Quan gairebé ha acabat la temporada d'esquí de muntanya, hem fet una sortida a la Cerdanya. Inicialment havíem plantejat l'activitat com una combinada d'esquí de muntanya i raquetes, amb tres raquetistes i un esquiador, però la poca quantitat de neu que hi havia a la muntanya ens ha fet desistir d'aquest plantejament tan optimista i finalment hem fet una combinada d'infanteria i passejadors de raquetes.
Vam arribar ahir al vespre al refugi de Malniu; la pista que hi porta, asfaltada fins a la meitat del seu recorregut, estava oberta i en bon estat i això ens va permetre arribar just a temps de menjar l'estofat de cigrons i el pollastre rostit del sopar del refugi. El guarda ens va posar al dia sobre les condicions de la neu i l'esquiador optimista va decidir deixar els esquís al cotxe mentre els raquetistes decidien portar les raquetes a l'esquena "per si de cas ..." La previsió indicava un temps relativament bo al matí i plujós a la tarda, de manera que vam posar el despertador a dos quarts de sis per intentar aprofitar la finestra de bon temps que s'esperava a primera hora del matí.
Hem esmorzat al refugi i hem sortit amb les primeres llums en direcció al Puigpedrós. La via normal no té cap complicació i hem anat pujant a poc a poc, sense problemes. Ahir el guarda ens va dir que hi havia "neu contínua" a partir de 2.500 metres però avui hem comprovat que la neu contínua començava molt més amunt i amb una continuïtat discontínua, de manera que hem arribat al cim sense gairebé trepitjar la neu.
El cim del Puigpedrós és molt extens i el punt més alt només s'identifica per la pilona de l'Institut Geogràfic i Catastral. La vista és molt extensa perquè és un dels punts més alts de la Cerdanya però avui els núvols ja començaven a tapar les muntanyes, tot i que hem pogut identificar els cims més característics de la zona com el Carlit, el Puigmal, el Cadí i la Tossa d'Alp, a més del Canigó. Hem fet la panoràmica circular:
Hem menjat una mica i hem fet algunes filmacions amb el nou dron abans d'iniciar el descens. Hem començat a baixar per una ruta alternativa, que ressegueix el límit oriental del Serrat de les Perdius Blanques i deprés, per un camí amb força pendent, baixa fins a l'Estany de Malniu, un dels indrets més turístics de les muntanyes de la Cerdanya. Des de l'Estany només quedava agafar un bon camí, que a l'estiu és resseguit per centenars de turistes cada dia, per arribar al refugi. Nosaltres ens hem embolicat una mica més però finalment hem arribat al refugi de Malniu, on hem menjat un magnífic plat combinat abans de retornar a casa. Abans d'arribar, però, hem comprovat que la previsió del temps era correcta i hem rebut una petita pedregada mentre completàvem els darrers metres del trajecte fins al refugi.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
Vam arribar ahir al vespre al refugi de Malniu; la pista que hi porta, asfaltada fins a la meitat del seu recorregut, estava oberta i en bon estat i això ens va permetre arribar just a temps de menjar l'estofat de cigrons i el pollastre rostit del sopar del refugi. El guarda ens va posar al dia sobre les condicions de la neu i l'esquiador optimista va decidir deixar els esquís al cotxe mentre els raquetistes decidien portar les raquetes a l'esquena "per si de cas ..." La previsió indicava un temps relativament bo al matí i plujós a la tarda, de manera que vam posar el despertador a dos quarts de sis per intentar aprofitar la finestra de bon temps que s'esperava a primera hora del matí.
Hem esmorzat al refugi i hem sortit amb les primeres llums en direcció al Puigpedrós. La via normal no té cap complicació i hem anat pujant a poc a poc, sense problemes. Ahir el guarda ens va dir que hi havia "neu contínua" a partir de 2.500 metres però avui hem comprovat que la neu contínua començava molt més amunt i amb una continuïtat discontínua, de manera que hem arribat al cim sense gairebé trepitjar la neu.
El cim del Puigpedrós és molt extens i el punt més alt només s'identifica per la pilona de l'Institut Geogràfic i Catastral. La vista és molt extensa perquè és un dels punts més alts de la Cerdanya però avui els núvols ja començaven a tapar les muntanyes, tot i que hem pogut identificar els cims més característics de la zona com el Carlit, el Puigmal, el Cadí i la Tossa d'Alp, a més del Canigó. Hem fet la panoràmica circular:
Hem menjat una mica i hem fet algunes filmacions amb el nou dron abans d'iniciar el descens. Hem començat a baixar per una ruta alternativa, que ressegueix el límit oriental del Serrat de les Perdius Blanques i deprés, per un camí amb força pendent, baixa fins a l'Estany de Malniu, un dels indrets més turístics de les muntanyes de la Cerdanya. Des de l'Estany només quedava agafar un bon camí, que a l'estiu és resseguit per centenars de turistes cada dia, per arribar al refugi. Nosaltres ens hem embolicat una mica més però finalment hem arribat al refugi de Malniu, on hem menjat un magnífic plat combinat abans de retornar a casa. Abans d'arribar, però, hem comprovat que la previsió del temps era correcta i hem rebut una petita pedregada mentre completàvem els darrers metres del trajecte fins al refugi.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 GR11: Puigcerdà - Malniu, 1997 |  Puigpedrós amb esquís, 1984 |  Ascensió al Roc Colom, 1976 |
ASSISTENTS:
Albert - Joan G. - Merche - J. Rafel
DESNIVELL: 788 m
Albert - Joan G. - Merche - J. Rafel
RECORREGUT: 10'34 km
MAPA:
1 comentari:
Fantàstiques les imatges del dron al cim.
Escrius que us heu posat el despertador?. Sou uns clàssics de la tecnologia!
Un bon comiat de la temporada d'esquís/ raquetes
Publica un comentari a l'entrada