Excursió per les cales eivissenques, des de la Urbanització Siesta, a Santa Eulària des Riu, fins a Cala Llonga, passant per Cala Blanca i amb un sector força complicat, sense camí i amb algun petit tram de grimpada. És una excursió només per a gent amant de l'aventura i disposada a patir, especialment a l'estiu. No és una plàcida passejada al costat del mar. De fet, aquesta entrada del blog correspon a una excursió feta en dos intents consecutius. El primer intent, ahir, va acabar a mig camí perquè quan vam arribar a la sortida del túnel de Cala Blanca vam veure que la continuació era perillosa. La baixada a la platja pel terraplè era complicada per a la tropa que m'acompanyava. De fet, justament el dia anterior va ploure molt i els bombers van haver de rescatar un senderista que va quedar atrapat en aquesta cala. Tot i que la notícia del diari és molt confusa, cal suposar que el senderista va baixar a la cala i després no va poder sortir-ne. En el segon intent he anat sol (ningú amb una mica de seny m'hauria volgut acompanyar en aquesta ruta del porc senglar). He sortit de Siesta pel camí que ressegueix la costa, passant pel Caló de S'Alga. El camí, ben marcat, puja lleugerament allunyant-se de la línia de la costa i va a parar a una pista que segueix la direcció de la costa a certa alçada. Més endavant he deixat la pista per prendre un camí ben marcat que s'endinsa per una valleta. Al cap de poc ja es veu, des de dalt, l'entrada al túnel d'accés a Cala Blanca. Sembla ser que aquest túnel es va contruit com a únic accés a Cala Blanca, una petita cala tancada per tot arreu per cingles i espadats, i formava part d'un projecte urbanístic que no es va arribar a executar mai. El camí baixa, travessa un petit torrent sec i baixa una mica fins a l'entrada del túnel. No cal llum per travessar el túnel, ja que s'hi veu prou bé. En pocs minuts arribem a sobre de la Cala Blanca, uns metres per sobre de la línia de la costa. Des de la sortida del túnel, l'accés a la platja (més aviat un pedregar) no és gens fàcil perquè és un terraplè sense camí. Segurament, l'antic camí ha estat esborrat per la força de les onades i ara cal baixar sense camí. Hi ha alguns blocs de pedra que permeten baixar amb més seguretat que per la pedrera inestable. Des d'aquest punt, el més fàcil seria tornar enrere, tornar a passar el túnel i pujar per un bon camí (marcat amb pintura) pel torrent sec que hem travessat abans. Aquest camí ens portaria sense cap dificultat especial fins a Cala Llonga, passant a més per un mirador panoràmic però com que avui venia disposat a fer un itinerari original he agafat una ruta alternativa, un itinerari més complicat i segurament més lleig però més aventurer. He travessat la platja per sobre de grans blocs fins a l'altre extrem de la cala on hi ha una petita canal i unes plaques rocoses, únic punt per on es pot pujar sense massa complicació. Amb algun pas de grimpada i lluitant amb la vegetació i la pedrera inestable he anat pujant, guanyant alçada sobre la cala fins arribar al peu d'un petit mur de roca que talla el pas. He vorejat el mur per l'esquerra fins deixar-lo enrere. Després, encara sense camí, he anat en direcció NW buscant els trams més oberts fins trobar, després d'una intensa lluita contra la vegetació, un bon camí que marca el final de les dificultats. Seguint aquest camí cap a l'esquerra he arribat en pocs minuts als primers carrers de Cala Llonga i poc després a la platja, on m'estaven esperant ...
ENTRADES RELACIONADES:
ENTRADES RELACIONADES:
 Cap des Falcó, 2013 |  Sant Josep - Sa Talaia, 2013 |  GR221: Sóller - Font des Prat, 2013 |
3 comentaris:
¡Por eso has ocultado este post!
Has vuelto a las andadas: Nuevamente has dejado salir el jabalí que hay dentro de ti.
Pues ya sabes que, igual que el hombre lobo, el jabalí transmite sus características genéticas y sus hábitos a las personas a las que muerde...
Más información aquí:
http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-hombre-y-la-tierra/hombre-tierra-fauna-iberica-jabali-1/3244774/
Publica un comentari a l'entrada