixat la pluja i hem aprofitat per fer el segon tram del nostre recorregut. Un camí planer ens ha portat en poca estona fins a la Cova de l'Arcada, un indret realment singular amb una cova de poca fondària però coberta per una gegantina arcada de pedra.
A la Cova de l'Arcada ens hem entretingut una estona fent volar el dron per prendre unes imatges de la cova des de l'aire. Hem tingut sort perquè la pluja ens ha donat una petita treva i hem pogut captar unes imatges espectaculars de la cova i el seu entorn.
Hem tornat enrere uns metres fins trobar el camí que baixa pel Torrent del Tambor. És un camí fàcil que baixa suaument per la llera del torrent. Només hi ha una petita singularitat quan passem al costat de la Roca del Tambor i l'Agulla del Camí. Després el camí és ben planer fins al punt de partida on hem recuperat el cotxe.
Aquí teniu el vídeo de la jornada amb les escenes aèries de la Cova de l'Arcada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de les
Grutes, 2013
Escalada a la
Cajoleta, 2010
Joc de
L'Oca, 2005