Sóller - Biniarraix - Barranc de Bibiarraix - L'Ofre - Coll de l'Ofre - Embassament de Cúber - Coll de Sa Coma dels Ases - Es Pas Llis - Refugi dels Tossals Verds - Font des Prat
Aquesta sisena etapa del GR221 és, sens dubte, l'etapa reina de tota la travessia. D'entrada teníem un greu problema: el final de l'etapa era el refugi dels Tossals Verds però quan vam intentar fer la reserva, un mes abans de la sortida, el refugi estava ja complet per a aquest dia. Per telèfon ens van dir que sempre reserven dues places que donen el mateix dia a primera hora del matí al primer que truqui. De cap manera ens van voler reservar aquestes places, ja que només es podien donar el mateix dia. Com que no ens podíem arriscar a quedar-nos sense lloc per dormir, només hi havia dues alternatives: doblar l'etapa arribant fins al Lluc o portar la tenda de campanya. Vam optar per portar la tenda i els sacs de dormir, de manera que hem hagut d'arrossegar una motxilla inhumana durant quatre dies. Després d'un bon esmorzar a l'hotel Isabel de Sóller hem sortit del poble pel camí de Biniarraix. Abans, a la plaça del poble hem trucat al refugi per intentar reservar les dues places que, segons ens havien dit, es donaven a les 9 del matí al primer que truqués. Eren les 8'55 i ens han dit que les dues places ja estaven ocupades ... Com que estàvem preparats per a tot hem seguit endavant en direcció a Biniarraix. Després de passar aquest petit poblet, el camí comença una forta i llarga pujada, tot empedrat, pel Barranc de Biniarraix. Tot fent ziga-zagues, el camí va guanyant alçada per l'engorjat al costat d'un riu d'aigües transparents fins arribar a l'Ofre, una petita vall penjada amb una gran casa i camps de conreu. Una mica més de pujada i arribem al Coll de l'Ofre; des d'aquí es veu a sota mateix l'Embassament de Cúber, dominat pel Puig Major, el punt més alt de Mallorca. Hem descansat una mica al coll abans d'iniciar la suau baixada que ens ha portat a l'embassament. Al final de l'embassament, poc abans de la font d'es Noguer, hi ha una nova bifurcació. El camí principal fa la volta a la muntanya dels Tossals Verds i torna enrere per arribar al refugi però hi ha una variant més directa, encara que més entretinguda, que puja per l'altra banda directament al refugi, passant per un pas equipat amb cadenes, el Pas Llis. Una curta pujada ens ha portat al coll de Sa Coma des Ases; després el camí baixa fent llaçades fins arribar gairebé al riu. Aquí trobem el Pas Llis, un petit tram de paret equipat amb unes cadenes per agafar-se. Sense problemes hem superat el pas i hem arribat al refugi dels Tossals Verds. Encara hem fet un darrer intent de trobar lloc al refugi; per si hi havia alguna anulació, hem preguntat si quedava alguna plaça. El guarda del refugi ens ha dit que casualment quedaven dues places però després ha revisat el seu llibre de registre i amb l'ajut de la cuinera, ja que calia comptar fins a trenta, ha arribat a la conclusió que no hi havia lloc. De fer-nos alguna cosa per menjar ni parlar-ne, ja que les cuineres plegaven aleshores i només com a favor ens han fet un entrepà -ells en diuen un pa amb oli- i un parell d'entrepans per emportar-nos per demà. Després d'uns minuts de descans hem seguit el nostre camí. Hem pujat fins al Prat de Cúber i, poc més enllà, a la Font del Prat on hem plantat la tenda. El lloc era molt adequat per acampar, sota una alzina centenària i al costat de la font, un riu que surt de la terra amb força cabal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada