dissabte, 19 d’octubre de 2013

Agulla de l'Arbret, Aresta Brucs

Agulla de l'Arbret
L'Agulla de l'Arbret per l'aresta Brucs (via Cerdà-Riera) és un clàssic de l'escalada montserratina. Per a molts, és la millor aresta Brucs d'Agulles, per la seva bellesa i perquè té el grau de dificultat just per gaudir de l'escalada clàssica. En el llibre d'en Picazo, una referència imprescindible de l'escalada montserratina, apareix aquesta via presentada com una de les millors de Montserrat. Tot i que la ressenya de la guia antiga marcava passos de cinquè grau, les ressenyes modernes deixen la dificultat en quart superior. És clar que antigament la via no tenia gairebé cap assegurança mentre que ara és una via segura; la dificultat és la mateixa però el compromís molt menor que quan la vaig fer per primera vegada ara fa 39 anys !! Avui és la quarta vegada que faig aquesta via. Hem sortit molt aviat de casa; el dia estava núvol i quan hem passat per Esparreguera ha començat a ploure. Han estat només quatre gotes però per un moment hem pensat que ens passaria com la darrera vegada que vam venir a fer aquesta via, que vam haver de descartar-la pel mal temps. Hem aribat a Can Massana i tot Montserrat estava emboirat; les impressions eren pessimistes però hem començat a caminar en direcció a la Portella. Semblava que el dia s'obria però al passar la Portella s'ha tornat a tapar. Entre la boira hem anat caminant fins arribar a peu de via. Tot estava emboirat però després d'uns petits dubtes i de comprovar que la roca estava seca, hem iniciat l'ascensió. L'escalada ha estat magnífica. Bones preses, assegurances òptimes i un gran ambient montserratí. Llàstima que la boira no ens ha deixat veure el gran panorama que normalment es veu des d'aquí. Hem superat els 90 metres de via i hem arribat al cim. Volia fer una panoràmica circular per a la meva col·lecció però ha estat impossible; la boira només deixava veure a estones petits fragments de panorama. El ràpel està situat a l'inici de la canal de la cara est entre uns blocs aparentment inestables. Són 50 metres, encara que una plataforma a mig camí permet fraccionar el llarg ràpel en dos de més curts. Nosaltres l'hem fet d'una tirada; un gran descens que ens ha deixat al peu de la paret est de l'agulla. Hem recuperat les motxilles que havíem deixat a peu de via i hem iniciat el retorn. Avui teníem pressa per tornar, de manera que ha estat una jornada curta però hem tornat satisfets per l'ascensió.
Aquí teniu un petit vídeo, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Agulla de l'Arbret
i La Podrida 1981
Agulla de l'Arbret
Oest i Normal 1976
Curset d'escalada
Agulles 1974

RESSENYA:

Agulla de l'Arbret