La previsió del temps era força dolenta per al dia d'avui, però mirant amb detall les previsions semblava que podia haver-hi una petita finestra de bon temps a primera hora del matí. Decidits a aprofitar aquesta petita treva entre nevades, vam arribar ahir al vespre al refugi de la Pleta del Prat, situat a la petita estació d'esquí de Tavascan.
A les 6 del matí ha sonat el despertador i ens hem posat en marxa. Hem esmorzat en el refugi i abans de les 7 ja estàvem pujant muntanya amunt. El temps era bo, tot i que ja es veia algun núvol treient el cap sobre les muntanyes veïnes. Érem dos esquiadors i tres raquetistes pujant pel torrent de Mascarida, al costat però fora de les pistes d'esquí de l'estació de Tavascan.
La neu estava perfecta, amb quatre dits de neu pols sobre una base endurida; les condicions ideals per a l'esquí de muntanya. Més amunt el torrent gira a la dreta allunyant-se de les pistes; l'hem seguit fins arribar, ja molt amunt, a l'estany de Mascarida, tapat per la neu.
Des de l'estany ja es veia el cim, un llom allargat, i a l'esquerra una pala que porta a una petita collada sobre la carena del Campirme. Amb quatre llaçades hem superat la pala, una mica més dreta que la resta de l'itinerari però sense cap dificultat especial. Des del coll se'ns ha obert una nova panoràmica en direcció a la Pica d'Estats i muntanyes veïnes. Els núvols començaven a tapar els cims de les muntanyes frontereres però el Campirme encara es mantenia net.
Hem pujat per la carena amb àmplies pales sense gaire pendent i amb gran panorama en totes direccions. El cim del Campirme és un altiplà on no està clar quin és el punt més alt però el característic cilindre de formigó del vèrtex geodèsic assenyala el punt principal, de manera que hi hem anat directament, arribant al cim del Campirme (2.633 m).
Quan fa bon temps aquest cim té un panorama molt extens, que arriba des de les muntanyes d'Andorra fins a la Maladeta, però avui les muntanyes més altes estaven tapades de núvols i no hem pogut identificar gaires cims. El que es veia clarament era l'estació d'esquí de Súper Espot, el Ventolau, el Mont-roig i la Pica d'Estats. Hem fet una panoràmica circular:
Hem menjat una mica gaudint del panorama i hem iniciat el descens, en dos grups: els esquiadors per una banda i els raquetistes per l'altra. Els esquiadors hem fet una variant de baixada i hem anat a parar a l'estació superior del telecadira, des d'on hem baixat bona part del camí per les pistes de l'estació fins arribar al punt de partida, el refugi de la Pleta del Prat. Hem hagut d'esperar una estona els raquetistes i quan han arribat començava a nevar lleugerament posant de manifest l'encert d'haver matinat tant. Hem acabat la jornada dinant en el restaurant Noguera de Llavorsí.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada (secció esquí). Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
I, per acabar, tenim també el vídeo dels raquetistes. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
A les 6 del matí ha sonat el despertador i ens hem posat en marxa. Hem esmorzat en el refugi i abans de les 7 ja estàvem pujant muntanya amunt. El temps era bo, tot i que ja es veia algun núvol treient el cap sobre les muntanyes veïnes. Érem dos esquiadors i tres raquetistes pujant pel torrent de Mascarida, al costat però fora de les pistes d'esquí de l'estació de Tavascan.
La neu estava perfecta, amb quatre dits de neu pols sobre una base endurida; les condicions ideals per a l'esquí de muntanya. Més amunt el torrent gira a la dreta allunyant-se de les pistes; l'hem seguit fins arribar, ja molt amunt, a l'estany de Mascarida, tapat per la neu.
Des de l'estany ja es veia el cim, un llom allargat, i a l'esquerra una pala que porta a una petita collada sobre la carena del Campirme. Amb quatre llaçades hem superat la pala, una mica més dreta que la resta de l'itinerari però sense cap dificultat especial. Des del coll se'ns ha obert una nova panoràmica en direcció a la Pica d'Estats i muntanyes veïnes. Els núvols començaven a tapar els cims de les muntanyes frontereres però el Campirme encara es mantenia net.
Hem pujat per la carena amb àmplies pales sense gaire pendent i amb gran panorama en totes direccions. El cim del Campirme és un altiplà on no està clar quin és el punt més alt però el característic cilindre de formigó del vèrtex geodèsic assenyala el punt principal, de manera que hi hem anat directament, arribant al cim del Campirme (2.633 m).
Quan fa bon temps aquest cim té un panorama molt extens, que arriba des de les muntanyes d'Andorra fins a la Maladeta, però avui les muntanyes més altes estaven tapades de núvols i no hem pogut identificar gaires cims. El que es veia clarament era l'estació d'esquí de Súper Espot, el Ventolau, el Mont-roig i la Pica d'Estats. Hem fet una panoràmica circular:
Hem menjat una mica gaudint del panorama i hem iniciat el descens, en dos grups: els esquiadors per una banda i els raquetistes per l'altra. Els esquiadors hem fet una variant de baixada i hem anat a parar a l'estació superior del telecadira, des d'on hem baixat bona part del camí per les pistes de l'estació fins arribar al punt de partida, el refugi de la Pleta del Prat. Hem hagut d'esperar una estona els raquetistes i quan han arribat començava a nevar lleugerament posant de manifest l'encert d'haver matinat tant. Hem acabat la jornada dinant en el restaurant Noguera de Llavorsí.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada (secció esquí). Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:
I, per acabar, tenim també el vídeo dels raquetistes. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pics de Broate, 2016 |  Ascensió al Certascan, 2016 |  GR11: Àreu - Tavascan, 1998 |
