Aquest any hem planificat, per als primers dies de la Setmana Santa, una sortida a l'illa de La Gomera. Aquesta illa, d'origen volcànic com totes les Canàries i molt muntanyosa, és un terreny de joc ideal per al senderisme, amb uns paisatges de grans contrastos entre les àrides zones volcàniques i els boscos humits de laurisilva subtropical. Avui hem iniciat la nostra estada en aquesta illa amb una etapa de senderisme entre les poblacions d'Agulo i Vallehermoso, en el nord de la Gomera. La petita població d'Agulo està situada en una petita vall tancada en direcció a l'interior de l'illa per uns cingles d'una roca volcànica vermellosa de 700 metres d'altura. Sembla impossible però el camí puja per aquests espadats buscant els punts febles de la muntanya, arribant a la part superior del cingle on hi ha un modern mirador. El camí surt del mateix poble i està perfectament traçat, amb alguns trams empedrats i amb esglaons de pedra natural. A poc a poc, fent llaçades, el camí va guanyant alçada mentre el panorama s'amplia cada vegada més; mar enllà es veu l'illa de Tenerife i la silueta del Teide alçant-se molts metres sobre l'illa veïna. Després d'una bona pujada hem arribat als altiplans superiors, que s'inicien en el lloc anomenat Mirador de Agulo. Hem passat al costat d'una petita presa, el Emblase de Agulo, i per una carretereta hem arribat al punt més singular del recorregut, el Mirador de Abrante. Aquest mirador està situat en el punt més alt del cingle que domina el poble i té una panoràmica imporessionant. Al costat del mirador hi ha un modern restaurant amb un balcó impressionant penjat sobre el buit. Hem fet quatre fotos i hem seguit el nostre camí passant per una petita zona de bad-lands. Poc després hem passat per un altre presa, la de l'Emblase del Garabato, bastant més gran que l'anterior. Després de passar per sobre del mur de la presa, el camí encara puja una mica però ben aviat comença la llarga baixada que ens ha de portar fins a Vallehermoso. Abans, però, hem passat per un altre punt singular: el camí passa al costat d'un gran penyal de roca volcànica, el Roque Cano, que domina la vall de Vallehermoso. Un accident geogràfic singular que ha merescut la catalogació com a Monument Natural. El camí, cada vegada més ample i amb trams empedrats, baixa ja directament al poble. Finalment hem arribat a Vallehermoso on hem menjat unes tapes i hem agafat un taxi que ens ha retornat al punt de partida, la població d'Agulo.
ENTRADES RELACIONADES:
 S. Antoni - Cala Salada, 2014 |  Sant Mateu d'Aubarca, 2014 |  Sa Talaia 2013 |
ASSISTENTS: Magda - J. Rafel
DESNIVELL: +765 m, -765 mRECORREGUT: 13'95 km.
HORARI: 4 h 30
HORARI: 4 h 30
2 comentaris:
Dos gomeros se encuentran en un camino. Uno de ellos llevaba una bolsa al hombro.
– ‘¿Qué tienes en la bolsa?’ – dice el otro.
– ‘Pollos’ – responde el primero.
– ‘Si acierto cuantos llevas, ¿puedo quedarme con uno?’
– ‘Si aciertas, puedes quedarte con los dos.’
– ‘Bueno, pues… ¡Cinco!’
Estimado troll: si haces estos chistes nos van a declarar "blog non grato" en la Gomera. Podrías haberlo escrito cambiando los gomeros por leperos. Tienen fama mundial pero pocas montañas, de manera que no creo que aparezca por ahí....
Publica un comentari a l'entrada