Foto d’arxiu: la Civis-Genís des de la via Bages
Escalada al Pedraforca. Vam fer la via Civis-Genís a la Dent de Cabirols (2.300 m). Era una ascensió hivernal, ja que ens trobàvem a finals de desembre, però encara no havia nevat i les condicions de la paret eren bones.
La via és una de les millors del Pedraforca, molt vertical, amb bona roca i un gran panorama. La fotografia adjunta dóna una bona idea del caràcter de la via. Aquesta imatge correspon a una ascensió posterior, feta des de la veïna via Bages, uns mesos més tard.
La via puja totalment en escalada lliure per un esperó de la Dent de Cabirols. És una via de gran verticalitat, però amb una roca franca i segura que permet vèncer la paret sense necessitat de recórrer a l’escalada artificial. El traçat segueix un sistema de fissures i presenta alguns passos especialment difícils.
La ressenya clàssica de la guia de la Maria Antònia Simó i l’Agustí Jolis marca fins i tot un pas de sisè grau a la tercera tirada, tot i que les ressenyes modernes rebaixen aquesta dificultat a cinquè grau.
La via no acaba al cim de la Dent de Cabirols, sinó en un punt de la cresta on finalitzen les dificultats. Des d’allà, ja sense encordar, es puja fàcilment fins al cim. El descens es fa per la part oposada, cap a la tartera de l’Enforcadura, encara que algunes ressenyes proposen també fer un ràpel des del punt on acaben les dificultats i baixar directament al camí transversal.
La via és una de les millors del Pedraforca, molt vertical, amb bona roca i un gran panorama. La fotografia adjunta dóna una bona idea del caràcter de la via. Aquesta imatge correspon a una ascensió posterior, feta des de la veïna via Bages, uns mesos més tard.
La via puja totalment en escalada lliure per un esperó de la Dent de Cabirols. És una via de gran verticalitat, però amb una roca franca i segura que permet vèncer la paret sense necessitat de recórrer a l’escalada artificial. El traçat segueix un sistema de fissures i presenta alguns passos especialment difícils.
La ressenya clàssica de la guia de la Maria Antònia Simó i l’Agustí Jolis marca fins i tot un pas de sisè grau a la tercera tirada, tot i que les ressenyes modernes rebaixen aquesta dificultat a cinquè grau.
La via no acaba al cim de la Dent de Cabirols, sinó en un punt de la cresta on finalitzen les dificultats. Des d’allà, ja sense encordar, es puja fàcilment fins al cim. El descens es fa per la part oposada, cap a la tartera de l’Enforcadura, encara que algunes ressenyes proposen també fer un ràpel des del punt on acaben les dificultats i baixar directament al camí transversal.
CORDADA: Ramon Ch. i J. Rafel
RESSENYA:
RESSENYA HISTÒRICA:
